Un clima evident de tensióenvolta el segon aniversari de l’1 d’octubre. Fa dos anys la incertesa era igual d’intensa que enguany, però l’optimisme era molt més present entre l’independentisme. Si més no per les condicions en què es va poder celebrar el referèndum d’autodeterminació. Malgrat les 1.076 persones ferides per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, malgrat el tancament de col·legis electorals i malgrat la persecució, amb helicòpter inclòs, sobre el president Carles Puigdemont per impedir que votara, l’1 d’octubre a la nit es feien saber els resultats.
«43,3% de participació, 2.044.038 vots pel sí, 177.547 pel no». Dades rebudes amb eufòria per aquells qui les havien fet possibles. Eufòria mesclada amb el drama pel dia viscut. Les lleis de desconnexió marcaven que 48 hores després de conèixer el resultat, caldria aplicar-lo. No va ser així i llavors l’independentisme va entrar en l’espiral eterna de l’octubre de 2017, que va incloure l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i que va culminar amb la proclamació fallida del 27, que només va comportar efectes repressius.
Des de llavors, l’agenda política ha estat extremadament condicionada per la repressió, pels empresonaments, per l’exili, per la batalla del relat internacional i també per la inestabilitat de la política espanyola. La moció de censura contra Mariano Rajoy obria un escenari polític més esperançador. No debades, l’independentisme va facilitar l’estiu de 2018 la investidura de Pedro Sánchez. El govern socialista no ha canviat gens la política sobre els presos, la Fiscalia ha mantingut les acusacions i tot queda a l’espera de ser resolt per una sentència imminent que es pronostica dura. I entretant, les conteses electorals no han fet sinó dividir encara més l’independentisme, incapaç de concórrer en llistes unitàries o, almenys, de sufocar les batalles internes entre partits.
I mentrestant, la repressió s’ha intensificat encara més. L’operació Judes, amb què van ser detingudes nou persones -set d’elles empresonades de manera preventiva acusades de terrorisme- ha estat el tret de sortida de noves acusacions inversemblants. Segons recollia la Cadena SER, que va accedir al sumari del cas dels detinguts, algun d’ells hauria assistit a una reunió entre el president Quim Torra i la germana de Carles Puigdemont per compartir «informació sensible». No són pocs els qui hi veuen una maniobra per acusar el president a l’exili de terrorisme i obtenir, així, la seua entrega a la justícia espanyola.
Els fets de Sabadell també estan servint perquè l’espanyolisme radicalitze el seu relat. Mentre el PSOE, en plena precampanya, insisteix a amenaçar amb l’aplicació de l’article 155, el PP demana a través de Pablo Casado l’aplicació de la Llei de Partits per il·legalitzar formacions independentistes. Pel seu compte, Vox presenta una querella contra Quim Torra per rebel·lió per tal que siga «detingut immediatament». I Lorena Roldán, portaveu de Ciutadans al Parlament, anuncia una moció de censura contra el president tot i comptar només amb el suport del PP, fet que fa segur el fracàs de l’intent. El relat de «l’independentisme violent» és la clau per justificar totes aquestes actuacions.
En tot aquest context d’incertesa i de repressió arriba un nou primer d’octubre que vindrà marcat també per la imminència de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem, prevista per a abans del dia 12. Mentre el Tsunami Democràtic fa crides a «estar atents» per iniciar una mobilització immediata una vegada isca la sentència, l’entitat que més es mobilitzarà durant aquest dia 1 serà l’Assemblea Nacional Catalana. No debades, i amb protagonisme de les sectorials, s’han convocat concentracions a Tarragona, Vic (Osona), Sabadell (Vallès Occidental), Tàrrega (Urgel) o en distints municipis de la Conca de Barberà. Alhora hi haurà marxes de torxes a Tordera (Maresme), Abrera (Baix Llobregat), Alella (Maresme), Bigues i Riells (Vallès Oriental), Esparraguera (Baix Llobregat), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Olot (Garrotxa), Palafolls (Maresme), Rubí (Vallès Occidental), Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès) i Cardedeu (Vallès Oriental), actes polítics a la Roca del Vallès (Vallès Oriental), a Vilassar de Mar (Maresme), a Valls (Alt Camp) i a Salou (Tarragonès) i la inauguració de l’espai 1-O a Lliçà de Vall (Vallès Oriental). A Barcelona se celebrarà la manifestació més nombrosa de la jornada i cap a les 21.30, amb la presència d’Elisenda Paluzie, confluiran als voltants de la presó de Lledoners les marxes de torxes organitzades des del Bages.
Concretament, la manifestació a Barcelona partirà a les 19 hores des de Plaça Catalunya fins arribar a l’Institut Balmes, al carrer Pau Claris. Abans passarà pels «punts emblemàtics de l’1 d’octubre» -segons informa la mateixa ANC- i farà parada al Passeig de Gràcia, a l’alçada de la seu de la Comissió Europea. A la mateixa hora hi haurà una manifestació similar a Tarragona.
Abans, el mateix dia 1 d'octubre a les 12 del migdia, Òmnium Cultural convoca amb l'ANC i els partits independentistes amb representació parlamentària -Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i CUP- un acte de presentació "del marc de les mobilitzacions a les portes de la sentència". Serà als jardins de la Sedeta.
Fora de Barcelona, els CDR, la Forja i el SEPC -aquests dues últimes són plataformes estudiantils- convoquen a la plaça Catalunya de Girona a les 6 de la matinada.
Pel que fa als actes dels dies posteriors que coincidiran amb la publicació de la sentència condemnatòria, també l’ANC, amb l’autoanomenat Tsunami Democràtic, en serà protagonista. Segons explicava l’empresari David Fernàndez, secretari nacional de l’organització, tres marxes ciutadanes col·lapsaran la xarxa viària del Principat en dos primers trams de quaranta quilòmetres cadascun i un últim de 20 quilòmetres. Pel seu compte, la Intersindical ha convocat una vaga general per al divendres 11 d'octubre.
En tot cas, les primeres gran mobilitzacions prèvies a la sentència se celebraran aquest dimarts 1 d’octubre i prendran el pols de la implicació ciutadana davant els propers esdeveniments que vindran. Catalunya es prepara per a una altra tardor calenta.