Puçol obre la porta septentrional de l'Horta Nord. L'espai es projecta amb una horitzontalitat perfecta, exacta, mil·limètrica. Un paisatge agrari mil·lenari en què la retícula ordenada de camps meticulosament treballats conté la història del minifundi. Pobles, llogarets i alqueries salpebren l'espai amb vida humana. A no més de tres quilòmetres, hi ha la mar, mentre que a l’esquena del viatger queden els darrers estreps de la serra Calderona i els seus vertiginosos penya-segats. L'únic promontori que històricament ha permès dominar visualment aquest territori s'eleva 56 metres per sobre del nivell del mar. És la coneguda popularment com la muntanyeta de la Patà, «lo castell que·ls moros appellaven Enesa e els christians deÿen-li lo Puig de Cebolla e ara ha nom lo Puig de Santa Maria». Des d'aquest punt Jaume I va preparar la conquesta de la ciutat de València. L'elevació, si bé discretíssima, representava un espai històricament fortificat i havia controlat el pas nord a la capital valenciana. A l'indret en qüestió, s'havien assentat ibers, romans, el poder islàmic; el segle XI havia estat guanyada per les forces del Cid i recuperada novament per les tropes sarraïnes, fins que el 1237 va ser definitivament conquerida per Jaume I.
«Nostra volentat», va escriure el monarca, «era que anàssem assetjar lo Puig de Cebolla e era prop .II. legües de València. E, quant l’aguéssem pres, que metéssem ell en frontera, ab .C. cavallers. E dixem-li com lo castell estava en puig e era bo e fort e bé obrat, e que li daríem conduyt a .I. any, e que tot l’ivern tingués frontera aquí, e, quant venrria a l’estiu, que nós y seríem e que talaríem València». A l'est del puig de Cebolla i enganxat a aquest, un segon promontori més modest, la muntanya de Santa Bàrbara (41 m), hauria completat el paratge defensiu.
Reconstruir i poblar el Puig
A les Corts Generals reunides a Montsó el 28 d'octubre de 1236, Jaume I va aconseguir el suport necessari per a emprendre la conquesta de Balansiya (València). El 2 de febrer de 1237, l'Església li feia costat: una butlla del papa Gregori IX atorgava a l'acció militar el caràcter de croada. Llavors l'exèrcit posà rumb al Puig des de Terol seguint el conegut camí de la vall del riu Palància. Al seu pas, aprofitaria per conquerir pobles situats al nord de Morvedre, com Uixó i Nules, i assetjar Almenara. En plena primavera del 37 s'apropià de Bétera, Montcada i Paterna, abans de posar el focus en el castell d'Enesa o puig de Cebolla, que conqueriria el 25 de juny d'aquell any. Per Quaresma, una campanya militar havia enderrocat el castell i, per la Pasqua Florida, el rei Jaume emprenia secretament camí des de Terol cap al Puig amb l'objectiu de reconstruir-lo acompanyat de cavalleries carregades amb vint parells de tapieres (llistons de fusta llargs i amples utilitzats per a encofrats). «A la entrada de la Quaresma, dixeren-nos los hòmens qui venien de València per cert que derrocat havien lo castell del Puig. E, quant nós oïm açò, pesà’ns molt e, ab tot lo pesar que nós ne haguem, dixem que no·ns tenia dan per ço, car nós hi faríem .I. altre castell quant hi iríem ab la host. E manam fer .XX. parels de tapieres en secret, que hom no u sabés, en Terol. E fom a la Pascha Florida en Terol. E, ans que nostra host vingués, nós començam de anar.»
En ser preguntat per les tapieres, el monarca expressaria sense titubejos el seu objectiu militar: prendre València. «Vull poblar lo puig que ara ha nom Enesa e haurà nom lo Puig de Sancta Maria. E ells han desfet lo castell qui y era e yo vull-lo refer. E, quant refet l’aurem, lexar-hi-em nostra frontera bona e enfortida, e d’aquí guerrejar-los-ha hom tant tro que València sia axí aflaquida de conduyt, que la puscham assetjar e que la puscham pendre.»
Els sarraïns no posaren fàcil la conquesta del Puig. A Puçol, que per aquell temps era una alqueria, es congregaren els efectius de Zaén, rei de València. «E, quant fom laÿns al pla, que haguem passat Murvedre, envià’ns missatge don Eximén d’Urrea, que·ns fahia saber que la batalla hauríem, que Zasén era a Puçol, ab tot son poder, e que·ns alegràssem. E nós dixem-li que·ns plahia molt, pus axí era.»
Per part dels cristians, l'exèrcit era nombrós: «eren bé .II. mília hòmens de peu e .C. a cavall, ab los de Burriana, e bé .XXX. cavalls armats».
Una vegada aconseguit l'objectiu, calia, tal com ho desitjà el monarca, reconstruir el castell. Per a tal proposta van caldre moltes mans. Els treballs s'allargaren un parell de mesos, un temps rècord per a l'època: «Anaren vinent los nostres richs hòmens qui encara no eren venguts, e els consells de Çaragoça e de Darocha e de Terol. E, quant foren venguts, partim-los segons la gent que y havia, cascun a braces, que faessen la obra; e, si la podien acabar en .XV. dies o en .III. setmanes, que se n’anassen lur carrera, ab que faessen bona obra. E durà la obra .II. meses».
Mentrestant, el rei Jaume muntà campament a la base de la muntanya i els seus cavallers no deixaren, emparats per Nostre Senyor, de perpetrar atacs contra la població sarraïna: «E en tan gran gràcia de Déus fo poblat aquell loch, que hanc null hom qui cavalcàs sobre·ls sarrahins per fer-lurs mal no fo que ab guany no tornàs a la host, o ab poch o ab molt. E hanc naguna cavalchada que d’aquí exís no fo vençuda per sarrahins: tant eren guiats per nostre Senyor».
Del camí del Puig a la mar
Situat al nord del puig de Cebolla, hi ha el camí dels Plans, un vial rectilini de poc menys de tres quilòmetres que mena a la costa. Presumiblement, el seu origen es remuntaria al temps dels ibers i hauria estat reutilitzat al llarg dels segles. Per la seua banda, Jaume I l'hauria condicionat per tal d'establir una connexió directa amb l'abastiment per via marítima. «E feem fer per los lenys qui venien a la mar una calçada prop d’aquell puig qui li és aprés, on podien passar a la mar quant venien alguns lenys, per ço que mester era a la host e per adur conduyt de la mar.»
Una mica al sud del portet on devia finalitzar el camí, es conserva la Torreta, una torre de guaita de dimensions modestes que tenia per objecte la vigilància costanera contra la pirateria que assetjà el litoral des de finals de l'edat mitjana.
La batalla final
El puig de Cebolla va ser conquerit ara per cristians, ara per musulmans en el decurs d'una batalla sagnant. Zaén havia reunit un exèrcit nombrós, «ab tot lo poder de Xàtiva tro en Onda»: en total, «qui eren bé .DC. [600] cavallers e bé .XL. Mília [60.000] hòmens d’a peu. E vengren al sol exit aytal dia, gran matí, per combatre lo Puig».
L’estira-i-arronsa va ser d'una virulència extrema. Es va guanyar i perdre la plaça una vegada i una altra. «A les primeres ferides que ells feeren se hagueren a vençre los nostres. E puys los nostres tornaren altra vegada per la costa a enjús e cobraren del camp ço que perdut ne havien. E en tant los sarrahins se escridaren e cobraren la plassa altra vegada, e els christians tiraren-se a la costa del castell. E, en tant com açò feeren, vench una veu dessús del castell dels qui u miraven, e cridaren: —Van-se’n, [van-se’n e vencen-se!]
E açò los cavallers oïren-ho e cridaren: —Vergonya, cavallers! Vergonya!
E cridaren tots a una veu: —Sancta Maria! Sancta Maria! »
Monestir en memòria de santa Maria del Puig
En el lloc de la cruenta batalla del 1237, al vessant meridional del puig de Cebolla, s'erigeix el monestir de Santa Maria del Puig, que Jaume I manà construir a l'orde de la Mercè i que va ser inaugurat tres anys després de la contesa. Si bé l'edifici primigeni fou una capella de reconquesta en honor a santa Maria, d'aquesta no en queden vestigis.
Les dimensions del monestir, per contra, contrasten amb la modèstia del disputat turó. Visiteu el complex monàstic; conté testimonis dels períodes arquitectònics més remarcables des del segle XIV, així com el relat d'usos tan diversos com haver servit de presó femenina als anys quaranta del segle passat, o bé albergar en els nostres dies la seu del Museu de la Impremta i de les Arts Gràfiques.