València estava sumida en una orgia de grans esdeveniments, projectes megalòmans i expansió urbanística desenfrenada. Encara que l'economia ancorada al totxo oferia símptomes d'esgotament, ningú volia apagar el botó de l'altaveu i escriure els últims compassos de la festa. A les portes d'una crisi mundial, d'un empatxament de rajola que col·lapsaria les artèries financeres, la música sonava a ple rendiment. Poques persones volien que s'aturés aquella roda de la construcció que permetia relacions impúdiques entre les grans promotores i un consistori entregat absolutament a l'aparença de prosperitat del mannà del maó i el ciment.
Aquella bacanal deixaria una ressaca encara present als tribunals, un llegat de corrupció que assenyala el PP que va encapçalar l'exalcaldessa de València, la conservadora Rita Barberá. L'Audiència Provincial de València, de fet, ha condemnat aquest dimarts a la seua antiga mà dreta, Alfonso Grau, pel seu paper en el finançament irregular dels populars durant la campanya electoral de l'any 2007, és a dir, en plena vespra de l'esclat financer internacional i quan el festival urbanístic encara pretenia oferir més nits de glòria per a constructors i governants del cap i casal valencià.
El tribunal ha sentenciat Grau a quatre anys i mig de presó, així com a nou mesos d'inhabilitació per a exercir cap mena de càrrec públic, pels delictes de malversació i de suborn continuat. L'exvicealcalde de València, esquitxat a la trama d'Assut i amb experiència passada als corredors judicials, ja havia estat condemnat a nou mesos de presó per acceptar rellotges de luxe d'un empresari que va obtenir més d'una quinzena de contractes de l'Ajuntament de València entre 2006 i 2007.
Junt amb Grau, José Salinas, exdirector de la Fundació Turisme València, ha estat sancionat amb quatre anys de presó. Tanmateix, la resta de càrrecs del PP processats a la causa han sortit absolts: Mari Carmen García-Fuster, exsecretària dels populars a l'Ajuntament de València i una de les persones més pròximes a Barberá; i Eduardo Santón, antic regidor per la formació de la gavina i responsable del Centre d'Estratègies i Desenvolupament. La sentència, amb tot, està subjecta a la interposició d'un recurs al Tribunal Suprem.
L'avantatge dinerari de la gavina
Si el PPCV de Francisco Camps va acudir a les eleccions valencianes del 2007 amb la injecció extra d'empresaris que van aportar il·legalment a la caixa dels dretans —com ara la constructora Lubasa de la família Batalla o Enrique Ortiz, protagonista indiscutible del sumari de la trama Brugal i propietari antigament del 70% del sòl urbanitzable d'Alacant i de tres de cada quatre euros públics del consistori alacantí—, l'agrupació de la ciutat de València també va comptar amb aportacions de promotors que van engreixar la maquinària electoral dels conservadors. Encara més, van atresorar fons provinents de fundacions i d'altres organismes municipals.
«Les despeses de la campanya de la candidatura del PP a l'Ajuntament de València en les eleccions de 2007 ni van ser abonats pel PP, ni pel seu grup municipal, a excepció dels pagaments efectuats amb càrrec al compte obert al Banc Sabadell. Es va encarregar la campanya a l'empresa Laterne Product Management i ni el PP, ni el grup municipal es van fer càrrec del pagament de les factures lliurades pels proveïdors que van prestar serveis a Laterne en l'organització de la campanya electoral», indica la resolució judicial. Laterne va ser l'empresa encarregada de gestionar la campanya del PP de València i l'instrument per vehicular els fons extra als conservadors.
La sentència apunta que «l'import de les despeses generades per les activitats de la campanya de promoció i suport a la candidatura del PP a l'Ajuntament de València en les eleccions municipals de 2007 que van ser contractats per Laterne va oscil·lar al voltant dels 2.583.731,98 euros. Les despeses de les activitats de campanya gestionades per Laterne es van anar atenent mitjançant aportacions efectuades per diverses entitats i empreses». L'empresa de la campanya del PP, per exemple, va facturar 616.000 euros a la Fundació Turisme València, dels quals la sala acredita que 210.000 euros «podrien haver atès despeses de la campanya del 2007».
El Centre d'Estratègies i Desenvolupament, una altra entitat de finançament quasi al 100% d'origen municipal, és a dir, provinent de les arques públiques de l'Ajuntament de València, va injectar benzina financera a la vidriola dels populars. Dels contractes firmats entre Laterne i el Centre d'Estratègies i Desenvolupament, 178.150 euros haurien pogut estar destinats a sufragar les despeses electorals de la formació de la gavina a la capital del País Valencià.
El finançament extra dels populars per competir a les urnes amb avantatge econòmic també va provindre a través d'empreses contractistes amb l'Ajuntament de València. «Part de les despeses causades per les activitats de la campanya electoral de 2007 de la gestió de la qual es va fer càrrec Laterne van ser ateses mitjançant aportacions de diverses empreses. Les van efectuar sota l'aparença de pagaments a Laterneper prestacions que aquesta no va realitzar», s'exposa al desenllaç judicial d'una causa que ha comptat amb Compromís com a acusació popular.
«Aquestes quantitats van ser abonades a Laterne amb la finalitat assenyalada: sufragar despeses de la candidatura del PP a l'Ajuntament de València en les eleccions del 2007. Els responsables d'aquestes empreses van efectuar aquests pagaments per a significar-se, davant els qui podien continuar sent responsables del govern municipal, com a entitats disposades a secundar que la candidatura del PP continuara governant l'Ajuntament de València i poder, així, beneficiar-se en el futur d'un tracte favorable per part de l'ajuntament, de les empreses públiques municipals i de qualsevol altra entitat», afirma la sala de l'Audiència Provincial de València.
Els pagaments, segons consta a l'apartat dels fets provats, van efectuar-se «a petició de Grau, qui es va emprar la posició que ocupava com a tinent d'alcalde de l'ajuntament per aconseguir que les empreses que mantenien relacions econòmiques amb la corporació local per imports rellevants o que podien tenir interès a poder accedir a contractar amb l'ajuntament i, en tot cas, en atenció a la posició de poder que ell ocupava i a la capacitat que podia haver desplegat o podia en el futur desplegar per a poder influir en la contractació municipal, efectuaren les aportacions econòmiques».
Els mecenes del PP de València
Una de les firmes que va contribuir a la caixa del PP va ser Agricultores de la Vega de València (SAV). La mercantil consta en la documentació judicial amb una donació de 450.000 euros, dividida entre una de 300.000 euros i una segona de 150.000. Les entregues van produir-se mentre es beneficiava anualment de contractes per valor de 30 milions d'euros. No debades, SAV va guanyar en 2005 el megacontractate de la neteja viària i de la recollida de la brossa de València junt amb FCC i Secopsa. Totes tres van repetir en la renovació contractual del 2020.
«Els pagaments efectuats per SAV a Laterne en 2006 i 2007, almenys en la quantitat de 300.000 euros, no responien a cap treball i anaven destinades a finançar la campanya electoral del PP», apunta la resolució judicial. La resta dels diners entregats a la gestora dels actes per sol·licitar el vot dels populars van ser abonats a una filial. En aquest cas, la sala sosté: «Encara que no és descartable que poguera realitzar-se per a aquest projecte, finalment no es va destinar a aquest, sinó a atendre les despeses de la campanya».
Les conclusions dels magistrats són idèntiques per a Secopsa, companya de viatge de SAV en l'assoliment de grans contractes de l'Ajuntament de València i durant una etapa encapçalada per un militant del PP. La resolució assenyala que 225.000 euros aportats per aquesta concessionària haurien acabat finançant els conservadors, atesa la declaració inicial que va efectuar Jesús Gordillo, exassessor del PP, testimoni determinant de la causa i, més tard, penedit del seu paper de delator de la trama. En el període 2006-2008, la companyia va facturar quasi 100 milions d'euros al consistori de la capital del País Valencià, segons la interlocutòria de processament.
Secopsa ha estat rebatejada com a Fovasa i és propietat del Grup Gimeno, el president del qual va ser condemnat per finançar il·legalment el PPCV dintre d'una de les branques de la Gürtel valenciana. La UTE empresarial Rulv Valencia, on participava Secopsa, va desemborsar altres 100.000 euros. La justícia considera que aquesta entrega va reforçar les finances del PP. La interpretació és similar en les contribucions de Pavasal, un dels grans contractistes de l'Ajuntament de València. Si dels 104.400 euros primers que va concedir apunta que no s'ha acreditat cap prestació de servei per part de Laterne, dels altres 150.000 euros indica que una part haurien servit per a sufragar despeses de la campanya del PP.
Habitual dels grans projectes del PP com ara Terra Mítica o la construcció de l'hospital d'Alzira i protagonista del dopatge electoral de la Gürtel, Lubasa va ser una altra de les mecenes del PP de València. «Igualment que en el cas de Pavasal, cal declarar acreditat que, d'una banda, Lubasa va entregar a Laterne 232.000 euros sense que hi haguera contraprestació i que, atesa la prova practicada, cal declarar provat que era una quantitat destinada a finançar despeses de la campanya electoral», diu la sala de l'Audiència Provincial de València. A més, manifesta que van destinar-se altres 150.000 euros a la mobilització electoral dels dretans.
Assenyalat per les declaracions de l'exdirigent popular Ricardo Costa, contractista sempitern del consistori de València i amb vincles laborals a l'òrbita conservadora de la ciutat, Rover Alcisa va pagar 60.000 euros a Laterne que es desviaren a finançar el muntatge de la campanya del PP de València del 2007. La resolució raona que bona part de les aportacions d'Urbana Ducat, PKL Real State, Inmotec SA, Edival i Ágora Patrimonial van tenir com a destinació final el sosteniment de la campanya per captar vots de la formació de la gavina.
Construcciones Luján, una firma esquitxada en altres peces del cas Taula, va donar 20.600 euros, i Nou Litoral, la promotora de Juan Bautista Soler, va aportar 360.000 euros. En ambdós casos, la justícia determina que aquests diners van ser concedits per dopar el PP de València. «És procedent declarar provat que Construcciones Luján va efectuar l'abonament sense que hi haguera contraprestació i per a aportar al finançament de la campanya electoral», expressa contundentment la sentència.
«La prova practicada revela que FCC hauria pagat a Laterne 232.000 euros entre 2006 i 2007 sense que hi haja acreditació de la prestació de serveis justificatius d'aquest pagament. El que aquest import aparega en el document sobre "aportacions" a la campanya electoral municipal de 2007 [...] permeten sostindre l'existència de prova suficient per a declarar provada, més enllà de tot dubte raonable, que aquests diners es va destinar a atendre despeses de la campanya electoral», incorpora envers la darrera companyia esquitxada: FCC, amb un historial ple de taques per aparèixer a la comptabilitat en B del PP estatal. Entre 2006 i 2008, els contractes obtinguts per la constructora del consistori valencià van superar la xifra dels 30 milions d'euros.
«Finançament addicional»
La investigació policial havia assenyalat que la mecànica que s'havia dut a terme en 2007 va repetir-se en els comicis del 2011. Ara bé, l'empresa encarregada de gestionar les campanyes electorals del PP de Barberá va canviar quatre anys més tard. Els dretans van escollir per aquesta tasca a Trasgos, lligada a l'òrbita del sector democratacristià dels populars. En aquests comicis, la nòmina de presumptes donants dels conservadors s'havia reduït força: de la ronda electoral del 2007, pràcticament només quedaven SAV i Secopsa, les quals haurien aportat 118.000 euros a l'agència que s'encarregava d'organitzar la campanya del PP.
Les indagacions de la Guàrdia Civil indicarien que FCC hauria participat amb 52.699,98 euros; Ocide Construcción, amb 53.100 euros, i Bertolín, amb dues aportacions de 53.100 i 41.300 euros. EL TEMPS va desgranar en exclusiva com Secopsa havia aconseguit licitacions per valor de 30 milions d'euros entre 2010 i 2012. En el període mateix, SAV va captar-ne per valor d'11 milions d'euros, Ocide Construcciones per vora quatre milions d'euros i Bertolín quasi 13 milions d'euros. FCC, per la seua banda, només va facturar 414.194,30 euros.
A pesar dels indicis d'una reedició del dopatge electoral, l'Audiència Provincial de València manifesta a la sentència els seus dubtes i no acredita que es produiria en 2011 un finançament irregular, especialment perquè no compta amb cap testimoni per sostenir-ho com sí que ocorre amb la campanya del 2007. «No és descartable, atesos els fets acreditats de la campanya del 2007, que s'acudira a vies de finançament anàlogues a aquelles que es van utilitzar llavors», reconeix a la resolució judicial.
La sala, no debades, determina: «La prova practicada no permet afirmar, més enllà de tot dubte raonable, que les empreses Ocide, FCC, SAV, Grup Bertolín i Grup Secopsa, simularen relacions comercials amb Trasgos, Cuco i Tannhäuser [ambdues firmes lligades a Trasgos] perquè les mateixes serviren de pantalla comptable i fiscal de pagaments que tingueren per vertadera finalitat finançar despeses de la campanya». Ara bé, s'apunta que el PP va comptar durant aquells comicis «amb alguna via de finançament addicional» sense trobar-se l'origen d'aquest presumpte dopatge.
«Arran d'aquesta sentència, exigim a l'alcaldessa María José Català, del PP, que retire els honors que ha atorgat a Rita Barberá després de quedar acreditat el finançament irregular del govern del PP i el dopatge amb diners corruptes de les seues campanyes electorals», ha reclamat la portaveu de Compromís a l'Ajuntament de València, Papi Robles, qui ha destacat el paper de la coalició valencianista com a acusació popular en aquesta causa judicial. «Català ha de demanar perdó pels anys de corrupció del PP», ha sol·licitat Borja Sanjuán, veu del PSPV al consistori del cap i casal del País Valencià. És la ressaca d'aquells temps de vi i roses de Barberá.