—Diu el conseller de Territori, Vicente Martínez Mus, que «la modificació de la Llei de l'Horta busca preservar i dinamitzar aquest territori únic en resposta a les noves necessitats emergents». Era necessària una modificació de la Llei per, efectivament, «preservar i dinamitzar» aquest espai?
—Des de Per l'Horta considerem que aquesta modificació preserva menys del que preservava perquè el que han fet ha sigut desclassificar una tercera part de la superfície. Són unes 3.800 hectàrees desclassificades.
D'altra banda, de què parlen quan parlen de dinamització? El que en realitat fan és desregular. La Llei de l'Horta partia d'un pacte social pel qual es protegia un territori que la societat valora com a símbol i com a paisatge històric, i, a canvi, es facilitaven i es donaven ajudes a l'activitat agrària. Amb la modificació, els capítols que es dedicaven a millorar la gestió agrària desapareixen i, en canvi, es desregula l'activitat agrària. És cert que hi havia una demanda, per part d'alguns sectors agraris, perquè es permeteren ampliacions de magatzems o de naus.
Ara bé, també es desregula l'activitat terciària i això probablement implicarà ampliacions de negocis que abans estaven més limitats. La impressió que tenim a Per l'Horta és que una part dels agricultors que estaven en contra de la llei es trobaran, a partir d'ara, que els canvis propiciats per la modificació de la llei, tampoc els agraden. Aquestes modificacions de la llei no estan fetes pensant en els agricultors, sinó pensant en la turistificació de l'Horta.
—Potser les queixes dels agricultors tenien sentit. Al capdavall, ampliar una nau o un magatzem pot ser vital per al manteniment d'una explotació agrària. Enteníeu les queixes que manifestaven una part dels agricultors?
—Sí, clar, la Llei de l'Horta, quan es va aprovar, tenia coses positives, però tenia alguns defectes. A parer nostre, es va deixar fora de la protecció zones que es podrien haver inclòs. Però el principal problema de la Llei de l'Horta els darrers anys d'aplicació ha sigut que el pacte social de què et parlava no ha funcionat per la inoperància del Botànic. Quin ha sigut el problema? Que s'ha sigut efectiu en l'adopció de mesures de protecció, però el pla de desenvolupament agrari no s'ha arribat a dur a terme.
—Per què?
—Sobretot per deficiències en la gestió. S'havien de dotar uns funcionaris que van tardar molt a arribar. Quan el Consell de l'Horta va disposar d'un funcionariat i de capacitat de gestió, van arribar les eleccions. I en el darrer any i mig s'ha desmantellat progressivament el poquet que s'havia avançat. La Llei de l'Horta ha tingut un problema greu de desplegament. Això ha provocat que les ajudes per al sector agrari hagen arribat tardanament. De resultes, hi havia agricultors que només percebien els desavantatges de la protecció, les limitacions que se'ls imposaven.
Reconegut això, des de Per l'Horta estem convençuts que a la llarga, els efectes de modificar la Llei de l'Horta causaran uns efectes pitjors. Entre més, s'eliminarà el Consell de l'Horta, on hi havia representada la societat civil.
—La Conselleria de Territori ha dit que la modificació de la Llei de l'Horta era «urgent». Ho era?
—No. Aquest era un objectiu que perseguien de feia temps. Quan s'aprovà la Llei de l'Horta, l'any 2018, ells ja van dir que la derogarien. En el seu programa electoral hi figurava. El que ha ocorregut és que han volgut aprofitar la dana, combinada amb una política de fake news, per reforçar un relat: que per culpa de la Llei de l'Horta no es van fer les obres necessàries per minimitzar la destrucció que va comportar la dana. Això és fals.
"La Generalitat menteix quan diu que no es van fer obres hidràuliques per culpa de la Llei de l'Horta"
Gan Pampols, que és una persona que està demostrant que no és un home de partit, ha explicitat que les obres no es van fer per una manca d'inversió provocada per la crisi econòmica. El Consell de l'Horta va arribar a analitzar el projecte de canalització del barranc de la Saleta i va ser acceptat amb unes modificacions de caràcter paisatgístic. Per tant, en cap moment la Llei de l'Horta va impedir que es fera l'obra. La canalització del barranc del Poio mai va arribar a la taula del Consell de l'Horta de València.
—Aleshores, menteix la Generalitat quan diu que és per culpa de la Llei de l'Horta que no es van fer aquelles obres?
—Sí, menteix totalment i ho saben. Però han elaborat aquest relat que esbomben per tot arreu per justificar un objectiu, la modificació de la Llei de l'Horta, que perseguien de feia temps.
—Quines seran les repercussions per a l'horta en el mitjà i llarg termini d'aquestes modificacions?
—D'una forma més o menys immediata es podran aprovar plans urbanístics en una part d'aquests terrenys que estaven protegits i que, a partir d'ara, no ho estaran. I hi ha terrenys que figuraven com a urbanitzables en els plans generals municipals, anteriors a la Llei de l'Horta. Sospitem que ja hi ha moviments en la zona de Puçol i el Puig. A banda, clar, tots els municipis poden plantejar plans generals d'ordenació urbana i ampliar zona urbanitzable sobre l'horta que fins ara estava protegida.
En el llarg termini, des de Per l'Horta temem que aquesta modificació pot suposar la desaparició progressiva de superfície d'horta. Ara hi haurà 3.800 hectàrees que es podran urbanitzar i en la resta del territori hi haurà una flexibilització d'usos.
—Això què significa?
—Significa que el llaurador es podrà ampliar el seu hivernacle o el seu magatzem. Però, sobretot, significa mànega ampla per promoure activitats turístiques i de restauració. Hi ha esments també en la modificació a activitats esportives. Sembla imposar-se una mena d'urbanisme a la carta. Hi ha empreses que s'han dirigit a la Generalitat per promoure aquestes modificacions en benefici propi.
Per tant, a llarg termini assistirem a una degradació paisatgística. Si s'intensifica la urbanització de l'horta també s'intensificarà l'ús del vehicle i això portarà a l'habilitació de noves vies de comunicació.
—En tot cas, es podria esgrimir que amb més turisme i més activitat de lleure, la gent farà seua l'horta i, si la sent com a seua, considerarà positivament el seu manteniment i protecció...
—El problema d'aquest discurs és que l'horta se sosté sobre un equilibri molt precari i sobretot té un punt feble: el sector agrari, que està envellit i necessita renovació generacional. I el problema de fons és la rendibilitat
"Sospitem que ja hi ha moviments per promoure sòl en la zona de Puçol i el Puig"
econòmica de les explotacions agràries, és a dir, els preus justos. La Llei de l'Horta havia de garantir ajudes per mantenir la viabilitat econòmica.
Ara no queda clar si aquestes ajudes existiran. Un dels avantatges que tenia la Llei de l'Horta era que delimitava què era horta i què no, i això facilitava que hi haguera un tractament especial per als terrenys dins d'aquesta zona. Diuen que ara els diners que es destinaven al Consell de l'Horta es destinaran als agricultors. Però a quins llauradors? Als de tota la Comunitat Valenciana?
Per tant, ens podem trobar que l'equilibri sobre el qual se sosté l'horta -en el qual juguen un paper fonamental els llauradors- s'acabe trencant.
—De moment, estan recollint signatures. Quines altres iniciatives teniu previst emprendre?
—De moment, des de Per l'Horta estem estudiant els aspectes legals de la llei. Sabem que és complicat de parar-ho legalment. Tractarem de fer pressió abans que arribe a les Corts i a partir d'ací, continuarem amb la lluita. A Per l'Hora portem vint anys de recorregut i la major part del temps ha sigut sense Llei de l'Horta, és a dir, treballant sense cap protecció urbanística.