A les 5 de la tarda, mentre milers de persones atapeïen l’Aeroport de Barcelona per col·lapsar-lo, riuades de gent sortien de les localitats frontereres de l’aeroport per tallar la carretera C-31, fet que completava els talls de la Gran Via i els embussaments de la Ronda de Dalt i Litoral. I és que, a mitja tarda, el servei de Metro era l’única opció viable si algú decidia acudir-hi amb transport públic. Enfront d’aquesta situació, amb els múltiples carrils de la C-31 i la B-22 tallats, la gent decidia sortir del metro a la parada de Mas Blau perquè les tres últimes parades de la L9 de metro restaven inhabilitades per ordre del cos de Mossos d’Esquadra.
La turba s’escolava per les diverses boques del metro, sota una intensa pluja, per saltar les tanques de la carretera que connecta de nord a sud l’aeroport. La massa de gent, estirada al llarg de la carretera, avançava ràpidament sota la mirada espasmòdica dels conductors que esperaven, a la banda esquerra del carril, poder avançar. Passarien diverses hores fins que es restablís la circulació ja que la ciutadania que saltava la tanca que separava l’asfalt semblava multiplicar-se per segons. Simultàniament, a la banda dreta, el que inicialment era un fil de gent es convertia en un torrent per adherir-se a la marxa principal. L’emoció es desfermava quan s’unien diversos trams de gent i el crits esperonadors eren cada cop més fort. Fins i tot, hi havia grups de gent que, xops fins a dalt, víctimes de la pluja, repartien ampolles d’aigua i galetes als manifestants que es decidien a caminar fins a la terminal T-1. La gent, conscient de la multitud incontrolada de l’aeroport, avançava amb l’estat d’ànim pels núvols atès que els talls de carreteres s’estaven produint amb èxit.
Ben a la vora dels manifestants, passaven furgonetes de Mossos d’Esquadra amb les llums enceses, un mal averany que, hores més tard, desembocaria en fortes càrregues policials contra els ocupants de l’aeroport. No obstant, la violència exercida pels cossos policials espanyols i catalans no semblava esporuguir la societat civil. Si bé a les 14h del migdia, els Mossos d’Esquadra feien les primeres batusses, a la tarda gairebé s’havia duplicat el nombre de persones congregades a les rodalies del l’ara anomenat Aeroport Josep Tarradellas.
A pas ferm, sense permetre que el ruixat deixés ningú endarrere, la gent s’obria pas entre matolls i tanques de filferro per fer drecera. D’altres, baixaven precipitadament per rampes que salvaven el desnivell del pont d’una de les principals entrades. Tant se valia l’obstacle que s’interposés, pluja, cansament, manca de transport o falta de bateria al telèfon, només existia la voluntat d’arribar-hi d’una vegada per totes. Després de més de mitja hora lliscant per l’asfalt i parant compte amb les franges blanques que assenyalaven l’asfalt (rellisquen molt), es divisava, entre clarianes rogenques, una torre de control. Per acabar-ho d’adobar, un esclat d'eufòria s’enllaçava a causa de la notícia que ja s’havien cancel·lat una seixantena de vols.
Quan la torre de control i les pistes d’enlairament es veien cada cop més a prop, columnes de gent confluïen a l’entrada de l’espai restringit de carregament de mercaderies amb la bona notícia que la pluja afluixava. A les portes d’aquest espai custodiat pels Mossos, centenars de persones blocaven l’entrada i reclamaven l’arribada de més manifestants. Arribaven, però, a ràfegues i sense una coordinació aparent. Les consignes es repetien i es mesclaven. Uns demanaven intentar entrar a la Terminal 1 i altres dispersar-se arreu de l’Aeroport per inhabilitar l’entrada i la sortida. Ningú no s’aclaria i tirava per on el camí era més planer fins que, individus aparentment assabentats de la situació, indicaven on calia reforçar i on sobrava gent. Enmig d’un aparent desori, la gent s’anava coordinant per tapar els forats buits i provocar una inundació democràtica a l’interior i l’exterior de l’aeroport.
A les set en punt de la tarda, els accessos eren totalment tancats i els avions no s’enlairaven. I els pocs que arribaven o feien molt intermitentment. Els turistes, sense entendre res i amb una mirada de desconcert permanent, intentaven guiar-se entre la multitud, tot preguntant a tort i a dret. Molts, davant d’un context de difícil comunicació i caos, optaven per fer marxa enrere i tornar a l’hotel.
Als voltants de la Terminal 1, el vespre es presentava mogut perquè l’activitat reivindicativa no semblava aturar-se. Tot semblava anar per relleus, grups de gent que arribaven i d’altres que marxaven es passaven el testimoni per no deixar cap forat buit.
Mitja hora més tard, entre les 19h i les 20h, milers de persones es concentraven el vespre d'aquest dilluns davant dels ajuntaments de tot Catalunya per protestar contra la sentència del Tribunal Suprem. Molt abans de les 20h, l'hora convocada per aquestes mobilitzacions arreu del país, els accessos a la plaça Sant Jaume ja estaven plens. El mateix passava en diverses localitats valencianes, illenques i nord-catalanes.
Els presents a la plaça barcelonina llegien un manifest contra la sentència i a favor del dret a l'autodeterminació. “Tothom sap que la noviolència i el pacifisme sempre han estat la bandera d’aquest moviment. La sentència és un intent d'enviar un missatge de por. Però hem de dir ben alt que no tenim por", reivindicaven els que no havien anat a l’aeroport. "Cal una resposta política i institucional a l’altura. Cal més unió que mai, per demostrar que hem estat som i serem una societat pacífica", instaven.
Simultàniament, unes 25.000 persones, segons els Mossos d'Esquadra, es concentraven a la plaça 1 d'Octubre de Girona en protesta per la sentència del Suprem. L'acte, organitzat per Girona Vota, comptava amb la presència de la germana de Dolors Bassa, Montse Bassa, que feia una crida a continuar les mobilitzacions "el temps que faci falta" per "aturar la repressió".
A Lleida desplegaven una gran estelada a la façana de la Paeria juntament amb una pancarta en què s'hi podia llegir 'La nostra sentència: independència'. A Tarragona, centenars de persones també es reunien entrat per mostrar el seu rebuig a la sentència del procés. Finalment, a ciutats com Sabadell, Terrassa, Manresa i Vic, les places també s’omplien com a resposta a la sentència. El mateix ocorria a totes les capitals comarcals del Principat.
A les 21 hores, el Tsunami Democràtic donava per finalitzada l’acció amb èxit i anunciava una nova mobilització per l’endemà, quan la faran pública. La seva primera gran mobilització ha estat un èxit. De la constància i de l’encert dependrà l’èxit d’aquest moviment.