Com si es tractara d'aquelles magues de l'esfèric que anticipen les pròximes jugades i albiren passades a l'espai per on només hi ha un mur de defenses, la jutgessa de Catarroja (Horta Sud) que instrueix la causa judicial de la dana va advertir en una de les seues interlocutòries sobre la tècnica d'assenyalar cap als funcionaris. «Resulta estrany que es pretenguera descarregar en els tècnics el contingut del missatge», va afirmar en al·lusió a l'avís que la Generalitat Valenciana va enviar tard i amb una redacció deficient quan ja hi havia persones ofegades per la terrible riuada del 2024.
Aquella anticipació a l'estratègia dels alts càrrecs polítics no estat cap impediment perquè tant l'exconsellera d'Interior i Justícia, la popular Salomé Pradas, com l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, practicaren una de les tècniques més habituals quan es juga als estadis judicials: adjudicar les culpabilitats cap als tècnics. En aquest cas, fins i tot, allunyant la figura del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, de cap responsabilitat en la gestió de la principal emergència ocorreguda en dècades al País Valencià.
La reproducció de la narrativa del PP
Envoltada d'una nebulosa de fotògrafs, càmeres de televisió i micròfons, l'exconsellera accedia a la Ciutat de la Justícia de València per explicar la seua versió a la jutgessa de Catarroja del dia D de la luctuosa dana del 29 d'octubre de l'any passat. Pradas ha exculpat Mazón de l'endarreriment de l'enviament de l'alarma a la població de les comarques de València i ha expressat que van seguir el consell dels tècnics en tot moment. De fet, ha negat que l'avís s'enviara tard, així com que es va activar quan van saber d'una possible ruptura de la presa de Forata. Pradas ha mostrat una llarga llista de cridades i ha defensat que durant aquella jornada va parlar amb Mazón i el seu equip.
Entre llàgrimes, i a pesar d'haver assumit la responsabilitat del comandament de les emergències al territori valencià com a consellera d'Interior i Justícia, ha assegurat que no tenia experiència, ni coneixements a l'àmbit de les emergències. Fins i tot, ha sostingut que no dirigia res i ha apuntat cap a tècnics com ara José Miguel Basset, exinspector en cap del Consorci Provincial de Bombers de València i un dels càrrecs assenyalats per la seua gestió dels bombers forestals. Les seues declaracions sobre els treballadors contra el foc i les inundacions en la passada sessió de la comissió d'investigació de la dana de la Diputació de València l'han situat contra les cordes.
Basset i Jorge Suárez, sotsdirector d'Emergències, han estat els dos perfils tècnics que ha indicat com a responsables de gestionar el llançament de l'alarma als mòbils. L'antiga integrant del Consell de Mazón ha assenyalat que «durant tota la vesprada» del dia D de la riuada no es va parlar del barranc del Poio al Centre de Coordinació Operatiu Integrat, conformat pel conjunt dels cossos i les administracions involucrades en les emergències sota la comandància de la consellera del ram. Així mateix, ha manifestat desconèixer l'allau de criades a l'112.
En línia amb la tesi mantinguda pel PP, ha atacat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i ha negat ser la màxima autoritat de l'emergència, perquè la direcció era col·legiada amb la delegada del Govern espanyol al País Valencià, la socialista Pilar Bernabé. Una estratègia argumental desmuntada per la togada de Catarroja, però que també ha proclamat en la seua compareixença judicial l'exsecretari autonòmic. Argüeso ha al·legat a favor de Mazón, ha carregat contra Basset per retirar sense informar els bombers que mesuraven els barrancs en dia gros de la dana i ha deixat en mala posició a Suárez.
En contra de la jutgessa de Catarroja
A pesar que els xats filtrats de l'antic número dos de Pradas havien qüestionat l'exconsellera i semblava apuntar cap a la seua superior, la primera gran sessió de la investigació sobre la dana ha mostrat com els dos capitostos de la conselleria del PP s'han espolsat responsabilitats i les han derivat en els tècnics, a més d'intentar enfangar la Conferència Hidrogràfica del Xúquer i la delegada del Govern espanyol al País Valencià. Una tàctica que còpia fil per randa el relat de la formació de la gavina i que tractava de situar la línia de la presumpta negligència en els cossos funcionarials.
La instructora havia dissenyat fins al moment un recorregut judicial rigorós que havia desmuntat les acusacions sobre els perfils tècnics, organismes estatals com ara la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i càrrecs institucionals sense les competències en emergències, com ara Bernabé. Tanmateix, Pradas i Argüeso han optat per defensar-se mirant cap avall, generant dubtes en les actuacions dels experts de l'administració i exonerant de qualsevol retret judicial al comandant en cap dels valencians. Una argumentació a contracorrent de la línia de la instrucció als jutjats de Catarroja.