Les marxes fúnebres, les tocades de processó, les marxes mores i els pasdobles s'han convertit en la sintonia de la vaga educativa valenciana. Amb el Palau de la Generalitat Valenciana protegit per diverses esquadres d'agents de la policia espanyola, els docents expressaven el seu malestar per les ofertes de la Conselleria d'Educació, encapçalada per la popular Carmen Ortí. Exhibien la seua resistència després de tres setmanes d'aturades laborals, amb un impacte diari a la nòmina de 100 a 200 euros i una fatiga ben visible.
A les concentracions a la porta de la presidència valenciana i a les performances organitzades amb pupitres a la Ciutat de les Arts i les Ciències, els educadors demanaven la dimissió d'Ortí i el retorn a la negociació. De fet, l'equip negociador, amb sindicats com ara l'STEPV, Comissions Obreres del País Valencià o UGT, irrompien al departament d'ensenyament per exigir el retorn a les converses. Gràcies a la persistència de la comunitat docent i de les centrals sindicals, la mesa negociadora es convocava per a diumenge a la vesprada.
El soroll de les protestes a tocar del Palau de la Generalitat Valenciana eren tronadores. Els docents reclamaven abaixar les ràtios, infraestructures dignes, climatitzar les aules i percebre unes remuneracions adequades. Les seues exigències, de fet, travessaven els murs de l'edifici presidencial i es colaven al patí gòtic mentre el president valencià, el popular Juanfran Pérez Llorca, presentava els pressupostos per al 2026. «Sense majoria és més complicat arribar a acords, però el diàleg sempre dona resultats», ressaltava en els seus primers comptes com a cap del Consell.
Pérez Llorca havia trenat molts acords pressupostaris com a secretari general del PPCV, però era la primera vegada que anunciava uns comptes com a comandant en cap dels valencians. «El 80% del pressupost està destinat a les persones», ressaltava, mentre destacava la pujada d'un 15% de la partida d'habitatge, i el seu compromís amb l'impuls d'una reducció impositiva, que abasta aquelles persones amb dedicació per les arts musicals.
«S'incrementen les deduccions en l'IRPF en salut i educació perquè es beneficien també les classes mitjanes», assenyalava el conseller d'Hisenda, José Antonio Rovira, en un gest de buscar complicitats electorals amb aquestes capes socials. A la disminució generalitzada del 10% al 9% de l'impost de transmissions patrimonials — «suposarà un estalvi per als contribuents de 90 milions d'euros», assegurava Rovira—, es retallava de l'1,5% a l'1,4% el tribut d'actes jurídics documentats i s'impulsava una nova bonificació del 25% de l'impost de successions i donacions.
Objectiu: apaivagar les protestes
L'accent en les partides dedicades a l'ensenyament públic, però, era superior. Amb la intenció d'intentar contrarestar les protestes multitudinàries i prolongades de la comunitat docent, el Consell ha sostingut que aquests comptes inclouen la partida educativa «més important de la història». «Són 7.740 euros en total. És l'aposta més ambiciosa que mai s'ha donat. Aquesta inversió converteix a l'autonomia valenciana en la tercera amb més despesa per alumne amb 7.600 euros», ha subratllat el president valencià. Fins ara, el País Valencià se situava a la cua de les autonomies, d'acord un informe del CSIF. Estava 330 per sota de la mitjana estatal.
Els comptes del Govern valencià del PP contemplen un augment en 179 milions d'euros de la partida de personal educatiu, 106.000 euros més en «educació inclusiva» i un creixement en 55 milions d'euros en el capítol d'infraestructures educatives. Per a la climatització de les aules, s'hi destinen 32 milions d'euros. En total, la Conselleria d'Educació experimenta una pujada del 6,2% del pressupost. En el balanç de les conselleries, contrasta la retallada a la conselleria d'Emergències i Interior, amb una davallada del 46,7%.
Tot i que la xifra global abasta els 33.305 milions d'euros, un 3,1% més que l'anterior exercici, la despesa global descendeix un 0,76% i se situa en 26.051 milions d'euros. Amb un pressupost en sanitat que representa el 36% del total i un augment del 2,9%, Rovira ha recalcat que el País Valencià és el territori de l'Estat espanyol «més mal finançat». «Encara estem esperant el detall de la nova proposta de finançament de Pedro Sánchez. Van dir que suposava 3.600 milions d'euros més per als valencians, però el ministre d'Hisenda, el socialista Arcadi España, no ha concretat res», ha retret. «El 80% del nostre deute correspon a l'infrafinançament», ha recordat.
Múscul a l'AVL
En contrast amb l'època del popular Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat Valenciana, la proposta del president Pérez Llorca és augmentar la capacitat econòmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), al punt de mira dels seus socis de Vox i de diversos sectors del PPCV, com ara el president de la Diputació de València, Vicente Mompó. La institució normativa valenciana experimenta un increment del 5,1% fins a assolir els 3,14 milions d'euros, però els capítols de transferències corrents i de capital decauen, amb la qual cosa pot afectar al marge de concedir ajuts.
À Punt, assenyalada per la seua deriva informativa, amb eixides sonades de treballadors, protestes dels periodistes i marcada per una programació taurina en detriment, per exemple, d'esports nacionals valencians com ara la pilota valenciana, disposarà de 81 milions d'euros. En els comptes de l'any passat, la corporació audiovisual tenia una potència econòmica superior: 85 milions d'euros per a complir amb els seus objectius.
Tot i augmentar la partida de l'AVL, el Govern valencià del PP projecta uns comptes amb subvencions a entitats que promouen el terraplanisme lingüístic, és a dir, s'oposen a la científica unitat de la llengua. La Conselleria d'Educació rega amb ajudes de 50.000 euros a Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. El Casal Bernat i Baldoví, un altre grupuscle blaver, percebrà una injecció menor de 10.000 euros.
Vox i la xenòfoba «prioritat nacional»
Mentre el PP ha negat que els comptes incorporen el concepte de «prioritat nacional» de Vox, relatiu a distingir per l'origen a l'hora de rebre prestacions socials, l'extrema dreta ha destacat que l'acord pressupostari amb la formació de la gavina inclou aquest criteri. «Es tracta d'establir que els espanyols siguen primers en les ajudes socials, l'accés a l'habitatge i en totes aquestes mesures que depenen de l'administració pública, ja que ho estan sostenint amb els seus impostos, el seu sacrifici i el seu esforç fiscal», ha expressat José María Llanos, síndic dels ultradretans a les Corts Valencianes.
«Aquest criteri és racista i no disposa d'encaix a la llei», ha criticat Carles Esteve, diputat de Compromís a les Corts Valencianes, qui ha denunciat: «Parlen de baixada d'impostos, però realment fan aquesta rebaixa per als rics mentre qui ho nota són els serveis públics». «Per primera vegada en la nostra democràcia, s'ha institucionalitzat el racisme», ha censurat José Muñoz, síndic del PSPV a les Corts Valencianes. «És Santiago Abascal qui dirigeix, realment, la Generalitat Valenciana», ha recriminat sobre les relacions de poder entre el PPCV i Vox. No debades, aquest nou acord pressupostari reforça la sintonia entre la dreta i la ultradreta al País Valencià.