ETA després de les armes

Al País Basc, regna la pau. Cinc anys després de la renúncia d'ETA a la violència les ferides d'un conflicte encara present van tancant-se a poc a poc. L'immobilisme del Govern espanyol, però, dificulta la dissolució definitiva del grup armat. Acabar amb la dispersió dels presos i demanar perdó a totes les víctimes del conflicte semblen les assignatures necessàries per tancar un capítol negre a la societat basca.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El verb matar ja no es conjuga al País Basc. Els temps dels tirs en la nuca, dels segrestos, de la por davant el terrorisme, de la calç viva i d'una desmesurada reacció de l'Estat contra tot el món abertzale -fóra o no afí a l'activitat armada- han acabat. Aquest dijous s'han complit cinc anys d'ençà que ETA va decidir deixar la violència. Però el final del grup armat encara no ha arribat. La fase de la dissolució resta pendent.

L'adéu d'ETA va arribar producte d'una doble pressió. D'una banda, l'ofensiva policial després de la voladura de la treva del 2006 va ser asfixiant i a poc a poc va afeblir el grup armat fins a condemnar-lo a deixar la violència. I d'altra, la reflexió realitzada per dirigents de l'esquerra abertzale d'apostar per la pau i per la via política va esdevenir clau.


[embed]https://www.youtube.com/watch?v=E1FpPoZ1fOo[/embed]
ETA anuncia que deixa la violència

Malgrat realitzar-ho per qüestions tàctiques i amb els entrebancs de la dubtosa sentència del cas Bateragune que van enviar-lo a la garjola, el referent de l'esquerra independentista, Arnaldo Otegi, va deixar marcat el camí del món abertzale cap a la pau. Les seues paraules al míting d'Anoeta del 2004 van ser el primer moviment per cercar la fi del conflicte, de l'activitat armada d'ETA. La consigna de quan «més violència, menys independència» va anar reblanint la defensa ferma de la violència a l'esquerra abertzale i obrint el camí cap a la via política.

Cinc anys després d'aquell comunicat que va acabar amb una etapa negra al País Basc, ETA ha quedat reduïda, segons diverses informacions, a deu membres a França. L'organització només compta amb un arsenal conformat per dues tones d'explosius, munició de diferent calibre i un centenar d'armes de foc. El cop policial de fa unes setmanes desmantellant un amagatall estratègic per al grup armat que contenia 145 armes evidencia el precari estat de l'organització.

Amb tot, el Govern de Mariano Rajoy no mogut un dit. S'ha dedicat a mantenir la pressió de les forces de seguretat. Res més. Les reivindicacions d'ETA de negociar una eixida «pactada» per als presos i unes condicions per a ells a través d'un procés verificat per la comunitat internacional creen granellada al PP. Els populars, de fet, aspiren a desfer l'organització a través de l'estratègia policial. Rebutgen qualsevol negociació política. I amb ETA negant-se a dissoldre's i entregar les armes sense cap mena de pacte, la situació segueix encallada. Aplicar una solució similar a la qual s'ha fet amb les FARC -invalidada per la població colombiana- sembla impossible per part de l'executiu de Rajoy.

Un debat entre reixes

Mentre la societat civil ha avançat amb xerrades entre víctimes d'ETA i membres penedits per tal de cicatritzar les ferides encara obertes i supurant, el principal debat per tal de desbloquejar el conflicte basc segueix doblement atrapat entre els quatre barrots. A la deixadesa del Govern espanyol, se suma el desplaçament dels debats identitaris i relacionats amb el conflicte al País Basc. Ni EH Bildu ha centrat la campanya electoral recent en aquests temes. L'agenda social s'ha imposat a la nacional.

Tot i estar silenciat i aparcat dels temes prioritaris, resoldre la situació dels presos de l'organització armada esdevé clau. Actualment hi ha 373 membres d'ETA empresonats. Aquests estan dispersos en 43 centres penitenciaris de l'Estat espanyol, 24 de França, i a dos més de Portugal i Suïssa. La majoria segueixen sota la disciplina del col·lectiu EPPK. Dels presos actuals, 27 s'han desvinculat de l'organització armada.

La fi de la dispersió dels presos n'és una de les qüestions prioritàries per aconseguir la pau definitiva. No només per raons polítiques. També per qüestions humanitàries per a les famílies i relatives als drets humans, segons alertava un informe de la Comissió Europea publicat per aquest setmanari. «Viola el principi constitucional de reinserció i el dret a una vida familiar i privada contemplat en l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans, ja que no sols els afecta a ells, sinó també, als seus familiars», apuntava el text. Amnistia Internacional va manifestar-se de la mateixa manera durant la campanya electoral al País Basc.

Sense cap pas, tot segueix igual que fa cinc anys. Moltes víctimes de la violència d'ETA encara no saben qui va assassinar els seus familiars. El mateix ocorre amb qui van patir la guerra bruta de l'Estat. Segons l'informe elaborat dintre del pla de Pau i Convivència impulsat l'any 2014 pel govern basc del PNB, encara hi havia 197 assassinats de l'organització armada sense resoldre. El percentatge era major pel que fa a les víctimes del terrorisme d'Estat dels GAL: un 37% dels crims restaven sense autor. La reparació dels afectats -fins i tot, d'aquells que van patir els efectes de la impunitat d'una lluita antiterrorista impròpia d'un estat democràtic- n'és un necessitat imperiosa.

La tornada a les armes d'ETA sembla una quimera. Els anys de plom, d'assassinats, de violència i de terror són només vius als futurs llibres d'història. Amb la impossibilitat de traçar un relat comú -cada persona en tindrà un, depèn de les seues circumstàncies-, la pau és una realitat sòlida. Però la dissolució de l'organització armada després d'abandonar la violència està en l'aire. L'immobilisme del Govern espanyol ho impedeix.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.