CATALUNYA-ESPANYA

Zapatero afirma que la via penal no resol el conflicte Catalunya-Espanya i proposa Puig com a mediador

En una conferència a València, organitzada pel Club de Encuentro Manuel Broseta, l’expresident espanyol aposta pel diàleg com a via d’eixida dels problemes polítics i assegura que el País Valencià, per la seua “singularitat”, ha de jugar un paper fonamental en la resolució del conflicte. En clau valenciana, confessa que l’aconseguiment d’un finançament just no serà fàcil.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot just sis dies després que l’hotel Valencia Palace acollira una conferència de José María Aznar organitzada per la fundació FAES, José Luis Rodríguez Zapatero trepitja el mateix edifici, en aquest cas convidat pel Club de Encuentro Manuel Broseta. A diferència d’una setmana enrere, hi ha molt més públic —la pràctica totalitat, socis de l’entitat— i presència d’alts càrrecs polítics, entre els quals el conseller Vicent Soler i les conselleres Carmen Montón i Gabriela Bravo. El dia d’Aznar, el buit de la cúpula del PPCV va ser total. Mentre que aleshores el títol de la jornada era “La Comunidad Valenciana ante el nacionalismo catalán”, en aquest cas la dissertació de Zapatero és tan genèrica com més benvolent: “Democracia y convivencia”.

A la porta d’entrada de la sala on ha de fer la seua al·locució, una allau de periodistes, fotògrafs i càmeres de televisió envolten l’exlíder socialista —que arriba acompanyat del president de la Generalitat, Ximo Puig— i s’afanyen a preguntar-li per la situació generada a Catalunya. Tal com aprofundirà després, Rodríguez Zapatero remarca que la solució dels problemes polítics ha d’arribar de la mà dels polítics, no de la via penal. “Com que la política ha fet tard, el dret penal ocupa tot l’espai”, observa. I, com era de preveure, esquiva les preguntes referides al presumpte finançament il·legal de les campanyes del PSPV dels anys 2007 i 2008, que podrien esquitxar algun exministre socialista: “El volum de contractacions dels ministeris és enorme”, assenyala, i es mostra convençut que el PSPV col·laborarà amb la justícia i, si arriba el cas, assumirà les responsabilitats polítiques oportunes.

Un cop a dins, el president valencià lloa el talante de Zapatero, “del qual feien tanta broma” i demana un “empoderament de la convivència davant la regressió democràtica” que pateix l’Estat espanyol. Fins i tot recomana la lectura del llibre Contra la intolerància, d’Amos Oz. La sintonia entre Puig i l’expresident espanyol és notable, com també ho demostren les primeres paraules del convidat, que fa una defensa explícita dels valors republicans que, segons ell, encarna l’actual cap del Consell.

Durant més d’una hora i sense llegir el seu discurs, Zapatero efectuarà una defensa encesa de la democràcia entesa com a sistema de convivència. Remet a Manuel Azaña, qui va sentenciar que la política era “l’estadi més elevat de la cultura”, però també recorda que la democràcia occidental mai no ha estat perfecta. “Va nàixer sense dones i va conviure amb l’esclavitud”, recorda. Fins i tot es permet de fer un parèntesi i revelar una frase que li va dir a Pablo Iglesias, el secretari general de Podem: “La democràcia us canviarà més a vosaltres que vosaltres canviareu la democràcia”.

Perquè, en efecte, Zapatero s’enorgulleix dels fonaments tan sòlids que tenen les democràcies europees. “En els darrers 40 o 50 anys, els països que considerem democràtics, entre els quals per suposat està Espanya, han experimentat uns avanços que no haurien imaginat ni els inspiradors de la Segona República”, rebla. “Cap democràcia no ha conegut el trencament del seu país ni cap democràcia ha entrat en guerra amb una altra democràcia”, subratlla a continuació.

Amb tot, Zapatero estableix matisos. Assegura que la paraula del diccionari espanyol que més li agrada és respeto. “El respecte implica reconèixer-nos, dialogar, no sentir-nos superiors, mirar l’altri... Respecte vol dir alguna cosa més que tolerància”, exposa. En la mateixa direcció, aposta pel diàleg com “la millor manera de fomentar el respecte”. Considera que “el diàleg, avui dia, està ben poc valorat”, però que cal posar-lo en pràctica “de principi a fi”, encara que siga “amb el pitjor adversari i davant la situació més crítica”.

Referint-se concretament a la democràcia espanyola, Zapatero pensa que la convivència social —en matèria com la sanitat o les pensions— està resolta, però no opina igual sobre la “convivència d’identitats”. “Si diguera que l’hem superada amb nota, el meu optimisme seria plenament injustificat”, ironitza. En aquest punt fa esment a la demanda d’un finançament just per part de la Generalitat Valenciana i hi aboca una gerra d’aigua freda. “Hi ha coses que són molt difícils de canviar”, lamenta, “la geografia i l’envelliment poblacional pesen molt en el model de finançament”. Les dificultats que va trobar ell a l’hora de millorar sensiblement el finançament valencià són les mateixes que trobarà ara Mariano Rajoy. “Cal desbordar la imaginació, la creativitat, per tal d’aconseguir-ho”, expressa, perquè “els serveis públics costen més en aquelles comunitats extenses que tenen municipis petits i una població molt envellida”. En qualsevol cas, Zapatero no veu possible d’aprovar un sistema “que garantesca la suficiència” fins que s’haja resolt abans “la fractura de Catalunya”.

Diàleg amb Catalunya

“Cal defensar aferrissadment un procés de diàleg amb les forces polítiques catalanes”, sosté l’expresident. “Fins fa ben poc, els independentistes se’n deien nacionalistes; de fet, la majoria dels independentistes realment no ho són”, afegeix, “però la desafortunada sentència del Tribunal Constitucional de 2010 va fer-los iniciar un camí cap a enlloc”. Una sentència que va afectar-lo “molt” personalment, perquè “vaticinava les conseqüències que tindria”. Zapatero confessa que va sentir “desassossec, malestar, incomoditat” per aquella retallada estatutària. “En realitat”, diu ell, “només el 20% dels catalans desitgen la independència de debò”.

Ateses les circumstàncies, afirma que el País Valencià, “per la seua singularitat respecte la comunitat catalana”, ha de desenvolupar “un paper important” en la resolució del conflicte, “igual com el País Basc”. I esmenta Ximo Puig, “un dels pocs líders que pot fer aquesta tasca a Espanya”, a qui qualifica com “un governant contingut, sobri, gran demòcrata i bon coneixedor de l’Espanya plural”. Zapatero insta el Govern espanyol a recolzar-se en Puig per iniciar el necessari procés de diàleg amb Catalunya. “Al diàleg, alguns li diuen buenismo”, es plany l’expresident, “però jo li dic democràcia”. No debades, no dubta a pronosticar que “de diàleg, n’hi haurà, i més prompte que tard”.

És tard i només hi ha temps per a una pregunta del públic, que versa sobre la “innecessària” llei de memòria històrica i el “perquè” de la reforma estatutària empresa pel seu Govern i que finalment va ser acordada amb el convergent Artur Mas. “Quanta gent signaria avui aquell Estatut?”, es pregunta el protagonista. “El primer que el signaria, seria l’actual Govern”, es respon a sí mateix. Tot seguit, això sí, nega el dret a decidir hi posa per davant el “dret a compartir”. “Les comunitats autònomes tenen el dret a compartir el destí conjunt de l’Estat”, concreta. “Aquest dret, però, obri el pas a noves formes de convivència; jo no vull dos milions de catalans negant Espanya, això em dol molt, i per aquesta raó jo no centraria els meus esforços a combatre’ls, sinó a seduir-los i a convèncer-los”, assevera. Es tracta, diu, de prendre la “iniciativa”, una paraula que “Mariano Rajoy no coneix”. Es tracta, conclou, de “tractar d’entendre l’altri per tal de refer la convivència”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.