Els partits independentistes catalans tornen a trobar un nexe d’unió. Es tracta del Tsunami Democràtic, una plataforma que es ve gestant des del mes d’agost i que dilluns 2 de setembre ha fet acte de presència a les xarxes socials de Twitter i Telegram. Amb un manifest de sis paràgrafs i un vídeo de 30 segons amb una olla amb aigua bullint, Tsunami Democràtic ha anunciat mobilitzacions de cara a la «imminent sentència del Tribunal Suprem», que «pot allargar encara més la desorientació i la frustració acumulades per les conseqüències de la repressió».
Recuperem la iniciativa!
— Tsunami Democràtic (@tsunami_dem) September 2, 2019
Amb la noviolència i la desobediència civil com a eines, avancem-nos a la sentència.
Canviem l’estat de les coses:
suma’t al #TsunamiDemocràtic
Tu ets el tsunami!
«Per tornar a generar esperança cal que ens posem en moviment». Tsunami Democràtic anuncia mobilitzacions organitzades basades en la noviolència i la desobediència civil. «Una nova onada i tu n’ets protagonista», diu interpel·lant a la societat. Els missatges encriptats formen part de l’estratègia propagandística d’aquest moviment, que anuncia la «primera onada» per al pròxim dijous dia 5 de setembre sense especificar cap acció concreta. Al web amb un rellotge fent compte enrere perquè s’inicie aquesta primera acció.
El cas és que el Tsunami ha aconseguit fer coincidir els líders dels partits independentistes catalans. Després de mesos amb una desorientació i discrepàncies encara presents, Carles Puigdemont, com Oriol Junqueras, Toni Morral, David Fernández o Roger Torrent s’han fet ressò d’aquesta nova plataforma sense cap portaveu oficial i cridada a liderar la resposta de la societat civil a una previsible sentència condemnatòria.
El manifest
El text emès per aquesta entitat reconeix la desorientació del moviment independentista. No debades, diu que «sembla que algunes paraules hagin perdut significat i fermesa», entre les quals hi hauria termes com ara unitat, referèndum, democràcia, drets o justícia. Tot i afirmar que aquestes mancances tenen l’origen en la repressió, el manifest no defuig del moment que viu l’independentisme. En canvi, «en el moment en què tot sembla aturat sorgeix un nou impuls», pronostica el text amb optimisme.
Per què un #TsunamiDemocràtic? pic.twitter.com/ABBXixEMMy
— Tsunami Democràtic (@tsunami_dem) September 2, 2019
Curiosament, el text parla d’un «viatge a l’autodeterminació llarg i complex», però en cap moment fa referència a la independència de Catalunya. Un fet que ha generat algunes crítiques en les xarxes socials.
El manifest de #tsunamidemocratic diu: «sembla que algunes paraules hagin perdut significat i fermesa: ‘unitat’, ‘referèndum’, ‘democràcia’, ‘drets’, ‘justícia’», però altres mots, dic jo, desapareixen senzillament: 'Catalunya', 'independència'. Tu ja m'entens, oi?
— Josep Guia (@JosepGuia) September 2, 2019
El context
La irrupció del Tsunami Democràtic coincideix en un moment en què els principals partits independentistes -entre els quals hi ha Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, que integren el Govern català- no es posen d’acord a l’hora d’explicar com encararan els propers mesos post-sentència. A una setmana de la diada de l’11 de setembre, Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, va suggerir la possibilitat d’establir un govern de concentració per fer front a un previsible veredicte judicial condemnatori que sumara totes les sensibilitats sobiranistes, representades al Parlament de Catalunya per Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Catalunya en Comú i CUP. La resposta del president Quim Torra va ser la d’acceptar aquesta idea amb Carles Puigdemont al capdavant del Govern, a qui caldria investir a distància. Una proposta prevista per ser complerta el 30 de gener de 2018 i que Roger Torrent va tirar enrere. Aquell va ser el primer capítol de la història recent del distanciament entre JxCat i ERC que encara continua. ERC, de fet, ha evitat pronunciar-se sobre la contraproposta de Quim Torra que exigeix la investidura a distància del president a l’exili.
Amb aquest escenari, Tsunami Democràtic emergeix per gestar un clima de confiança que torne a apropar les diferents sensibilitats de l’independentisme i per marcar una agenda de mobilització capaç de sobreviure a llarg termini després de les sentències. Una eina per incentivar la mobilització del sobiranisme català i per anar generant un context de protesta continuada que servirà com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. El Tsunami Democràtic, segurament, tindrà també dues dates marcades al calendari: el dimecres 25 i el dijous 26 de setembre, dies en què el president Quim Torra serà jutjat a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un presumpte delicte de desobediència després de l’episodi dels llaços grocs al Palau de la Generalitat en període electoral. Torra, de fet, ha denunciat la rapidesa del seu processament. "Es tracta de la demostració més evident de la celeritat interessada de la justícia", recordant també la llarga presó provisional que afecta els presos polítics. Una pressa que, segons l'equip de defensa de Torra, és irregular.
Els jutges i tribunals no tan sols han de ser imparcials, sinó que també cal que en tinguin l’aparença. La pressa és enemiga del rigor.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) September 2, 2019
Heus ací el comunicat davant l'assenyalament del judici oral pel 25 i 26 de setembre:https://t.co/UoBBmSeR5Q
El tsunami té vocació de transversalitat i de durada. Caldrà veure fins a quin punt esdevé un puntal de la mobilització dels propers mesos i l’element que unifique les distintes entitats i partits partidaris de respondre a la sentència del Tribunal Suprem des dels carrers.