País Valencià

Una autonomia subjugada

La inestabilitat política a l'Estat espanyol condiciona les finances del País Valencià, ja que la Generalitat Valenciana no pot disposar de la totalitat de les transferències estatals fins a la conformació d'un executiu a Madrid i l'elaboració d'uns nous Pressupostos Generals de l'Estat. L'asfíxia present i futura del Consell, la qual augmentarà la tensió entre els socis especialment per redactar els futurs comptes valencians, és el símptoma del disseny centralista dels diferents nivells administratius.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

De conviccions fortament nacionalistes i d'esperit profundament socialdemòcrata, el conseller d'Hisenda de la Generalitat Valenciana, el socialista Vicent Soler, representa l'ala més valencianista del PSPV. Soler, de fet, va militar a les files clandestines del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) durant les acaballes del franquisme i va formar part dels històrics 10 d'Alaquàs, un grup de dirigents antifranquistes que van ser detinguts l'any 1975 per redactar un estatut d'autonomia per al País Valencià en el temps de descompte de la dictadura. Dos episodis del seu currículum vital que acrediten els sentiments nacionals cap al territori valencià.

D'ençà que va encarregar-se de controlar les finances de la Generalitat Valenciana, l'anterior degà de la Facultat d'Economia de la Universitat de València va clamar contra Madrid per un finançament just. També amb l'objectiu que el Govern espanyol abonara el deute històric amb els valencians, el qual està xifrat en 16.000 milions d'euros. Soler, que fins i tot va declarar persona «no grata» a l'anterior ministre d'Hisenda popular Cristóbal Montoro, anunciava aquest dijous que deixava la seua acta de diputat a les Corts Valencianes. La renuncia, segons explicava el mateix alt càrrec del PSPV, s'hi produïa amb l'objectiu «de tenir més alliberada l'agenda per seguir batallant per un finançament just per als cinc milions de valencians i valencianes».

Aquesta baixa com a parlamentari es produeix en un moment de certa tensió entre els diferents socis del Govern de Botànic a causa del tancament de l'aixeta pressupostària. La manca d'un govern a l'Estat espanyol en plenes funcions i la suposada utilització del PSOE dels diners pendents d'abonar a les autonomies, com ara l'actualització dels lliuraments a compte i les mensualitats de l'IVA, per pressionar a Podem, el qual forma part de diversos executius territorials, amb l'objectiu d'aplanar la investidura del candidat socialista Pedro Sánchez ha condemnat als governs de les diferents comunitats. No debades, les autonomies estan obligades a retallar arran de les teranyines financeres creixents.

L'angoixa dinerària és encara més agreujada en territoris com ara el País Valencià a causa de les seues previsions expansionistes en els comptes d'enguany. La Generalitat Valenciana va incrementar la depesa en correspondència a una major inversió prevista per part de l'executiu espanyol del PSOE. Ara bé, el rebuig del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat com a conseqüència del vot negatiu de la dreta espanyola i les forces independentistes ha empitjorat l'hivern financer que pateix el Consell per la inestabilitat política estatal. Un panorama econòmic dantesc que va obligar al departament que encapçala Soler a practicar «la cirurgia fina». O dit d'una altra manera: a planificar un ajust de 438 milions d'euros que no afectaria els serveis públics fonamentals.

La percepció d'un menor esperit reivindicatiu per part dels socialistes respecte de Madrid i una distribució dels ajustos que afectava més a les conselleries de Compromís va provocar una xicoteta rebel·lió dels valencianistes. La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, i el conseller d'Educació, Vicent Marzà, van expressar-li aquest dimarts a Soler que no negociarien l'aplicació de les tisores si no demanaven el pagament dels lliuraments a compte i les actualitzacions de l'IVA, així com només si sol·licitaven també la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera i s'augmentaven la contractació de més funcionaris.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, del PSOE| EL TEMPS

El president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, va reaccionar només un dia després anunciant una reunió amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE). Una persona de confiança de Sánchez que va negar la legalitat dels pagaments dels deutes a les autonomies, tot i que el mateix informe de l'Advocacia de l'Estat ho avalava, a banda d'existir altres fórmules com ara un decret-llei o un crèdit a un 0% d'interès. Puig, que no va fer cap menció a la incorporació de més treballadors públics, va obrir la porta a demanar una trobada de l'òrgan financer que aixopluga a les autonomies i al Govern espanyol. Una mesura que aquest dijous Soler ha rebut amb escepticisme arran de l'experiència de quan va convocar-se durant el període d'interinitat de Mariano Rajoy a la Moncloa.

El conseller d'Hisenda ha aprofitat la comunicació de la seua renuncia com a diputat per replicar les crítiques d'Isabel Bonig, líder del PPCV, sobre els ajustos. «No són retallades, és una contenció del creixement de la despesa. Nosaltres hem incrementat un 7,4% la despesa i hem aconseguit convergir pràcticament amb la resta d'autonomies, malgrat el maltractament històric i sistemàtic que patim els valencians i les valencianes. Retallades foren les seues [en referència al govern d'Alberto Fabra, del qual formava part Bonig] amb una reducció de més de 3.000 milions d'euros», ha afirmat, mentre demanava «unitat» al Consell del Botànic.

També contraargumentava les acusacions d'una menor capacitat de reclamació del finançament amb el PSOE governant l'Estat espanyol respecte de l'època del PP. «He sigut igual de contundent amb Montoro que amb Montero per la via dels fets. Vaig votar diferent del PSOE al Consell de Política Fiscal i Financera de l'any passat i en la següent reunió vaig canviar el vot quan havíem aconseguit el compromís d'obtenir 800 milions d'euros més en inversions», ha exposat.

«Nosaltres volem batallar per no haver-hi de tancar el pressupost ja. Volem contenir la despesa actual sense que afecte els serveis socials. Ara bé, s'ha de tenir en compte que les circumstàncies han canviat i no pels 1.300 milions d'euros reivindicatius que vam fixar als comptes. Van canviar quan no van aprovar-se els Pressupostos Generals de l'Estat, que cofinançaven part de les nostres polítiques», ha avisat. Tota una mostra clar que ni amb l'abonament de les bestretes i l'IVA el Consell evitaria treure la tisora.

El desfase entre les previsions fetes d'acord amb els comptes estatals rebutjats al Congrés i el marc pressupostari vigent que s'hereta de l'etapa d'austeritat de Rajoy ha provocat diversos maldecaps financers a Soler. Un exemple de la manca d'ingressos seria l'abonament d'una part de les prestacions per dependència, de les quals l'Estat espanyol deu 500 milions d'euros. En matèria de la casella del 0,7% de l'Impost de la Renda de Persones Físiques, també resta pendent que l'executiu estatal transferisca els fons complets per poder gestionar unes competències declarades autonòmiques per part del Tribunal Constitucional en 2017. El forat, amb tot, és més gran pels impagaments de Moncloa amb el Fons de Garantia Assistencial, un mecanisme pel qual l'Administració General de l'Estat compensa les autonomies pels serveis sanitaris prestats a residents d'altres territoris. Per aquest assumpte, la Generalitat Valenciana hauria d'ingressar 344 milions d'euros.

El president valencià Ximo Puig reclamarà els deutes del Govern espanyol amb el Consell el pròxim dimarts en la reunió que tindrà amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero| GVA

Als deutes que no abona l'Estat espanyol, s'afegeixen els diners perduts per la inexistència dels Pressupostos Generals de l'Estat que va plantejar a principis d'any Sánchez. Segons els càlculs de Soler, el País Valencià perd 1.800 milions d'euros en inversions arran d'aquesta situació. D'aquesta manera, entre impagaments i fons no entregats per no aprovar-se els comptes estatals el Consell ha perdut uns ingressos milionaris que se sumen a l'infrafinançament crònic, el qual representa 1.000 milions d'euros menys de manera anual, i als 16.000 milions d'euros de deute històric.

Una manca d'entrada de diners a la caixa de la Generalitat Valenciana causada pels deutes del Govern espanyol i la interinitat del mateix que obliguen al Consell a contenir la despesa. Encara més, albiren un endarreriment de la presentació dels primers pressupostos del Botànic II, ja que el País Valencià no comptaria amb cap marc estatal fiscal de referència per elaborar els seus comptes. La complicada entesa entre les esquerres a Madrid i una cada vegada més possible repetició electoral condemnaria a l'executiu valencià a observar com creixen les teranyines a la seua butxaca mentre ha de pagar als proveïdors i ha de mantenir els serveis públics.

Tot un escenari diabòlic perquè lliga la sort del nou pacte de progrès valencià als esdeveniments polítics de l'Estat espanyol. I perquè aquesta manca de diners pot aflorar una batalla extremadament més cruenta que el xoc actual entre els diversos socis que integren la Generalitat Valenciana. Sense l'aigua de la caixa espanyola, el Botànic II pot marcir-se. Les conseqüències d'un sistema autonòmic que subjuga la vida dels territoris als fets polítics estatals fins i tot en qüestions ordinàries com la transferència d'ingressos perquè els ciutadans puguen continuar gaudint dels serveis socials més bàsics. L'asfíxia present i futura del Consell com a símptoma d'un disseny centralista dels nivells administratius espanyols.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.