Ministeri del referèndum

El Parlament inicia la desconnexió

La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república ha estat aprovada pel Parlament català. Tot després d'haver aprovat, també, la llei de referèndum. Aquest ha estat el resultat després de dues jornades maratonianes. Els dies 5 i 6 de setembre de 2017 seran recordats per sempre.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La segona jornada maratoniana al Parlament va acabar després de gairebé 15 hores de ple amb l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, gràcies als vots del bloc independentista. Durant la celebració de la jornada plenària, que gairebé es va viure més als més despatxos que a l'hemicicle, hi va haver de nou un escenari de tensió entre les dues parts: entre la voluntat de fer via de Junts pel Sí i la CUP enfront els entrebancs i les dilatacions plantejades pels grups unionistes. Entrada la nit, va arribar també una de les noticies que tothom esperava: la suspensió de la llei i la convocatòria del referèndum per part del Tribunal Constitucional. Des del Govern, com també era previsible, es féu saber que no s'acataria la sentència i que seguien endavant tots els processos iniciats la nit anterior.

Matinal de calma tensa

Després que s'abaixés la persiana a quarts de tres de la matinada d'entre dimecres i dijous, hores després el ple es reunia a les 10 del matí per debatre sobre la proposició de Llei de l'Agència Catalana de Protecció Social. Uns compassos inicials calmats, després que dimecres es firmés el decret de convocatòria del referèndum i es nomenés la Sindicatura Electoral. Per la sessió de dijous calia resoldre la llei de transitorietat, l'admissió a tràmit de la qual va quedar dimecres sobre la taula de la Mesa del Parlament.

Tot i que dins de l'hemicicle la situació era de normalitat, a ningú no se li escapa que les decisions de dimecres deixaven l'ambient encara més caldejat. Des de primera hora les reaccions es van anar succeint.

El matí de dijous va començar amb dues carbasses. La primera, la de la diputada de Podem, Àngels Martínez, a Pablo Iglesias que li havia demanat que es disculpès per haver retirat les banderes espanyoles que dijous va penjar el PP al Parlament abans d'abandonar la sala. "La bandera republicana no l'hauria tret", ha declarat a RAC1. La segona l'han donada el Partit Popular i el Partit Socialista de Catalunya a Inés Arrimadas. Mentre dins es votava la llei del referèndum, la portaveu de Ciutadans sortia a corre-cuita al faristol del Parlament -deixant els periodistes sense veure la votació- a anunciar que presentaria una moció de censura si aconseguia els suports necessaris. De moment, sembla que quedarà en res.

Des del Govern també s'anunciaven novetats. Puigdemont donava als ajuntaments catalans per confirmar els col·legis electorals i des de la Generalitat s'obria el registre per ser voluntari durant l'1 d'octubre a partir del web referèndum.cat.

Més enllà del que succeeix a Catalunya, tothom tenia, a la vegada, un ull posat al que podia arribar des de Madrid. El Tribunal Constitucional (TC) anunciava que incloïa a l'ordre del dia de dijous l'incident d'execució de sentència presentat per l'executiu de Rajoy per la tramitació de la llei del referèndum i la recusació dels membres del tribunal presentada dimecres de bon matí per Carme Forcadell. A la vegada, el president del Govern de l'Estat espanyol informava que convocava un Consell de Ministres per a la 1 del migdia. En aquesta reunió es preveia la tramitació del recurs contra la llei del referèndum davant el TC.

El matí de dijous va transcórrer sense novetats dins l'hemicicle en allò que a la llei de transitorietat es refereix. Sí que hi va haver diferents posicionaments polítics des dels passadissos. Per part de Junts pel Sí, els republicans Oriol Junqueras i Marta Rovira afirmaven que la llei s'aprovaria durant el dia i que tot avançava tal com s'havia pactat amb la CUP. Responien així a Xavier García Albiol, que assegurava que no s'aprovaria la llei.

D'altra banda, Albano Dante Fachín explicava més detalls sobre la picabaralla de dimecres dins el seu grup Parlamentari. Sempre segons el dirigent de Podem, el motiu de la seva marxa de la sala de plens va ser que Joan Coscubiela va trencar el pacte, al que s'havia arribat amb anterioritat, segons el qual es repartirien el temps d'intervenció en el debat previ a la votació de la llei del referèndum. Ha detallat, a més, que aquest procediment havia estat també notificat a la Mesa del Parlament amb anterioritat i que, per això, Joan Josep Nuet (EUiA) -que és part d'aquesta- també en va sortir. Finalment, Fachín anuncià que, acabat el ple, convocaria el Consell Ciutadà de Podem Catalunya per valorar el succeït dimecres. Queda en interrogant si sobre la taula hi haurà la possibilitat de deixar el grup parlamentari de CSQP.

Prop de la una del migdia de dijous es coneixia que el Tribunal Constitucional desestimava l'escrit de recusació dels seus 12 magistrats. La presidència del Parlament féu saber que recorreria aquesta decisió.

També des de Madrid i a la mateixa hora, la Fiscalia General de l'Estat anuncià que posarien en marxa totes les forces de l'Estat com la policia judicial per aturar l'organització del referèndum. Demanava que s'investigaren qüestions referides a aquests per motius de desobediència, prevaricació i per malgastar fons públics. Tal vegada, informà que intervindran tots els elements destinats a la celebració del referèndum i que es querellarà contra els membres de la Mesa i del Govern. Les advertències arribaren també des de Brussel·les, des d'on el president del Parlament europeu, Antonio Tajani, afirmà que el referèndum vulnerava el marc legal de la Unió Europea. Per part del Govern català, l'encarregat de respondre a les amenaces fou Jordi Turull, que ha assegurà que tot seguirà endavant.

Engegar i parar

A les dues del migdia, Marta Rovira (JxSí) demanà la paraula al Parlament per exigir que, seguint el mateix procediment que dimecres, es fessin dues votacions. Una primera per alterar l'ordre del dia per debatre i votar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república. La segona, per alliberar de tràmits ordinaris el procés de debat de la llei. Tot seguit, també Anna Gabriel (CUP) ha fet la mateixa petició. Abans, de procedir, però, s'havia de reunir la Mesa, que es convocà a un quart de quatre de la tarda, per valorar la petició de reconsideració del PSC que va quedar, dimecres nit, sobre la taula.

Al cap de res, quan passava un quart d'hora de les dues del migdia, Rajoy exposà que havia demanat a l'advocacia de l'Estat que registri "immediatament" un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei del referèndum, la convocatòria i els decrets complementaris. També anuncià que es notificaria al Govern, als alts càrrecs vinculats al referèndum i als 947 alcaldes catalans que incorren en una il·legalitat si participen de l'1 d'octubre. La compareixença del president s'ha celebrat en finalitzar una reunió celebrada aquest matí entre aquest i el líder del PSOE, Pedro Sánchez.

 

Acabada l'hora de dinar, la partida es jugà en la rerebotiga. Més de tres hores van estar reunides, alternadament, Mesa i Junta de Portaveus per tal de dirimir sobre els recursos de reconsideració presentats pels partits de l'oposició. Un déjà-vu que ja es va viure dimecres. Des de Junts pel Sí es denuncià la voluntat d'entorpir l'avanç del debat polític de la llei a l'hemicicle i des dels partits unionistes que els tràmits no s'estaven seguint com calia. De nou, partida d'escacs de tecnicismes, però aquest cop sense cap intriga. Des de la Mesa el missatge era clar: dijous, la sessió no s'acabaria fins que es votès la llei. També en aquest sentit s'expressaren els grups del bloc independentista, que retiraren la petició de celebrar divendres un ple extraordinari.

Mentre avançava la tarda també s'anaven coneixent notícies provinents de Madrid. El Tribunal Constitucional ja tenia els recursos presentats per l'executiu de Rajoy i iniciava la seva reunió a les 7 de la tarda. Mentrestant, el president del Govern estatal es reunia amb el cap de files de Ciutadans a Madrid, Albert Rivera.

Com si fos el dia de la marmota, tal com expressava algú que sortia de la Mesa, una hora i mitja després de la convocatòria de la darrera reunió, es tornava a reunir el Ple. Entre mig, tal com passà dimecres, l'oposició feia públic un acord de ple del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) en què es demanava que es pogués sol·licitar un dictamen per avaluar la llei de transitorietat. I, de nou, com el dia anterior, des de la presidència del Parlament es va recordar que aquests acords no eren vinculants.

A mesura que avançava el dia, el to de les intervencions anaven en augment. La represa continuava amb una llarga intervenció del portaveu de C's, Carlos Carrizosa, reivindicant l'escrit del Consell de Garanties. Seguidament, Alejandro Fernández (PP), informà que calia reunir de nou la Mesa i la Junta de Portaveus perquè havien presentat una nova petició de reconsideració. "Estarem aquí fins que es congeli l'infern, si cal", reblà el popular. Abans d'interrompre el ple intervingué Marta Rovira (JxSí), per respondre a Carrizosa i argumentar que, per contra de com està estipulat, "a la Mesa es fan debats polítics i aquí es donen arguments tècnics per confondre". Rovira també denuncià que les peticions fetes per l'oposició directament al CGE quedaven fora del reglament perquè "havien anat per la porta del darrere". El procediment estipula que s'han de presentar per mitjà de la Mesa.

Forcadell ha comunicat tant a la republicana com al de Ciutadans  -i a tots aquells que demanarien parlar després- que, amb aquestes paraules, havien esgotat el seu torn d'intervenció previ a la votació. També Ferran Pedret, portaveu del PSC, intervingué abans de la convocatòria de la Mesa per reivindicar de nou l'acord pres pel CGE i anuncià que presentaran de nou un recurs d'empara constitucional. També denuncià que els independentistes estaven "trepitjant l'Estatut d'Autonomia".  A continuació féu ús de la paraula el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela. Qui s'ha erigit com una de les veus més fermes de l'oposició, digué que els independentistes estaven "agafant gust a l'autoritarisme", entre aplaudiments del bloc unionista que s'ha posat en peu per ovacionar el seu discurs. Seguidament hi intervingué de nou Fernández, dient que el que feia el Govern l'ha equiparat a "les pitjors repúbliques bananeres i, efectivament, a Veneçuela". I els va advertir que si seguien per aquest camí "es trobaran com el senyor Homs i el senyor Mas, demanant 10 euros als catalans als que han retirat la democràcia".

Abans de l'inici de la Mesa i la Junta de Portaveus, parlà també el diputat de la CUP, Benet Salellas, que es va mostrar decebut perquè els diputats de l'oposició "es van saltar el principi de bona fe", recollit al reglament. També es va referir a l'actuació del CGE, de la que va dir que li sobtava que no hagués actuat d'ofici en lleis que "vulneraven els drets de les persones" i que que ho fes "per defensar la sacrosanta unitat d'Espanya". També es va dirigir amb contundència a CSQP, als qui els preguntà com pensaven ells "obrir un procés constituent" en el context actual.

Vots, suspensions, debats i aprovació

Després d'una Mesa exprés d'escassos vint minuts, es va reprendre de nou el ple amb la petició d'Alejandro Fernández d'una reunió de la Mesa un cop acabada la votació per revisar les condicions del debat de la llei de transitorietat. Seguidament, es va procedir a votar l'alteració de l'ordre del dia, que va ser aprovada amb 72 vots a favor, 60 en contra i dues abstencions. L'exempció de tràmits es va aprovar per 70 vots a favor, 19 en contra i dues abstencions. Alguns membres de l'oposició reclamaren repetir la votació perquè no havien pogut votar, però se'ls ha denegat. Reeixides les dues votacions, s'obriren dues hores per presentar esmenes i es procedí a continuar amb el ple ordinari.

A tres quarts de deu de la nit, mentre corria el període de presentació d'esmenes, arribà la noticia, ja esperada, que el Tribunal Constitucional acceptava a tràmit els recursos presentats per l'executiu de Rajoy. Per tant, quedaven suspeses de manera cautelar la llei del referèndum, la convocatòria, el decret de mesures complementaries i la Sindicatura electoral. Aquesta suspensió és vigent durant 5 mesos i fins que no hi hagi una sentència ferma. Ara, el més previsible és que, tal com ja s'havia anunciat, el Govern no l'acati. La resposta de Forcadell no s'ha fet esperar:

El debat de les esmenes començà quan passaven deu minuts de les 11. La primera intervenció la va fer García Albiol (PP), que es va afanyar a recordar que el Tribunal Constitucional ja havia suspès la llei de referèndum. Seguidament, criticà a Puigdemont perquè el seu projecte "ha fracassat", i declarà que "el nivell democràtic de les institucions catalanes mai no havia caigut tan baix". Finalment, anuncià que no participarien en la votació de la llei de transitorietat, a la que qualificà de "farsa".

El següent torn fou per a Jordi Orobitg, de Junts pel Sí, que va començar la intervenció donant les gràcies a la presidenta del Parlament per la seva "gestió del ple", i denuncià "els menysteniments que per la seva condició de dona ha hagut de suportar". El bloc independentista contestà amb aplaudiments. També va tindre temps temps per assenyalar que Coscubiela s'havia col·locat al costat de "la dreta més rància".  L'èmfasi, però, el posà en el fet que la llei de transitorietat permet conèixer què passarà després del referèndum si guanya el i ordenar el procés constituent. La resta de la intervenció la va dedicar a explicar la Llei.

Benet Salellas, com a portaveu de la CUP, fou l'encarregat de continuar. El cupaire demanà que es deixés de "simplificar les identitats". Exposava que és habitual que "hom tingui identitats múltiples". Per això, digué, que "apostem per la creació de la República catalana". Salellas va voler mencionar diferents moviments socials abans d'anunciar que la llei posava "l'epitafi al processisme". Un dels moments de major contundència de la intervenció es donà quan el diputat recordà a la bancada unionista que la cúpula judicial de l'Estat els "hauria de fer vergonya", fent al·lusió al fet que està formada exclusivament per homes. "Escollida per vosaltres. I només té 12 homes". També recordà que, amb l'Estat en contra, "a vegades no podrem anar de la llei a la llei, però no perquè no vulguem". I assegurà que la llei de transitorietat vol "tenallar les cadenes del règim del 78".

"Una cosa que no és una llei, encara que porti el nom de llei". Així començava el seu torn de paraula la cap de files de C's, Inés Arrimadas, que anuncià que no participarien de la votació. "Estan trepitjant les regles del Parlament i els drets dels ciutadans" continuava, per després dedicar una bona estona l'acord transversal entre l'oposició respecte les lleis de desconnexió. La líder de Ciutadans posà en dubte que tots els membres de Junts pel Sí creguin en el projecte de referèndum, i acusà el bloc independentista d'estar provocant "que els catalans ens haguem d'enfrontar entre nosaltres".

Les intervencions se succeïren amb els dos grups que no han presentat esmenes, PSC i CSQP, i el diputat no adscrit Germà Gordó. Per part dels primers, Miquel Iceta, que exclamà que "aquesta constitució constitueix un nyap jurídic monumental", i digué que la proposició s'havia dut a aprovació el dijous 7 de setembre perquè, "com que saben que l'1 d'octubre no se celebrarà amb garanties, volen que quedi alguna cosa al Diari Oficial de la Generalitat. L'objectiu és passar a la història, encara que sigui en una nota a peu de pàgina". Iceta insistí també que el seu partit presentaria un recurs d'empara de la llei davant el Tribunal Constitucional, tot i que, matisà, hagués preferit resoldre-ho dins de les institucions catalanes.

El penúltim torn de paraula fou per a Joan Coscubiela (CSQP), que començà la intervenció indicant que el Govern espanyol no havia donat "ni una resposta política". Alhora, criticà que la majoria independentista "s'ha polit el gran capital polític del sobiranisme, l'autoritat moral de la defensa de les urnes". El d'Iniciativa qualificà les darreres 48 hores -els dies 6 i 7 de setembre- de "negres" i de "gran error històric", en tant que els procediments utilitzats "deslegitimen el procés constituent," per després acusar el Govern català de "regalar la bandera de la democràcia al PP". Denuncià també que l'executiu de Puigdemont no sap com aplicarà les mesures que consten a la llei. "Són conscients del gran error comès?", conclogué. La darrera intervenció anà a càrrec del diputat no adscrit, Germà Gordó, que afirmà que, tot i que la proposició, al seu entendre, té mancances, el seu vot seria en positiu. Acabats els torns, C's i el PP anunciaren la retirada de les seves esmenes i abandonaren l'hemicicle, conjuntament amb el PSC.

A tres quarts d'una de la matinada es va procedir a votar la proposició de llei de transitorietat, que fou aprovada amb 71 vots a favor (JxSí i la CUP) i 10 en contra (CSQP). La sessió va acabar amb aplaudiments.


 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.