Els senyors de l'obra pública valenciana

Ofegades per l'esclat de la bombolla de la rajola, determinades constructores van beneficiar-se de la poca obra pública licitada per la Generalitat Valenciana entre els anys 2009 i 2015. Lubasa, Pavasal, FCC i Cyes, segons el projecte Quiencobralaobra.es, han estat les principals adjudicatàries de l'administració valenciana. D'aquestes empreses, bona part estan vinculades amb el presumpte finançament il·legal del PPCV.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'empatx de totxo de l'economia valenciana va acabar amb mal de panxa. L'esclat de la bombolla immobiliari va posar fi a l'apetit per la construcció. I les administracions públiques van curar-se, tot i la promoció d'inversió inicial -Pla E i Pla Confiança-, de la febra de la rajola. Una situació que va convertir cada obra publica licitada en un autèntic tresor per a qualsevol constructora.

Durant el període comprés entre els anys 2009 i 2015, un exclusiu grup de constructores van copar les adjudicacions d'obra pública de la Generalitat Valenciana. Segons recull el projecte digital Quiencobralaobra.es, l'administració valenciana va adjudicar 52 contractes per un valor de 637.747.916 milions d'euros, dels quals un 2,2% van realitzar-se mitjançant procediments negociats. Es tracta de totes les licitacions que van publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) durant el període esmentat.

El grup Obinesa (la vella Lubasa) va ser el principal beneficiat. De forma directa o indirecta va aconseguir el 16,7% del total de les licitacions. I tot, quan aquesta empresa va canviar de nom, precisament, per evitar la mala imatge de l'anterior marca després d'estar lligada al cas Gürtel. Lubasa, de fet, va participar en bona part dels projectes impulsats pel PP: Mundo Ilusión, Terra Mítica, el Model Alzira de sanitat, el Model Cotino de residències, el polèmic negoci del fem, en la construcció de l'Aeroport de Castelló, en la posada en marxa del circuit de F-1 de València, etc.

Amb tot, l'empresa que més contractes de forma directa -és a dir, sense conformar una Unió Temporal d'Empreses (UTE)- va pescar de la Generalitat Valenciana va estar Pavasal, aconseguint un 12% del total licitat. FCC, lligada al finançament il·legal del PP espanyol, va obtindre el 7,1%. Altres constructores esquitxades per aportar diners suposadament de forma irregular al partit de la gavina com ara el Grup Villar Mir -dirigida per l'ex-ministre franquista Juan Miguel Villar Mir-, ACS -del magnat i president del Reial Madrid, Florentino Pérez- i Cyes -que va ser fundada pel nebot de l'ex-conseller Juan Cotino, tot i que després va marxar d'aquesta societat implicada a altres causes judicials- també formen part d'aquest reduït cercle d'empreses que van acumular bona part dels grans contractes d'obra pública.

Aquestes constructores són, de fet, qui s'emporten els contractes de major quantia. FCC va obtenir de la mà del Grup Valldalba -implicada també al cas Gürtel- a través d'un procediment obert les obres de construcció del sistema integral de sanejament, depuració i reutilització de l'Alacantí Sud. Adjudicada l'any 2009, la licitació estava valorada en poc més de 45 milions d'euros. 15 milions menys que la segona obra més cara. Licitada per procediment obert l'any 2010, l'objectiu de l'obra era construir la plataforma de transport pública del primer tram de les Illes Columbretes. Les beneficiàries van estar Obinesa i, de nou, FCC que van presentar-se a través d'una UTE.

Altres empreses com ara Cyes o Ezentis, la vella Sedesa, relacionada amb la família Cotino i amb el cas Gürtel, també formen part del llistat de les constructores que aconsegueixen els deu contractes més destacats d'obra pública. Ni la fi de l'orgia immobiliària ha aturat la bona sort dels senyors de la rajola al País Valencià. Un negoci concentrat en un cercle reduït d'empreses. Les reines de l'obra pública valenciana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.