Publicitat

1-O

Esclat valencià contra la sentència del referèndum

Milers de persones s'han manifestat aquest dilluns a València, Alacant, Castelló, Elx o Gandia contra la resolució judicial que ha condemnat a elevades penes de presó els líders polítics i civils de l'independentisme català. A la capital del País Valencià, s'han concentrat davant el consistori prop de 4.000 persones que han demanat la llibertat i l'amnistia per als «presos polítics». Al ritme de les dolçaines i els tabals de l'Estrella Roja de Benimaclet, el col·lectiu Solidaritat i República del País Valencià i Acció Cultural del País Valencià han llegit dos manifests contra la sentència de l'1-O en presència de militants rellevants d'Unides Podem, Compromís i d'ERPV.

Per Moisés Pérez

Capçalera de la concentració a València| EL TEMPS
Capçalera de la concentració a València| EL TEMPS

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d'una flama incombustible, la solidaritat valenciana envers els encausats pel procès independentista català s'ha mantingut viva d'ençà del seu empresonament. Amb independència de l'oratge i escollint diferents ubicacions de protesta, el col·lectiu Solidaritat i República País Valencià s'ha manifestat a València durant els darrers anys de manera fidel per exigir «la llibertat dels presos polítics». Siga vestits de negre per demanar l'amnistia o siga a través de minuts de silencis a favor dels engarjolats, aquesta plataforma no ha defallit en clamar contra «una situació profundament injusta».

Unes accions amb centenars de manifestats que aquest dimecres s'ha multiplicat per milers. La publicació de la sentència condemnatòria per als dirigents polítics i civils del sobiranisme principatí ha provocat un esclat de rebuig a la resolució judicial. D'aquesta manera, i convocats per aquest col·lectiu i Acció Cultural del País Valencià, s'han concentrat prop de 4.000 persones a la plaça de l'Ajuntament de València per mostrar la seua indignació amb una resolució judicial que estableix, de manera conjunta, un segle de presó per als principals líders de l'independentisme a Catalunya.

Al crit de «llibertat, presos polítics», «amnistia, autodeterminació», «la repressió no és la solució» o «referèndum no és democràcia» i amb la música de l'Estrella Roja de Benimaclet, s'han aixoplugat sota un mateix sentiment de repulsa a la sentència dirigents sindicals com ara Vicent Mauri (Intersindical) o Ferran Garcia (Comissions Obreres); el secretari autonòmic d'Inclusió, Alberto Ibañez (Compromís); el director general de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica, Jaume Monfort (Podem); els diputats a les Corts Valencianes Josep Nadal (Compromís) i Ferran Martínez (Podem); l'exeurodiputat valencianista Jordi Sebastià, així com l'exregidora de Compromís a València Consol Castillo i dirigents d'Esquerra Republicana del País Valencià, els quals han exhibit cartells dels republicans exiliats i engarjolats. També han col·locat un llaç groc al terra com a crítica a la «repressió judicial». 

«La sentència és la culminació d'una llarga llista de despropòsits contra els drets i les llibertats, i una vulneració dels més elementals principis de la democràcia», ha expressat el poeta Manolo Rodríguez, en un manifest promogut per Solidaritat i República País Valencià. «Perquè votar no pot ser i no és cap delicte; perquè fer un referèndum no és cap delicte; perquè exercir el dret d'autodeterminació no és un crim», ha assenyalat, mentre les forces de seguretat reduïen un ultra que ha intentat rebentar la concentració multitudinària. El policia local que interceptava el radical d'extrema dreta ha preguntat només detenir-lo si «era d'España 2000».

Paral·lelament als càntics demanant la llibertat dels condemnats, Rodríguez ha assegurat que «sol·licitar avui l'amnistia per a totes les preses polítiques és una exigència de dignitat democràtica i civil, una resistència a les regressions autoritàries de l'Estat espanyol». «Les valencianes no podem restar passives davant la injustícia i les traves a la democràcia plena, perquè també són els nostres drets i les nostres llibertats els que avui són qüestionats, com ara la llibertat d'expressió, manifestació i participació política», ha advertit. «Avui fem una crida perquè en cada comarca del País Valencià s'organitzen comitès de solidaritat amb el poble de Catalunya», ha etzibat en una concentració que s'ha reproduït a Alacant, Elx (Baix Vinalopó), Gandia (Safor), Castelló, entre altres indrets del territori valencià.

«Diem no a la sentència, diem llibertat presos polítics», ha exclamat Toni Gisbert, portaveu d'Acció Cultural del País Valencià. «Avui, quan aviat farà dos anys de l'empresonament dels presos polítics, hem conegut la sentència del judici a la democràcia i a l'autodeterminació», ha continuat Anna Oliver, la qual ha llegit el manifest conjunt entre l'entitat valenciana, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana. «És una sentència dura, injusta i que només busca la revenja», ha criticat. «Aquesta sentència no té cap fonament objectiu, no es basa en cap prova, no és més que un judici polític», ha manifestat. I ha rematat abans d'expressar que «no tenen por» i que «el seu delicte és el nostre delicte»: «Ni les amenaces, ni la repressió, ni la violència, ni els empresonaments injustos faran desaparèixer la realitat del poble de Catalunya».

Un sentiment d'oposició a la sentència del Tribunal Suprem que l'exeurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià, ha compartit a EL TEMPS. «La resolució és una aberració i un colp a la democràcia que demostra que la transició no s'ha tancat, malgrat que les forces vives hereves del franquisme vulguen mantenir la ficció que l'Estat espanyol és una democràcia consolidada», ha valorat. Sebastià, al seu torn, ha sigut «compassiu» amb l'absència dels alts càrrecs de la coalició valencianista a la protesta. «Jo estic com a demòcrata. Crec que Compromís és massa prudent, però ho entenc perquè amb les eleccions a tocar, el sistema mediàtic aprofitarà qualsevol fet per desviar l'atenció i no centrar-se en l'agenda valenciana que defensa Compromís», ha indicat.

A les xarxes socials, de fet, diferents veus influents de la cooperativa política han manifestat la seua opinió sobre la condemnada dictada per l'alt tribunal espanyol. Mentre la vicepresidenta del Consell i líder valencianista, Mónica Oltra, ha recordat que els «problemes polítics es resolen amb política», el candidat de Més Compromís per València, Joan Baldoví, ha qualificat de «desproporcionada» la sentència. «Trist. És impossible no pensar en la dimensió humana de tot el que està passant i el patiment de les seues famílies. Aquesta sentència desproporcionada és una mostra més del fracàs de la política per a resoldre problemes. Necessitem més diàleg i menys sentències», ha complementat Fran Ferri, síndic dels valencianistes a les Corts Valencianes.

«És una venjança soterrada contra totes aquelles persones que van mobilitzar-se de manera pacífica l'1 d'Octubre», ha censurat en declaracions en aquest setmanari Ferran Martínez, diputat de Podem que ha assistit a la concentració a València. Una postura crítica dels morats que ha posat l'accent en la possibilitat que aquesta sentència fixe jurisprudència per qualificar altres protestes, com ara aturar un desnonament, de sedicioses. «Així ho estan alertant diversos juristes. Seria un precedent molt perillós per a la democràcia», ha conclòs Martínez. Un dels milers valencians que aquest dimecres han esclatat contra la sentència del Tribunal Suprem contra l'independentisme.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.