Mobilització

Vist per sentència

El judici contra el procés ha quedat vist per sentència després de cinquanta-dues sessions a la sala II del Tribunal Suprem. Les al·legacions finals dels acusats han reclamat l'absolució i han denunciat la falta de fonament de les acusacions. També han aprofitat l'avinentesa per demanar que es deixi de judicialitzar la política. I com calia esperar, el carrer ha reaccionat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des de les quatre de la tarda, Òmnium Cultural convocava la ciutadania a seguir el judici en les quatre capitals de demarcació del Principat. Davant d'una pantalla gegant situada a la vora de l'Arc de Triomf de Barcelona, els presents, que després esdevindrien manifestants, esperaven la intervenció dels dirigents polítics empresonats a Soto del Real que dimecres, per darrer dia, havien de comparèixer al Tribunal Suprem. No se’ls havia sentit des dels primers dies del judici. Entre la munió de gent, pocs comentaris que fessin pensar en una sentència favorable. No obstant, surava l’esperança que, si la condemna és contundent, les portes de la reacció internacional s'obriran. I la certesa que, en cas de sentència condemnatòria, la resposta del carrer serà ferma.

Quan arribà l'hora dels acusats, el primer torn era per l'exvicepresident de la Generalitat i president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. En el moment que s'anunciava el seu nom, una llarga ovació l’acompanyava, des de la distància, fins al seient on eren els acusats. Junqueras afirmava que "el meu exercici polític ha sorgit de la voluntat d'ensenyar". Entre mirades d'incredulitat dels turistes, prenia la paraula l'exconseller d'Exteriors, Raül Romeva. El veí de Sant Cugat del Vallès seguia l'estela de l'exvicepresident de la Generalitat per posar èmfasi en el fet que "amb la força i la repressió no convenceran els que ja se senten fora d'aquest estat o els que prefereixen la República". El rellevava Joaquim Forn, que haurà d'anar a jurar el càrrec de regidor per Barcelona aquest mateix dissabte. En referència a la postura mantinguda per la Fiscalia de relacionar l'actuació del cos policial dels Mossos d'Esquadra amb les directrius de la Generalitat durant el referèndum de l'1-O, Forn indicava que "els Mossos mai no van rebre cap instrucció meva per incomplir cap ordre judicial".

Les persones que escoltaven Quim Forn cridaven "llibertat" amb emoció visible. Els reunits es fonien en un silenci sepulcral quan Jordi Turull exposava els arguments. Ell tirava pel dret: "Hi havia ciutadans exercint de ciutadans". També afegia que una gran part de l'origen de les acusacions rau en la confusió entre els termes “discrepància” i “atac”. Finalment, Turull sentenciava en to solemne que se l'està jutjant per no renunciar a la seva activitat política. D'altra banda, Josep Rull enllaçava les paraules de Turull per subratllar el fet que "fins ara, vostès han decidit que jo no pugui veure els meus fills, però els hi donaré una cosa, valors i idees legítimes". Rull aclaria amb un posat d'entre serè i compungit que "després de nosaltres sempre en vindran més, no hi ha prou presons per encarcerar els anhels d'un poble". Al seu torn, l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, manifestava que es considera víctima d'una injustícia i un dolor que han causat els poders de l'Estat. Però, amb un to més optimista, indicava que aquest dolor ha estat socialitzat a Catalunya.

Les zones de gespa dels laterals de l'avinguda Lluís Companys eren ocupades per grups de persones que formaven rotllanes per seguir amb la mateixa expectació que seguirien un Barça-Madrid, conscients que en el partit de la sala II del Tribunal Suprem no hi ha àrbitres imparcials.  A tres quarts de sis de la tarda, l'expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, afirmava que està essent jutjada per ser qui és i no pels seus actes i assegurava que els escrits d'acusació mantenen falsedats. Acte seguit, Dolors Bassa mantenia que no va voler desobeir el 80% de la ciutadania que demanava votar i que mai no trobaran cap declaració seva on es promogui la violència. I a continuació, el president d'Òmnium Cultural que entrà a la presó el 16 d'octubre de 2017, ratificava que no es penedeix de res. Tanmateix, Jordi Cuixart aprofitava l'avinentesa per, com en els dies previs a l'1-O, cridar a la mobilització pacífica. I ho reblava tot així:: "mai no aconseguiran enfrontar-nos amb els diferents pobles d'Espanya perquè tots junts hem construït la societat catalana". L'activista captivava els congregats: "Em nego a viure sense esperança. Jo no tinc enemics. Em nego a odiar a ningú. Jo no renunciaré a ser feliç". Acte seguit, els assistents es posaven dempeus, tot alçant cartells que contenien el mateix missatge amb què Cuixart cloïa: "ho tornarem a fer".

Instants més tard, l'alcaldable per Esquerra Republicana a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, s'aixecava de la cadira per saludar diversos assistents que, en adonar-se de la seva presència, corejaven: "alcalde, alcalde, alcalde!".

L'altra cara de la moneda la protagonitzava l'exconseller d'Empresa, Santi Vila, qui reconeixia que: "el 6 i 7 de setembre no volia creure que això pogués acabar en un despropòsit". A més, es justificava tot esgrimint que per defensar la Constitució espanyola ha rebut "pals" a Catalunya i que en cap cas estava escrit que les coses havien d'acabar com van acabar el 27 d'octubre". La penúltima intervenció anava a càrrec de l'exconsellera de governació, Meritxell Borràs. L'hospitalenca explicava que existeixen realitats nacionals com la catalana dins d'Espanya i que cap dels seus companys va plantejar la violència per aconseguir els seus objectius. I l'exconseller de Justícia, Carles Mundó, finalitzava les ponències dels dirigents independentistes desitjant que els presos puguin tornar a casa amb les seves famílies.

A les 7 en punt, el judici quedava vist per sentència i la gent començava a desfilar direcció plaça Catalunya i, des d’altres municipis, als punts centrals de cadascun. Tothom semblava conscient que s'obre una nova etapa, ara amb l’horitzó marcat en la sentència que emetrà el Suprem previsiblement després de l’estiu.

Restaven menys de deu minuts per les 20:00 hores, l'hora d'inici de la concentració a plaça Catalunya. Sensació d’ofec: no hi cabia ningú més. Els crits de "no és un judici és una farsa" retronaven amb força a pesar de la gran dimensió de l'emplaçament. Alhora, un individu intentava saltar-se el cordó de seguretat que formaven els voluntaris de l'ANC mentre insultava els manifestants. Pocs minuts abans, el president Quim Torra feia una declaració des de la delegació del Govern català a Madrid fent una crida a la unitat de l’independentisme davant els temps que s’apropen i lamentant una possible feblesa d’aquesta unitat durant els darrers temps.

Passava ja un quart d'hora de l'hora pactada i no havien començat els parlaments, i plaça Catalunya es convertia en una sola veu que corejava a capella el Cant dels Segadors.

Finalment, a dos quarts de nou del vespre, Martí Anglada encetava l'acte. El periodista de TV3 afirmava que les acusacions penals només busquen coaccionar els incriminats per les seves condicions polítiques i recordava que l'ONU ha qualificat el judici d'inversemblant. A posteriori, l'exdiputat de la CUP, David Fernández, animava els manifestants a tornar a fer un 1 d'octubre i remarcava que la unitat d'Espanya no està per sobre dels drets fonamentals que protegeix la mateixa Constitució. En acabar, es projectava un vídeo dels moments més importants que ha viscut l'1-O com ara els dies d'octubre 1 i 3, la manifestació independentista a Brusel·les del 7 de desembre de 2017 o la més recent de Madrid.

Per últim, es donava veu a Tamara Carrasco, que ja no es troba reclosa a la seva ciutat natal de Viladecans. L'activista es dirigia al públic amb fermesa i es referia als 12 acusats que eren asseguts al banc dels acusats. "Aquestes persones són només la representació de milers i milers de ciutadans que volen decidir democràticament el seu futur". I finalitzava l'acte, tot convençuda que els tribunals internacionals acabaran condemnant l'Estat espanyol per convertir els drets en delictes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.