Els dies passen i la possible llosa del Tribunal Suprem és més a prop de caure. I la resposta de la ciutadania a una previsible sentència condemnatòria contra els dirigents independentistes encara no està del tot definida.
El sobiranisme es troba en un enforcall. Amb els màxims representants dels partits a la presó o a l’exili, aquest sector mira de trobar persones que puguin suplir aquests lideratges, fins ara insubstituïbles. Amb aquesta manca de referents, la unitat d’acció no es consensua i les enquestes internes han circulat els darrers mesos com si Catalunya estigués a tocar d’un nou període electoral.
Però els partits independentistes són conscients que cal estar a l’altura d’un nou moment històric. És per això que els contactes entre els diferents actors socials i polítics per traçar un camí a recórrer existeixen dia rere dia. L’acord, però, encara no hi és. La unitat prèvia al Primer d’Octubre es troba difuminada des de l’endemà del referèndum. I si l’Assemblea Nacional Catalana discuteix cada dia més l’estratègia —o més ben dit, la manca d’estratègia— dels partits, Òmnium Cultural mira de mantenir-se distanciat d’aquestes polèmiques.
A l’altra vorera hi ha els partits polítics. Les discrepàncies són públiques i notòries. I davant els esdeveniments que s’aproximen, la manca d’estratègia alerta les entitats sobiranistes. Per exemple, Súmate, que promou l’independentisme entre la població catalana castellanoparlant. En aquesta plataforma van créixer polítics ara ben coneguts com per exemple Gabriel Rufián o Antonio Baños. Ara la presidenta de Súmate és Montse Sánchez, que reclama als partits independentistes que “remin tots a l’una”. L’activista remarca la transcendència dels pròxims dies per esperonar la societat civil a reivindicar-se. “L’Estat guanyarà si ens quedem a casa”, adverteix de cara a l’Onze de Setembre. Mentre els partits, immersos en disputes internes, desmobilitzen la gent, les entitats miren de contrarestar el desànim.
Els polítics, però, també intenten bastir una reacció a l’altura de les circumstàncies. És per això que el president Quim Torra va iniciar aquest estiu una ronda de contactes per coordinar una resposta a la sentència, que haurà de ser socialment transversal. Camil Ros, secretari general de la UGT al Principat, però, n’és crític. “Hem tornat de vacances sense cap resposta per part del Govern”, lamenta. Confirma que el seu sindicat ha participat en reunions, però encara no s’ha decidit res. Ros assenyala l’aturada de país del 3 d’octubre del 2017, dos dies després del referèndum, com una resposta possible a una previsible sentència condemnatòria. “Però si es gestiona la resposta a la sentència com s’ha gestionat la investidura de Pedro Sánchez, a base de piulades, no arribarem a bon port”. Tot i les crítiques, Ros recorda que “fem tard, però encara hi som a temps”.
Al seu torn, la portaveu nacional de CCOO, Montse Ros, reivindica un front comú de base social amb el dret a decidir com a comú denominador per millorar la vida de les persones. Ros, alhora, desmarca el seu sindicat de possibles vies unilaterals, assenyalant que convé una “despolarització” de la política perquè la resposta a una possible sentència condemnatòria no només interpel·li els independentistes, sinó tot el conjunt de la ciutadania que rebutja la repressió.
Carles Sastre parla en nom del sindicat independentista Intersindical CSC. Ell també fa referència a l’aturada de país del 3 d’octubre del 2017, però per denunciar CCOO i UGT, que no van voler convocar vaga aquell dia, tot i participar en l’aturada. Segons Sastre, una vaga general seria una bona resposta a la sentència del Suprem. El sindicalista està segur que aquesta vaga podria ser secundada per la majoria de la societat catalana. Per a ell, la del 3 d’octubre no tan sols va ser una aturada, també va ser una vaga —terme que els dos sindicats majoritaris neguen— i assegura que aquella experiència demostra que es pot convocar una nova vaga sense el suport de CCOO i la UGT. “La injustícia de la sentència pot ajudar a recuperar les sinergies de l’1-O”, explica el secretari general de la Intersindical, que també posa en valor campanyes com la de l’ANC sobre el consum estratègic.
Des del País Valencià, el portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir, Antoni Infante, prioritza dedicar tots els esforços a “recuperar els carrers” mentre no s’acordi un full de ruta per materialitzar la república. Aquesta entitat, agermanada amb l’ANC i amb l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), considera que la clau de volta es basa a coordinar els diferents actors de l’independentisme. Per a Infante és primordial crear un clima social similar al de la tardor del 2017. Pel que fa a l’ASM, la seva presidenta, Margalida Miquel, veu en la sentència com una oportunitat que cal aprofitar per donar un cop sobre la taula amb una mobilització massiva i constant que “farà possible complir amb l’objectiu”.
Un rumb incert, un horitzó desconegut
El que més desconcert causa en el si de l’independentisme és la gran quantitat de propostes que hi ha damunt la taula per afrontar els propers mesos i l’absència d’acord en aquest sentit. Hi ha, per exemple, la idea de convocar mobilitzacions de llarga durada per respondre a una previsible condemna del Tribunal Suprem, tot i que fins ara no s’ha concretat massa.
En relació amb la resposta a la resposta a la sentència del Tribunal Suprem, el passat dilluns a les nou del matí es va engegar la campanya Tsunami D (la D fa referència a "Democràtic"). A l'espera que es coneguin més detalls, la primera "acció massiva" la preparen pel 29 de setembre, en vigílies pel segon aniversari de l'1-O. Tsunami D ha nascut per articular una agenda de mobilització permanent. Els promotors han fet públic un curt a més del hàshtag #tsunamidemocràtic i una web. Entre els noms que han donat suport a la iniciativa hi ha Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Marta Rovira o Jordi Cuixart entre d'altres.
Dos anys després del referèndum, la societat catalana es veu immersa en una espiral repressiva que assolirà el punt àlgid amb la probable sentència condemnatòria del Tribunal Suprem. En aquest context, la pregunta que cal fer-se és si la repressió aconseguirà doblegar el conjunt de la ciutadania. El paper de la societat durant la Diada i la resposta a la sentència ens donaran la resposta.