El fang s'havia apoderat dels carrers, els garatges i les plantes baixes. Els cotxes, els mobles, els electrodomèstics i els records dels moments de felicitat havien estat tacats per aquesta terra viscosa que havia embrutat l'horitzó de l'Horta Sud, la Ribera Alta i la Plana d'Utiel-Requena. Les pertinences, algunes transmeses de generació en generació i altres adquirides a la mesura que ho permetien els estalvis, havien estat tacades pel tarquim, per les ferides visibles d'unes aigües torrencials desaforades. A les avingudes, el marró s'aprimava, però als carrers més apartats, als oblidats per una maquinària encara per desplegar-se a la seua màxima intensitat, l'aigua encara es negava a mutar en la seua versió més llacosa.
Les restes de la catàstrofe, aquest fang que s'havia endut vides, somnis i expectatives, que havia segat il·lusions i promeses, convivien amb la brutícia, amb enderrocs. La contaminació de l'aigua, de fet, s'ha convertit en un dels riscs sanitaris més importants d'aquestes zones, on el clavegueram no està exempt de l'impacte de la devastació torrencial. La xarxa de sanejament també ha estat víctima de la destrossa d'un temporal ja inscrit tràgicament als llibres d'història del País Valencià.
«Tenim un problema d'aigua potable que no és apta per a beure, és a dir, que no es recomanable per al consum humà. Si la població de les zones afectades per la DANA no beu de l'aixeta, hi haurà menys problemes sanitaris. La gent d'aquests municipis ha d'evitar cuinar amb aquesta aigua o emprar-la per rentar, per exemple, la verdura», explica Salvador Peiró, epidemiòleg de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica, ubicada a València i vinculada a la conselleria de Sanitat. «Hi ha la qüestió d'una possible contaminació de l'aigua potable per part d'altres de caràcter residual o estancades», agrega.
La complicació sanitària més esperable, segons assenyala aquest expert, és la irrupció de gastroenteritis. «Els municipis poden comptar amb diverses preses d'aigua, les quals després es barregen al mateix depòsit. S'està reconstruint com a bojos aquestes infraestructures i s'estan comprovant i agafant mostres de les preses. En el moment que estiga fet, hi haurà comprovacions a punts concrets de distribució per analitzar les aigües. Ara bé, i insistisc: esperem gastroenteritis i, per això, recomanem el consum d'aigua embotellada», exposa.
«L'atenció s'ha de centrar en l'aigua i, especialment, en tot allò que té contacte amb ella. Aquest matí de dimarts, de fet, s'ha efectuat una recollida de mostres d'aquells municipis en els quals l'aigua aparentment està bé, però on encara s'ha de practicar les proves microbiològiques pertinents per descartar qualsevol problema», indica. «Quan hi ha una gastroenteritis greu, s'estan fent proves per observar si hi ha una infecció que no preveiem», puntualitza per exhibir que el sistema d'alertes epidemiològiques està a ple funcionament.
El risc de contagis amb bacteris existeix i, arran d'aquesta possibilitat, estan apareixent casos de gastroenteritis. L'especialista, però, no vaticina «cap situació explosiva»: «La gent es toca la boca una vegada ha estat en contacte amb el fang i, per tant, podem tenir algun cas, però no una epidèmia. Tanmateix, estem preparats per a actuar si hi haguera qualsevol focus». De fet, els experts en salut pública de la Generalitat Valenciana i del Govern espanyol han acordat aquest dimarts un protocol de vigilància per a la detecció precoç de casos d'infeccions.
Amb l'objectiu d'evitar l'alarmisme que contradiu a l'evidència científica, les veus expertes recorden que la presència de cadàvers a l'aigua després d'una catàstrofe d'origen natural no comporta una finestra d'oportunitat de bat a bat per a l'aparició de malalties que es puguen traduir en epidèmies. No debades, els microorganismes solen estar poc de temps als cossos sense vida.
Pols, fang i ferides
Els especialistes d'ambdues administracions han coincidit en la seua trobada que no hi ha necessitat de cap vacunació massiva a la població afectada per la DANA. «No recomanem cap exercici de vacunació massiva, al conjunt de la població. Quan algú tinga una ferida, sí que es podria inocular una dosi de manera preventiva. En el cas del personal de seguretat, emergències i recollida del fem, ja compten amb els seus particulars protocols de prevenció de qualsevol infecció o malaltia menys habitual», assenyala, així com albira, en tot cas, «casos esporàdics de tètanus».
«S'ha establert vigilància sobre malalties que són molt improbables. L'aparició de malalties de transmissió per picades de mosquits, a causa de l'aigua estancada i d'una pujada de les temperatures, no ha de ser més gran que en situacions de normalitat. Seria molt estrany que hi haguera problemes amb malalties més tropicals, com ara el dengue, el còlera, el tifus o el Zika. És molt improbable, però s'ha activat un protocol d'actuació en cas d'haver-hi algun cas», desgrana. «Ja s'han retirat la pràctica totalitat dels animals morts i, en tot cas, s'ha vigilat l'aparició de rosegadors, com ara rates per la presència de brossa al carrer», completa.
Una de les preocupacions sanitàries és la generació de floridures als habitatges pel nivell d'humitat. «La floridura apareix quan han passat de 24 a 48 hores que una casa estiga humida i, per tant, s'ha d'anar amb compte quan s'està netejant per evitar problemes respiratoris. Es recomana, en aquests casos, l'ús de la mascareta», aconsella. «És important, al seu torn, la ventilació de les llars per disminuir la probabilitat d'aparició d'aquesta mena de complicacions. Encara més, és convenient llençar a la brossa elements com ara sofàs o catifes», estableix com a pautes de prevenció.
La mascareta s'albira com una mesura de protecció per impedir inhalar un fang que es traduirà tard o d'hora en pols. «No estem parlant, ni de broma, de res similar a la COVID-19, però pel que pot haver-hi en suspensió a l'aire, en espais tancats i quan la gent està netejant, és millor emprar la mascareta. Inhalar pols o espores pot provocar un agreujament de l'asma i generar infeccions respiratòries a aquells que ja en pateixen crònicament», adverteix.
«No passa res si toques el fang, però no és recomanable fer-ho. S'aconsella estar poc en contacte amb el fang i, particularment, amb ferides per a evitar infeccions. L'equipament dels voluntaris i dels veïns és molt important. Han d'anar amb botes i guants de jardineria, a més de dur mascareta», suggereix. Arran de l'arrossegament de trastos enfangats i d'uns carrers esvarosos, avisa que s'està produint «un augment dels traumatismes, les lesions i les ferides». «És molt important desinfectar-se amb aigua i sabó, o amb gel hidroalcohòlic, després d'haver efectuat les tasques de neteja», complementa com a protocol preventiu.
Atenció psicològica i recuperar la quotidianitat
La DANA ha estat un trauma col·lectiu, un cop de proporcions incalculables. Hi ha gent que arrossega problemes d'ençà de l'experiència indesitjable de la inundació, que tanca els ulls i només veu que aigua, fang i patiment, i altres immersos en una barreja canviant de sentiments per la pèrdua de familiars i amics, o per quedar-se literalment sense res, desproveïts dels seus béns materials i de les seues fonts d'ingressos. «La gent està molt desesperada perquè s'ha produït un escenari desastrós, on poden proliferar problemes de depressió i ansietat», ressalta.
Per encarar aquests problemes de salut mental derivats de la devastació del temporal, el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, va prometre aquest dilluns la posada en marxa de la «Unitat d'Assistència Psicològica a les famílies de les persones mortes per les inundacions». «Aquesta unitat, activa des d'aquest dimecres en les instal·lacions de Fira València, disposarà de 30 psicòlegs i psiquiatres, 10 consultes i 2 ambulàncies medicalitzades, en horari de 09:00 a 19:00 hores», va assegurar.
El responsable del departament de Sanitat de la Generalitat Valenciana, a més, va incidir en el fet que «totes les poblacions afectades per les inundacions tenen garantida la prestació sanitària». Segons va informar, s'ha restablert l'activitat assistencial en 47 centres de salut dels 57 que van estar afectats per una DANA que, de moment, ja supera els dos centenars de víctimes mortals. «L'activitat dels 10 centres que romanen tancats es continua prestant en els punts extraordinaris habilitats en col·laboració amb les administracions locals dels municipis afectats», va arredonir.
«L'atenció sanitària s'ha recuperat en molts llocs, siga a través dels centres de salut o dels punts d'atenció, en el cas que l'ambulatori estiga inservible. Així mateix, s'està fent tots els esforços per garantir les revisions i les cites ja programades amb la població afectada. Si no compten amb possibilitat de desplaçar-se, és l'ambulància qui ho fa, la qual entra fins a la part accessible del municipi i els professionals acudeixen pel pacient a sa casa», narra Peiró sobre com s'està reconfigurant la sanitat valenciana als municipis afectats per la DANA, on en els primers dies, l'accés a medicaments només va produir-se gràcies a la solidaritat dels voluntaris.