La unitat de l'esquerra valenciana s'havia aconseguit. Amb la seu de Compromís de fons, dirigents de la força valencianista, d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) i de Podem escenificaven l'aliança electoral. Hi havia somriures, satisfacció a molts dels rostres perquè l'objectiu d'una única papereta esquerrana al marge del PSOE s'havia assolit. A la fotografia, però, hi havia una absència que mostrava les ferides d'una negociació amb situacions de tensió límit. Rosa Pérez, coordinadora d'EUPV, no hi era.
«No és un bon acord, ni és el que volíem, però estarem a l'altura del moment històric que vivim. Remarem per a frenar a la dreta i a l'extrema dreta, i lluitarem per a defensar els drets de la classe treballadora», reconeixia Pérez a través d'un comunicat. Luis Poveda, membre de l'executiva dels esquerrans, l'havia substituït en aquella primera estampa d'unitat a la caserna general de Compromís. El dirigent manifestaria que l'acord era «insuficient» i «manifestament millorable», però que s'hi havien sumat per responsabilitat atès l'amenaça de l'arribada de la dreta i l'extrema dreta a la Moncloa. «Hem prioritzat, de nou, els interessos generals», diu una veu influent del partit.
EUPV estava molesta perquè Podem — «amb molta menys implantació que nosaltres», assenyalen— exerciria de cap de cartell per la circumscripció d'Alacant. La candidatura unitària, batejada com a Compromís-Front valencià, estarà liderada a la demarcació de Castelló per a una persona de Compromís, més concretament de Més-Compromís, la formació majoritària i d'ànima més nacionalista dintre de la coalició permanent dels valencianistes. A València, Més també ocuparia la primera posició, Iniciativa —l'altra pota de Compromís, on milita l'exvicepresidenta valenciana Mònica Oltra— tindria el segon lloc i EUPV partirà des del tercer escalafó del pòdium.
Reequilibrar Compromís
Les negociacions per forjar una única candidatura d'esquerres amb personalitat valenciana i sense sucursalismes amb el Front Ampli llençat per Sumar des del nucli irradiador de Madrid van arrancar amb l'enèsim xoc entre Més i Iniciativa, les dues principals forces que integren Compromís. Des de feia mesos, les diferents faccions de la coalició valencianista s'havien reunit perquè els ecosocialistes reclamaven «un reequilibri» a les posicions de cap de cartell. «En aquest cicle electoral, Més no podria tornar a tenir la veu a les Corts Valencianes, al Congrés i a Europa. Això distorsionava la imatge coral clàssica de Compromís», narra un dirigent d'Iniciativa.
«Històricament, Mònica [Oltra] tenia la capçalera de la Generalitat Valenciana i Baldo [en al·lusió a Joan Baldoví, actualment síndic dels valencianistes a les Corts Valencianes] la veu al Congrés. Aquest escenari es trenca en 2023 per una idea de Més de substituir Compromís per Més i per una situació de debilitat d'Iniciativa arran dels trànsfugues lligats al clan Mollà i la baixa de Mònica», retrata una persona destacada de Compromís. «Des del 2022», insisteix un referent d'Iniciativa, «la realitat de Compromís es que totes les cares visibles, les capçaleres i els portaveus són de Més». «Això li resta força a Compromís perquè no és un únic partit», expressa.
Els ecosocialistes es queixen que el seu pes polític i públic ha descendit i recorden que «la clau de volta de l'èxit de Compromís és aglutinar diverses sensibilitats». «No és només l'antic Bloc», rematen. «El problema és que Iniciativa no ha sabut generar lideratges, ni moltes figures de consens en aquest temps. Tampoc ha tingut la capacitat de créixer des de fa anys. Nosaltres sí que ho hem aconseguit i és normal que fabriquem referents», respon un comandant de Més. Iniciativa va intentar abans de la negociació electoral arribar a un pacte per a redistribuir les capçaleres i transformar Compromís en una federació de partits, però Més s'hi va oposar.
«Les eleccions estatals eren una oportunitat per aconseguir aquest reequilibri frustrat», assenyalen. Comptat i debatut, Iniciativa arrancava les converses per als comicis estatals amb un horitzó que anava més enllà d'aquesta convocatòria electoral. Ambdós integrants de Compromís negociarien amb una visió ben diferent de l'experiència d'aquests darrers anys al Congrés. Els ecosocialistes destacaven que Alberto Ibáñez, que havia estat el seu diputat al Congrés i s'havia mantingut al grup confederal de Sumar a diferència de la seua companya valencianista Àgueda Micó, s'havia erigit en una figura ben valorada pel seu treball en àrees fonamentals com ara l'habitatge. «Era la persona que havia d'encapçalar la candidatura per València», ressalten.
Més, en canvi, feia una altra lectura. Observava un context polític en què les candidatures d'arrel territorial havien guanyat encara més força «per l'enèsima decepció governamental del PSOE i la falta d'incidència política de Sumar». «Calia una candidatura exclusivament valenciana i la nostra decisió al Congrés d'anar-se'n al grup mixt era determinant. Li havíem enviat un missatge al PSOE de la nostra independència en defensa dels interessos valencians i havíem visualitzat Compromís com a una força que no seria una sucursal de l'esquerra espanyola. Ja no ens incloïen dintre del conglomerat de Sumar», reflexiona un altre dirigent de Més. «Àgueda [Micó] no podia encapçalar cap llista d'unitat quan l'havia trencat unilateralment al Congrés», repliquen a Iniciativa.
«Havíem de fugir del sainet de Madrid», era la visió dels nacionalistes —compartida, en aquest cas, amb els ecosocialistes. «Compromís era la marca que tenia capacitat de liderar una candidatura unitària al Congrés. La resta de forces de l'esquerra al País Valencià sabien que sense el paraigua de Compromís, no tenien cap recorregut electoral. Al final, concórrer plegats sota la nostra marca era una fórmula guanyadora, i més amb els comicis valencians i municipals a tocar», apunta un pes pesant de Més. L'objectiu era sumar a EUPV i Podem —en el passat recent, s'havien fet moviments per aconseguir-ho— sota el lideratge de les sigles de Compromís.
L'aposta dels ecosocialistes per obtenir el cap de cartell per València i «reequilibrar Compromís» va topar-se amb el posicionament de Més. Els nacionalistes entenien que aquesta redistribució de veus s'havia donat amb el pas d'Oltra per a ser alcaldable a València. «Mònica va triar l'Ajuntament de València per la seua vocació municipalista, però l'opció natural hauria estat tornar al lloc que va deixar, a ser candidata a la Generalitat Valenciana. Entenem que si s'haguera fet aquest pas, Baldoví hauria cedit i es col·locaria el dos per València. Al final, la decisió de Mònica és un gest de solidaritat cap a Més i Baldoví», argumenta un jerarca ecosocialista.
«Mònica ha intentat, de nou, subordinar Compromís als seus interessos, especialment per tenir les mans lliures de cara a la confecció de la llista municipal de València. Volia sotmetre Compromís als seus criteris, però no ha reeixit. De fet, se l'ha derrotada amb la complicitat de la direcció d'Iniciativa, que s'ha emancipat d'alguna manera dels seus criteris», percep un alt comandant de Més. Hi ha veus de la pota nacionalista que veien una pinça entre Oltra i Rosa Pérez, la coordinadora d'EUPV. «Més es va negar a qualsevol reequilibri. Només volia prorrogar les llistes», es queixen des de les files ecosocialistes.
Els interessos contraposats entre Més i Iniciativa va conduir Compromís a moments de tensió màxima. «Abans del matí de dijous, va haver-hi 48 hores d'alt voltatge», indica una persona de Més amb capacitat de decisió orgànica. De fet, va aparèixer l'ombra d'una possible bifurcació de llistes electorals de la coalició nacionalista. «Nosaltres teníem un mandat congressual de buscar una única papereta d'esquerres al País Valencià en les diverses convocatòries electorals. A Més, però, tant li feia si no hi havia una candidatura unitària d'esquerres. Sempre es podien reivindicar amb una fórmula com Adelante Andalusia o el BNG», interpreta una veu influent d'Iniciativa.
Va haver-hi reunions de Compromís on va sortir tots els greuges pendents. «Es va retraure com es va desplaçar a Carles Mulet [llavors referent d'Iniciativa] del Senat per col·locar a una persona de Més i es va recordar que Més, sota la coordinació d'Amparo Piquer, ha perdut pluralitat interna i ha intentat colonitzar el conjunt de Compromís», apunten fonts ecosocialistes. Durant dies, va haver-hi una topada pel número 1 de València. «El focus va situar-se en el candidat i les crítiques dels trolls digitals es va centrar en la figura d'Ibáñez. Va actuar com a un parallamps per a negociar de manera més discreta i afavorir que la discussió pública no fora si calia un acord amb les esquerres estatals. Si el debat haguera estat aquest, l'acord no hauria reeixit», analitzen a Iniciativa.
Amb Més oposant-se a cedir la primera plaça de la llista per València, ambdues faccions de Compromís van segellar un pacte en què els nacionalistes ocuparien el cap de cartell de les demarcacions de València i Castelló mentre els ecosocialistes encapçalarien per Alacant. A més, Micó i Ibáñez serien concebuts com a candidats en peu d'igualtat, exercint de portaveus rotatoris cada sis mesos d'un hipotètic grup parlamentari valencià al Congrés. A la campanya, la seua presència a debats electorals, aparicions mediàtiques i cartells es dividiria al 50%. I, fins i tot, es repartirien les temàtiques de treball a la cambra baixa.
L'acceptació del pacte per part dels ecosocialistes, segons subratllen, està subjecta a una negociació en les pròximes setmanes sobre «la distribució dels escons i de les llistes que es presentaran a les Corts Valencianes, a les principals places municipals i a les diputacions provincials». «L'1 per Alacant era un regal enverinat. Iniciativa podia tenir un horitzó de dos diputats i una senadora, amb més representació que Més a Madrid. Ara bé, la nostra voluntat era d'unitat a l'esquerra. Al final, hem sacrificat les nostres expectatives electorals per aconseguir la unió de les esquerres», afirmen.
L'efecte Rufián i el sacrifici d'EUPV
Amb Iniciativa i Més havent-hi firmat l'armistici, l'objectiu era sumar a EUPV i Podem. Els morats, amb una implantació ben minsa al País Valencià, demanaven l'1 per la demarcació d'Alacant. «Era important que Podem estiguera dins: Més volia que fora de la partida perquè si només anàvem amb EUPV, semblava un pacte amb el Front Ampli de Sumar. I a Iniciativa li interessava perquè podia consolidar l'aliança entre Mònica i Gabriel Rufián, que es va exhibir fa uns mesos en l'acte al parc de Capçalera de València. Per això, també havia d'estar ERPV, amb els quals no hi ha hagut problema en cap moment», il·lustra un coneixedor de les interioritats de Compromís. La capacitat d'arrossegament de Rufián era un factor clau per buscar l'aliança amb Podem —alineat amb ERC a Catalunya— i incloure a ERPV en l'equació.
«EUPV compta amb més militància i disposa de més capacitat per a presentar-se a altres espais mentre que Podem és un partit de quadres que necessitava assolir el diputat per Alacant», justifiquen des de les files valencianistes sobre per què es va acordar concedir el cap de cartell d'Alacant als morats. «Si no tenien l'1, la seua presència estava en risc», ressalta un jerarca de Més. «És probable que hagueren entrat, però hauria passat com en 2023, quan van fer contracampanya. Irene Montero no volia el pacte al País Valencià, però sort que Podem està més o menys emancipat de les dinàmiques tòxiques de Galapagar», apunta un altre pes pesant de la coalició valencianista. El País Valencià és pràcticament l'únic territori de l'Estat espanyol on Podem s'ha sumat a una llista unitària.
Des de Compromís, reconeixen que «era la manera de desbloquejar la candidatura d'esquerres». «A ningú, els agrada que Podem tinguera l'1 per Alacant. Ara bé, no hi havia una altra solució, perquè una vegada teníem l'acord amb Podem, la pressió era tota per a EUPV. No podien anar assoles. Era un suïcidi electoral», assenyala un general valencianista. «Hi ha molta gent que no entén que, de nou, la circumscripció d'Alacant i les comarques del sud no estiguen liderades per una veu valencianista, però María Teresa Pérez no és Txema Guijarro. No és cap paracaigudista», defensa una veu mediàtica d'Iniciativa, en al·lusió a la candidata dels morats per Alacant, actualment comandant en cap de la formació al País Valencià i oriünda de Petrer (Vinalopó Mitjà).
La concessió de la primera plaça d'Alacant a Podem va empipar i no poc a EUPV. «Nosaltres tenim molta més militància i molta més implantació que Podem arreu del País Valencià. A les comarques del sud, de fet, som forts al Vinalopó, al Baix Segura, a l'Alcoià-Comtat i, fins i tot, a la ciutat d'Alacant. Ens rebenten quan ens diuen que s'ha donat l'1 per Alacant a Podem», relaten fonts d'EUPV. «Estaven ofegant a la nostra militància», denuncia un dirigent dels esquerrans. «Continuem sense entendre res. La sensació és que hi havia un pacte previ entre Podem i Compromís, o entre els morats i Iniciativa», lamenten.
EUPV s'havia plantat a les negociacions amb la petició del número tres per València i d'encapçalar la demarcació d'Alacant. També van demanar, d'entrada, la segona plaça per València. «Han demanat la lluna durant tot el procés», sosté un capitost de Més. Els esquerrans encaraven les converses amb la idea de bastir un front ampli valencià, que emulara les candidatures d'unitat que es dissenyaven a l'Estat espanyol. Amb els llums llargs encesos, proposaven pactar el conjunt de les llistes del pròxim cicle electoral, és a dir, acordar també la disposició de les candidatures a les Corts Valencianes i als principals municipis valencians.
La seua idea era fer-ho sota un paraigua similar a la coalició A la valenciana, la unió entre Compromís, Podem i EUPV en els comicis estatals del maig del 2016. En cap cas, volien dissoldre les seues sigles. No debades, tenen la convicció que Compromís aspira a la seua absorció. «Volíem cosir una plataforma sòlida per al conjunt del cicle electoral, però ens hem topat una vegada i una altra amb un mur a Compromís. No es menejaven del seu posicionament», es plany un comandant dels esquerrans.
Quan els valencianistes van atorgar el lideratge de la llista d'Alacant a Podem, EUPV va entrar en còlera. Van convocar un Consell Polític —el màxim òrgan entre congressos de la formació postcomunista— que va rebutjar amb el 75% dels vots la proposta d'integració de Compromís. Consideraven el moviment com a «una humiliació». «El problema amb Podem i EUPV és que han competit tota l'estona i, especialment, l'enemistat entre les seues direccions», comparteixen diverses fonts de Compromís. EUPV havia decidit concórrer en solitari i les alarmes es van encendre a Madrid. Va haver-hi pressions i actuacions des de la direcció estatal, com també telefonades i reunions tant al País Valencià com a la capital espanyola.
La inclusió del terme «front valencià» a la candidatura —com a alternativa a «front ampli», rebutjat per Compromís per identificar-se com a una actitud «sucursalista» davant les dinàmiques espanyoles—, l'aparició de les sigles d'EUPV a sota del nom de la plataforma electoral i les perspectives d'una desfeta electoral — especialment a la demarcació alacantina, on si es presentaven dues llistes de l'esquerra alternativa podia provocar que cap de les dues obtinguera representació— van capgirar la situació. Quasi a l'hora de dinar, els esquerrans feien el cor fort i canviaven de parer. La direcció d'EUPV validava amb el 66% sumar-se a la candidatura que es batejaria com a Compromís-Front valencià. Ho van acceptar entre llàgrimes, amb molts veterans del partit votant a contracor.
«Han intentat matar la nostra organització. Al final, ens hem convertit en els proletaris de la candidatura, en aquells que només servim per a enganxar cartells i omplir els mítings amb la nostra militància», es queixen des de la direcció esquerrana. «Una vegada més hem posat els interessos generals per damunt de les nostres sigles», destaquen. EUPV ha acceptat l'acord, però no s'ha cansat de puntualitzar que no hi estan gens satisfets. «Comprenem la sensació d'absorció d'EUPV. Al final, hauran de guanyar molt de pes en les llistes a les Corts Valencianes. Se'ls haurà de compensar», defensen diversos dirigents ecosocialistes.
L'entrada d'EUPV allunya el fantasma «d'una utilització de la nostra candidatura per part de Podem», indiquen des d'Iniciativa. «La realitat era que Montero no volia que es forjara el pacte unitari i Izquierda Unida desitjava una candidatura unitària sense que Podem tinguera opcions de diputat. Al final, fem de pont entre les dinàmiques i les llistes que s'han presentat a Madrid i Barcelona», es feliciten en Compromís, que estan ben satisfets d'assolir una candidatura amb el lideratge de les seues sigles i de personalitat valenciana. Unitat, a pesar de tot, com canta l'última cançó dels ja desapareguts La Gossa Sorda.