País Valencià

Carolina Punset, d'assot lingüístic a assessora botànica

Carolina Punset, amb una profunda sensibilitat verda i exmembre de l'ala socioliberal de Ciutadans, ha experimentat una transformació política durant els darrers anys. Ha passat d'atacar la llengua pròpia i aspirar a combatre els nacionalismes perifèrics amb virulència a defensar el diàleg amb els independentistes i censurar la deriva «ultra» de la seua antiga formació. El seu fitxatge com a assessora en assumptes europeus i iniciatives estratègiques per al departament de Presidència del socialista Ximo Puig exemplifica el seu gir ideològic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'Hotel Melià Villa Gadea d'Altea, una població de la Marina Alta ubicada en primera línia del mar, acollia el naixement d'un nou partit local. Amb l'auditori expectant, l'encarregada d'anunciar el nou projecte polític era la seua líder: Carolina Punset. Advocada, activista en diverses ONG i nascuda a Washington, Punset seguia els passos del seu pare, Eduard Punset. Divulgador científic, abans havia ostentat el carnet del Partit Comunista d'Espanya durant les acaballes del franquisme, va ocupar la conselleria d'Economia i Finances a l'executiu preautonòmic de Josep Tarradellas, havia sigut ministre de Relacions de les Comunitats Europees amb Espanya per l'UCD, així com candidat independent de CIU a les eleccions de 1982. Darrerament partidari de la independència de Catalunya, també havia treballat al Fons Monetari Internacional.

La seua filla, però, presentava en 2007 una plataforma municipalista allunyada de reivindicacions nacionals valencianes. Ciutadans per Altea era una plataforma amb la qual defensava una mirada urbanística diferent de la població, una alternativa verda que posara fi a l'orgia immobiliària que mostrava ja signes de tenir uns fonaments de fang. Tot i rebre crítiques pels negocis urbanístics que tenia el seu marit d'aleshores, Punset va implementar diverses mesures relacionades amb mobilitat sostenible i agricultura ecològica. Un compromís verd que va plasmar concorrent l'any 2012 per Europa Ecologia Els Verds en els comicis legislatius francesos per a la quinta circumscripció, aquella que acull els residents a l'Estat espanyol, Portugal, Andorra i Mònaco. Fins i tot, va afiliar-se posteriorment a Equo.

Ara bé, l'aliança dels ecologistes amb la resta de socis de Compromís va provocar que trencara amb la formació verda. Al contrari que el seu pare, Punset advocava aleshores per lluitar amb força contra els nacionalismes perifèrics. Volia enrolar-se en una candidatura que combinara el seu rebuig a la plurinacionalitat de l'Estat espanyol amb les seues idees de caràcter liberal. D'aquesta manera, va trobar en la plataforma civil Moviment Ciutadà l'arquitectura política perfecta. En setembre de 2013, després d'un acte al Teatre Goya de Madrid, va integrar-se a les files del germen de l'actual Ciutadans. Només un any després, de fet, va presentar-se amb els taronges als comicis comunitaris de 2014.

Malgrat les seues inquietuds que viraven més sobre la política europea que no la valenciana, Punset va situar-se com a presidenciable de Ciutadans a la Generalitat Valenciana en 2015. La majoria d'esquerres va impedir que accedira al Govern valencià, relegant el seu paper com a síndica dels taronges a les Corts Valencianes. Des de la trona parlamentària, va mostrar la seua versió més virulenta contra la normalització lingüística i el valencianisme polític. «Allí on triomfa la política d'immersió lingüística, es torna a l'aldea», va etzibar al seu primer ple a la cambra valenciana. «El valencià és un bé cultural que cal protegir, però si el convertim en l'idioma únic, estem aturant el desenvolupament personal i col·lectiu de la Comunitat Valenciana», va agregar.

En aquells mesos d'oposició, Punset va carregar contra la llengua pròpia del País Valencià. «Abandonar llengües universals per recuperar únicament una minoritària pot ser molt emotiu, no ho dubte, però és poc útil per trobar feina», «es diuen socialistes, però exclouen del plurilingüisme els més vulnerables» o «no existeix nacionalisme moderat, el nacionalisme és sempre una cursa cap a la independència», foren algunes de les seues frases més polèmiques. «El resultat [del nacionalisme]: sempre és tòxic: pedagogia de l'odi, adoctrinament, propiciar el conflicte permanent amb Espanya, imposar una política d'immersió, aixecar fronteres i servir de coartada a la corrupció», va llençar durant aquella etapa.

Carolina Punset amb el líder de Ciutadans, Albert Rivera, i el portaveu taronja de l'Ajuntament de València, Fernando Giner| EFE

Aquell discurs prototípic del Ciutadans més combatiu i exasperat va rebaixar-se. Punset, com després ho farien altres integrants de la formació taronja, va trobar amb les forces progressistes un aliat per dur a terme les seues polítiques i impulsar diverses mesures de tonalitat ecologista. Se sentia més còmoda negociant amb l'esquerra que actuant de tàndem opositor amb el PP. Un gir de pensament que coincidia amb les maniobres internes d'aquells dirigents de Ciutadans -com ara Juan Córdoba o Emigdio Tormo- amb un tarannà ideològic força escorat a la dreta. I que buscaven apartar-la del comandament polític de Ciutadans al País Valencià.

El xoc entre ambdues faccions s'escenificava, singularment, amb el rebuig de Punset a l'estratègia antivalencianista que seguia el seu homònim a l'Ajuntament de València, Fernando Giner. Una oposició al joc de transformar-se en una mena d'Unió Valenciana 3.0 que va mostrar-se amb els parers diferenciats sobre si donar suport a la derogació de la llei de senyes d'identitat del PP. Mentre ella coincidia amb les postures de l'esquerra, el corrent arrelat al blaverisme apostava per votar del bracet dels populars.

La marxa de Juan Carlos Girauta, aleshores eurodiputat de Ciutadans, va obrir-li la porta del Parlament Europeu. Delerosa de participar en debats sobre qüestions que l'apassionaven més, Punset va marxar a Brussel·les gràcies a ser la següent en la llista comunitària del 2014. El canvi del parlament valencià per l'europeu no va modificar el full de ruta dels taronja a l'hemicicle valencià. El seu substitut, Alexis Marí, va actuar de la mateixa manera junt amb el nucli de diputats que integraven el sector moderat del partit taronja. Aquests parlamentaris, però, acabarien deixant Ciutadans pel viratge de la formació cap a la dreta i el centralisme profund dels d'Albert Rivera. Foren els precursors del pas que van donar aquest dilluns dirigents com ara Toni Roldán o Javier Nart.

L'autèntica capdavantera en pegar una portada a Ciutadans fou, precisament, Punset. En aquest cas, només va deixar l'executiva. Però fou de les primeres a reaccionar al full de ruta de Rivera de caminar cada vegada més cap a la dreta i de sostenir el PP d'un Mariano Rajoy al qual li perseguia l'ombra de les causes judicials. La seua dimissió, l'any 2016, va produir-se després d'una discussió a Twitter amb Giner. A parer seu, Ciutadans s'havia de definir com a un partit de centreesquerra que defensara «la desarticulació de qualsevol mena de nacionalisme, incloent-hi el regionalisme no independentista». Es tractava d'una crítica velada al blaverisme que abraçaven els espanyolistes.

Com ho feren els seus aliats del grup parlamentari de Ciutadans a les Corts Valencianes, Punset també tocaria el dos mesos més tard. Una baixa al partit que va produir-se després de reunir-se amb Carles Puigdemont i a través d'una carta enviada a la direcció de la formació. «Tot allò que no siga l'aplicació del 155 del senyor Rivera és assenyalat amb el dit. Et boneguen per parlar amb Puigdemont, amb persones d'ERC, amb qualsevol que no siga del bloc del 155. Penós», escrivia empipada. «T'espien com si foren agents del KGB», agregava. «Seguisc sense comprendre com podem anar al llit sent socialdemòcrates i aixecar-se ultraliberals», censurava, a banda d'estirar les orelles als seus excorreligionaris per «fer gracietes en xarxes socials per l'ingrés en presó de polítics». «La presó mai pot ser una bona notícia», expressava sobre l'encarcerament dels dirigents independentistes.

La designació de Punset com a assessora en assumptes europeus i iniciatives estratègiques busca reforçar el perfil centrista de Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana| GVA

«Com a feminista experimente vergonya quan des de postures pròximes a Hazte Oír, es titlla d'ideologia de gènere o violència en l'àmbit familiar al terrorisme masclista», confessava a la carta sobre determinats arguments dels taronja. I afegia: «O quan es nega la necessitat de llistes paritàries». També tenia retrets per Ciutadans a causa de donar suport a la «regulació» de la prostitució, que Punset interpretava com a un eufemisme que amagava l'aposta per «legalitzar» aquesta activitat, i als ventres de lloguer. Amb dards sobre com el discurs verd s'havia diluït als espanyolistes en benefici d'una major presència de l'eix territorial, lamentava que «s'haja escollit deliberadament lluitar únicament pel vot de la gent de dretes o, millor dit, d'aquella que és molt de dretes».

Al programa de TV3 Preguntes freqüents, i junt amb el seu consort Marí, va afirmar pocs dies després de trencar amb els taronja que «dialogar amb Puigdemont no és delicte». «Albert Rivera hauria de fer-ho. La democràcia és, per damunt de tot, seure a parlar amb els rivals polítics. Crec que la solució no és la presó ni atonyinar els independentistes. En primer lloc, s'hauria d'asseure amb ells i no criminalitzar-los», defensava. Unes paraules que mostraven el gir ideològic de Punset.

Les conviccions verdes, el perfil centrista i el seu distanciament amb la versió més dretana de Ciutadans han motivat que el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, l'incorpore al seu departament en un moment força complicat per als taronges per les baixes de dirigents estatals. Un fixatge amb passat a la formació de Rivera que podria no ser l'únic, segons El Confidencial. L'antic sector moderat de Ciutadans al País Valencià, amb bones relacions amb els impulsors de Demòcrates Valencians i alguns dels seus membres en partits com ara Contigo, hauria sigut temptat per ocupar càrrecs com ara direccions generals, tot i que alguns dels membres amb més perfil gestor reconeixen «no haver rebut cap oferta en ferm», en declaracions anònimes a aquest setmanari.

La designació de Punset, amb la qual el cap del Consell té una excel·lent relació, com a assessora en assumptes europeus i iniciatives estratègiques del Consell és una jugada que reforça el tarannà transversal que intenta transmetre Puig com a cap del Consell. Un nomenament que genera fortes reticències en determinats sectors del PSPV, de Compromís, i que l'exdiputat al Congrés, el valencianista Enric Bataller, ha exterioritzat a la xarxa de l'ocell blau. Punset, amb tot, ha consumat el seu salt cap a un progressisme on sembla restar més còmoda que al Ciutadans més dretà. I més amb una plaça que compleix amb les seues prioritats de tractar qüestions d'àmbit europeu. La seua autèntica devoció. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.