Aquesta setmana el Govern espanyol del PSOE i Sumar va aprovar el pla Dora III, d’inversions aeroportuàries, que suposa obres per als tres aeròdroms de les Balears que, així, incrementaran la seva capacitat operativa. Si l’any passat varen gestionar 47 milions de passatgers, la previsió és que el 2031 en puguin assumir almenys 50 milions. Un 6% d’augment.
Si es manté la proporció entre passatgers i turistes dels darrers anys, significaria que únicament per aquestes ampliacions les Illes podrien rebre 1,2 milions addicionals de visitants cada any. Això, enmig del debat polític intens que es viu a l’arxipèlag sobre el futur turístic, la contenció que defensa el PP, el decreixement que vol una part de l’esquerra... i, mentrestant, el nombre de turistes no para de créixer. I pel que es veu, les previsions d’Aena i, per tant, del Govern de Pedro Sánchez és que segueixi creixent.
Les reaccions polítiques a l’aprovació del pla han estat les previsibles. El PP s’hi ha oposat rotundament. La presidenta del Govern, Marga Prohens, digué que «espanta» la xifra de 50 milions i que Aena —la propietària dels aeroports, amb el 51% d’accions en mans d’Enaire, l’empresa pública de gestió de l’espai aeri que és del Ministeri de Transports— segueix demostrant que només considera els aeròdroms insulars com «una caixa registradora», que «menysprea els ciutadans» illencs perquè no ha consultat res a les institucions pròpies i que enmig del debat sobre el futur turístic anunciï aquest increment demostra, segons la presidenta, que «el PSOE fa el que ha fet sempre» —és a dir, incrementar la saturació—, al mateix temps que «nosaltres impulsam la política de contenció» turística.
Per la seva part, Marc Pons, un dels portaveus parlamentaris del PSOE, va fer una interpretació prou original: Aena es limita, va dir, a fer «estimacions» de la capacitat que necessiten els aeroports insulars a partir de «les dinàmiques econòmiques» que impulsa el Govern de Prohens, i com que, al seu entendre, «en tres anys el Govern (illenc) no ha enviat cap indici» de contracció del nombre de turistes és el responsable de les estimacions expansives d’Aena per als aeròdroms insulars.
Els dos Més s’han mostrat molt queixosos davant de l’actitud del Govern espanyol del PSOE i del seu aliat Sumar —el diputat sobiranista està dins del grup parlamentari del Congrés i si bé els militants menorquins votaren a favor de sortir-se’n, els mallorquins imposaren l’opció de quedar-s’hi— perquè «és una vergonya». Segons Lluís Apesteguia, cap de Més per Mallorca, «pretenen turistificar més les Balears per seguir engreixant les arques de l’Estat i els accionistes d’Aena». Per la seva part Josep Castells, de Més per Menorca, lamentava que «continuen pensant que més turisme és beneficiós per a nosaltres, ens venen aquesta inversió com un gran avantatge» quan és, creu, tot el contrari.
Des de Vox, la seva portaveu, Manuela Cañadas, carregava contra el PSOE: «Van a l’estranger a dir que venguin més turistes, fan inversions milionàries, ens omplen l’illa (Mallorca) amb milions de turistes» però els dirigents socialistes illencs «van a les manifestacions contra el turisme».
El pla d’Aena ha incidit de ple en el debat sobre el futur del turisme que es viu a les Balears. Especialment intens és ara que els partits ja estan en la recta final cap a les eleccions de maig. El PSOE illenc fa el que pot, que no és molt perquè està engrunat entre la realitat illenca marcada per la massificació —que tant ajudà a assolir quan governà; no debades encara es recorda quan a l’estiu de 2022 l’aleshores conseller del ram, Iago Negueruela, actual portaveu parlamentari principal, intentà ridiculitzar els que criticaven la saturació perquè a parer seu era únicament «una sensació»—, la seva voluntat de criticar el Govern per no fer prou contra l’excés de turistes i l’òbvia aposta del seu Govern espanyol, en coalició amb Sumar, d’atreure la màxima quantitat possible de visitants a tot l’Estat en general i a les Balears en particular.
Els dos Més aposten pel decreixement, igual que l’ecologisme, però estan quasi tots sols en aquesta reivindicació: el PP la rebutja de pla, Vox igualment, el PSOE no diu ni piu sobre el particular i només des d’Unides Podem el seu únic diputat s’hi apunta, però a efectes pràctics per al futur turístic no té gaire importància, perquè les enquestes auguren que perdrà l’escó a les pròximes eleccions. Els favorables al decreixement tenen ara només 7 dels 59 diputats del Parlament.
Des del Govern s’insisteix que el camí és el de la contenció. I Prohens assegura que està assolint l’objectiu perquè «la tendència» els dos darrers estius és a «no créixer» i fer-ho durant «la temporada baixa», que és el gran objectiu, la «desestacionalització».
Ja fa una dècada que començaren a fer-se visibles les crítiques a l’excés turístic i en tot aquest temps el nombre de visitants s'ha incrementat sense parar, amb l'excepció dels dos anys de la pandèmica.
Els primers actes contra la turistificació foren només pintades, durant l’estiu de 2016. Un any més tard, els activistes d’Arran protagonitzaren un acte d’enorme ressò mediàtic —amb impacte a les capçaleres d’Alemanya, Gran Bretanya...—, quan entraren en un restaurant situat a primera línia amb una gran pancarta que deia «El turisme mata Mallorca», portant bengales enceses i llançant confeti sobre els clients, majoritàriament turistes. L’acte va suposar que la fiscalia acusàs dotze activistes —de la vintena que hi participà— de desordres públics, i demanàs 29 anys de presó acumulada entre tots. La conseqüència del judici, celebrat el 2022, fou l’absolució, perquè el jutge considerà que únicament s’havien produït molèsties i no cap dany sobre persones ni béns i que no hi havia hagut cap mena de violència.
Des d’aquell primer acte, se n’han esdevengut un bon grapat i els últims anys diferents plataformes ciutadanes i ecologistes han tret als carrers de totes les Illes dotzenes de milers de persones protestant per la turistificació.
Però, a pesar de tanta crítica, tant de debat i polèmiques polítiques, el nombre anual de turistes no para de créixer. Si quan començaren les crítiques, ara fa deu anys, foren 15,4 milions, per a enguany totes les previsions apunten que es fregaran, fins i tot es podrien superar per poc, els 20 milions. Un increment del 36,4%.
El Govern de Pedro Sánchez se suma ara al futur creixement assegurant a través del Dora III que Aena pugui canalitzar encara més turistes cap a les Balears, 1,2 milions cada any, com a poc.