El PP estava immers en un malson perpetu. Els temps de majories absolutes, fotografies als grans esdeveniments, inauguracions de projectes megalòmans i d'una economia amb velocitat de creuer per la injecció de la bombolla immobiliària s'havia acabat. Els populars restaven a l'oposició després de dues dècades de comandar la Generalitat Valenciana i la seua travessia allunyats de les institucions valencians semblava prolongada per l'emergència de causes de corrupció que els assetjaven. Les investigacions als jutjats proliferaven. La secció de tribunals s'havia apoderat de gran part de la paginació dels periòdics valencians.
L'antic assessor del PP a l'Ajuntament de València, Jesús Gordillo, va destapar la caixa de trons del finançament irregular de Rita Barberá en aquells temps, quan el calendari apuntava 2016. L'exalcaldessa de la capital valenciana havia estat esquitxada per altres investigacions, però fins al moment no s'havia desvelat cap sistema de dopatge electoral. Gordillo, segons va narrar en seu judicial el periodista Javier Alfonso, va dur a la redacció de Valencia Plaza «documentació que acreditava el presumpte tripijoc electoral» dels populars de la ciutat de València en la campanya del 2007.
«Va acudir amb dues bosses plenes de papers, més de 1.000 folis amb factures, albarans, contractes i correus electrònics. Allí [a la redacció] va explicar amb detall el contingut dels papers i va assenyalar quins eren els més rellevants. Valencia Plaza va decidir llavors, davant l'evidència que podien ser la prova de delictes greus, portar les dues bosses plenes de documentació a la Fiscalia», completava el director d'aquest rotatiu digital. Aquells papers foren l'origen d'una de les branques de la macrooperació Taula, el bressol d'una recerca judicial que va acreditar una mena de Gürtel autòctona del cap i casal del País Valencià.
A finals d'aquest juliol, amb el PP ja de nou al capdavant de la totalitat de les institucions valencianes, l'Audiència Provincial de València va deixar palesa l'existència del finançament irregular dels conservadors en la batalla a les urnes del 2007. L'organització que encapçalava Barberá va comptar amb ingressos extra que provenien de grans constructores —la llista de les empreses assenyalades és una representació dels grans senyors de la rajola d'aquell moment— i d'entitats de caràcter municipal. La firma encarregada de canalitzar els pagaments va ser Laterne, contractada pel PP perquè gestionara la seua campanya electoral.
«Les despeses de la campanya de la candidatura del PP a l'Ajuntament de València en les eleccions de 2007 ni van ser abonats pel PP, ni pel seu grup municipal [...]. Es va encarregar la campanya a l'empresa Laterne Product Management i ni el PP, ni el grup municipal es van fer càrrec del pagament de les factures lliurades pels proveïdors que van prestar serveis a Laterne en l'organització de la campanya electoral», indicava la resolució. «Part de les despeses causades per les activitats de la campanya electoral de 2007 de la gestió de la qual es va fer càrrec Laterne van ser ateses mitjançant aportacions de diverses empreses», puntualitzava.
El principal condemnat per aquesta causa ha estat Alfonso Grau, exvicelcalde de València i durant molts anys la mà dreta política de la baronessa municipal del PP. Grau fou sentenciat a quatre anys i mig de presó, així com a nous mesos d'inhabilitació per a exercir qualsevol càrrec públic, pels delictes de malversació i suborn continuat. Tanmateix, no era l'únic problema judicial que arrossegava un dels antics pesos pesants del PP a la ciutat de València: esquitxat a la trama urbanística d'Assut, havia estat condemnat anys enrere per acceptar rellotges de luxe d'un empresari que va obtenir més d'una quinzena de contractes de l'Ajuntament de València en el període 2006-2007.
La giragonsa judicial del delator
Com a detonador del finançament irregular del PP de Barberá, Gordillo va actuar en tot moment com a col·laborador de les forces de seguretat i de la Fiscalia. L'exassessor dels dretans va erigir-se en la veu d'autoritat per confirmar la intenció dels abonaments per part de concessionàries de l'Ajuntament de València a l'empresa que s'havia encarregat dels muntatges electorals del PP durant la contesa a les urnes del 2007. Era la clau de volta judicial de la investigació. Sense el seu testimoni, la documentació podia no ser suficient per a acreditar el dopatge electoral dels populars.
L'antic treballador dels conservadors va efectuar un gir de 180 graus quan va haver de respondre a les preguntes de la sala durant el judici oral. La seua versió canviava totalment i es retractava de les acusacions i del relat que havia mantingut durant la investigació judicial. Gordillo denunciava pressions de la Guàrdia Civil perquè la seua narració fora incriminatòria cap a càrrecs del PP, exculpava de qualsevol delicte l'exvicealcalde Grau i negava que l'exdirigent popular li donara ordres per a pagar de manera irregular les campanyes de la formació de la gavina.
En la seua defensa de la innocència de qui va ser mà dreta política de Barberá, va tornar-se'n enrere de les seues afirmacions envers el rol de Grau com a intermediari perquè els contractistes del consistori injectaren diners al PP. De fet, en un gir de guió absolutament esperpèntic, va assegurar que havia denunciat aquells suposats tripijocs electorals per coaccions sobre la seua família. Gordillo va sostenir que un home sense identificar va entregar-li una documentació, la qual havia de fer-li-la arribar al fiscal. «Vaig dir-li que no i em va ensenyar una foto dels meus fills», va indicar en una modificació sobtada de la seua narració.
Un relat farcit de 'fakes'?
Aquell revolt narratiu de Gordillo va estar acompanyat d'advertències per part del tribunal. El president de la sala va avisar que podia estar incorrent en un fals testimoni amb el tomb pronunciat en la seua declaració. No debades, la secció segona de l'Audiència Provincial de València ha demanat investigar aquesta setmana si l'exassessor del PP va cometre, justament, fals testimonien aquella segona compareixença davant de la justícia valenciana. Una interpretació que, en el seu moment, ja van formular tant la Fiscalia com l'acusació popular representada per Compromís.
«El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de conclusions definitives, al qual va adherir-se en la seua integritat l'acusació popular, va sol·licitar que es deduïra testimoni contra Gordillo per considerar que hauria comés, en la seua declaració oral, el delicte de fals testimoni», raona, precisament, la secció segona per assenyalar que aquesta petició «no va tenir resposta en la sentència, a pesar que els integrants del tribunal havíem considerat procedent accedir a ella».
Els membres no sols consideraven pertinent abordar aquesta recerca sobre la comissió del delicte de fals testimoni per les reclamacions de la Fiscalia i de la coalició valencianista, sinó perquè consideraven que «no eren veraços» els canvis que havia introduït Gordillo en la seua declaració envers les manifestacions pronunciades en la fase inicial de la instrucció de la causa. Arran d'aquesta argumentació, la secció segona de l'Audiència Provincial acorda «completar la sentència amb el pronunciament corresponent» sobre aquesta qüestió. Els efectes d'una giragonsa que exonerava el PP amb déjà-vu del gir que l'autoproclamat ionqui dels diners va efectuar al cas Taula per alliberar l'expresident valencià Eduardo Zaplana del banc dels acusats.