Diu la dita que dos no es barallen si u no vol. De la mateixa, es podria afirmar que dos no s’entenen si u no vol. Això mateix és el que ahir es va escenificar a València en la trobada oficial que van mantenir Juan Fran Pérez Llorca i Arcadi España. El president de la Generalitat i l’actual Ministre d’Hisenda es reuniren a instàncies d’aquell per certificar allò que ja era conegut: que el govern valencià declina participar en el procés de negociació del nou model de finançament en els termes en què, ara mateix, està plantejat. Un problema de forma que la Generalitat addueix per, en línia amb allò marcat pel Partit Popular, donar l’esquena a la proposta de reforma que a principis d’any va presentar el Ministeri d’Hisenda. Dona l’esquena, doncs, a un canvi de criteri que, en el cas valencià, permetria injectar-li 3.600 milions d’euros més.
El problema, en tot cas, no és la quantitat, sinó la forma, asseguren. El govern espanyol va presentar en societat ara fa sis mesos el seu model i, només uns dies després, va convocar una reunió extraordinària en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en què participen totes les comunitats autònomes. A la reunió d’aquell 14 de gener, els consellers de les autonomies governades pel Partit Popular van entrar amb un ‘no’ rotund a boca. Isqueren amb la mateixa negativa a donar llum verda a la proposta minsterial.
Passats tot just sis mesos i una volta bescanviada María Jesús Montero per Arcadi España, la maquinària per passar dels dits als fets s’ha posat en marxa. A partir d’aquesta setmana, España té previst reunir-se amb els territoris que s’han mostrat oberts a seure per negociar la proposta de Ministeri. Són aquelles executius autonòmics on no governa el Partit Popular, és a dir, Astúries, Castella-la Manxa, Canàries i Catalunya (els territoris que no estan en el règim comú —Navarra i Euskadi— queden al marge). La reunió d’aquest dilluns amb Pérez Llorca, de fet, s’emmarca en una petició d’aquest, al marge del context de la negociació del model de finançament.
Una volta realitzades les trobades, la intenció del Ministeri és convocar una reunió del CPFF abans de les vacances de l’estiu. Allà Hisenda té la llum verda assegurada, doncs el reglament que regula aquest organisme dona majoria al govern estatal de torn.
La voluntat de l’executiu de Pedro Sánchez és donar forma al projecte de llei tan bon punt passen les vacances per iniciar una tramitació parlamentària que el PSOE voldria veure conclosa abans que acabe l’any. La voluntat, asseguren fons del ministeri, és que el nou model de finançament entre en vigor l’1 de gener de 2027, això és, tretze anys després que el model caducara oficialment. Resta per veure, en tot cas, si el govern espanyol tindrà la majoria parlamentària necessària.
«Si el dilema és entre Feijóo i els valencians, espero que el president de la Generalitat estiga de la banda dels valencians»
Siga com siga, a la Generalitat Valenciana aquest ‘timing’ no li fa el pes. Consideren que la negociació s’hauria de donar, exclusivament, en el CPFF. No s’ha de passar per alt que la presentació d’aquest model es va produir després que Catalunya —i, més concretament, Esquerra Republicana— esdevingueren el factor desllorigador d’una reforma que restava paralitzada a Madrid. Un pecat original que el Partit Popular addueix per abominar de la proposta, a pesar de suposar una injecció de diners a les autonomies de 20.000 milions d’euros anuals
«El Partit Popular no ens neguem a negociar. Però volem negociar en el CPFF, perquè, per tal que hi haja igualtat, cal que siguen reunions multilaterals», repetia ahir Pérez Llorca, després de la reunió amb Arcadi España. «Més enllà de les excuses, ningún entén perquè la Generalitat Valenciana no vol seure a negociar. Aquest és el primer pas en una democràcia: seguem i reflexionem —li rebatia ahir Arcadi España—. No busquem excuses, sinó solucions. Espero que si el dilema és entre Feijóo i els interessos valencians, el president de la Generalitat estiga de la banda dels interessos valencians. Cal estar a l’altura de les circumstàncies històriques. No és el moment de partidismes ni de curtplacismes».
A favor del Ministeri juga la pressió verbal que el els agents econòmics del País Valencià exerceixen sobre la Generalitat. Tant sindicats com patronal van coincidir ahir a assenyalar la proposta d’Hisenda com una oportunitat, després d’anys d’una travessia en el desert. Especialment els sindicats majoritaris abracen el document que María Jesús Montero va plantejar al mes de gener. Hi ha, diuen, aspectes millorables, però, amb tot, resulta un avanç.
«No s’entendria que el govern valencià no estiguera disposat a parlar-ne, de forma bilateral o multilateral. Esperem que s’avantsposen els interessos dels valencians de les valencianes», va ssegurar Tino Calero, secretari general de la UGT. «Cal seure a negociar amb el Ministeri. No ens podem perdre en la multilateralitat o la bilateralitat», afegia, en un to pràcticament idèntic, Ana García Alcolea, coordinadora general de CCOO-PV.
El to és similar en la patronal. «Cal posar en valor que tenim una proposta damunt la taula. És millorable, però és una proposta. Cal treballar-la, parlar-la i negociar. Les formes no ens han agradat, però també pensem que cal anar al fons de la qüestió», assegurava ahir Vicente Lafuente, president, des del passat novembre, de la Confederació Empresarial Valenciana.
UNA CONDONACIÓ QUE ES QUEDA CURTA
Quan ahir Arcadi Espanya va entrar en el Palau de la Generalitat, sabia bé el terra que xafava. Home de confiança de Ximo Puig durant la primera legislatura del Botànic, lampista experimentat, durant la segona legislatura va exercir, primer, com a conseller de Territori i, després, com a titular d'Hisenda, en substitució de Vicent Soler. España, doncs, sap de primera mà els problemes que arrosseguen les finances valencianes.
Precisament per això, ahir Juan Fran Pérez Llorca tirava en cara al de Carcaixent la negativa del govern espanyol a habilitar un fons de transitorietat que pal·lie els problemes d'infrafinançament fins que s'aprove el nou model, una demanda que els populars branden des de la seua arribada a la Generalitat. "Ara no cal un fons d'anivellament, cal un nou model. Concentrem-nos, no ens confonguem de debat", va rebatre España, qui considera que la insistència del PP en aquesta qüestió és una estratègia dilatòria.
En tot cas, no és l'únic retret que, de València estant, li fan al ministre. L'altre té a veure amb la quitança, ja que el model dissenyat i aprovat pel govern espanyol -també a instàncies d'Esquerra Republicana- calcula en 11.200 milions d'euros la condonació. Es tracta d'una xifra que no contempla el problema d'infrafinançament que el País Valencià ha patit de forma ininterrompuda. És a dir, no singularitza el cas valencià.
ant els sindicats com la patronal parlen obertament de la necessitat de negociar la xifra. L'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques va calcular que una quitança que tinguera en compte la singularitat valenciana hauria d'elevar-se fins als 17.800 milions d'euros.