La poesia de Vicent Andrés Estellés és un viatge als confins del plaer, un recorregut per la clandestinitat de les carícies i els arraps de cossos nus, una exploració per les pulsions que només entenen de llençols i matalaps. El poeta del poble ens transporta amb els seus versos a cada racó del nostre país, radiografia la nostra ànima i la fa rebrotar de manera combativa, reivindicativa, sense opció d'agenollar-se. El literat de Burjassot (Horta) és un dibuixant de la vida diària a la llar, un retratista dels aparadors de les cuines i els rebosts, dels menjadors farcits d'àpats plens de tradició i cultura popular.
Els seus versos, però, han estat també una font d'inspiració de músics, un baül del qual extraure lletres, ritmes, metàfores, descripcions. Estellés és un dels escriptors més musicats, un dels narradors més exportats als pentagrames. De fet, un dels actes més emotius del passat any Estellés fou un concert a la seua Burjassot natal, un homenatge sonor que va despertar la seua cosmovisió més nacional. Un reconeixement que aquest cap de setmana es perllongarà gràcies als deixebles d'Ovidi Montllor, això és, als membres del col·lectiu amb el nom del mític artista nascut a Alcoi.
A la terra dels Borja, al Teatre Serrano de Gandia (Safor), el Col·lectiu Ovidi Montollor celebrarà aquest diumenge els XIX Premis Ovidi, un dels tests més importants de la música en llengua pròpia. Ajornada pel torrent de fang i tarquim de la dana del passat octubre, la gala estarà dedicada al poeta del poble, així com mostrarà quin és el nou escenari de l'escena nostrada una vegada els ferotges Zoo o el combatiu Xavi Sarrià s'han pres unes vacances musicals sense data de retorn. Si fem cas a les nominacions, La Fúmiga, Pep de la Tona, Malifeta, Palmer o Colomet s'albiren com alguns dels encarregats d'encapçalar l'actual panorama sonor.
Premis de rècord
A pesar de l'adeu de referents del circuit valencià en llengua pròpia, l'edició d'enguany dels Premis Ovidi continua amb les xifres rècord. El jurat musical d'enguany, conformat per les veus expertes Amàlia Garrigós, Carla González, Josep Vicent Frechina, Quim Vilarnau, Vicent Xavier Contrí i Xavier Aliaga, han avaluat un total de 267 publicacions musicals, entre LP, EP i senzills. "La convocatòria dels Premis Ovidi bat any rere any el nombre de treballs avaluats pel jurat, la qual cosa parla del bon estat de salut dels artistes i de les formacions que fan servir el valencià en les seues composicions", indiquen des de l'organització.
La xifra representa en global un 29% més que en 2023, un creixement degut especialment a l'elevat nombre de singles que s'han publicat. En total, són 175 senzills els que han entrat en la present edició dels Premis Ovidi, mentre que 92 són LP o EP. Pel que fa a les musicacions de poemes d'Estellés, en total s'han valorat 86 treballs, "el que parla del gran compromís dels artistes valencians amb l'Any Estellés", segons han destacat des del Col·lectiu Ovidi Montllor. El guardó el lliurarà la seua filla Carmina Andrés Lorente.
Amb un jurat visual integrat pels especialistes Cèsar Amiguet, Lina Vila i Víctor Serna, la gala d'aquest diumenge serà presentada per l'actriu Marina Alegre, qui enguany ha estrenat la seua versió teatral de "Coral romput", el poema monumental de l'alquimista líric de Burjassot amb més d'un miler de versos alexandrins. L'obra del poeta del poble també estarà present en les actuacions d'Esther, un artista natural de Vinarós (Baix Maestrat) i amb una veu engalipadora, així com en el cartell anunciador dels Premis Ovidi 2024, dissenyat per Amiguet i basat en l'obra "Coral romput" de l'artista alcoià Antoni Miró.
Encara que l'edició d'enguany retrà tribut a la figura d'Estellés arran del seu centenari a través d'un guardó a la millor musicació d'un dels seus poemes, la cerimònia d'entrega dels premis estarà marcada pel record a les víctimes de la terrible torrentada d'aigua i fang que ha assolat l'Horta Sud, la Ribera Alta, la Plana d'Utiel-Requena o el Camp de Túria. Hi haurà, de fet, un recordatori per als més de dos centenars de persones que han faltat per la dana.
El Col·lectiu Ovidi Montllor manté oberta fins al 19 de gener la seua campanya de recaptació de fons per al col·lectiu colpejat per la dana. No debades, encara es poden fer aportacions solidàries enviant un bizum al codi 10705. L'emotivitat per l'afecte amb els damnificats pel torrent d'inconsciència de les autoritats valencianes es conjugarà amb l'avaluació musical. De moment, hi ha dos guardons que ja s'han comunicat: es tracta del Premi a la Trajectòria Artística que rebrà l'Ham de Foc i el Premi al Suport a la Música en Valencià, que s'ha atorgat a Germà Alcayde.
Una pugna igualadíssima
Les nominacions a les categories de mestissatge i pop són una mena de termòmetre dels grups del moment. A mestissatge, un dels apartats estrella d'aquests guardons, ha estat escollit com a finalista la nova banda de Josep Nadal, excantant de La Gossa Sorda. Pep de la Tona és, de fet, un dels favorits en aquesta divisió pel seu treball El temps de la calor (Maldito Records). La formació de la Marina Alta competirà amb Malifeta, integrada per Arnau Giménez —exmembre de La Gossa Sorda i Zoo—, Mireia Matoses —antic rostre de Pupil·les— i altres vells músics de Zoo, com ara Hèctor Galan o Toni Fort. Malifeta disputa el premi amb Mitologia (Atomic Records).
Els altres dos finalistes d'aquesta categoria són La Fulla amb Nucs de Vidre (Beatclap/Gatpatxo Fest Cultura) i els desapareguts El Diluvi amb El primer ball (Halley Supernova). A la divisió del pop, La Fúmiga s'erigeix en el principal candidat al premi amb Tot està per fer (Halley Records). Tanmateix, atresorarà una dura competència amb Colomet, que juga amb el treball Blau (Atomic Records); Atlàntic, que ho fa amb Desnivell positiu (Autoedició), i Àlex Blat, amb Margulis vol. 1 (Primavera d'Hivern).
El premi al millor disc de cançó és terreny per als més atrevits en les apostes. No debades, el nivell és excels. En la final a quatre, hi competeix el socarrat Andreu Valor amb A mamar tots els versos (Autoedició); l'alcoià Hugo Mas amb Valls (Autoedició); el capitalí Borja Penalba amb Giròvag, blau (Discmedi), i l'alcoià Verdcel amb ReSàmara (Satélite K). Des de la Marina Alta i l'Alcoià, Vaire jugarà amb Catarsi (Art Gates Records) per emportar-se el guardó a millor disc de rock. Tanmateix, tindrà l'oposició de Raïssa amb Colombaire Math Cúmbia (Autoedició); Rua amb Senglars (Autoedició), i Lamprea amb Al ras (Autoedició).
El reconeixement a millor àlbum de folk compta amb dos favorits: Miquel Gil amb Viatger (Menuda Gràcia Records) i el trident conformat per Jonatan Penalba, María José Fernández i Christian Penalba amb Folk a banda (Temps Records). Ara bé, no ho tindran senzill amb El trib reial i la seua Terra Màgica (Propaganda pel fet!) i Solk amb el seu Nus (Kasba Music). En el terreny de la música familiar, la batalla final estarà entre David Reig per La vertadera història del Tio Pep basada en fets inventats (Audioart); De Paper per Només les flors (Autoedició); Marcel el Marcià per Si fora nostra (Produccions 394), i Trobadorets per Creixem (Bureo Músiques).
L'altra categoria amb una competència feroç serà electrònica i hip-hop. A una banda del quadrilàter, estarà la formació irreverent Palmer, que disputarà el premi amb el seu nou disc Conxorxa (Poni de Troia). Des de l'altre costat del rectangle de joc, però, hi haurà Rawpublic, la banda temporal, entre d'altres, de Panxo, el cantant de Zoo, i Toni Mejías, un dels dos rapers del duet retirat Los Chikos del Maíz. El seu treball Redemption (Zoo Records) es disputarà la final amb Sociologia Animal per Contrapoder vol. 2 (Autoedició) i amb D'altre poble per Granissat (Autoedició).
El millor disc revelació serà un litigi entre La Fulla per Nucs de Vidre (Beatclap/Gazpatxo Fest Cultura), Mala per EP 1 (Autoedició), Margalef per Vida i mort a l'Horta Nord (Autoedició) i Quinto per V (Primavera d'Hivern). En la divisió de millors arranjaments i producció, la pugna serà per Andreu Valor amb A mamar tots els versos (Autoedició), Colomet amb Blau (Atomic Records), El Trib Reial amb Terra Màgica (Propaganda pel fet!) i La Fúmiga amb Tot està per fer (Halley Records).
Els pronòstics són absolutament incerts en la divisió de la millor cançó. Pep de la Tona competeix amb "Caminem la nit", Borja Penalba amb "Ciutat-k amb Paul Valery", Malifeta amb "Emili Baró, 14" i Miquel Gil amb "Nineta". Impossible apostar a un guanyador entre aquesta nòmina d'artistes referents del panorama sonor en llengua pròpia del País Valencià.
El duet Oller i Guerra s'erigeixen en finalistes amb la cançó "El miratge" de la categoria de millor lletra. Com a contrincants, tindran a Lamprea amb "Al ras", Sociologia animal amb "Corredor del Mediterrani" i Palmer amb "Seguidilles mamarratxis". El premi a la millor musicació d'Estellés albira una batalla igualadíssima: Pau Alabajos, Andreu Valor, Maria Faubel i Mar Morález són els escollits pel jurat per disputar-se aquest reconeixement tan especial.
L'apartat de millor disseny de portada no estarà exempt de batalla. Ángel Moya per Creixem de Trobadorets; Mònica Casugas per L'agraïment d'Oller i Guerra; Mònica Llop per A mamar tots els versos d'Andreu Valor i Núria Fernández per Les cançons que mai vas escoltar de Joel Máñez seran els competidors. En el cas del millor videoclip, Andrea Coret i Sonia Bailey juguen amb El Miratge d'Oller i Guera, Crema amb Bé Yourself dels delirants Prozak Soup, Oscar Sàez per Tant com l'enyor de la terra dels canyers Faixa i Tubal Perales, Vicent Todolí i Enric Alepuz per Nineta de l'incombustible Miquel Gil. Tota una representació dels deixebles d'Ovidi.