6 de novembre del 2023. L’aleshores conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, el torero Vicente Barrera, compareix a Les Corts per a explicar les línies mestres dels pressupostos del seu departament. La seua intervenció no deixa indiferent ningú, perquè Barrera es limita a atacar les entitats que defensen i promouen la cultura del país i a justificar les ajudes a organismes relacionats amb la tauromàquia. El moment més simptomàtic va ser quan Barrera va defensar la retirada d’ajuts a l’Institut Ernest Lluch, quan es volia referir a l’Institut Ramon Llull.
Com calia esperar, entre les personalitats assenyalades per l’aleshores titular de Cultura hi havia el poeta Vicent Andrés Estellés. La seua figura cobra especial importància aquest 2024, quan se celebra el centenari del seu aniversari. “Zero euros de subvenció pública”, va asseverar Barrera quan es va referir a la retirada de fons per a crear una càtedra dedicada al poeta de Burjassot.
Mesos més tard, al febrer, PP i Vox votaven en contra de la Proposició no de llei de Compromís que demanava a la Generalitat celebrar l’Any Estellés. La justificació de Vox, a través del diputat Jesús Albiol —el mateix que, des de Borriana, va ordenar la retirada de publicacions en català de la Biblioteca Municipal—, relacionava aquesta proposta cultural amb el referèndum català de l’1 d’Octubre.
El PP va argumentar la negativa amb el mantra de promoure una cultura “allunyada de les ideologies”. Les diputacions de València i d’Alacant, governades també pel PP, sí que van aprovar celebrar l’Any Estellés, si bé no hi ha notícia d’actes relacionats amb el poeta. Aquesta contemporització, per tant, no ha maquillat la imatge que el partit que actualment governa el Consell en solitari ha transmès envers la figura del poeta. Més encara quan el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ni tan sols va dedicar una publicació en xarxes socials el dia de l’efemèride centenària, el 4 de setembre passat.
L’efecte Streisand
L’intent de censurar o amagar l’Any Estellés per part del Govern valencià ha desencadenat una gran reacció. La societat civil tenia clar que el poeta del poble no s’havia d’homenatjar només des de l’àmbit institucional. Però la negativa de la Generalitat a fer-ho ha motivat encara més el teixit cultural.
La Plataforma Cent d’Estellés, integrada per una desena d’entitats, va anunciar al gener els actes previstos per a enguany. Actes que es multipliquen aquest setembre, coincidint amb la data exacta del naixement del poeta, i també a l’octubre i al novembre, mesos en què les nits, les festes i els sopars Estellés tenen tradicionalment més presència.
A Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural, una de les entitats que formen part de la Plataforma citada, li resulta “molt sorprenent que, a aquestes alçades, no controlen el famós efecte Streisand. Els hauria sigut molt més senzill haver declarat l’Any Estellés o haver-ho corregit ara que Vox no està al Consell amb algun acte digne. No té cap sentit que la Generalitat de Catalunya, que el Ministeri de Cultura o que l’Institut Cervantes estiguen fent actes per a reconèixer el poeta en llengua catalana més important de la contemporaneïtat i que la Generalitat Valenciana ho ignore”. Segons Oliver, aquesta actitud “se’ls ha girat en contra”, i fa valer “la xarxa d’entitats que des de fa molts anys treballen i reivindiquen Estellés”.
El sociòleg Rafa Xambó, membre del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics, que també integra la Plataforma Cent d’Estellés, es refereix també a l’efecte Streisand i critica que el PP l’ha patit “per burrera”. “Amb quina cara celebraran ara l’any de ningú si no van celebrar el centenari d’un poeta de la talla d’Estellés? La comparació sempre serà lamentable”.
I és que, tal com assegura el poeta i assagista Jaume Pérez Montaner, un dels qui més ha estudiat l’obra d’Estellés, aquest autor “té una obra descomunal i comparable a la dels millors poetes europeus del segle XX, i també a la dels anteriors”. De fet, recorda que el nom d’Estellés ha arribat fins i tot més enllà dels Països Catalans “malgrat que partim d’una llengua minoritzada i amb dificultats imposades pels mateixos governants”.
Pérez Montaner ha sigut enguany el responsable de fer l’antologia del poeta de Burjassot que ha editat Tres i Quatre amb el títol Una tendresa oculta (poemes escollits), i celebra que l’hostilitat institucional no ha evitat que la lectura dels poemes d’Estellés s’haja multiplicat arreu del País Valencià. “Tradicionalment, quan hi ha hagut prohibicions la gent solem actuar en contra d’aquell que ens vol reprimir i posem en pràctica la desobediència”, explica Montaner per a analitzar el que està ocorrent aquest 2024.
Una anàlisi que coincideix amb la de Vanessa Giner, membre de la mítica formació musical Carraixet, que també ha participat en els concerts dedicats a la figura del poeta. “Tal com ha actuat la Generalitat, podem afirmar que hem fet un exercici de desobediència civil”.
Participació social
D’intents perquè l’Any Estellés siga assumit per les institucions, però, n’hi ha hagut. Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana, una altra de les entitats que forma part de Cent d’Estellés, explica que es van adreçar al Govern balear perquè hi participara, tal com va fer fa dos anys amb l’Any Fuster, però “no ens han respost”.
D’altra banda, al País Valencià, dominat políticament ara pel PP, hi havia la petita esperança que dirigents com Vicent Mompó, president de la Diputació de València i alcalde de Gavarda (Ribera Alta), es mostraren més sensibles davant aquest centenari. “Ell no estava en contra, però pensar en la possibilitat d’organitzar un any com el que va tindre Fuster era impossible”, explica Usó, que també lamenta que l’Ajuntament de Burjassot, governat pels socialistes, no s’ha implicat tant en Estellés com ho han fet el de Sueca (Ribera Baixa) amb Joan Fuster o com el d’Altea (Marina Baixa) amb Carmelina Sánchez Cutillas.
La presidenta d’Escola Valenciana, al seu torn, considera que l’actitud del PP no ha jugat en contra d’aquest partit. “Res del que forma part de l’imaginari nacional no els interessa, ni tan sols l’obra poètica d’Estellés, i estic segura que han actuat en coherència amb ells mateixos i que res de tot això no els farà reflexionar”.
Malgrat això, “des de la voluntarietat i la col·laboració altruista, a través de reunions periòdiques, de venda de marxandatge i d’iniciatives locals ja consolidades com les dels sopars Estellés”, aquest any dedicat al poeta s’està podent desenvolupar amb èxit. Una de les entitats que també hi ha contribuït és Ca Bassot, associació cultural de Burjassot que, pel seu origen local, està clarament relacionada amb la defensa del llegat del poeta i d’altres personalitats il·lustres del municipi de l’Horta Nord, com el jove antifeixista Guillem Agulló, assassinat per neonazis l’any 1993.
Mercè Martínez, membre d’aquesta entitat que també es va incorporar a la plataforma Cent d’Estellés, assegura que l’any dedicat al poeta “està sent un goig”. I ho serà encara més amb les nits Estellés que se celebraran més que mai en diferents pobles i ciutats, segons els seus càlculs. “Fins i tot hi ha pobles que en faran dos!”, diu referint-se a aquests esdeveniments. “Estem desbordats: el web no el podem controlar de tantes peticions que rebem, el correu sempre el tenim ple i la societat ha respost com calia, perquè Estellés és el poeta del poble i el poble ha actuat amb consciència”.
Ca Bassot homenatja anualment el poeta des del 1994, l’any següent de la seua mort. Els sopars amb pimentó torrat —seguint la recepta descrita amb entusiasme per Estellés als seus poemaris— eren acompanyats amb lectures dels seus versos coincidint amb l’aniversari de la mort del poeta, que va faltar a finals de març de 1993. “Un dia vam pensar que en comptes de commemorar la mort calia celebrar el naixement”. Va ser aleshores quan van aprofitar la iniciativa de l’escriptor Josep Lozano, el qual es va inventar les nits Estellés inspirant-se en les festes culturals dedicades pels escocesos a Robert Burns, el seu poeta nacional, i aquestes celebracions es van començar a fer a inicis de la tardor.
“Crec que la societat civil ha fet allò que no fan les institucions. Ens hem posat les piles. No és que hi haja hagut més participació: el que hi ha hagut és més organització. La participació, amb les institucions implicades, hauria sigut la mateixa. La diferència haguera sigut que els actes els hauria organitzat l’Administració. Però, ateses les circumstàncies, la societat civil també ha hagut d’assumir eixa part”, argumenta Martínez, que se sorprèn de la quantitat d’actes i iniciatives desenvolupades enguany.
Aquesta entitat cultural també ha contribuït al fet que Estellés siga homenatjat des dels ateneus i casals d’arreu dels Països Catalans, amb els quals es van posar en contacte a través de la xarxa que tots aquests col·lectius comparteixen. La resposta ha sigut un èxit. “S’estan fent coses al voltant del poeta per tot arreu”.
Aquesta “allau d’activitats culturals i iniciatives socials”, tal com apunta el cantautor Pau Alabajos, autor de la biografia d’Estellés publicada enguany —el llibre té com a títol Vicent Andrés Estellés, la veu d’un poble—, “demostren que el poeta de Burjassot és molt estimat i que la seua literatura és ben vigent”.
El músic valora també la vigència simbòlica del poeta, ja que “tres dècades després de la seua mort continua sent un poeta incòmode per a unes determinades elits polítiques que no acaben de desvincular-se del tot de l’herència franquista”. Estellés, de fet, és “un poeta obertament antifeixista i una gran part del seu llegat literari suposa un exercici de memòria democràtica. És evident per què els cou tant, a l’extrema dreta i a la dreta extrema, que un escriptor de les dimensions del ‘fill del forner’, que escrivia en llengua catalana, siga tan popular i reconegut a casa nostra”, i vincula aquesta realitat a “la declaració de guerra de retirar els fons públics a la Càtedra”, que “no ens va agafar per sorpresa”.
Segons Alabajos, “no han calibrat bé la reacció en cadena que es podia generar amb aquelles declaracions plenes d’odi”, i considera, en relació amb el PP, que “si hagueren volgut demostrar ser un partit que governa per a tothom i que no es deixa portar pels budells haurien organitzat un parell d’actes de perfil baix i de pressupost mínim, i la gent no hauria reaccionat de la manera que ho ha fet”. El resultat està sent un any en què “l’esperit col·laboratiu i horitzontal de les festes, els sopars i les nits Estellés s’han traslladat al dia a dia”. A més, el cantautor creu que “al poeta del poble li hauria fet gràcia que la majoria dels homenatges partiren dels veïns i les veïnes, de la gent del carrer, dels ajuntaments —que són institucions quilòmetre zero— i no tant de la Conselleria de Cultura, molt més llunyana i institucional”.
La participació institucional
Tot i l’absència intencionada de la Generalitat Valenciana, altres institucions sí que han decidit celebrar el centenari del poeta. A banda de les esmentades diputacions de València i Alacant, que van aprovar la declaració de l’Any Estellés en seu plenària però que no han anunciat cap mena d’acte o a activitat, hi ha també diversos ajuntaments que estan contribuint, en diferent mesura, a reivindicar el llegat poètic d’Estellés.
La Generalitat de Catalunya, quan encara era presidida per Pere Aragonès, es va sumar a aquesta celebració. Entitats com la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) van fer un pas endavant en aquest sentit. Izaskun Arretxe, directora de la ILC, en fa una valoració “molt positiva”. “Considerem que una commemoració funciona bé quan ens ha desbordat, i això ha passat amb l’Any Josep Vallverdú, amb l’Any Rector de Vallfogona, amb l’Any Gabriel Ferrater, amb l’Any Joan Fuster i, enguany, amb Estellés, gràcies a l’aportació de la societat civil, la celebració ha estat encara més intensa”.
Sobretot, Arretxe fa valer l’ampli “ventall d’abast” d’aquest Any Estellés gràcies a les diferents maneres com s’ha homenatjat el poeta. Es refereix als vessants acadèmic, musical, editorial, a les traduccions, als estudis sobre l’autor i a tot allò que ha ajudat a “contribuir al seu llegat”. “Ens agrada que la societat civil ens depassi”, tot i que recorda que l’aportació de les administracions injecta “un capital simbòlic” amb el qual el poeta de Burjassot no ha pogut comptar, degut a la inhibició de la Generalitat Valenciana. “Si les institucions no donen valor als autors, com volem que la gent els l’hi doni?”, es pregunta, i recorda la celebració conjunta de l’Any Fuster per part de les institucions catalanes, valencianes i balears, un fet que “visualitza molt bé que tenim una literatura comuna”. “És evident que l’Any Estellés ha sigut un èxit, però hauria estat bé que en tots els territoris en què parlem la mateixa llengua se li reconegui la importància literària de l’autor, i això ara no ho hem tingut”.
Malgrat aquesta mancança, la comissària de l’Any Estellés commemorat des de la Generalitat de Catalunya, Àngels Gregori, interpreta la reacció de la societat civil com “una mostra que les imposicions, les censures i les prohibicions no només no són acceptades per la societat, sinó que inevitablement creen un efecte contrari”. Recorda, també, que “durant els totalitarismes i les grans onades feixistes que hi ha hagut al llarg de la història els poetes sempre han estat censurats, i gràcies a les metàfores s’han anat podent burlar dels règims. Passats els anys, els feixistes cauen i els poetes perduren, i això ho hem vist recentment”.
Gregori, que fa un balanç positiu de l’Any Estellés, celebra sobretot el vessant acadèmic de la commemoració, amb el Congrés Internacional que se celebrarà a la Universitat d’Alacant els dies 21 i 22 d’octubre i amb els estudis i jornades impulsades en diferents universitats com ara la de Barcelona, la de les Illes Balears, la de Lleida, la de València o la Rovira i Virgili de Tarragona. A més, destaca també la dimensió internacional de l’efemèride amb les diverses traduccions a l’italià, anglès, francès o hongarès dels poemes d’Estellés. “Això és essencial per posar Estellés en relació amb altres literatures, per fer-lo dialogar de tu a tu amb altres autors internacionals de primera fila”.
A banda dels actes acadèmics, a l’Any Estellés li queden molts altres esdeveniments per davant. Hi haurà els sopars, les nits i les festes convocades en diferents pobles i ciutats, i altres cites de més transcendència. El 21 de setembre a l’Antic Mercat de Burjassot se celebrarà la XV Nit Estellés, especialment simbòlica per ser un dels actes organitzats a la localitat del poeta i que inclourà una Ruta Estellés, un sopar casolà, el concert recital d’Eva Gómez i Laura Miñarro, lectura de poemes, lliurament de guardons i presentació del llibre Vicent Andrés Estellés i l’anglofonia, de Dominic Keown.
El 26 de setembre, al centre Octubre de València, Acció Cultural convoca el sopar en què participaran també entitats d’arreu del país, tals com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el PEN Català, Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear. Pocs dies més tard, a la plaça del Pilar del cap i casal, se celebrarà un altre sopar amb recitals i actuacions musicals. Són només alguns dels molts actes que s’aniran multiplicant fins al mes de març, quan la Plataforma Cent d’Estellés donarà per acabada la commemoració coincidint amb el 32è aniversari de la seua mort.
La filla del poeta, Carmina Andrés, reconeix que aquest any està sent “increïble” per a ells. Després d’haver arribat a témer que, per qüestions de salut, no arribara a viure el centenari del seu pare, s’alegra de poder contemplar “una repercussió increïble que, sincerament, no esperava”. Ella mateixa diu estar “atemorida” davant totes les invitacions que li estan fent per a participar en actes. El 21 de setembre, per exemple, la seua presència ha sigut sol·licitada en cinc llocs diferents.
Es tracta, per tant, de tot un “èxit d’organització popular”, tal com defineix la professora de literatura catalana a la Universitat d’Alacant, Irene Mira-Navarro, curadora de l’Obra completa revisada que va editar 3i4 i autora d’altres llibres relacionats amb el poeta de Burjassot. La filòloga considera que el resultat de l’Any Estellés “cal valorar-lo en un moment en què la participació en els carrers és baixa, i pot ser un motiu de celebració que la societat valenciana s’haja activat per a aquest poeta perquè diu molt de quin tipus de poeta és i de quin tipus de país aspirem a construir”.