Ràtzia policial

A Sabadell no s’ho expliquen

Testimonis locals expliquen que els detinguts estaven vinculats a la cultura popular de la ciutat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Guàrdia Civil torna a actuar de matinada. El vídeo que emeten des del seu canal de xarxes socials és una operació practicada de nit. Graven l’accés a l’interior d’un traster, però no l’entrada a la casa d’un dels detinguts. Enmig de la foscor, agents de la Benemèrita detenien una persona davant la seua companya «i amb els nanos», els seus fills, «a dintre». No havien tocat la porta, «la van tombar directament», lamenten testimonis coneixedors dels successos. Descriuen l’escena com si fora «de pel·lícula».

Sabadell no és el típic indret on es coneix tothom. Suma més de 210.000 habitants i la distància entre els habitants és bastant més gran que la que hi pot haver entre els veïns i veïnes de Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló o Sant Fost de Campsentelles. Les primeres dues localitats pertanyen a la comarca d’Osona. La tercera, al Vallès Oriental. Totes s’han vist immerses en el darrer operatiu de la Guàrdia Civil, coordinat des del jutjat d’instrucció sis de l’Audiència Nacional. Sabadell destaca entre totes elles, atès que quatre dels nou detinguts vivien en aquesta ciutat.

De fet, era a la capital -amb el permís de Terrassa- del Vallès Occidental on se celebraven les primeres concentracions de rebuig contra les detencions. A Sabadell es desenvoluparen sis escorcolls de manera simultània i molts veïns es reunien a les portes de les cases de dos dels detinguts.

«Diuen que han trobat explosius, però fa pinta de muntatge policial», diu un veí d’aquesta població. Segons indiquen, les detingudes eren persones vinculades a l'organització de la festa major, a la cultura popular, a les colles de diables i a moltes de les celebracions inconcebibles sense la imatge del foc. El cert és que ni la Guàrdia Civil ni la Fiscalia, que acusa els detinguts de rebel·lió, terrorisme i tinença d’armes han pogut evidenciar que els assenyalats amaguen aquesta mena de «substàncies precursores» de possibles explosius.

No és la primera vegada que Sabadell viuen aquesta mena d’operatius. El 2014, explica un altre testimoni, en el marc de l’operació Pandora van ser detinguts altres quatre veïns de la ciutat vinculats a l’Ateneu Llibertari. Les acusacions, també de terrorisme, els va valdre una presó preventiva de llargs mesos.

Altres persones properes als detinguts lamenten que una actuació com aquesta es veia venir des de feia temps. Ningú, però, s’espera mai que li toque de prop. Fins i tot, insisteixen molt que els detinguts, vinculats a la cultura local, mai no haurien estat considerats per ningú com a possibles candidats per patir una situació d’aquestes.

Si l’operació Pandora va ser un fet que alertà el teixit antifeixista de la ciutat de Sabadell, l’operació d’enguany preocupa encara més els afectats. El punt en què es desenvolupa és l’escenari pre-sentència. Casos com els de Tamara Carrasco o Adrià Carrasco han demostrat fins a quin punt les acusacions de terrorisme, que poden comportar presó preventiva, necessiten de pocs elements per ser formulades. En un context en què totes les mirades estan posades al Principat davant la possible resposta a una previsible sentència condemnatòria del Tribunal Suprem contra els promotors del referèndum de l’1 d’octubre, molts són sabedors que les actuacions policials i les acusacions fiscals poden ser aleatòries.

No són pocs els qui relacionen aquesta actuació policial amb el 20 de setembre de 2017. El «fals relat» per justificar accions posteriors es podria veure enfortit amb aquesta mena d’escenificacions. Només el temps donarà o llevarà la raó a aquesta interpretació.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.