Els atemptats de l’11-M de 2004 han tornat a ocupar espai a les tertúlies coincidint amb el vintè aniversari dels fets. Les efemèrides permeten tornar a moments com aquest i intentar extreure’n alguna cosa. Això no sempre es fa encertadament. Aquests dies hem vist com gran part del periodisme es dedicava simplement a remoure emocionalment l’audiència amb el dolor del que va passar. En contraposició, hi ha el periodisme que vol aprendre. Aquests dies s’ha estrenat una minisèrie titulada Nos vemos en otra vida que es basa, precisament, en aquesta mena de feina periodística: en aquest cas, en una entrevista que el periodista Manuel Jabois va fer a Gabriel Montoya, el jove, aleshores menor d’edat, que va participar en la trama dels atemptats facilitant el transport dels explosius. La seva perspectiva és la que ens porta ara aquesta ficció, que explica la seva història i que s’ha estrenat a Disney+ coincidint també el vintè aniversari dels fets.
La minisèrie hereta les mateixes intensions de l’article, que és agafar un punt de vista certament incòmode però també clarificador que explica com poden arribar a passar fets com aquest. Així, Nos vemos en otra vida explica els fets posant èmfasi, sobretot, en el context del personatge. No per justificar-lo però sí per explicar-lo. I per parlar d’entorns socials descuidats, que són facilitadors d’històries horribles com la seva.
És una proposta molt valenta, tractant-se d’un tema tan traumàtic i dur com aquest. I força excepcional en el terreny de les sèries espanyoles basades en fets reals. De fet, darrere de Nos vemos en otra vida hi ha els germans Sánchez-Cabezudo, un tàndem de guionistes que són ben coneguts pels seguidors de les sèries per haver estat els creadors de Crematorio, aquella sèrie que va estrenar en el seu moment Canal+ i que voler ser l’equivalent intencional de The Sopranos a nivell espanyol. Apliquem aquí també la perspectiva del temps per constatar que van aconseguir part del seu objectiu: Crematorio va canviar la percepció del que podia ser una sèrie i els temes que podia arribar a tractar a nivell espanyol. I encara The Sopranos continuï estan a un nivell superior, inassolible, sí que és cert que des d’aleshores es fan ficcions que, en aquest sentit, s’hi apropen més. El fet que els mateixos guionistes puguin tornar, més d’una dècada després, a fer una ficció com Nos vemos en otra vida, que és valenta ja pel seu punt de partida, evidencia que hi ha hagut una evolució que ens allunya del tractament de tv-movie lacrimògena de mitja tarda que l’11-M hauria tingut a la televisió d’altres temps.
En comptes d’això tenim un thriller tens amb una radiografia punyent del context i un protagonista complex, atrapat en un sistema que el deixa als marges, desesperat per trobar una figura paterna que l’ajudi i seduït per una vida de diners aparentment fàcils. I al mig d’aquestes pressions, uns actors creïbles en el paper, on destaquen el jove Roberto Gutiérrez, que porta el pes del drama a l’inici, i un fantàstic Pol López interpretant un narcotraficant amb una barreja molt concreta de fatxenda de pa sucat amb oli i criminal sense escrúpols que només mira pels seus interessos. El guió salta amb agilitat en la cronologia dels fets, movent-se entre l’abans i el després de l’atemptat i conferint ritme a una història que, en tenir com a base una entrevista, corria el risc de ser massa discursiva. En moments puntuals les reflexions que proposa es fan una mica redundants però, amb una durada tan curta, és un càrrec menor per una sèrie que ara mateix és el millor que s’ha estrenat, a nivell espanyol, durant aquest 2024.
Nos vemos en otra vida
Creadors: Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo
Repartiment: Pol López, Quim Àvila, Roberto Gutiérrez
Minisèrie: 6 episodis
Plataforma: Disney+