Euskal Herria

L'última estocada judicial del 'tot és ETA'

Aquest dissabte milers de persones recorreran els carrers de Bilbao per oposar-se al macrojudici que arranca la pròxima setmana. Una vista oral en la qual estan citades pels delictes d'integració en banda armada, finançament i enaltiment del terrorista 47 persones que formaven part de les organitzacions d'assistència legal, social i psicològica dels presos d'ETA. Un sumari que, a parer de les diferents veus consultades per aquest setmanari, s'emmarquen dintre de la doctrina del tot és ETA, la qual va comportar, per exemple, la clausura de veus mediàtiques com ara Egunkaria.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El llenguatge de les pistoles callava de soca-rel. Amb el cessament de la violència per part d'ETA l'any 2011, forçada pel canvi d'estratègia que s'havia produït durant anys a l'esquerra abertzale i per la pressió policial de l'Estat i dels serveis d'intel·ligència espanyols, s'havien acabat els trets al clatell, les explosions a plena llum del dia i les desaparicions clandestines per soterrar cossos en calç viva. La ràbia, el dolor i l'odi s'aigualien per transformar-se en diàleg, convivència i normalitat amb el pas inexorable i inevitable del calendari.

Quan només restava un mes per commemorar-se els dos anys d'aniversari de l'adéu a l'activitat armada d'ETA, l'Audiència Nacional engegava una operació judicial amb què semblava tornar èpoques pretèrites. A les ordres del magistrat conservador Eloy Velasco, la Guàrdia Civil registrava el setembre de 2013 les diferents seus que tenia la plataforma Herrira, nascuda en 2012 i dedicada a realitzar tasques de suport i solidaritat amb els presos bascos i els familiars dels membres de l'organització armada. En aquella operació, es detindrien 18 persones a les quals se'ls imputava els presumptes delictes d'integració en ETA, enaltiment del terrorisme i finançament del terrorisme.

«Es tracta d'un tentacle d'ETA», va afirmar l'aleshores ministre d'Interior, el conservador i membre de l'Opus Dei Jorge Fernández Díaz, el qual estaria assenyalat poc després per impulsar suposadament les clavegueres policials que van fabricar informes i proves falses per incriminar dirigents independentistes catalans i formacions d'esquerres com ara Podem. «L'Estat de dret no està en suspens i el Govern no deixa de realitzar tot el que ha de fer per aconseguir la dissolució d'ETA. No n'hi ha prou amb el cessament definitiu de la seua activitat terrorista, sinó l'ha de seguir la dissolució», proclamava una vegada s'havia ordenat la suspensió d'activitats d'Herrira i el tancament d'un centenar de comptes de correu, pàgines web, blogs, usuaris de Twitter i Facebook, així com la retirada del passaport dels detinguts.

La reacció del nacionalisme i el sobiranisme basc fou immediata. De manera pràcticament inèdita, PNB i EH Bildu van acordar un comunicat conjunt en el qual denunciaven que el Govern espanyol de Mariano Rajoy, «sabent que ETA va anunciar fa quasi dos anys el cessament definitiu de la seua activitat armada [...] tracta de recuperar la idea que l'activitat d'aquesta organització perdura». A la declaració conjunta aprovada al Parlament basc, criticaven «l'estratègia política-judicial del Govern espanyol, que empra instàncies judicials com ara l'Audiència Nacional per activar la tesi del tot és ETA». Fins i tot, els socialistes bascos se sumaven a la crítica en un altre text de repulsa, i també la coalició que aixopluga les diferents sensibilitats de l'esquerra abertzale a l'Ajuntament de Sant Sebastià. L'exdirigent del PSE, Jesús Eguiguren, un dels artífexs de la pau a Euskal Herria, qualificava la ràtzia «d'autèntic disbarat jurídic i polític».

L'anomenat sumari 11/13, però, sumaria més encausats, i arribaria a la xifra de 47 persones. En gener de 2014, l'institut armat emmanillaria vuit persones que actuaven d'intermediàries entre els col·lectius de suport als presos i els diferents agents socials, sindicals i polítics bascos. Dintre d'aquesta ràtzia de les forces de seguretat, s'escorcollen els despatxos de diversos lletrats, un fet que provocaria la queixa del mateix Degà del Col·legi d'Advocats de Biscaia per no preservar els drets fonamentals. 12 mesos més tard es produiria un altre cop policial a la xarxa de solidaritat amb els presos d'ETA: la benemèrita detindria quatre persones més. Fins i tot, s'escorcollaria la seu del sindicat abertzale LAB a Bilbao. Les actuacions judicials es completarien en març de 2015 amb la detenció de dos membres del col·lectiu Etxerat, que aixopluga familiars dels empresonats, i altres dos de Jaiki-Hadi, una organització dedicada a l'assistència mèdica i psicològica dels encarcerats.

Després de quasi quatre anys des de la primera batuda de la Guàrdia Civil contra la xarxa de solidaritat del món abertzale amb els presos d'ETA, l'Audiència Nacional acollirà la pròxima setmana el judici contra els 47 processats. Acusats d'exercir de corretja de transmissió entre el grup armat i els reclusos d'ETA, segons els informes de la benemèrita, Fiscalia i l'acusació particular, que exerceix l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), sol·liciten penes d'entre vuit i vint anys de presó. L'AVT, de fet, va personar-se quan va produir-se la primera ràtzia policial argumentant que Herrira «no es penedia dels crims d'ETA, no renegava de l'organització terrorista i es mantenia sota la seua disciplina, justificant els delictes comesos i enaltint el seu ideari».

Una tesi que comparteix el magistrat Velasco, el qual assenyala a la seua interlocutòria de processament que els encausats empraven el grup de coordinació, denominat Koordinazio Taldea, per «dirigir i donar directrius generals al conjunt del front de presons, garantint així la cohesió dels seus membres i la fidelitat». «Eren plenament conscients de la seua dependència d'ETA», ressalta el togat, tot i que aleshores l'organització violenta havia cessat les seues activitats armades. «El seu objectiu era homenatjar i enaltir els terroristes d'ETA», complementa l'AVT en la seua querella inicial.

Com a resposta al judici del sumari 11/13, diferents organitzacions socials, polítiques i sindicals del conjunt dels territoris bascos ha organitzat una manifestació aquest dissabte a Bilbao per denunciar el macrojudici. Una vista oral basada en unes ràtzies policials que, segons els acusats, «van vulnerar els drets a la llibertat per l'abús de la presó provisional; el dret d'associació pel tancament de comptes a les xarxes socials; el dret de reunió per prohibir-se manifestacions; el secret professional per confiscar sense autorització judicial documents professionals; el dret a la defensa per escorcolls sense l'assistència legal; el dret d'integració física i psíquica per romandre alguns acusats entre dos i tres anys en règim d'aïllament, o el dret de llibertat d'expressió per clausurar webs sota sospita de tenir relació amb Herrira». «El procés, en el seu conjunt, és una aberració jurídica que vulnera els drets fonamentals», apunta Amaia Izko, advocada processada al judici.

«Ens estan encausant per la nostra activitat pública i transparent d'assessoria legal als presos bascos, així com per l'assistència social, mèdica i psicològica als mateixos reclusos», assenyala la lletrada que defensa, al seu torn, alguns dels joves acusats per la baralla a un bar d'Altsasua, que resten empresonats des de 2016. «La nostra tasca era notòria i pública. Ens processen amb documents o papers que són anteriors a la creació de la plataforma Herrira. Com també ens acusen de formar part d'una organització que havia fet el seu comiat dos anys abans», defensa. «Aquest macrojudici respon a una estratègia per obstaculitzar el procés de pau i la normalització amb cops repressius que ens retrotrauen a èpoques i escenaris passats i oblidats. L'objectiu és atacar als presos, ja que la seua existència és una qüestió incòmoda per a l'Estat, a causa dels efectes de la dispersió que pateixen els seus familiars», agrega.

Izko, qui insisteix a qualificar la causa «d'aberració jurídica», apunta que aquest judici «és clau perquè és el primer que se celebra després de la dissolució d'ETA». Ara bé, considera que tot el procediment judicial és «producte d'un temps passat». «És anacrònic», comparteix Paul Ríos, activista pels drets humans al País Basc. «Aquesta vista oral ens retrotrau a un escenari que hauria d'estar superat i que, afortunadament, a Euskadi s'ha superat amb una normalització que, malgrat les dificultats, marxa a un ritme més accelerat del previst», assegura. «El processament d'unes persones per la seua activitat pública i per les seues idees sembla una tornada al passat. Al País Basc, les majories socials per la pau són tan amples que hi haurà un desencaixament entre la realitat actual i allò que viurem en seu judicial», censura.

Protesta contra el procediment judicial que encapçala l'Audiència Nacional| 47akherrian

Com a participant del procès de Pau que s'ha donat al País Basc, Ríos expressa que «la impressió generalitzada sobre Herrira era que actuaven públicament i amb transparència». «Encara més, s'havien emprès contactes amb sectors de la societat basca amb els quals aquests col·lectius havien estat tradicionalment allunyats mentre ETA actuava», indica. «Aquestes organitzacions, a més, havien abandonat les seues postures anteriors de justificació i defensa de la violència». Una transversalitat en la reivindicació dels drets dels presos d'ETA que ha provocat que més de 150 personalitats demanen aturar el procés judicial que s'inicia el pròxim dilluns. Entre elles, hi destaquen els exlehendakaris Juan José Ibarretxe i Carlos Garaikoetxea, els escriptors Bernardo Atxaga i Toti Martínez de Lezea, el professor universitari Francisco Letamendia, el jugador de l'Athletic de Bilbao Mikel San José o el cantant Fermín Muguruza.

«És evident que aquest procediment judicial està emmarcat dintre de l'estratègia del tot és ETA, la qual va servir per criminalitzar aquells sectors socials, polítics i sindicals que no compartien les tesis de la dreta o el socialisme espanyol, com ara Geroa Bai», retrau Koldo Martínez, parlamentari a la cambra navarresa de Geroa Bai i membre de l'associació cívica Zabaltze, la qual va néixer per defensar dels drets humans i s'oposa a qualsevol expressió terrorista. «Nosaltres hem firmat un text que manifesta la inquietud pel procediment atès que aquestes persones han desenvolupat i desenvolupen una activitat pública voluntària o professional en l'àmbit dels drets dels presos, per la qual cosa es poden estar enjudiciant activitats emparades pel legítim dret a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació», afirma.

L'investigador especialitzat en comunicació i membre d'Alternatiba, una formació sorgida d'una escissió del referent basc d'Izquierda Unida i que actualment s'integra a la coalició abertzale EH Bildu, Jonathan Martínez, coincideix a assenyalar que aquesta actuació judicial «està emmarcada dintre de l'estratègia engegada per Baltasar Garzón del tot és ETA». «Es tracta de la teoria de l'entorn d'ETA, amb la qual poden imputar-te per formar part del grup armat quan només desenvolupes una tasca de suport i solidaritat, per exemple, amb els familiars dels presos, que s'uneixen per poder sufragar els viatges a les presons dintre de la sagnia de la dispersió», exposa. I denuncia: «El sumari és tan boig que encausa a persones que des de la seua funció d'advocats va treballar perquè els presos es posicionaren a favor que ETA plegara la seua activitat armada». «L'operació era un intent per part de l'Estat d'obstaculitzar el procés de pau», remata.

«El procediment judicial, el qual s'emmarcava sense dubte en l'estratègia del tot és ETA, tenia una intencionalitat molt concreta: aïllar els presos a través d'una acció policial que poguera desmantellar la xarxa de solidaritat que hi ha al voltant d'ells. No debades, els presos són l'element més incòmode per a l'Estat arran que ETA plega», exposa Nora Miralles, investigadora en conflictes armats al Centre Delàs de Barcelona. «Amb aquesta operació, s'intentava, a més, reforçar el marc mental i el relat que havia distribuït el Govern espanyol del PP, qui difonia que la fi de l'activitat armada d'ETA era una simple jugada de l'organització. D'aquesta manera, volien mostrar que ETA encara estava viva», detalla.

Aquest cop judicial contra els col·lectius que assistien als presos de la desapareguda organització armada també tenia un altre objectiu. O, si més, així ho argumenta Miralles: «L'oposició a la dispersió dels presos i l'excarceració d'aquells amb malalties cròniques són demandes assumides per amplis sectors de la societat basca. A més, Herrira havia incorporat aquest discurs més transversal en contraposició als missatges que tradicionalment havien llençat aquests col·lectius, com ara les Gestores ProAmnistia. Fins i tot, s'havien fet trobades amb víctimes d'ETA i algunes d'elles havien acudit a manifestacions d'Herrira contra la dispersió». «La ràtzia policial intentava desmuntar aquestes noves complicitats amb acusacions inversemblants com ara imputar que un familiar d'un membre d'ETA formava part de l'estructura armada per mostrar la seua solidaritat», raona.

Performance de l'organització en suport dels encausats| 47akherrian

Tot i que associacions de víctimes com ara l'AVT, acusació particular que s'ha alineat amb les tesis de l'Audiència Nacional, i altres afectats per l'activitat d'ETA, tenen d'una opinió crítica sobre aquest procediment judicial. «És cert que determinats advocats han sigut tradicionalment la corretja de transmissió entre la banda terrorista i els presos etarres, però crec que aquest judici és una mena d'anacronisme. Cal no oblidar ETA, combatre la impunitat dels crims sense resoldre. Ara bé, aquesta mena d'actuacions judicials estan desfasades amb els temps que es viuen al País Basc. Com ho estan els discursos de la dreta, que tot i ser legítims, intenten ressuscitar el malson d'ETA per rendibilitat electoral», afirma Gorka Landaburu, director del setmanari Cambio 16.

«En 30 anys que duc acudint a judicis sobre terrorisme mai se m'ha pogut passar pel cap que els advocats siguen etarres. Un lletrat pot defensar una persona encara que no compartesca ideològicament res amb el seu client. És cert que, en determinats casos, pot haver-hi una certa coincidència en alguns aspectes polítics. Ara, això no fa que siguen terroristes», valora Roberto Manrique, qui va ser víctima de l'atemptat d'ETA a Hipercor l'any 1987. I agrega: «El mateix passa, evidentment, amb els familiars dels etarres».

Una visió crítica d'un procés judicial que, a parer de diversos sectors del País Basc, sembla emmarcat en aquella estratègia del tot és ETA, amb la qual van apagar-se veus mediàtiques de manera impune, com ara el diari Egunkaria. L'Audiència Nacional serà l'escenari, segons aquests agents plurals de la societat de Navarra i Euskadi, de la darrera estocada d'aquella doctrina judicial.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.