La passarel·la que uneix València amb la seua antiga pedania de la Torre s'ha erigit en l'entrada a la devastació de la DANA. En els últims dies, els carrers de l'Horta Sud comencen a veure clarianes, els aparadors de mobles destrossats pel fang desapareixen a poc a poc i els cotxes amuntegats han estat progressivament retirats, tot i que hi ha vies i barris d'aquestes poblacions que encara conviuen amb les deixalles, l'aigua viscosa que aspira a ser tarquim i una escampada d'objectes que fa unes setmanes eren testimonis d'una vida quotidiana.
En aquest pont, símbol de la solidaritat dels voluntaris que va ajudar els veïns enfront d'un estat absent, d'unes institucions valencianes que han estat mancades d'agilitat i capacitat de resposta, s'ha recordat la convocatòria per aquest dissabte de concentracions a Elx (Baix Vinalopó), Alacant i València per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, per la seua gestió del temporal. La manifestació, encapçalada per Acció Cultural del País Valencià, compta amb l'organització d'Escola Valenciana, Decidim, Entrebarris, FAMPA València, Intersindical Valenciana, Societat Coral El Micalet, LAMBDA, Ca Revolta o És País Valencià.
«Des del primer moment, vam observar que hi havia una responsabilitat política clara i, per això, exigim la dimissió del president Mazón. De fet, amb el pas dels dies, s'ha reforçat aquesta negligència que apreciem en la conducta i la gestió del cap del Consell. Enfront de la instrumentalització del malestar que podia existir per part de l'extrema dreta, nosaltres hem fet un pas endavant per denunciar la negligent gestió del Govern valencià del PP», explica Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, qui demana que «es desplace la gent que no ha estat afectada». «Volem ser l'altaveu dels damnificats per la gestió de Mazón d'aquest desastre», apunta.
Paral·lelament a la pressió ciutadana contra el cap del Consell, que també està en hores baixes políticament per la revelació de la seua agenda durant la jornada de la DANA, amb dinars privats per oferir la direcció de la televisió pública valenciana, s'han produït moviments judicials. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha acceptat aquest divendres, de fet, un recurs presentat per l'advocat Curro Nicolau contra Mazón i l'Agència de Seguretat i Emergències de la Generalitat Valenciana.
Aquest lletrat no dirigeix els seus dards judicials únicament contra el cap del Consell: també ha presentat als tribunals una denúncia contra el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, i el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Nicolau ja va actuar en contra de reclusió domiciliària per a protegir a la ciutadania que van aplicar-se durant la terrible crisi sanitària de la COVID-19. La plataforma ultradretana Iustitia Europa s'ha sumat a la croada judicial contra Sánchez i Mazón.
Armats amb un reguitzell d'avisos de l'Agència Estatal de Meteorologia, la Conferència Hidrogràfica del Xúquer i del Centre de Coordinació i Prevenció d'Emergències de la Generalitat Valenciana, la Confederació General del Treball (CGT) ha presentat a la Fiscalia una denúncia contra Mazón. «Es va avisar tard, malament i, a vegades, amb missatges contradictoris, com es pot comprovar en declaracions del mateix Mazón, on assegurava que a mitjan vesprada el temporal ja hauria amainat», descrivia aquesta setmana la CGT els arguments de la seua acció judicial.
«La denúncia que s'ha interposat contra Mazón i el govern de la Generalitat Valenciana es fa en clau sindical, ja que la majoria de les persones que van morir o desaparèixer el passat dimarts estaven treballant. A més, hi ha altres que sortien de treballar o es dirigien, després del canvi de torn, als seus centres de treball», desgranava Rafael Marco, advocat de la secció valenciana de l'organització sindical CGT. «La Fiscalia té tots els mitjans per a obrir diligències contra Mazón i el seu govern, una vegada haja estudiat els fets, clarament demostrables», subratllava.
Demanda col·lectiva
La recerca de responsabilitats penals en la gestió i actuació de la Generalitat Valenciana del PP és l'objectiu d'una altra demanda col·lectiva que s'està cuinant a foc lent. Un dels seus ideòlegs és el politòleg i un dels comandants del pòdcast Greuges Pendents, Francesc Miralles: «La idea va néixer arran d'aquell 29 d'octubre, quan els membres del pòdcast vam decidir suspendre el nostre acte a la mostra de València, la qual ens va acusar, per cert, d'alarmistes. Nosaltres estàvem cabrejats per tot el que havia ocorregut i ens sentíem impotents. I la manera per canalitzar aquesta impotència va ser confeccionar una demanda col·lectiva».
Miralles no va seguir el patró tradicional d'impulsar un web, sinó que va vehicular-lo a través d'un formulari al qual s'apuntaven les persones que estaven interessades a participar. «Pensàvem que se sumarien 200 o 300 persones, però no les 1.800 que tenim en aquests moments», admet. «La idea era reunir un equip jurídic i fer una campanya de mecenatge, però amb els adherits aquests objectius estan complerts amb escreix. Hi ha molts juristes que s'han oferit com a voluntaris i 500 persones, per ara, volen donar diners», exposa.
Al formulari, segons assenyala, «s'han sumat perfils diferents, com ara treballadors socials, enginyers o geògrafs». «Hi ha molta gent que està amb ganes d'involucrar-se en aquesta fórmula d'activisme. Aquest moviment ens fa pensar en la possibilitat de crear una plataforma a l'estil de Nunca Mais, la qual és molt possible que s'anomene Mai Més. La gent està buscant continuïtat en la denúncia, i depurar les responsabilitats judicials i polítiques d'aquesta tragèdia», afirma, així com qualifica de «nefasta» l'actuació duta a terme per part de la Generalitat Valenciana.
La plataforma que planteja Miralles i els seus col·laboradors no sols emprendria l'acció judicial contra l'actual equip de govern del Consell, sinó que impulsaria iniciatives per assenyalar els responsables polítics i elaborar un catàleg de mesures per evitar que aquests desastres es produïsquen en altres comarques del País Valencià. «Hi ha diverses entitats que s'han adherit, i prompte establirem contactes», indica. Acció Cultural del País Valencià, per exemple, és una de les organitzacions que s'ha sumat a la demanda col·lectiva.
Per dur endavant la denuncia contra Mazón, l'impulsor cita un precedent a Finestrat, a la Marina Baixa: «Van fer un mercat en un barranc i es va produir una inundació que va matar a dues persones. La Fiscalia demanava als governants dos anys per cada mort. És cert que, finalment, va haver-hi un acord entre l'Ajuntament de Finestrat i les famílies de les víctimes, però aquest procediment judicial ens pot marcar el camí». Tanmateix, reconeix que «el repte està a demostrar que Mazón estava al capdavant». «La consellera d'Interior i responsable de les emergències, Salome Pradas, sí que ho podria tenir més complicat», interpreta. «Tots els elements d'aquells dies ens duen a pensar en una negligència, però després cal veure com es tradueix judicialment», agrega.
«Nosaltres estem inscrits a la demanda col·lectiva, però encara no s'han posat en contacte amb nosaltres. L'assumpte està molt tendre. Es tracta d'una causa complicadíssima d'armar, on s'ha de lligar molt bé el nexe de casualitat. S'ha d'examinar molt bé qui ha pres cada decisió, qui estava al capdavant de la cadena de comandament i quines mesures de prevenció i actuacions es decreten quan ja està l'alarma activada. És important atresorar aquesta informació abans d'acudir als jutjats. Ho hem de fer quan ho tinguem ben armat», reflexiona Oliver, qui compatibilitza el seu càrrec de presidenta d'Acció Cultural del País Valencià amb l'exercici de l'advocacia. «Lligar una catàstrofe amb responsabilitat penal no sempre és senzill», remarca.
Una senda viable?
L'allau d'accions judicials contra la Generalitat Valenciana s'albiren com a inevitables, però sorgeix una pregunta: hi ha perspectiva de prosperar als tribunals? «Crec que s'han produït possibles faltes de diligències que probablement comportaran accions per responsabilitat civil que poden prosperar en contra de la Generalitat Valenciana. A l'àmbit penal, no és descartable que puguen tenir algun recorregut penal», indica, d'entrada, el magistrat Joaquim Bosch. «El tipus de responsabilitat en aquests dos àmbits és diferent. Al camp penal, s'hauria de demostrar que el polític tenia tota la informació i que podent prendre unes determinades mesures proporcionades per evitar el perill, no ho va fer», explica.
«Tenim dos precedents. Un és el judici de la pantanada de Tous, a la Ribera Alta, i l'altre l'accident del metro de València del 2006. En ambdós casos, comptem amb condemnes penals a determinats càrrecs de l'administració pública, que eren els dipositaris de la informació per a prendre decisions i es va considerar que la seua omissió va possibilitar que es poguera ocasionar el dany que, finalment, es va produir», desenvolupa. De fet, remarca: «Perquè un polític siga responsable, s'hauria d'acreditar que molta de la informació que va tenir a posteriori, la va tenir en temps real, així com que depenia d'ell el fet de prendre la decisió que evitara el desastre que va acabar produint-se».
Si per la via de la responsabilitat civil, per aconseguir indemnitzacions als damnificats, s'ha d'acreditar que l'administració podria haver-hi estat més diligent i no hi va actuar de manera prudent, en el cas del recorregut penal es requereix una certa gravetat en l'omissió. «La gravetat no està vinculada amb els danys ocasionats, sinó amb la gravetat de la conducta. Per què hi haguera condemnes, s'hauria de demostrar que el polític compta amb una informació clara per la qual sap que es produirà una inundació molt greu i sabent-ho, no pren les mesures necessàries», arredoneix.
La condemna d'un funcionari sovint és més plausible que una sanció penal a un dirigent polític. O, si més no, així ho argumenta el magistrat: «La diferència d'un polític envers un funcionari és que, habitualment, els treballadors públics són aquells que tenen primer la informació. Ara bé, perquè se'ls condemnara haurien d'haver comptat amb la informació i no haver-la traslladat al càrrec polític. Si ho han fet, estan exempts». «És més plausible que es puguen veure condemnes per responsabilitat civil a l'administració valenciana, ja que és molt més fàcil d'acreditar que s'han donat errades en la coordinació o en la detecció de situacions de risc», destaca.
«El fet que l'Agència Estatal de Meteorologia avise de pluges fortes no implica que es produïsca una catàstrofe d'aquestes característiques. Una qüestió diferent podrien ser els avisos de la Conferència Hidrogràfica del Xúquer, però caldria veure quina és la previsibilitat que d'aquestes alertes se'n puga deduir que ocorreria un desastre d'aquesta magnitud», contempla. «Tenim el precedent de Finestrat, on va haver-hi condemna. En aquests casos, quan es parla d'homicidis, s'ha de demostrar la connexió causal entre la inacció de l'administració, el compliment de les obligacions governamentals i el resultat que s'ha produït. Cal establir un nexe causal i crec que, en aquesta tragèdia, no seria complicat de fixar-lo de manera indiciària», raona Andrés Boix, professor de Dret Administratiu de la Universitat de València.
Aquest nexe causal, segons el jurista, seria menys costós que de provar que a la causa de l'accident del metro de València del 2006. «És cert que hi havia la qüestió de les mesures de protecció de reforç, com ara haver-hi instal·lat una balisa, però era més complicat de lligar la causalitat perquè es tractava d'un incident», sosté. «Quan la gent haja pogut netejar les seues cases i haja passat el dol, buscarà indemnitzacions, i com les administracions solen ser esquifides en les aportacions, hi haurà cabreig i activaran la via penal. No crec, però, que la Fiscalia òbriga d'ofici perquè sempre hi ha la sensació d'emprar-la contra un rival polític», vaticina. I reforça: «L'antecedent de Tous és il·lustratiu sobre els regats de l'Estat a abonar compensacions. Han passat vint anys, i encara lluiten per assolir-les plenament».
«S'ha de tenir en compte que si es reclamen indemnitzacions per la via penal, se suspenen aquells litigis per via de reclamació patrimonial fins que es resolga aquest primer», avisa Manolo Mata, advocat prestigiós i exsíndic a les Corts Valencianes del PSPV. «Cal saber, a més, que un procediment judicial d'aquestes característiques, amb possibles imputacions de membres del Consell i de personal directiu d'emergències, podria allargar-se durant més d'una dècada. En el cas del metro, va ser diferent: la Generalitat Valenciana va blindar-se i com la culpa va recaure, en un principi, en el conductor, sí que va haver-hi indemnitzacions als afectats que les reclamaven», compara en una causa que va viure de primera mà.
La mecànica de les indemnitzacions que es va produir amb els damnificats per l'accident del metro de València, als quals va intentar comprar el silenci el PP perquè no emprengueren cap recerca de les responsabilitats polítiques i judicials d'aquell drama, no seria possible amb la DANA: «En aquest cas, no poden pagar a tots perquè haurien d'assumir la responsabilitat de la tragèdia. Ara, no poden anticipar-se i concedir reclamacions». «Hi ha una altra qüestió que no és menor al procediment judicial: hi ha elements ultres que poden rebentar la causa», avisa a manera de coda.