La indignació ha omplert les places de quinze localitats de Balears. Milers de ciutadans illencs s'han volgut manifestar contra la sentència del Tribunal Suprem. Les reaccions socials a les Illes contra la decisió judicial han superat amb nombre les que inicialment s'havien convocat. I en el seu conjunt han tingut una concurrència molt elevada, de milers de persones.
S'han celebrat concentracions i/o manifestacions a Palma, Inca, Manacor -que eren les tres localitats on incialment s'havien convocat–, Llubí, Felanitx, Pollença, Alcúdia, Artà, Porreres, Esporles, Santa Maria i Bunyola. Això, a Mallorca. Però és que també s'han celebrat reunions de ciutadans per expressar el seu rebuig a la sentència a Maó, Menorca, a Vila d'Eivissa i a Formentera.
A Manacor mig miler de persones s'han concentrat per escoltar la lectura d'un manifest a càrrec d'un representant de l'Obra Cultural Balear de la localitat, molt crític amb la sentència. Durant l'acte s'han cridat consignes a favor del dret a l'autodeterminació, la llibertat "dels presos polítics" i contra la decisió presa pel Tribunal Suprem espanyol.
A Llubí,un poble de l'interior de Mallorca de poc més de 2.000 habitants, han estat dotzenes de veïns els que s'han concentrat per expressar, de la mateixa manera que a Manacor,la seva més ferma protesta per la sentència condemnatòria als líders independentistes catalans. Pancartes de "llibertat presos polítics", crits de "llibertat d'expressió" i consignes a favor del "dret a l'autodeterminació" han estat la tònica de l'acte.
A Inca també han sortit al carrer centenars de persones per cridar alt i i clar el seu rebuig absolut a la sentència del Suprem espanyol: "ja basta!", "lliberat presos polítics", "prou feixisme!", "independència!", entre d'altres lemes es podien llegir a les nombroses pancartes que portaven els concentrats. Els mateixos crits, així com consignes a favor del dret d'autodeterminació dels Països Catalans s'han cantat durant la llarga estona que els centenars de persones concentrades han expressat la seva ràbia per les dures condemnes als dirigents independentistes catalans.
A Palma s'ha celebrat la concentració més nombrosa. Més d'un parell de milers de persones han intentat omplir la plaça de Cort, la de l'Ajuntament, però un fort cordó policial hi impedia l'accés a la zona més pròxima a la Casa Consistorial. Crits de "llibertat presos polítics", "independència" i "fora les forces d'ocupació" han sovintejat durant la concentració. Una pluja fina no ha impedit que la mobilització fos molt concorreguda, sense dubte la de més assistència d'ençà que s'iniciaren els actes de protesta contra l'empresonament dels líder independentistes catalans.
Entre d'altres associacions civils, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, presidida per Margalida Miquel, i l'Obra Cultural Balear, presidida per Josep de Luis, han cridat a la mobilització ciutadana, a Palma i a les altres localitats. "La sentència als líders socials i polítics catalans feta pública avui i que els condemna a 100 anys de presó, és un atemptat a la Democràcia. Cal defensar els Drets Civils i les Llibertats Democràtiques", ha fet pública l'entitat culturala través de Twitter.
Tant a Inca com a Palma diverses persones han mostrat banderes espanyoles als manifestants com una mena de suport a la sentència. Fins el moment de tancar aquest crònica no s'havia produit cap incident.
Reaccions polítiques. No només ha reaccionat la societat civil. També el món polític ha volgut dir la seva en relació a la sentència. Des del Govern, la seva portaveu, Pilar Costa, ha valorat que cal «reobrir el procés de diàleg polític» entre Madrid i Barcelona. Després de dir que «les decisions judicials s’han de respectar» perquè «vivim en un Estat de dret» ha afegit que la sentència «tanca una etapa on s’han jutjat» uns fets i que al marge d’això «segueix existint un problema polític i territorial que necessita que es proposin solucions, per tant es necessiten responsables polítics que vulguin debatre i rebaixar aquest tensió» que ara existeix.
Des de Més per Mallorca s’ha criticat que Costa no hagi acordat amb la resta de forces que formen el Govern la valoració que ha fet: «es tracta d’opinions particulars seves i no és la postura oficial del Govern». No ho pot ser, al seu parer, perquè «estam davant d’una qüestió molt delicada, la més delicada que afronta Espanya des del 1978 i una postura oficial del Govern hauria d’estar prèviament treballada, pactada i consensuada entre els socis» que són el PSIB-PSOE, Podem i Més per Mallorca.
A pesar de la queixa dels ecosobiranistes la presidenta del Govern, Francina Armengol, s’ha volgut manifestar, a través de Twitter, quasi amb les mateixes paraules de Costa: «Des del respecte a les decisions judicials i la més ferma convicció democràtica, crec que els problemes polítics s’han de resoldre des de la política. Cal trobar en el diàleg les solucions als conflictes i fer feina entre tots per garantir la convivència», ha escrit.
El portaveu parlamentari de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha volgut deixar clara la divergència del seu partit amb els socialistes respecte de la decisió del Tribunal Suprem. Ha afirmat que «això d’avui no és una sentència, és una venjança» i s’ha demanat quin tipus de democràcia és «la que permet que a les presons hi segueixi havent presos polítics».
Les diferències entre el PSIB i Més ha sovintejat les últimes setmanes i ara, amb la sentència, s’han fet més cridaneres, si cal. Es nota si es compara l’opinió d’Ensenyat amb com interpreta el PSOE balear, segons la seva portaveu Sílvia Cano, la decisió del Tribunal Suprem: «cal tenir el màxim respecte a les decisions judicials» i aquesta del Suprem «demostra que a Espanya existeix la separació de poders»,interpreta Cano; a més, trobaq ue «ara s’obre el camí cap el diàleg i el consens».
Curiosament, des de Podem es mostren més a prop de les tesis socialistes que de les ecosobiranistes. I no és la primera vegada que passa. A cada topada entre, per una banda, Més per Mallorca i Més per Menorca i, per l’altra, el PSIB, els morats s’han arrenglerat amb els socialistes. Amb la sentència, dos quarts del mateix. El seu portaveu parlamentari, Alejandro López, ha manifestat que la sentència «és desmesurada i no serveix per solucionar el conflicte» però «tothom» l’ha de respectar, si bé, com els socialistes, considera que ara toca «fomentar el diàleg polític entre les dues parts».
El líder del PP,Biel Company, com era d’esperar, s’ha mostrat feliç perquè «ha quedat demostrat que Espanya és un Estat de dret».Ara bé, a l’hora de valorar amb més concreció la sentència ha sorprès a tothom dient que li sap greu «sentir tantes valoracions» a càrrec de gent que «no està preparada» per fer-les i com que ell «tampoc hi estic» doncs s’estima més «respectar el que uns professionals han decidit per unanimitat». Curiós.
Des de Ciutadans, la portaveu parlamentària Patrícia Guasp ha fet una demostració de l’estranya percepció que té de les coses: «Pedro Sánchez ha d’acatar la sentència» del Suprem i «no donar privilegis» (sic) als condemnats.
El líder del PI- Proposta per les Illes-,Jaume Font, ha convocat els periodistes per valorar que «el PI acata i accepta» la sentència però considera també que suposa «el fracàs de la política» perquè estem davant del «resultat final d'un procés en el que no hi ha guanyadors, només frustració i desconfiança mútua per tot i entre tots». Ara, en la seva opinió, «s’ha deixar passar el temps» i quan els ànims es tranquil.litzin «reprendre el diàleg».