Música

El vol emergent de Colomet

A imitació dels vols de les aus més majestuoses, Colomet va alçar les seues ales musicals a l'escena valenciana amb «Massa Benimaclet» i 22, un disc d'estètica urbana i pop. La cantant de la Vall d'Albaida torna a sobrevolar els cels sonors amb l'àlbum Blau, una fusió excelsa de textures orgàniques i sintètiques. «Volia anar més enllà del ‘reggaeton’», expressa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La innocència era el motor d'aquelles nits. El menyspreu als rellotges, les fletxes llençades a cors aliens i les converses sense epíleg constituïen una rutina desordenada en els temps sovint enyorats d'empalmar apunts i rialles de terrassa, de navegar entre llibres subratllats i mirades d'excessiva complicitat. Els matalaps quedaven reservats només per a abraçades d'ànimes en zel i la por restava arraconada a l'armari de les preocupacions. La vida eren aquells trajectes de matinada pels carrers de Benimaclet, per aquella república independent que acull la colònia universitària a València.

Paloma Aparici, més coneguda pel nom artístic de Colomet, va cantar al transitar d'un barri amb el cor bategant llagrimós, les mans gelades per l'absència i el desig d'un llençol ple de ganes de resistir. Amb la cançó «Massa Benimaclet», la cantant va irrompre fa dos anys com un dels talents que demanava pas sense sol·licitar cap mena de permís a l'escena sonora valenciana. «Aquella cançó va ser un punt d'inflexió en el meu projecte musical. Era un tema que havia escrit quan tenia setze anys, quan vaig traslladar-me a València. Originalment, vaig compondre-la amb guitarra i per a un estil de cantautor, però més tard vaig pensar a fer una versió electrònica», explica l'artista.

«Duia bastant anys amb la guitarra, fent concerts, i m'abellia canviar. Volia fer temes més ballables, volia més marxa en les meues cançons», explica com a detonant de la seua transformació en una de les veus urbanes del moment al circuit valencià. Al caliu de l'acollida de «Massa Benimaclet», va estrenar-se discogràficament amb 22 (Atòmic Records, 2023), un àlbum amb el segell del mag de la producció Mark Dasousa. «El disc comptava amb l'essència de la primera cançó. Era un pop electrònic amb tocs més urbans i, fins i tot, disco», radiografia la cantant natural de Bèlgida, una xicoteta població ubicada a la comarca de la Vall d'Albaida.

Si aquell 22 va ser un avís de la seua potència musical, la seua nova obra, Blau (Atòmic Records, 2024), és una exhibició de la seua capacitat d'atreviment, negació de la por i llibertinatge sonor. No hi ha espai per a les etiquetes, sinó que la fusió exerceix de monarca absoluta de les seues cançons. «En aquest segon disc, m'abellia provar coses noves. Pretenia esprémer-me al màxim i experimentar moltíssim amb els sons. Volia anar més enllà del reggaeton. No debades, he apostat per una proposta en la qual els elements i les textures orgàniques es cohesionen amb les electròniques per formar diferents atmosferes», dissecciona.

La versatilitat es manifesta amb un còctel d'estils que apareixen com a xicotetes gotes a cada cançó. Ara bé, sempre en una posició democratitzadora abonada a la fusió experimental i a l'alternança horitzontal dels registres vocàlics. Si el pop amb reminiscències de Supersubmarina fa picadetes d'ull a «5 segundos de 2015», el tecno més obscur, de DNI carioca, sonoritats metàl·liques i homenatge a «Agachate» de Danny Romero conforma el magma melòdic de «Gostosinho». «Volia passar-m'ho bé en el procés de creació i evitar les classificacions. L'objectiu era combinar i mesclar estils», assenyala.

Colomet 
BLAU. 
Atomic Records, 2024
Pop-mestissatge

Amb referències explícites al hit «Nochentera», pluralitat sonora d'arrel urbana, temptacions llatines, fonaments sintètics i aproximacions a les balades d'essència pop, Colomet ha confeccionat un ventall musical allunyat de qualsevol categoria. O dit d'una altra manera: edificar un ecosistema polifacètic i oníric allunyat dels dogmes melòdics. «El propòsit era descobrir fins on puc arribar, encara que una cançó no tinga res a veure amb l'altra. De fet, he estat molt damunt de la producció per buscar sonoritats diferents i alimentar-me de les influències i les recomanacions dels quatre productors que han estat presents en aquest disc», exposa.

Acompanyada a l'àlbum per la veu de la seua parella, Andrea Ferri, estableix una connexió amb les propostes urbanes que irrompen al panorama nostrat i, fins i tot, a escala global. «Figa Flawas, Mushkaa o Karol G són algunes de les influències per a les melodies vocals, així com per a la producció m'he fixat molt en artistes com ara Major Lazer», desgrana. «Escolte molta música i m'impregne de diferents estils. De fet, soc una gran consumidora de les propostes de l'escena musical valenciana», puntualitza. És el vol emergent de Colomet pels cels de les melodies urbanes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.