L'herència del poeta de Burjassot no és només la tendresa popular de les seues paraules, l'erotisme dels seus versos, la fermesa humil dels seus poemes. El vigor de Vicent Andrés Estellés, d'un escriptor que va assumir la veu del seu país i va descobrir-nos un món d'anar a rebolcons entre besos i arraps, és la força poètica que va transmetre al poble perquè actuara alegre, unit i combatiu. Una lliçó que la societat civil valenciana, que el teixit associatiu del País Valencià, ha exhibit per commemorar el centenari del naixement d'un dels referents ineludibles de la literatura nostrada.
Amb la Generalitat Valenciana del PP i l'extrema dreta Vox a la contra, amb un conseller de Cultura, l'extorero Vicente Barrera, menyspreant l'obra literària d'un dels poetes valencians més importants d'ençà d'Ausiàs March, les entitats per la cultura han construït un record de la figura d'Estellés que ha desbordat els pronòstics. L'últim exemple ha estat l'acte central al País Valencià de la celebració dels cents anys de l'adveniment d'Estellés: l'Octubre Centre de Cultura Contemporània s'ha quedat xicotet aquest dimecres per exercir d'amfitrió d'un cant d'amor cap als versos bruscos i salvatges del literat.
«Malgrat els embats, som resilients», ha introduït la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, amb dards cap a la negativa del Govern valencià de participar del record a Estellés. «Vull agrair la presència de la nostra consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i a la Generalitat de Catalunya per haver honrat al nostre poeta. Nosaltres creiem en el país», ha expressat davant d'una sala farcida de càrrecs polítics d'arrel valencianista, personalitats del món de la cultura i de les organitzacions compromeses amb la llengua i la cultura del País Valencià.
El mural de Josep Renau ha servit de decorat artístic del colpidor discurs de la consellera Garriga, d'ERC. «És molt emocionant ser avui amb vosaltres. I fer-ho junt amb entitats imprescindibles com ara Acció Cultural del País Valencià i a un centre que és símbol de la voluntat i el treball col·lectiu», ha pronunciat com a preludi de la seua glossa a la figura d'Estellés: «És un cas excepcional per la seua vàlua com a poeta universal, però també pel seu recorregut popular. No només va beure de la paraula i la tradició culta d'Ausiàs March, sinó que també ho va fer del parlar del carrer i del poble, del parlar de tots». «L'Estellés d'arrel popular el converteixen en una poeta nacional», ha indicat.
«Avui pren més força l'Estellés militant, l'autor compromès amb la llengua i la democràcia. Amb la seua poesia, va explicar una gent i un país, va assumir la veu del poble», ha reivindicat amb el propòsit de ressaltar «un compromís que va depassar la poesia»: «El llegat d'Estellés és la defensa sense complexos de la llengua, contra l'opressió i a favor de la força inaturable de la fraternitat». «Davant dels intents de silenciar-nos, davant dels atacs a la llengua que estem patint, cal seguir el mestratge d'Estellés defensant la llengua. Tenim la responsabilitat històrica de mantenir-la viva», ha empentat cap a l'activisme lingüístic.
L'actitud desinteressada del poble, la convicció d'honrar als seus poetes, ha estat el motor per «fer arribar una commemoració on no ho fan les institucions». «La història ens ha ensenyat a aixecar-nos, a la importància del suport mutu», ha subratllat la consellera, qui ha deixat pas a Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes i moderadora d'una tertúlia sobre el poeta que ha comptat amb els escriptors Jaume Pérez Montaner i Sebastià Alzamora; la filla del literat de Burjassot, Carmina Andrés; i Àngels Gregori, poetessa i comissària de l'Any Estellés.
«Una commemoració funciona molt bé quan ens depassa. I és un fet que ocorre amb Estellés arreu dels Països Catalans», ha destacat Arretxe, encarregada de disculpar l'absència de l'intel·lectual Joan Francesc Mira «per raons de salut». «La tasca de la plataforma Cent d'Estellés ha estat increïble», ha agraït Andrés mentre recordava com els hereus de les àguiles imperials franquistes van tractar d'impossibilitar-li la vida al poeta del poble i ha retret que la construcció d'un centre d'estudis, com va prometre, en principi, el Ministeri de Cultura, haja quedat en guaret.
Descobrir al poeta, honrar els seus versos
El moment de ser abduït per l'imaginari d'un escriptor que desconeixes sempre està envoltat d'una aura mirífica. Ara bé, tothom no va trobar-se amb la poesia d'Estellés de la mateixa manera: si Montaner ho va fer a través d'una traducció al portuguès, quedant-se engalipat «per un llenguatge universal», Gregori ho va fer a l'etapa convulsa de l'adolescència. «No havia llegit March fins que no vaig descobrir Estellés», ha reconegut l'escriptora, qui ha exaltat la capacitat del literat valencià de «donar veu a la col·lectivitat». «Mai acabe d'arribar a Estellés perquè mai l'esgote», ha afirmat.
«No em puc imaginar la poesia sense Estellés», ha confessat Alzamora, que va topar-se amb l'escriptor de Burjassot a l'institut. «Quan el llegeixes, hi ha una sensació de plenitud, de no poder descriure-ho d'una altra manera. La seua poesia és seductora», ha assenyalat abans de «lligar-lo a Blai Bonet i Josep Maria Llompart» i endinsar-se en els seus vincles mallorquins, els quals van forjar-se arran de l'amistat amb figures com ara Francesc de Borja Moll. «La relació amb Mallorca va produir-se per Vicent Ventura», ha contextualitzat Andrés.
Estellés és no comprendre l'amor com un costum amable, assumir la missió de vetlar en la llarga nit del teu poble. És un poeta «múltiple», segons ho descriu Muntaner. «El compromís està present quasi sempre en la seua poesia, però també ho està l'erotisme. Hi ha un Estellés sensible, amb una gran tendresa, i generalment no s'ha tingut massa en compte aquest vessant», ha explicat. «El meu pare també introduïa elements de la vida quotidiana, familiar, en quasi tots els seus poemes. No consentia que tocaren a la seua família», ha completat Andrés, qui ha exclamat entre els somriures del públic que «estava farta d'antologies».
«S'ha de llegir Estellés totalment. I s'ha de reivindicar les diferents facetes que atresora, com ara quan va exercir de reporter de guerra», ha defensat Gregori, amb la missió de fer memòria de l'acte d'homenatge al poeta que se celebrarà a la Universitat d'Alacant dintre dels esdeveniments que han forjat el renaixement de la flama del Congrés de Cultura Catalana. «No hi haurà un centenari tan celebrat com aquest de Vicent Andrés Estellés. No donem l'abast. Se'l commemora des de les institucions, però també des de la societat civil», ha remarcat.
Nosaltres, els estellesians
Els versos del literat de Burjassot són com llavoretes que creixen inconscientment en l'escriptura de múltiples poetes. «La poesia actual té molts estellesians. És un poeta influent i està en les primeres posicions dels literats que tenen com a mirall els joves. És una gran referència al conjunt dels Països Catalans. Tanmateix, la seua poesia condemna als escriptors que s'hi inspiren a ser uns simples imitadors. Estellés és una influència fèrtil, un poeta que fa del català una eina encara més potent», ha reflexionat Alzamora. «És un poeta enormement popular. Té una vibració humana que el fa ser molt atractiu. De fet, és un poeta molt musicat arreu dels Països Catalans», ha exemplificat.
«No podem defugir d'Estellés. La seua petjada està sempre present quan s'escriu del plaer de la taula i del llit. És inevitable que quan s'aborden aquests temes, no emergisquen els poemes d'Estellés», ha recordat Montaner. Tanmateix, ha assenyalat que el poeta de Burjassot «no està completament dintre dels cànons». «Ara bé, no ens enganyen? Un cànon és una teoria eclesiàstica aplicada a la literatura. Tots sabem qui fixa en menor i en major grau els cànons. March està en el cànon, però Estellés no ho estava del tot, encara que darrerament ja comença a estar-hi», ha meditat.
Independentment de si està totalment integrat al cànon literari català, l'escriptor valencià impregna el conjunt de la literatura en català. Això sí, cada literat i cada lector compta amb el seu Estellés particular. O dit d'una altra manera: atresora una especial predilecció per alguns dels seus poemes. «Personalment, em quede amb El gran foc dels garbons. En aquesta obra, Estellés fa un exercici colossal perquè explica una comunitat humana a través de versos, de sonets. I ho fa fins a arribar a una profunditat que és capaç de commoure, amb una mirada a dins de l'ànima humana extraordinària», ha advocat Alzamora. «El meu Estellés és el juganer. I per això, trie les seues èglogues», ha seleccionat Andrés.
«Per a mi, i sé que soc molt més tòpica, la seua millor obra és El llibre de les meravelles. I ho és per com és capaç de cartografiar una ciutat, per com a través de les escenes quotidianes aconsegueix una altura lírica increïble. A més, Estellés compta amb una estètica del dolor i l'horror que es fa molt visible en aquest llibre», ha raonat Gregori. «Estic d'acord amb tots», ha intervingut sense mullar-se Montaner. «Estellés no és un poeta popular, sinó del poble. És una idea que comença a quallar perquè no és reivindicat només per poetes, professors o escriptors. També està present en obres de teatre, en gran part dels nostres cantautors», ha al·legat.
Estellés, no debades, irromp a la discografia d'Obrint Pas, als àlbums de Pau Alabajos i Andreu Valor. El contestà ha estat, precisament, l'escollit per clausurar l'homenatge al literat valencià, del qual ha musicat una part dels seus poemes. Com a expressió de reivindicació, de sentit de pertinença, Valor ha rematat la vetlada amb «Ací em pariren», interpretada al ritme dels aplaudiments del públic. Ho ha fet per mostrar l'Estellés més fidel al seu país, d'un poeta que van parir-lo a Burjassot, però que està present per tot arreu cent anys després del seu naixement.