Comunicació

Iñaki Soto: «La sentència que ens endossa el deute d'Egin és la ressaca del tot és ETA»

Tot i que el tancament d'Egin va ser declarat il·legal pel Tribunal Suprem, el magistrat Baltasar Garzón va adjudicar els deutes d'aquest diari a Gara argumentant «una successió ideològica d'empreses». Després de 15 anys batallant als jutjats, Gara haurà d'afrontar l'abonament dels 3 milions d'euros que devia Egin com a conseqüència de la seua clausura il·lícita per part de Garzón. Tot un cop per a la viabilitat d'un projecte periodístic cooperatiu al País Basc. Ho analitzem de la mà del director del rotatiu, Iñaki Soto.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Des de Gara, s'ha denunciat que els jutjats vos obliguen a pagar 3 milions d'euros en concepte de «successió ideològica d'empreses» pels deutes que tenia el periòdic desaparegut Egin. Hi ha vinculació empresarial entre ambdues editores de premsa?

No, i això és el més pervers d'aquesta treta. Perquè hi haja una successió d'empreses, ha d'haver-hi el mateix capital, els mateixos òrgans directius i el mateix equip. I no es dóna cap condició de les recollides a la llei, entre altres coses perquè la justícia va tancar Egin de manera il·legal i la responsabilitat del patrimoni, els deutes i els actius d'Egin eren del mateix Baltasar Garzón en última instància. Aquesta llei està pensada amb l'objectiu que les empreses no defrauden a Hisenda. És a dir, que una mercantil no puga assumir un deute que no pagarà, tancar i endossar els impagaments a la Seguretat Social o al Fogasa, i que després els propietaris de la firma impulsen una altra empresa amb el mateix objectiu empresarial, la mateixa plantilla, els mateixos clients i proveïdors i estan lliure de deutes. La segona sentència que ens condemna afirma que hi ha una successió ideològica d'empreses, que és un concepte esotèric. És a dir, no és un terme legal. La resolució afirma que nosaltres cobrim l'espai ideològic que cobria al seu moment Egin. Ací van organitzar-se una multitud de famílies, quadrilles, empreses i organismes per crear un mitjà de comunicació i, evidentment, vam cobrir un espai que s'havia quedat orfe pel tancament il·legal d'Egin. La resta és un deliri jurídic.

-La resolució judicial té cap base argumental des de termes jurídics? Existeix el concepte jurídic de «successió ideològica d'empreses»?

No existeix, ni ha generat jurisprudència. És un concepte que se'ns ha aplicat a nosaltres de manera exclusiva. Mai no ha ocorregut, ni mai passarà, ja que és despropòsit jurídic que manca de tota lògica.

-La decisió dels tribunals està basada en una sentència que va emetre el magistrat Baltasar Garzón, qui va clausurar el diari Egin. Aquell tancament, però, va declarar-se il·legal per part del Tribunal Suprem. No hi ha capacitat de presentar un recurs?

No, hem esgotat totes les vies legals. Per a començar, cal veure la motivació política que en el seu moment va impulsar [l'expresident espanyol José María] Aznar i el seu braç executor, el jutge Baltasar Garzón amb el propòsit d'eliminar els mitjans independents bascos. La decisió la pren Garzón l'any 2003 i ens dóna 15 dies per pagar els 4,7 milions d'euros o tancar. En aquell mateix any, a més, l'Audiència Nacional clausura Egunkaria i es produeixen les detencions i tortures als responsables del periòdic. Aquesta motivació és evident en termes polítics, però també des de l'àmbit econòmic. L'Audiència Nacional i els administradors judicials que s'havien escollit per conservar el patrimoni d'Egin dilapiden els actius del diari. I mai no s'han buscat. En lloc de fer això, ens han buscat a nosaltres amb l'objectiu de tancar-nos. La motivació política és evident.

-Segueix.

Dintre de la judicatura espanyola o del procés judicial en Espanya, no hi ha més recorregut. És cert que tractant-se d'una qüestió administrativa, els recursos són més limitats. Per a les empreses no hi ha drets fonamentals ni drets humans. La treta emprada pels jutjats és perversa fins al límit. I no té retop. La decisió que hem pres té l'objectiu d'assegurar la viabilitat del projecte. L'alternativa a no pactar era el tancament automàtic.

-La justícia no hauria d'haver custodiat els actius d'Egin per tornar-los quan el Tribunal Suprem declara il·legal el tancament d'aquest periòdic?

Exacte, però no va ocórrer. Van buscar, per contra, una fórmula per salvaguardar la seua impunitat i per a no fer-se responsables de les seues obligacions arran de les seues decisions. És a dir, ells foren els responsables de dilapidar el patrimoni d'Egin. No sé si heu vist les fotografies de l'estat en el qual va quedar la redacció d'Egin, que semblen d'un escenari postbèl·lic. D'aquesta manera, van aplicar un tallafoc i, al seu torn, van estalviar-se de tota responsabilitat.

-I, per tant, van endossar el deute a Gara?

Això és, és el deute que ens han endossat a nosaltres. Ahir [per dimecres] anunciàrem que ho enfrontaríem a través d'un acord, ja que després de 15 anys de suspensió de pagaments una jutgessa determina que el deute cal abonar-lo, que no hi ha recursos possibles i que la suspensió d'abonaments no pot donar-se més temps. La suspensió de pagaments és un mecanisme amb el qual les empreses en el període de tres a sis mesos o refinancen el deute o fan fallida. Nosaltres hem estat 15 anys en aquesta situació.

Iñaki Soto, director de Gara, junt amb els responsables del periòdic basc en una noticia de l'edició digital del diari sobre el cop judicial. 

-El pagament d'aquests tres milions d'euros situarien Gara en una posició econòmica extremadament delicada. De fet, l'abocarien al seu tancament. Com preteneu afrontar aquest desemborsament?

Les condicions són extremadament dures, ja que cada sis mesos hem d'abonar mig milió d'euros. D'una banda, haurem de pagar el deute heretat i, d'altra, fer front als creditors que van generar-se durant el període de suspensió de pagaments. En total, són poc més de tres milions d'euros. Una de les raons per les quals decidírem afrontar aquesta situació és per la convicció de no seguir l'esquema anterior, és a dir, la fase de resistència. Vivim un nou temps en Euskal Herria, on no s'entendria que es tancara una empresa que trau beneficis i que dóna treball a 120 persones de manera directa i a 200 de manera indirecta. Nosaltres hem fet la transició al món digital i, en termes relatius, som un cas d'èxit. Hem fet un nou model de negoci basat en les vendes i les subscripcions, i un nou contracte amb la nostra comunitat. Estem desenvolupant televisió local, hem aconseguit les llicències de ràdio... Estem en una situació de força dintre del nostre mercat.

-Continue. 

Açò és una ressaca del tot és ETA, del negacionisme que existeix en la ideologia metropolitana de Madrid, entenent-ho com als poders de l'Estat. Amb aquestes operacions, volen que tornem a mirar enrere i que ens endinsem, de nou, als esquemes del passat. I nosaltres volem mirar cap al futur. Ho fem des d'un periodisme generalista, que va des de la política a la societat, i comptant amb els esports. El calendari de pagaments ens obligarà a buscar nous fons per la via de les subscripcions, les vendes i la solidaritat, i que en el cas del poble basc s'ha demostrat que és capaç de respondre a aquests tipus d'atacs.

-Hi ha la possibilitat d'una mobilització com aquella que, precisament, va posar en marxa Gara?

N'estem convençuts. Aquest atac ha generat un gran escàndol a la professió. La solidaritat, però, volem articular-la d'una altra manera. És cert que no podem estar fent derrames particulars. Davant atacs col·lectius, no podem trobar una sortida particular. Nosaltres volem un plantejament sobre els mitjans de comunicació al nostre país. En comparació al nostre entorn, comptem amb uns índexs de lectura i distribució de periòdics elevada. Tenim una societat que històricament ha sigut crítica i autocrítica. I en la qual cap des de Gara als mitjans de Vocento, junt amb la radiotelevisió pública. Cal fer una reflexió col·lectiva sobre el nostre sector i veure quins reptes podem encarar de manera conjunta el sector i en altres aspectes podem competir, perquè també és saludable que competim als quioscos i a internet.

-Quins efectes tindria per a la pluralitat informativa del País Basc la desaparició de Gara arran d'aquest episodi?

Seria un cop molt dur. La pluralitat del nostre ecosistema mediàtic resultaria totalment minvada. Seria l'extinció d'una manera de mirar al país, i que representa a un sector molt gran de la població. La nostra perspectiva, amb tot, és que no ho decidirà un jutge a Madrid. No vam néixer per a resistir. La decisió que hem pres és per finalitzar una fase de resistència. Nosaltres ens devem a qui va possibilitar la nostra fundació, a quins ens manté diàriament, a quins ens llegeix i a qui des de la discrepància considera que tenim dret a existir i a fer el nostre treball com una empresa i un mitjà de comunicació més.

-El problema traslladat des d'Egin al periòdic Gara prové de l'època en la qual va aplicar-se la denominada doctrina del tot és ETA. Com va afectar els mitjans de comunicació del País Basc? Ha citat l'exemple del tancament d'Egunkaria.

És un moment en el qual el conflicte basc adquireix un grau de cruesa terrible en tots els sentits. Es reprodueix un esquema de confrontació en el qual la gent mira cap a un altre costat. Tots ens vam acostumar. I això va tenir efectes molt negatius en els equilibris polítics amb les il·legalitzacions, però també en termes culturals o antropològics en la manera que un periòdic o els mitjans de comunicació exposen una dialèctica pública sobre les diferents forces democràtiques i legítimes. Això va segrestar-se, i va comportar uns efectes traumàtics que en algunes coses s'ha superat i que en altres encara té els seus efectes col·laterals i perversos.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.