La versió skatalítica de la popular «La manta al coll» era el preludi de l'adeu. Obrint Pas, la banda que havia marcat una època a la música en la nostra llengua i havia actuat de mascaró de proa d'una escena vigorosa, plegava. Ho feia al Festivern, al festival icònic de les comarques centrals, i quan el calendari indicava el trànsit del 2013 al 2014. Els crits de reivindicació i les pancartes amb el lema «Visca Alacant» es combinaven amb l'arranjament de l'última cançó, d'aquella «I si demà no tornarà» que molts hagueren desitjat eterna amb l'objectiu d'evitar l'acomiadament del seu grup.
Xavi Sarrià, cantant d'aquesta formació que va escriure un dels capítols més grandiosos del nostre panorama sonor, viurà una sensació semblant en l'edició d'enguany del Festivern, celebrat a Tavernes de la Valldigna (Safor) entre el 28 de desembre i la nit de Cap d'Any. Amb dos discs en solitari a la seua esquena, el valencià s'acomiada temporalment dels escenaris. Es pren un descans a la seua batalla musical carregada de lletres que donen veu als invisibles, són himnes per encoratjar als resistents i injecta una dosi permanent d'esperança per no defallir contra les injustícies, per no deixar-se endur pel pessimisme de la raó. La música de Sarrià és ràbia, amor i combat, però sobretot és una oda a l'optimisme de la voluntat des de la consciència de la memòria.
El seu «fins prompte» es produeix en un moment de transició a l'escena musical valenciana en la llengua del país. O dit d'una altra manera: quan els espectadors encara estan paint el cop de la marxa imprevisible de Zoo, qui ja acumula sis mesos d'absència indefinida. De fet, el Festivern, com a termòmetre anual de les constants vitals del panorama sonor nostrat, mostra el relleu forjat una vegada el mico va tornar al bosc i va apagar els altaveus d'una música addictiva i punyent, d'unes lletres convertides en himnes populars, com ara el mordaç «Tobogan».
Pop alzirenc i reggaeton vallenc
Acompanyant l'adeu de Sarrià a la nit de Cap d'Any més aborigen, hi haurà els autèntics capitostos de l'actual circuit sonor valencià. La Fúmiga, naturals d'Alzira (Ribera Alta), abanderats de la música festiva i una factoria de cançons que aborden els drames de la vida, seran un dels grans atractius quan la lluna haja desplaçat totalment el sol, la gelor s'haja esvaït per la calor joiosa de la carpa i les goles complisquen amb la proesa de cantar sense parar durant quatre dies de diversió i lluita als carrers de la població saforenca.
El reggaeton i l'electrònica seran responsabilitat de Malifeta, una de les grans esperances de l'escena. No debades, el grup creat inicialment per Arnau Giménez, excantant de La Gossa Sorda i de Zoo, i Mireia Matoses, una de les antigues components de Pupil·les, ha incorporat Toni Fort — provinent de la banda zoològica—, la cantant Cate Giorgi i Hèctor Galan, un altre dels components del grup que encapçalava Panxo.
Aquesta banda emergent valenciana compartirà jornada musical amb el deliri festiu inesgotable de La Trocamba, les sessions engalipadores de Dj Trapella i les melodies de bon rotllo jamaicà de domini dancehall dels catalans Boom Boom Fighters & Cookah P. El cartell del dia 31 es complementa amb el faranduler Tacho i una de les sensacions de la nova escena catalana impregnada del mainstream urbà: Flashy Ice Cream.
Les noves tendències ja hauran sonat a l'escenari del Festivern a través de Figa Flawas, una banda procedent de Valls (Alt Camp) que s'ha encimbellat cap als altars amb temes com ara «La Marina està morena». La seua calçotada musical deliciosa — dominada per ingredients electrònics i de reggaeton— maridarà la jornada del 30 de desembre amb un dels grups incombustibles de la música catalana contemporània: Els Catarres.
El mestissatge de Buhos, el pop de la barcelonina Suu i el rap resistent de Sa Pena conjugaran les seues interpretacions amb l'aparició de Quinto, una de les cares noves de l'escena nostrada d'estil musical inequívocament urbà i protagonista del nou himne del festival. La nostàlgia rock i ska, de guitarres marcant ritmes punk i de veus assenyalant amb el dit les opressions del poder, seran un encàrrec per als mítics Boikot, amb triennis i triennis de combat musical insubornable.
Entre ska, electrònica i la reina urbana
El festival arrancarà el 28 de desembre amb una actuació d'excepció: la protagonitzada per Mushkaa, una de les dives de la música urbana nostrada. En aquest tret de sortida d'autèntic luxe, hi estarà una de les propostes que trenquen esquemes i promouen una reactualització de les sonoritats que emergeixen de la terra, una riproposta electrònica de les cançons ancestrals dels pobles bascos. Es tracta del navarrès Zetak, qui en els darrers temps ha xafat molts pobles de les contrades catalanoparlants.
L'emotiu duet Ginestà, amb les seues lletres colpidores i la seua música provocadora de tota mena de pells de gallina, completaran l'oferta de la primera jornada junt amb el raper Jarfaiter, l'apoteòsica veu d'acompanyaments sintètics Maria Hein i els alegres Xanguito. La canya electrònica, el ball alcaloide, els bots sense parar a la carpa tavernera, estan adjudicats als darrers protagonistes de la primera nit del Festivern: els irredempts Prozak Soup i l'incombustible dj Santy Mataix.
El diumenge 29 de desembre estarà envaït per la nostàlgia que aportarà Pep de la Tona, especialment pels seus ritmes ska i el rescat de les velles melodies de La Gossa Sorda. La banda liderada per Josep Nadal, amb unes variants diferents del seu anterior —i exitós— projecte, serà l'estrella d'un dia amb una oferta de ritmes vertiginosos garantida. I més amb la presència dels transalpins Talco, marcats pel seu estil desimbolt, directe, contundent i meravellosament accelerat. O dit d'una altra manera: festa, i més festa al caliu de compassos sincopats.
La veu prodigiosa de Sandra Monfort, un dels talents més grans que estaran a sobre de l'escenari del Festivern, combinarà amb el punk agressiu dels madrilenys Envidia Kotxina i la música urbana dels 31 FAM. El dancehall dels bascos-catalans Green Valley, el rock de Holistiks i les sessions descontrolades de Panis dj Set arredoniran un festival amb presència de correbars i competicions esportives. Tota una mostra que a pesar dels comiats l'escena en la llengua del país està ben desperta i mostra unes constants vitals a ple rendiment.