Feia un mes i escaig que els carrers de diversos pobles valencians s'havien convertit en un escenari de terror. Cotxes amuntegats, records a la intempèrie, somnis empresarials destrossats i un riu de dolor per les vides que va endur-se la barrancada conformaven una estampa desoladora. Amb la ferida de la tragèdia encara ben oberta i havent-se destapat que el president valencià, el popular Carlos Mazón, va estar en un dinar privat mentre ja hi havia pobles inundats, Salvados va tornar al País Valencià.
Si el programa televisiu de La Sexta va remoure en el passat la consciència dels valencians envers l'accident del metro de València del 2006, la seua missió era doble amb la dana: donar veu als afectats i desgranar quin va ser el comportament dels responsables polítics durant el dia D. O dit d'una altra manera: per què es va tardar tant a reaccionar i enviar un alerta de perill a milers i milers de valencians?
En aquell programa de fiscalització va participar Vicent Mompó, president de la Diputació de València, com a principal càrrec del PPCV. El dirigent conservador va admetre haver telefonat al cap del Consell «per a traslladar-li alguna preocupació» quan estava al Cecopi, a l'òrgan encarregat de gestionar l'emergència. Encara que no recordava què va dir-li Mazón en aquella cridada, va afirmar que «creia que una de les telefonades era sobre l'alerta» i «sobre si el missatge havia d'advertir a una part de la província de València». Fins i tot, va reconèixer que va saber del desbordament del barranc del Poio per Avelino Mascarell, diputat provincial de Bombers.
«Creu-me si li dic que aquella informació jo sí que la tenia», va dir al programa televisiu sobre com el cabal d'aigua estava vessant brutalment el barranc. «Havia parlat amb el diputat de Bombers, que em va transmetre, em va dir textualment, que li havia cridat l'alcaldessa de Xiva al voltant de les cinc o les cinc i poc més de la vesprada». Tot i que d'entrada Amparo Fort, batllessa de Xiva (Foia de Bunyol), no veia cap situació complicada, posteriorment va informar del fet que «el barranc estava arrasant amb tot».
Mompó, a més, va prendre decisions de prevenció sobre la dana que van brillar per la seua absència a la Generalitat Valenciana. Com a alcalde de Gavarda (Ribera Alta), va suspendre l'activitat lectiva a la seua població. La corporació provincial, veient l'evolució meteorològica, va acordar tancar els seus centres de treball per la gota freda sis hores abans de l'alerta que es va enviar a través d'un missatge de text a la població resident de la província de València.
Deslligar Mazón i assenyalar els tècnics
Vuit mesos després, però, Mompó s'ha autoesmenat en la seua declaració com a testimoni davant de la jutgessa Núria Tobarra, que practica una instrucció diligent i implacable de la causa de la riuada. El president de la Diputació de València s'ha carregat de contradiccions envers les seues afirmacions a Salvados, quan el programa està incorporat com a prova al procediment. Ho ha fet per calcar l'estratègia judicial que va seguir l'exconsellera Salomé Pradas, imputada per la gestió de la riuada: exonerar Mazón de tota responsabilitat i carregar contra els tècnics.
El comandant en cap de la corporació provincial ha desgranat les seues cridades amb el cap del Consell, però ha negat que conversaren sobre l'enviament de l'alerta. De fet, s'ha limitat a dir que les converses telefòniques amb Mazón van ser d'una durada breu i que consistien bàsicament a facilitar el contacte d'altres alcaldes de les comarques valencianes. Ni rastre de comentar res sobre un avís al mòbil que va enviar-se per la por a la ruptura de la presa de Forata i no pel desbordament espectacular del barranc que travessa la devastada zona de l'Horta Sud.
En sintonia amb Pradas i amb l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, ha relatat que no es va parlar del barranc del Poio fins a enviar l'alerta i que «si no se'n va parlar abans, és perquè els tècnics no ens van dir res». Amb la mirada escèptica de la jutgessa, Mompó ha sostingut que al Cecopi, com si es tractara d'un búnquer allunyat del món exterior, no es va parlar res de l'avís fins a les 19 hores, quan els funcionaris ja en discutien pels volts de les 18 hores.
«En tots els cecopis en els quals he estat, eren els tècnics qui el dirigien», ha sostingut per alliberar l'exconsellera del paper de directora del Cecopi. La tàctica és situar la pilota de la responsabilitat penal en els funcionaris públics, una coartada tradicional que Tobarra va desmuntar en una de les seues contundents i argumentades interlocutòries.
Mompó ha adjudicat la facultat d'enviar l'alerta a Jorge Suárez, el sotsdirector general d'Emergències, i al seu equip. I per a arredonir la narrativa que ha pregonat el PP des de la dana, ha sembrat dubtes sobre els organismes estatals, en ressaltar la poca participació que hauria tingut al Cecopi el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo. Ara bé, ha exhibit ignorància quan si li ha qüestionat per la retirada dels efectius del Consorci Provincial de Bombers de la tasca de mesurar cabals a les 15 hores de la vesprada del dia D.
Jugant a la contradicció del seu relat amb l'exposat a un programa televisiu incorporat com a prova al sumari i repetint fil per randa el full de ruta de descarregar als treballadors públics qualsevol decisió durant el fatídic 29 d'octubre, Mompó se suma a una estratègia judicial que xoca amb les narracions dels tècnics d'emergències. És el recurs del «no sabia res» i dels funcionaris com a encarregats per espantar l'esguit comprometedor dels tribunals, així com evitar un maldecap judicial al president Mazón.