A l'Institut Cervantes, no hi havia res a l'atzar per a procedir al reconeixement d'un dels grans poetes valencians. Vicent Andrés Estellés entrava a formar part de la institució quan el passat dimecres la família depositava el llegat de l'escriptor a la caixa de les lletres de l'organisme cultural de l'Estat espanyol. L'acte, celebrat en la jornada del seu centenari, era un homenatge pòstum a un alquimista dels versos, a un mag de les paraules que enamora qualsevol persona que llegeix les seues creacions.
El Ministeri de Cultura, encapçalat pel català Ernest Urtasun, no només acollia aquest esdeveniment per deixar a la posteritat la gran herència literària d'Estellés, sinó que també llençava a la xarxa un web dedicat a la memòria del poeta nascut a Burjassot (Horta). Sense cap mena de participació de la Generalitat Valenciana del PP, la qual s'ha mostrat refractària d'efectuar cap gest d'homenatge a un dels grans literats del País Valencià, Estellés es convertia en omnipresent a les xarxes socials durant la commemoració del seu centenari.
Arran de la indiferència del Govern valencià del popular Carlos Mazón i de l'Ajuntament de València de PP i l'extrema dreta Vox en la difusió de la figura del creador, la societat civil, amb l'ajuda d'altres institucions municipals i de la Generalitat de Catalunya, ha preparat per a aquest dissabte un dels actes centrals de l'any Estellés, d'uns dotze mesos dedicats a recordar el poeta del poble. La plataforma Cent Estellés, organitzadora de les commemoracions, i el Col·lectiu Ovidi Montllor han enllestit un homenatge sonor a l'Auditori de Burjassot.
El cartell de la cita és d'alt voltatge: Andreu Valor, Bèrnia, Biel Majoral, Carraixet, Elies Monxolí, Enric Casado, Eva Gómez, Ina Martí, Mar Morález,Meritxell Gené, Miquel Gil, Pau Alabajos, Pau Miquel Soler, Rafa Xambó, Sis Veus, Tomàs de los Santos, Toti Soler i Ximo Caffarena. «Vam pensar quin podria ser el format de l'acte central i se'ns va acudir que no hi havia millor manera de fer-ho que amb música i a la seua població natal», expressa Pau Alabajos, cantautor i una de les veus de la plataforma Cent Estellés.
«En el seu moment, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Al Tall o Paco Muñoz van fer una gran feina musicant els seus poemes, però crec que era necessari que les noves generacions que també ho han fet pogueren retre-li homenatge. Vam concloure que seria molt emotiu si participaren un bon grapat d'aquells músics que han enregistrat en les últimes dècades produccions inspirades en els poemes d'Estellés. Era una manera de mostrar les diferents veus que han cantat al poeta», explica. Presentat per l'actriu Marina Mulet, «intentarem que siga el més fluid i dinàmic possible», apunta sobre la tasca d'organitzar l'actuació d'una vintena de cantants i grups.
Entre cada artista, hi haurà parlaments de la presentadora i de figures institucionals com ara Izaskun Arretxe, presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes, i la valenciana María José Gálvez, directora general del Llibre i Foment de la Lectura del Govern espanyol. «Quasi al final de la jornada, serà el torn de la intervenció de la seua filla, Carmina Andrés», complementa Rafa Xambó, un dels portaveus del Col·lectiu Ovidi Montllor. «La comissària de l'any Estellés, Àngels Gregori, estarà present, així com un bon nombre d'entitats culturals i personalitats com ara Guillem Agulló o Jordi Sebastià, exalcalde de Burjassot», anota.
«És el nostre homenatge com a músics, encara que ja fa temps que l'homenatgem. Crec que calia fer aquesta mena de cerimònia col·lectiva per celebrar al poeta. Era important per demostrar que hi ha una part de la societat valenciana que estem units a favor de la nostra cultura i la nostra llengua», expressa el músic Tomàs de los Santos. «Serà molt bonic reunir-se alguns dels artistes que hem musicat Estellés per retre-li homenatge», indica Vanessa Giner, de Carraixet. «Estic amb moltíssimes ganes. No veig l'hora perquè comença. Em fa molta il·lusió perquè soc una gran amant de la poesia i, per descomptat, dels poemes de Vicent Andrés Estellés», afirma la cantautora Meritxell Gené, una de les representacions musicals provinents de Catalunya.
Tots els accents del català
L'organització de l'acte, de fet, tenia clar que el concert no podia ser sols d'artistes del País Valencià. Era crucial que també hi haguera veus provinents del Principat i de les Illes Balears. «Sent un poeta tan musical i tan musicat, era evident que no podíem fer-li un altre homenatge que un concert amb cançons inspirades en els seus versos. Quan ho vam impulsar des del Col·lectiu Ovidi Montllor, que junt amb l'Associació Cultural Bassot vam ser dels primers a mobilitzar-se per l'any Estellés conscients del menyspreu de les institucions valencianes, vam acordar que havia d'haver-hi presència d'arreu dels Països Catalans», desgrana Xambó.
«Havien de sonar tots els accents del català. I per aconseguir-ho, estaran presents Biel Majoral, de Mallorca, i Meritxell Gené i Toti Soler del Principat», puntualitza. «És un acte d'homenatge al gran poeta valencià des d'Ausiàs March, el qual és organitzat per la societat civil i s'articula al voltant del col·lectiu Ovidi Montllor per la incompareixença de les nostres autoritats», reforça Miquel Gil, cantautor i antic membre de la mítica banda Al Tall. «En aquesta ocasió, he escollit per al concert una versió musicada del poema Hotel París», avança.
Carraixet, en canvi, optarà per una nova versió d'un dels poemes més clàssics: Els amants. «És cert que aquest poema està molt musicat, però crec que cada vegada es pot musicar més, que no s'hi produeix un desgast, sinó que ocorre just el contrari. En el nostre cas, la música ha estat elaborada i arranjada per la nostra companya, la guitarrista flamenca Helena Feenstra. Pense que li donem un toc diferent, amb aquest estil més típic de la música valenciana», desenvolupa. «Per produir-se a Burjassot i per la quantitat de músics que acollirà, serà un dels grans homenatges a Estellés. Serà com un donar-li les gràcies col·lectives per proporcionar-nos tantes lletres», subratlla Gil.
Un poeta vestit de músic
La música i la poesia de Vicent Andrés Estellés sempre han estat entrellaçades, exhibint un matrimoni d'impossible divorci. «Estellés és com un músic més», ho defineix De los Santos. «S'ha de recordar que la poesia i la música son ritme. Estellés aconsegueix que els músics s'identifiquen amb el seu llenguatge. De fet, és molt senzillar musicar Estellés perquè t'hi reconeixes en les lletres, encara que saps que mai ho hauries pogut escriure. Hi ha períodes que em prohibisc llegir Estellés perquè et fa la sensació que no estàs escrivint-ho tu», confessa.
«Els músics li hem transmès el nostre agraïment més humil al gran poeta. Han sigut molt i molts els músics que hem tingut la necessitat d'expressar-nos a través dels seus versos, que defineixen molt l'essència, el compromís, el caliu veïnal, la lluita i la militància. Som nosaltres els que li devem», remarca Gené, qui admet la seua devoció pel poeta de Burjassot: «Ha estat un dels poetes dels Països Catalans que més m'han ajudat a dir-me; perquè té una manera d'expressar-se directa, quotidiana, la qual fa que arribe a tanta gent i molesti també a molta altra». «Per a mi, la figura d'Estellés es resumeix en un vers: plantar cara a la vida», arredoneix.
El vincle d'Estellés amb els grans músics del país no queda reduït en la seua col·laboració amb Ovidi Montllor, en aquella versió musicada que l'artista alcoià va fer de llibres com ara Coral Romput. El mag dels versos, per exemple, s'inspirava en els concerts de Carraixet. «Venia a les nostres actuacions. Quan acabàvem, ens deia que se sentia totalment inspirat per a escriure», rescata Giner. «Una vegada ens faltava una quarteta per un cant de batre a Al Tall i vam acudir a Estellés a través de Francesc de Paula Burguera. Vam apropar-nos fins al Perelló per a veure'l i demanar-li una lletra. Amb una facilitat tremenda, ens en va reglar una», narra Gil.
«Els poemes d'Estellés són molt fàcils de musicar. Té una poesia molt gràfica i crea moltes imatges», incideix l'anterior component d'Al Tall, que llança una reflexió: «És molt útil la qualificació de poeta del poble, però compte que no tapem la seua dimensió real i quede reclòs a usos locals. Estellés està a la lliga de Walt Whitman, Mario Benedetti, Federico García Lorca, Miguel Hernández o Cesare Pavese». «S'ha de dir, però, que la facilitat perquè siga musicat ha afavorit la seua difusió. La música és un altaveu més potent, de vegades, que els papers escrits. Es veu en les generacions que descobreixen per primera vegada Estellés a través de les cançons», introdueix Alabajos.
El PP, l'extrema dreta i l'efecte Streisand
La festa musical d'Estellés, amb tot, estarà marcada per l'absència de la Generalitat Valenciana. Com ho han estat els grans actes de l'any del poeta del poble. «Aquesta actitud és mediocre. No cap altre qualificatiu a la negativa a celebrar un dels poetes més grans del segle XX», crítica De los Santos. «No tenen gens de cintura. És incomprensible que no commemoren el centenari d'un escriptor de la dimensió i la importància d'Estellés. Què faran a partir d'ara? No celebrar cap efemèride dels grans autors? Molt pocs estan al nivell d'Estellés», planteja Xambó.
«No podíem esperar una altra actitud d'un govern de dreta i ultradreta que menysprea i discrimina la nostra cultura», esgrimeix Giner. Des de la Plataforma Cent Estellés, però, assenyalen com «l'intent de boicot de la dreta i l'extrema dreta ha provocat que moltíssimes institucions públiques, entitats socials i culturals, i moltíssima gent de qualsevol àmbit, s'estiga bolcant en la commemoració». «No han calibrat bé la resposta de la societat civil», consolida Alabajos.
Miquel Gil empra la ironia: «Diguérem que és molt d'agrair a la Generalitat Valenciana i a la conselleria de Cultura la rellevància que li han atorgat a la commemoració del centenari del millor poeta que ha donat el País Valencià des d'Ausiàs March». «Als intents de boicot, només s'hi pot respondre amb uns versos d'Estellés: no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu», recorda Gené, encarregada de concloure: «I per això, hi serem aquest dissabte cantant amb més força i més units que mai».