Censura als autors catalans i balears a les aules valencianes. Una reconstrucció de les poblacions afectades per la dana que incideix en l'urbanisme desmesurat i allunyada de les demandes del teixit cívic. Atemptats a la memòria democràtica. Expulsió de les veïnes pels preus insostenibles dels lloguers i de la compra d'una residència. Amenaces a l'horta en plena emergència climàtica. Abandonaments dels camps per unes polítiques agràries desiguals. I perpetuació d'un infrafinançament que talla les ales al desenvolupament del País Valencià.
Aquesta és una xicoteta mostra de les agressions al país que han denunciat Acció Cultural del País Valencià, València no està en venda, la Unió Llauradora i Ramadera, la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià i els Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció. I, al mateix temps, són els motius que han exposat per a eixir al carrer el pròxim 25 d'abril, diada nacional del País Valencià, en la qual es recorda la pèrdua de les lleis i les institucions pròpies dels valencians a mans de les tropes castellanes i borbòniques.
Sota el lema «Davant les agressions, som la força del país», Acció Cultural del País Valencià fa una crida a sumar-se a la mobilització del 25 d'abril, la qual arrancarà a les 18 h des de la plaça de Sant Agustí de València. «Ens trobem davant un Consell que no governa per a la ciutadania d'una manera plural, que no fa cap proposta garantista o de millora, sinó que es limita a desfer qualsevol avanç assolit. Per cada agressió, cal donar resposta», ha proclamat Anna Oliver, presidenta de la històrica entitat per la llengua i el país, en l'acte de presentació a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, ubicat a València.
«Estem experimentant un auge de les agressions al país en diversos àmbits. Els valencians no sols vam patir una dana, sinó que vam sofrir l'actuació negligent de l'expresident Carlos Mazón», ha recordat. I ha assenyalat al seu successor, l'actual cap del Govern valencià, el popular Juanfran Pérez Llorca: «No té cap proposta. Només pensa en els seus interessos». «La seua arribada no ha canviat res. S'estan vetant autors a les aules i continua ofegant-se a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Les retallades a la Mostra d'Alcoi és un altre exemple del menyspreu a la cultura, de com governen només des del seu marc ideològic», ha criticat.
La presidenta de l'entitat ha denunciat «una porga cultural» a institucions museístiques, com ara el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), i la perpetuació de l'infrafinançament al territori valencià. «El sector agrari té molts motius per a eixir al carrer», ha pres la paraula Carles Peris, president de la Unió Llauradora i Ramadera. «El País Valencià pateix un infrafinançament crònic que ens resta recursos i ens impedeix fer polítiques agràries pròpies. I sense inversions, hi ha el risc de desaparició de la nostra agricultura mediterrània. L'abandonament de camps comporta despoblació i més risc d'incendis, i ens resta sobirania alimentària», ha exposat.
«L'actual política agrària de la Unió Europea ens discrimina. Els agricultors valencians reben de mitjana 4.052 euros. Es tracta d'un 58% menys envers la mitjana estatal. Aquesta situació ens aboca a una desigualtat estructural», ha il·lustrat, advertint de l'envelliment del sector i de la manca de relleu generacional al sector primari. De fet, dels actuals agricultors, només poc més del 2% tenen menys de 34 anys. «Sense joves, sense el nostre camp, no hi ha país», ha avisat.
El malestar del camp es conjuga amb l'empipament de les generacions més joves i d'aquelles que ja no ho són tant per l'impossibilitat d'accés a un habitatge, pel rendisme amb els lloguers i els preus desorbitats per comprar una casa. «Mai oblidaré el desnonament del 30 de març passat. Van treure Lluïsa de sa casa, i mentre les veïnes organitzades la defensàvem, eixien turistes italians burlant-se i fent fotografies. No podem permetre que les nostres ciutats es convertisquen en parcs temàtics», ha censurat Pablo Ramos, del col·lectiu València no està en venda. «Expulsar les veïnes és expulsar la nostra llengua», ha alertat.
«Som víctimes de les polítiques negacionistes, de les polítiques d'aquest govern d'ultradreta», s'ha incorporat Ruth Moyano, dels Comitès Locals d'Emergència i Reconstrucció, nascuts arran de la tragèdia de la gran riuada del 2024. «Som pobles afectats per la barrancada, però també per la negligència, per les polítiques de la mort d'aquest Consell», ha afirmat, per denunciar la derogació de la llei de l'horta i l'impuls d'ampliacions de centres comercials, la construcció de noves zones residencials i la instal·lació de més polígons a les zones damnificades per la dana. «S'estan prioritzant els interessos de les grans empreses», ha encès les alarmes.
La seua apel·lació a construir comunitat, a fer poble i fer país com a mesura per a protegir-se i enfrontar-se a les polítiques del binomi parlamentari del PP i Vox s'ha alternat amb la denúncia del «negoci que s'està fent amb la tragèdia de la barrancada». «Mentre nosaltres estem de dol comunitari, trobant a faltar cada dia les 230 víctimes, s'està promocionant el negoci d'uns pocs, de les grans empreses. Està passant com amb el Pla Sud i la riuada de 1957 a València», ha indicat.
«Tenim memòria i sabem com durant la dictadura es va atacar la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra identitat. Recordem els atemptats contra la Llibreria 3i4, a Joan Fuster, l'assassinat en 1993 a Guillem Agulló», ha expressat Àngel González, veu de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià. Un recordatori per a retraure les polítiques de memòria del Consell del PP: «Han impulsat lleis contra la memòria democràtica i els drets humans». «Forma part d'una ofensiva neofeixista», ha contextualitzat.
Arran d'aquesta onada reaccionària, amb el País Valencià com a camp de proves de l'extrema dreta espanyola, s'ha dissenyat un cartell per incitar a la mobilització. «És un pont entre la memòria de les nostres derrotes i la força de les nostres victòries. He buscat recuperar l'ànima del cartellisme de combat valencià», ha explicat el dissenyador Carles Ubeefe. «He usat, al seu torn, l'element de la serp, representada amb els colors blau i verd, per a representar les amenaces al país, i quatre punys, per les quatre franges, per a fer la metàfora de la força del poble», ha completat.
Homenatges i combats musicals
Abans de la manifestació pels carrers de València, Acció Cultural del País Valencià farà l'entrega de la segona edició dels seus Premis 25 d'abril. En aquesta ocasió, ha estat guardonada Izaskun Arretxe, actual directora de l'Àrea de literatura i Pensament de l'Institut Ramon Llull i antiga directora de la Institució de les Lletres Catalanes. L'altre premiat és la Unió de Periodistes. Després de la mobilització del 25 d'abril, la mítica banda La Gossa Sorda retornarà als escenaris a Picassent, a l'Horta Sud. Tota una jornada de combat contra les agressions que experimenta el país.