Era un silenci fred, esgarrapador, solitari, cruel. Era un silenci reivindicatiu, combatiu, insistent, incombustible. Tot i això, era un silenci oblidat, menyspreat, afectat per l'actitud inhumana i oposada frontalment a l'empatia de mirar cap a un altre costat. Era el silenci que rebien les víctimes de l'accident de metro de València l'any 2006 cada vegada que s'hi concentraven a la plaça de la Verge, al bell mig de la capital del País Valencià. Demanaven veritat, justícia i responsables, tant polítics com penals. Exigien conèixer les causes d'un sinistre ignorat per bona part de la societat valenciana. Reclamaven sense èxit la comprensió i l'atenció d'uns governs del PP que intentaren comprar un silenci insubornable.
Un clam persistent, infatigable i constant que aquest dimecres s'ha apagat. Després de catorze anys perseguint justícia, l'Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol s'ha concentrat de manera simbòlica a la plaça la Verge de València per clausurar la seua lluita. Ho han fet una vegada han aconseguit -ni que siga parcialment- les seues reivindicacions: el desgreuge de la Generalitat Valenciana, l'assenyalament dels responsables polítics de la tragèdia per part de les Corts Valencianes i una sentència que narra les autèntiques causes del sinistre, així com indica els responsables penals de l'accident de metro més greu de l'Estat espanyol. No debades, aquell sinistre va provocar 43 morts i 47 ferits.
"Han passat tretze anys i vuit mesos després del sinistre. Avui és la nostra concentració 106», ha iniciat Beatriz Garrote, històrica portaveu del col·lectiu que aixopluga els afectats. «Tots aquells que ens heu acompanyat sabeu que era la fórmula que empràvem per començar cada concentració. Era una manera de marcar el pas de temps i dels mesos reclamant que la responsabilitat de l'accident no era només del conductor, que calia depurar més", ha expressat. I ha assenyalat: "Avui, 2 de març de 2020, celebrem per fi la nostra darrera concentració perquè hem aconseguit, amb menor o major eficàcia, les tres potes de les nostres reivindicacions".
.jpeg)
En una plaça abarrotada i amb gran presència de representants polítics de l'esquerra valenciana, com ara l'alcalde de València, Joan Ribó, les víctimes narraven el final de la seua empresa reivindicativa. "Hui es tanca una etapa per a molts. És difícil condensar la barreja de sensacions que ens envaeix a tots. Hi ha moltes persones que no comprenen per què podem donar per tancada una etapa sense obtenir tots els objectius màxims, però ni en el millor de la nostra lluita d'anys i anys ens podíem imaginar que arribaria un dia com avui. Avui podem assenyalar els responsables polítics i penals de la tragèdia amb noms i cognoms", ha indicat Santiago Muñoz, un altre membre del col·lectiu, en referència a una sentència que ha absolt directius com ara l'exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, Marisa Gracia, i exonera els condemnats d'entrar a la presó.
"Sense vosaltres, sense la vostra estima, el vostre afecte i la vostra companyia no ho haguérem pogut aconseguir", ha agraït la presidenta de la plataforma Rosa Garrote, tot i que les víctimes del metro de València van reivindicar veritat, justícia i responsables pràcticament en solitari durant anys. "Ja ens haguera agradat aquesta presència política, mediàtica i de persones durant les primeres concentracions", lamentava una afectada de manera privada en evocar aquelles concentracions en les quals el menyspreu imperava a la societat valenciana i, especialment, al palau de la Generalitat Valenciana, aleshores ocupat pel PP.
Garrote, de fet, ha recordat aquelles persones que van posar-hi obstacles a les seues demandes. "És el moment perquè la senyora Isabel Bonig [líder del PP valencià] s'hi pronuncie sobre el tema, ja que va dir que s'expressaria quan hi haguera una sentència judicial", ha criticat. I ha afegit: "Membres del PP ens acusaven de manera conspiradora de tenir interessos ocults. Nosaltres només volíem conèixer la veritat i que es depuraren les responsabilitats polítiques i judicials de l'accident".
"La jutgessa Nieves Molina tampoc ha estat a l'altura. Va capficar-se en defendre la innocència dels directius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana durant tota la instrucció. Ara, els mateixos directius han desmuntat tots els seus arguments en reconèixer la seua responsabilitat en la tragèdia", ha afirmat. I ha apuntat: "Marisa Gracia, exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, passarà a la històrica com a una mala persona per no demanar-nos perdó, encara que no l'hagen condemnat". "A la seua esquena, pesarà com a una llosa les 43 morts del sinistre", ha assegurat.
Entre aplaudiments a les paraules de la presidenta de l'associació, llàgrimes de ràbia, victòria i enyorança i un còctel d'emocions força indescriptibles, les víctimes han guardat els darrers cinc minuts de silenci en record dels seus éssers estimats. Una estampa dura, de condol i d'evocació a la imaginació d'aquells que no hi estan que s'ha transformat només acabar en un acte de celebració. "Ens llevem les samarretes que ens han acompanyat fins ara perquè ja hi ha responsables", deia Garrote, mentre tota la plaça aplaudia. "Jo no me l'he llevat perquè l'he canviat: ara hi posa Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, responsable", ha remarcat.
"Vull assenyalar, però, que no es tracta del triomf d'una associació, sinó d'uns ciutadans que s'organitzaren. És l'exemple que demostra que a través dels moviments socials s'hi poden canviar les coses", ha tancat. El darrer clam d'una lluita sense soroll i que durant anys va estar allunyada dels focus mediàtic. Un combat silenciós que després de catorze anys expressa el seu comiat més victoriós.