Nombrosos agents armats de la Guàrdia Civil irrompen de nit entrant en una mena de traster a través d’un pati interior. Al fons, un cotxe abandonat, un sac blau amb contingut incògnit a dins, objectes de tota mena totalment desordenats, una olla i aparells electrònics, molts aparentment semiabandonats. El vídeo acaba amb el logotip de la Benemèrita, que signa aquesta nova operació. El mateix cos armat, en un comunicat assegurava haver trobat «precursors d’explosius» en aquesta operació dirigida des de l’Audiència Nacional. El resultat, nou detinguts i cinc poblacions afectades: Sabadell, Cerdanyola, Mollet, Santa Perpètua de Mogoda (totes al Vallès), Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló (Osona), aquestes últimes amb uns 2.000 habitants.
Segons el comunicat, el cos ha confiscat «abundant documentació i material informàtic». Però el cert és que el vídeo no mostra massa més coses que un sac i una olla. I l’Audiència Nacional en té prou per assenyalar els detinguts per terrorisme. El Ministeri d’Interior assegura que els implicats «preparaven accions violentes». Polítics espanyols aprofitaven el context per justificar que a Catalunya existeix una violència insuportable i que cal «tallar-la de soca-rel». I el mateix ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, apujava la tensió suggerint que podria fer arribar al Principat més efectius policials aquesta tardor si el clima així ho requereix.
La Guardia Civil detiene a 9 personas relacionadas con movimientos indepentistas catalanes que podrían estar preparados para llevar a cabo acciones violentas pic.twitter.com/Ov4FjnJyM9
— Guardia Civil (@guardiacivil) September 23, 2019
Mentrestant, des de les 8 del matí, els veïns i veïnes de Sabadell, Cerdanyola i Mollet del Vallès contemplen com distints operatius de la Guàrdia Civil protagonitzen escorcolls. L’operació es desenvolupa quan falten pocs dies perquè el Tribunal Suprem emeta la sentència contra els promotors del referèndum de l’1 d’octubre, previsiblement dura. No són poques les veus qui asseguren que aquestes operacions tenen la intenció de crear un clima de tensió pre-sentència que afavoresca el relat del Govern espanyol a les portes d’un escenari encara més tens. Els Comitès de Defensa de la República, agrupació contra la qual s’adreça, presumptament, l’operació policial, asseguren que la Guàrdia Civil «no aturarà un poble convençut». Els veïns de les poblacions afectades prenen els carrers per protestar davant els agents policials. En total són deu els escorcolls.
Mentrestant David Fernàndez, periodista i ex líder de la CUP, s’expressa a través de les xarxes i explica com entén ell aquestes operacions no massa versemblants.
Comunicat benemèrit: "consideradas precursores para la confección de explosivos, susceptibles (a espera de confirmación por los especialistas) de ser empleadas en la fabricación". En jerga policial, traducción: "que no hemos encontrado nada". La darrera trista vegada era Dixan...
— David Fernàndez (@HiginiaRoig) September 23, 2019
Em remeto a la font original dels qui comanden la batuda: "orientada a esclarecer", "presuntas", "podrían", "considerados", "susceptibles", "a la espera", "para su estudio y análisis", "incautar pruebas que evidencien"... Feia temps que no veia tants condicionals en tan poc espai pic.twitter.com/YeEf6KauRr
— David Fernàndez (@HiginiaRoig) September 23, 2019
L’escrit de la Fiscalia no convida massa a l’optimisme. El títol és tan esclaridor com sorprenent: «neutralització acció i grup terrorista d’índole secessionista català». I l’argument és que «davant la certesa que les accions s’anaven a perpetrar aprofitant el període comprès entre l’aniversari del referèndum il·legal d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 i l’anunci de la sentència del judici del ‘procés’, s’ha decidit procedir a la detenció dels implicats per avortar el projecte que podria haver ocasionat danys irreparables degut a com d’avançant estaven els seus preparatius». La imputació contra els detinguts és de rebel·lió, terrorisme i tinença d’explosius. No es descarten més detencions.
Certament, no són poques les persones que identifiquen aquesta operació amb d’altres similars i ben recents. Al cap de tothom hi ha els casos de Tamara Carrasco i Adri Carrasco. Tots dos van ser acusats de terrorisme. La primera, de Viladecans, va quedar confinada al seu terme municipal fins que l’Audiència Nacional va retirar contra ella les acusacions de terrorisme. Entre més coses, l’assenyalament es justificava per haver trobat a sa casa xiulets i caretes de Jordi Cuixart. Adri, pel seu compte, va fugir de la seua casa, a Esplugues de Llobregat, i des de l’abril de 2018 resideix a Bèlgica.
La nova operació policial contra l’independentisme, per tant, té precedents recents. Un membre d’Alerta Solidària, entitat antirepressiva que es fa càrrec de prestar suport legal als detinguts, avisa que «estem en una situació de no normalitat i cal ser-ne conscients». Des de l’entitat no se sorprenen de l’acusació de terrorisme. «És una més de les que fan sempre, ja ho vam veure amb Tamara Carrasco, aquesta acusació és necessària per poder empresonar». Una altra veu recorda el cas Pandora, dissenyat contra una desena d’okupes barcelonins, set dels quals van passar mes i mig en presó i van haver d’esperar tres anys fins que les acusacions de terrorisme van ser arxivades. Tot i que les operacions les van executar els Mossos d’Esquadra quan el conseller d’Interior era Ramon Espadaler, el cas va ser conduït també des de l’Audiència Nacional per la jutgessa Carmen Lamela, també coneguda per haver ordenat l’empresonament dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya que es van presentar a declarar el 2 de novembre de 2017 pels fets d’aquella tardor. Lamela és també la jutgessa que va instruir el cas Altsasu o el de Sandro Rosell. L’expresident del Barça va passar 21 mesos en presó preventiva fins que la Fiscalia va retirar, sorprenentment, les acusacions.
Ara és un altre jutge de l’Audiència Nacional qui condueix l’operació contra els CDR. Es tracta de Manuel María García Castellón, que pertany a l’Associació Professional de la Magistratura, entitat conservadora de jutges on va exercir com a tresorer. Titular del Jutjat Central d’Instrucció número sis de l’Audiència Nacional, va instruir els casos Púnica i Lezo, que esquitxaven de ple alts càrrecs del PP madrileny. Nascut a Valladolid el 1952, va substituir Baltasar Garzón a l’Audiència Nacional quan el jutge protagonista de la ràtzia olímpica del 1992 -i de tantes altres operacions policials contra l’independentisme- va esdevenir diputat independent pel PSOE el 1993.
Des d’aquell moment, Garcia Castellón ha instruït nombrosos casos com l’atemptat d’ETA contra José María Aznar o l’assassinat del regidor d’Ermua Miguel Ángel Blanco. Més tard seria enviat a França per part del Govern d’Aznar per exercir com a magistrat d’enllaç amb la justícia d’aquest país, on va restar 12 anys i va rebre, fins i tot, la medalla de Cavaller de la Legió d’Honor. Després d’una breu estada a Roma, García Castellón tornaria a l’Audiència, on seria assenyalat per l’empresari madrileny Juan Miguel Villar Mir, que li acusava d’haver vulnerat el seu dret de defensa per haver obtingut escoltes telefòniques mentre parlava amb el seu advocat en el context de l’operació Lezo.
Ara, García Castellón se suma a la llista dels jutges que han liderat operacions contra l’independentisme amb acusacions de terrorisme difícils de justificar. Fonts consultades per aquest setmanari no sabien si els detinguts serien traslladats a Madrid, però admetien que aquest desenllaç a curt termini seria «el normal». Hores més tard es confirmaria aquest procediment amb alguns dels detinguts. Dos d'ells quedarien en llibertat.
Les concentracions a la vesprada del dilluns arreu del Principat culminen amb una nova jornada de preocupació en què els detinguts resten a l’espera, amb la incertesa de què els depara el futur.