La vesprada-nit terrorífica de l'abandonament del mes d'octubre no va ser Halloween, sinó dos dies abans. Una DANA virulenta, agreujada per l'impacte de l'escalfament global, va inundar la Ribera Alta, la Plana d'Utiel-Requena i l'Horta Sud amb una força inusitada fins aleshores. Vents huracanats, precipitacions elevadíssimes a les capçaleres dels llits fluvials i desbordaments de barrancs i de rius van ser el còctel dramàtic—junt amb una imprudent gestió de l'emergència— que va provocar una de les tragèdies més grans a la història del País Valencià. D'ençà de la riuada del 1957 a València, no s'havia registrat un desastre d'aquesta magnitud.
Els carrers enfangats, els comerços destrossats, els polígons industrials arrasats, els serveis públics convertits en enderrocs, una xifra de morts que supera els dos centenars i una llista de desapareguts que abasta quasi la norantena de persones han erigit aquestes comarques valencianes en l'epicentre informatiu a l'Estat espanyol. Televisions, ràdios i premsa —impresa i digital— han situat el focus pràcticament en exclusiva a la catàstrofe, a visitar els municipis devastats, des dels quals s'han emès programes especials i s'han escrit pàgines i pàgines de periòdics, articles i articles que han corregut per les xarxes socials acceleradament.
Aquestes contrades valencianes i, especialment, l'Horta Sud —arran de la seua proximitat a València, per ser, en la pràctica, una mena de prolongació urbana de la capital del País Valencià—, han acaparat els focus durant la setmana posterior al temporal. Només les eleccions presidencials als Estats Units d'Amèrica han restat protagonisme a la desfeta valenciana. Ara bé, l'endemà d'aquella vesprada-nit esgarrifadora va haver-hi portades impreses que van decidir no atorgar massa rellevància a aquell drama. Es tracta de diaris de tendència conservadora i localitzats a Madrid.
Per contra, periòdics de Catalunya, el País Basc, Aragó o Galícia sí que van reservar un espai important a la DANA. En el cas dels digitals —amb portades més volubles—, també hi havia presència destacada del temporal, tot i que amb excepcions als seus avanços com ara El Debate. L'única televisió que va seguir minut a minut durant aquell dimarts de malson va ser À Punt. TVE, en el canal de 24 hores, va incorporar-se quan les agulles havien sobrepassat les onze de la nit.
L'ABC, amb un director que va comandar un dels principals diaris valencians, va arraconar la devastació de les aigües torrencials fins a l'extrem de no col·locar-ho a la seua portada temàtica, ni a la que integra més peces d'actualitat. Els titulars d'aquell dia eren per a la imputació de la dona del president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, i per a la polèmica envers el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz.
La DANA, però, sí que va ocupar espai a les portades d'El Mundo i de La Razón. Això sí, no es tractava de les informacions més ressenyades d'aquell dia. La primera capçalera atorgava el protagonisme a les investigacions del jutge Juan Carlos Peinado sobre la muller del cap del Govern espanyol. En els dos faldons destacats de baix, el temporal compartia rellevància amb el titular «Siete desaparecidos por la DANA y cancelado el AVE Madrid-Valencia» amb com el candidat republicà, Donald Trump, aixopluga el votant masculí. El segon rotatiu reservava una columna superior per a la DANA, amb referències a Almeria i la suspensió del tràfic i l'AVE entre Madrid i la capital valenciana. La notícia de pes era els problemes judicials de la dona del líder del PSOE.
La mirada era diferent al diari El País, editat a Madrid i de tendència progressista. La foto principal era per a la devastació de la DANA a Albacete i el titular deia: «Varios muertos en Valencia y seis desaparecidos en Albacete por la dana». A Catalunya, tres dels quatre diaris de referència en paper atorgaven els seus titulars al temporal virulent. La Vanguardia concedia l'espai i la fotografia principal al drama valencià, així com El Periódico obria amb una estampa de València sota l'aigua torrencial. La il·lustració més cridanera i de més grandària del diari Ara responia també a la bogeria climàtica: «Aiguats devastadors al País Valencià i la Manxa», titulaven.
Un dels principals diaris impresos d'Aragó, l'Herado de Aragón, donava un gran espai —fotografia inclosa dels rescats a Albacete— a la devastació de la DANA, i el rotatiu de referència de Galícia, és a dir, La Voz de Galicia, atorgava la seua estampa principal a les pluges torrencials al País Valencià. Ho feia amb el titular: «Lluvias catastróficas en el Mediterráneo». El protagonisme estava compartit, si fa no fa, amb els problemes judicials de la dona del cap de l'executiu espanyol; l'exdirigent de Más Madrid, Íñigo Errejón, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
Al País Basc, dos dels periòdics d'orientació conservadora i propietat del grup mediàtic Vocento, mostraven una òptica atenta al temporal a la zona mediterrània. Amb una fotografia d'una furgoneta atrapada a les aigües torrencials, El Correo, disponible a la província de Biscaia, assenyalaven que s'havien produït diversos morts, desapareguts i molts pobles havien quedat inundats. El Diario Vasco, del mateix hòlding de mitjans de comunicació i distribuït a la província de Guipúscoa, il·lustrava la seua coberta amb un titular pràcticament calcat i una fotografia rescats a Albacete.
Els quatre diaris valencians —Información d'Alacant; Mediterránio, de les comarques del nord del País Valencià, i, singularment, Las Provincias i Levante, centrants a les contrades de València— exercien de testimonis gràfics d'una desfeta que ha commocionat el món i que obliga a una forta injecció dinerària per reconstruir unes comarques encara farcides de fang, impotència, dolor, indignació i, especialment, incertesa. Aquestes eren les cobertes valencianes ja històriques de l'endemà:
