La junta del Casino d’Agricultura de València és una representació de les forces vives de la ciutat i de noms il·lustres del món tradicionalista. L’entitat està presidida per Rafael Aznar, expresident del Port de València, i a la cúpula hi ha homes de negocis com ara Javier Gómez-Trénor Vergés, l’accionista valencià de l’embotelladora de Coca-Cola, o Vicente Ruiz Baixauli, fundador d’una empresa interproveïdora de Mercadona i amb donacions als espais escolars propers a l’Opus Dei. L’exregidora popular Mayrén Beneyto, el jurista Vicente Garrido o Cristóbal Aguado, portaveu d’AVA-Asaja, són altres dirigents de l’organització amb peregrí conservador.
L’edifici de l’entitat, ubicat al bell mig de la capital valenciana, ha acollit una de les converses reposades que impulsa la Fundació Vives, antic espai de pensament del sector democratacristià del PPCV i actualment exercint de pont entre la formació de la gavina i Vox. El diàleg d’aquest dimarts, de fet, ha estat protagonitzat per Fernando Pastor, síndic dels populars a les Corts Valencianes, i José María Llanos, el seu homòleg a Vox. Un intercanvi de parers amb guant de seda, on han mostrat la seua sintonia. Ambdós jugaven a casa, i ho feien amb bona part dels seus companys d’equip a la graderia.
Els populars han demostrat la seua capacitat de mobilització amb l’assistència de Laura Chulià, Verònica Marcos, Alfredo Castelló, Andrea Gigante o Candela Anglés, tots amb seient a les Corts Valencianes. La presidenta de la institució, la ultradretana Llanos Massó, així com els parlamentaris Maria Teresa Jurado o Maria Ángeles Criado han contrarestat per Vox. Fins i tot, han estat de la partida tertulians escorats a la dreta, com ara el hooligan valencianista Manolo Mas.
Deixaràs les diferències enrere
La conductora de la xerrada, la periodista Raquel García, ha intentat aprofundir en el perfil més desconegut d’ambdós dirigents, però la vena combativa i la lluna de mel que viuen populars i ultraconservadors ha emergit ràpidament. «Aquesta fundació [en al·lusió a la Fundació Vives] és paradigmàtica d’anar a contracorrent, d’una contrarevolució tan necessària. Avui, crec que estem ací els representants de dos grups parlamentaris que encarnen aquesta contrarevolució», ha sostingut Llanos, que ha carregat contra la despenalització de les injúries a la corona i als sentiments religiosos impulsada per PSOE i Sumar.
«Mai vaig votar al PSOE. Vaig votar a un partit [s’ha sobreentès que al PP] fins que ja no ho podia fer. Aleshores, i gràcies a Déu, va sorgir Vox. Vaig veure que era el meu lloc», ha aprofundit sobre la seua arribada a la política. Pastor, però, va sumar-se abans. Va afiliar-se a les Noves Generacions (NNGG) del PP quan a l’Estat espanyol governava Felipe González, la Generalitat Valenciana estava presidida per Joan Lerma i l’alcaldia d’Alcoi — la seua ciutat natal— estava en mans de Josep Sanus. «Afiliar-me a les NNGG fou un acte de rebel·lia», ha afirmat.
A poc a poc, ambdós s’han endinsat en les relacions entre populars i ultradretans, tot i criticar pel camí a Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes, per suposadament haver-li dit «ets un puto maleducat» de males maneres a Pastor. «A l’hemicicle, els insults van que volen. Als plens, em toca estar d’esquena a Baldoví. De vegades, li tiraria alguna cosa, però no ho faig perquè soc educat. En lloc de fer propostes, Compromís i el PSOE sempre busquen la foto. Tracten d’incendiar les institucions. Baldoví, de fet, sembla un periodista més quan estic fent les meues declaracions als corredors de les Corts», ha etzibat el síndic d’extrema dreta.
«Hi ha veus que parlen d’un socialisme bo, però no crec que existisca. L’esquerra usa la democràcia per a arribar al poder. El seu objectiu és mantenir-se a costa de la democràcia. Ho veiem ací, perquè estan rabiosos. Mai volen arribar a acords. Mai ens voten cap proposta», ha dibuixat. Pastor ha secundat a Llanos: «És molt complicat dur-se bé amb el PSOE o Compromís perquè han crispat, han alçat un mur. I un exemple és la renovació pendent dels òrgans estatutaris». «La dana és l’exemple més vil de com l’esquerra usa el dolor», ha criticat, així com ha posat el contrapunt de la capacitat de «deixar enrere les diferències i arribar a acords» del PP i Vox.
La dana i el «front comú» de dretans i ultres
Tant Pastor com Llanos han remarcat les diferències entre dretans i ultres —malgrat no especificar-les—, però, de manera insistent, han accentuat la seua capacitat d’entesa. «Vam firmar un pacte de govern, després un d’investidura i hem acordat diferents pressupostos. No són negociacions fàcils, perquè Vox estreny. I quan diuen ‘no’ és ‘no’. Però es pot treballar amb ells per arribar a acords», ha radiografiat el síndic dels populars a la cambra valenciana. «Sabem que no es poden aplicar al 100% les nostres polítiques perquè no tenim una majoria absoluta. Els ciutadans no volen majories absolutes. Volen socis que es puguen fiscalitzar, entendre i arribar a acords», ha completat Llanos.
«A Vox, ens vam adonar que l’esquerra volia aprofitar la dana, els nostres morts, per guanyar al carrer allò que els ciutadans no els havien donat a les urnes. Des del primer minut, i malgrat no ser part del govern, em vaig conjurar perquè no arribaren al poder. En la mesura de les nostres possibilitats, em vaig encabotar en denunciar que l’esquerra volia calfar el carrer per acabar amb un govern legítim», ha confessat. «Calia posar els interessos dels valencians per damunt — ha prosseguit. La tornada de l’esquerra era la destrucció total de la convivència a la Comunitat Valenciana». «Volien robar-nos els habitatges que hem heretat. Calia fer un front comú», ha agregat.
Mentre Pastor ha narrat com el president Juanfran Pérez Llorca va telefonar-li perquè fora síndic quan estava a una classe de termo-mix, el seu homòleg a Vox ha reconegut «la bona disposició del Consell i del president per arribar a acords». «Tenim coses en comú, però no som del mateix partit. Ara bé, podem dialogar sobre els continguts. Ho hem demostrat amb la investidura de [Carlos] Mazón, amb la de Juanfran [Pérez Llorca] i amb els pressupostos», ha engreixat l’aliança.
«Hi ha diferències», ha puntualitzat, «però són les que ens permet obrir la porta de la negociació». «Vam demanar reduir dràsticament la càrrega fiscal i ho van acceptar. Igual amb la defensa de la llibertat educativa, facilitar habitatges per als nostres joves i la prioritat nacional», ha indicat. La veu dels ultraconservadors, de fet, ha mostrat la seua perplexitat per la denúncia del criteri xenòfob de la «prioritat nacional»: «Quan tens un pla de llentilles, li’l dones al teu fill. Quan en tens dos, ja reparteixes. La prioritat nacional és donar primer al proïsme. És endurir l’arrelament, l’accés a les ajudes, les subvencions i l’empadronament».
A preguntes del públic, de fet, ha remarcat com aquest concepte «és fonamental» per a Vox. «El president es va donar compte que una cosa és la negociació dels pressupostos i una altra la llei d’acompanyament. Espere que aquesta última arribe prompte a les Corts Valencianes. Amb l’actual legislació, i a través de la llei d’acompanyament, hi haurà prioritat nacional en les ajudes socials, l’accés a l’habitatge i en la defensa del nostre producte nacional», ha albirat, confessant com el Carib seria el seu lloc preferit per desconnectar. «No seria perquè no hi ha convenis d’extradició», ha bromejat.
Vox, sense banyes, ni cua
El rellotge marcava més d’una hora de conversa entre ambdós síndics i s’havia obrat un miracle: cap dels dos dirigents havia nomenat el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez. Pastor, amb tot, trencava aquella ratxa quasi en el descompte del diàleg: «Som un dic de contenció enfront del sanchisme», ha reivindicat l’aliança valenciana entre PP i Vox, al mateix temps que mostrava la temptació per parlar de les joies sota sospita de l’expresident del Govern espanyol, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero.
«La diferència entre els pactes a Madrid i els d’ací són els resultats. Ací hi havia un infern fiscal, manipulació a les aules i unes llistes d’espera desbocades, però ho hem capgirat. Hem de continuar pactant [en al·lusió a les enteses amb Vox] per donar exemple a Espanya», ha comparat. Encara més, ha defensat els beneficis per a Vox de les enteses amb el PP: «Quan Baldoví pactava a Madrid, ho feia gratis i per evitar que PP i Vox arriben a la Moncloa. Ací Llanos pot dir que pacta perquè hi hagen pressupostos, i pot reivindicar que els èxits del Govern valencià del PP estan avalats en una majoria amb Vox. Baldoví no pot dir res». «Aquest èxit s’ha d’exportar a Espanya», ha subratllat.
La complicitat s’ha intensificat fins al punt de naturalitzar a Vox: «Hi ha qui li veia banyes i cua a Vox —ha argumentat Pastor sobre aquells que perceben els ultradretans com al dimoni—, però són un partit obert a pactar i fer polítiques per als ciutadans de la Comunitat Valenciana». Amb les eleccions valencianes a tocar, el conservador ha pronosticat «una majoria encara més contundent». «Hi haurà sentit comú i [en al·lusió al PP i Vox] ens tornarem a posar d’acord», ha vaticinat.
«No ens podem confiar. Als dolents, sempre se li acudeixen tretes inimaginables», ha refredat Llanos. «Al carrer, hi ha una majoria més àmplia que l’aconseguida fa tres anys, però no ens podem fiar. Ja vam veure en 2004 com van canviar en una vesprada el resultat electoral», ha advertit, en referència a com l’atemptat gihadista de l’11-M va modificar l’orientació del vot a l’Estat espanyol. Encara que ha puntualitzat que no «culpabilitzava l’esquerra» d’aquella massacre, ha acusat les forces progressistes de ser unes mestres «de la manipulació comunicativa».
La crida del dirigent ultraconservador ha estat nítida: «El peix no està venut». «Hem de sumar més de 66 diputats per a renovar els òrgans estatutaris i carregar-nos aquells que sobren», ha empentat, en al·lusió indirecta a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una creació dels populars i una institució defensada pel president valencià Juanfran Pérez Llorca. Són els anhels de Vox per capgirar l’arquitectura institucional valenciana.