Quan dijous va acabar la roda de premsa on Santiago Abascal va oficialitzar el trencament amb el PP en els governs autonòmics, la cara de Vicente Barrera era un poema. El llenguatge corporal va parlar per ell tan bon punt la roda de premsa es va donar per finalitzada: a penes un toc de muscle amb el líder màxim del seu partit, un gest de mínims després d'una reunió de partit on Barrera havia manifestat la seua disconformitat amb la decisió presa per la cúpula del partit.
A Barrera, com als altres dos consellers de Vox a la Generalitat Valenciana -Elisa Nuñez, a Justícia i Interior; José Luis Aguirre, en Agricultura-, el seu partit no els ha deixat bufar ni la primera espelma de la seua gestió. Fou el dia 20 de juliol de 2023 que tots tres prengueren possessió dels seus respectius càrrecs. Com als bous que ixen defectuosos a la plaça, el president del partit els ha fet tornar al corral abans d'hora.
Tanmateix, tots tres han aprofitat aquests 358 dies per evidenciar com gestiona l'extrema dreta quan assumeix esferes de poder. EL TEMPS recupera algunes de les polèmiques més sonades dels ja exconsellers:
--VICENTE BARRERA: LA CULTURA BLANCA DEL VICEPRESIDENT TORERO--
El seu nomenament fou el que més crítiques va alçar. Barrera va encimbellar-se a la vicepresidència de la Generalitat Valenciana de rebot, després que Carlos Flores Juberías, cap de llista de la formació, quedara apartat en transcendir que havia estat condemnat pel que avui seria considerat violència de gènere. El torero, que en el passat havia donat suport al Partit Popular, es convertia així en l'home fort dins el govern de Carlos Mazón. Ja en la seua presa de possessió va deixar clar quines serien les seues línies programàtiques. Aquell 20 de juliol va recalcar el suport incondicional a la tauromàquia, a la qual va aixcar a la categoria d' "art". En cap moment no va nomenar els músics, escriptors, artistes plàstics o actors i actrius.
Fou, però, a la tardor quan Barrera va començar a empaitar de veritat. Després de dir en una entrevista que ell apostava per una "cultura blanca", en una de les seues primeres compareixences a les Corts va anunciar el veto a les institucions vinculades a prohoms de la cultura valenciana o en defensa de la llengua. Cap entitat que es dedicarà a difondre l'obre de Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés rebrien un sol euro d'ajudes públiques. Tampoc la Federació d'Instituts Comarcals del País Valencià, la Fundació Full, de promoció dels escriptors valencians, la Fundació Bromera o l'Institut Ramon Llull.
També durant la tardor s'inicià la voladura de l'estructura orgànica de les principals institucions culturals valencianes. Amb l'excusa d'unes suposades irregularitats, es féu fora José Luis Pérez Pont, el director del Consorci de Museus i la persona que, en els últims set anys havia convertit el Centre del Carme en un espai de referència.
Fou també a la tardor que es va oficialitzar l'acomiadament dels directors adjunts de l'Institut Valencià de Cultura, l'organisme de foment de la cultura. Unes setmanes després arribà el torn del seu director general, Abel Guarinos.
Una altra eixida sonada fou la de Núria Enguita, la directora de l'institut Valencià d'Art Modern, qui va dimitir després que transcendira un suposat tracte de favor en el seu procés de selecció. Fiscalia arxivà la denúncia interposada per la mateixa Conselleria.
Totes aquestes eixides tenien també l'empremta de Paula Añó, un dels fitxatges estrella de Vox. Valenciana de naixement, però resident a Barcelona, Añó, una activista contra el catalanisme, havia militat abans al PP i a Valents i, en línia amb Barrera, s'havia mostrat molt bel·ligerant amb qualsevol manifestació cultural o cívica de caràcter valencianista. En una entrevista recent en Les Notícies del Matí d'À Punt va assegurar que ser nacionalista era anticonstitucional.
Barrera, en tot cas, marxa després d'alçar en peu de guerra el sector. Aquest mateix dijous, a les portes de les Corts, representants de tots els col·lectius involucrats en la cultura van protestar pels canvis que Barrera i el seu equip volien introduir en el Circuit Cultural Valencià, una proposta de programació coparticipada per l'Institut Vaelcnià de Cultura i els ajuntaments.
Per a la posteritat, i com a llegat, queda la celebració del I Circuit Valencià de Jonegades, que es celebrarà de nord a sud del País Valencià des de final de juliol fins final de setembre. Nou jonegades que organitza la madrilenya Fundación Toro de Lidia, prèvia subvenció de 300.000 euros. Dilluns passat, quan es presentà en públic la iniciativa, els joves aspirants a toreros no pararen d'agrair el suport públic de Barrera a la tauromàquia. "Que Dios reparta suerte" va dir Barrera per donar per finalitzat l'acte. Aleshores no sabia, però, que a Madrid uns altres estaven decidint la seua pròpia sort.
--ELISA NUÑEZ, LA CONSELLERA QUE MENYSTÉ LA VIOLÈNCIA MASCLISTA--
Quan Carlos Mazón va anunciar que Vox havia proposat Elisa Núñez per ocupar la cartera de Justícia i Interior, pràcticament ningú era capaç de posar-li cara. Nascuda a Elche de la Sierra (Castella-la Manxa), l'any 1977, era un rostre poc conegut en el món de la política, a pesar d'haver estat assessora de Rafael Blasco quan aquest ocupava la cartera d'Immigració i Ciutadania.
Doctora en dret per la Universitat d'Alacant i llicenciada en Ciències Religioses per la Univeridad Pontífica de Comillas, persona de profundes conviccions religioses, s'ha vist envoltada per diverses polèmiques. Una de les més sonades va ser quan, en una entrevista en el diari Las Provincias, es va negar a qualificar Francisco Franco de 'dictador'. "Francisco Franco és un personatge històric. No puc dir res més", va assegurar, a preguntes del periodista, després d'al·legar que quan ella va nàixer, el dictador ja era mort.
"Francisco Franco és un personatge històric. No puc dir res més", va dir Nuñez en una entrevista a 'Las Provincias'
Al capdavall, Nuñez encarnava a la perfecció moltes de les conviccions de Vox, com ara el qüestionament dels consensos al voltant de la violència masclista. "La ideologia de gènere és com una pluja fina que ha anat caient des de l'any 2004" i que ha anat "mullant" com un "calabobos", va afirmar el desembre de l'any passat, quan ja portava mig any de consellera.
Uns mesos abans havia hagut de destituir a un dels seus sotssecretaris, Martín Domínguez, després de fer-se públic que havia estat condemnat per violència masclista.
Però no només el seu negacionisme s'ha manifestat verbalment. Fa només deu dies, els partits de l'oposició van denunciar que un curs per a policies impulsat per la conselleria de Nuñez havia passat de dir-se de "violència de gènere" per utilitzar els termes "violència intrafamiliar". Nuñez, tanmateix, fou desautoritzada per la vicepresidenta i consellera d'igualtat, Susana Camarero.
Una altra de les polèmiques protagonitzada per Nuñez va ser la suscitada arran de la decisió de presentar a la Casa Cuna Santa Isabel com a candidata al premi 'Meninas 2023', que entrega la delegació del govern. La Casa Cuna Santa Isabel va ser investigada pels casos de bebès furtats.
--JOSÉ LUIS AGUIRRE I LA DIFICULTAT DE GESTIONAR--
Si en algun departament Vox ha experimentat com de difícil és passar de les intencions als fets, aquest és la Conselleria d'Agricultura. Perquè si bé Vox ha pretès presentar-se com el partit que defensa els llauradors i els ramaders, la realitat és que el sector primari no ha experimentat cap benefici ni ha vist cap de les millores miraculoses i radicals que els d'extrema dreta els proposaven en campanya.
De fet, fa només tres setmanes, les principals organitzacions agrícoles del País Valencià van manifestar-se contra la gestió de José Luis Aguirre. "Ineficaç, ineficient i irrellevant", és com la Unió de Llauradors i AVA-Asaja van catalogar la seua gestió. Segons aquestes organitzacions, el departament d'Aguirre no ha respost amb la celeritat necessària ni als problemes derivats de la sequera ni a l'aparició dels primers casos de la malaltia hemorràgica epizoòtica, la qual afecta el sector vaquí.
Perquè en l'any que ha estat al capdavant de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Aguirre, enginyer tècnic agrícola de formació i diputat de Vox en l'anterior legislatura, ha experimentat com és de lenta la maquinària legislativa i burocràtica. Del seu departament no ha sorgit cap llei innovadora ni que permetera millorar les condicions del sector. Ha jugat en la seua contra les dificultats que ha tingut Vox per complementar l'organigrama de la Conselleria, a causa de la falta de quadres de la formació d'ultradreta en el País Valencià. La seua primera directora general de producció agrícola i ramadera, Leticia Sanchiz, a més, va ser destituïda després de transcendir que incorria amb greus incompatibilitats en el càrrec.
En tot cas, mentre ha estat en el càrrec, Aguirre ha aprofitat per apuntalar un discurs que fa temps que l'extrema dreta europea: que tots els problemes de l'agricultura europea deriven de l'aplicació de l'Agenda 2030 amb què la Unió Europea vol, entre altres, compatibilitzar producció del sector primari i sostenibilitat ambiental. Ell mateix s'ha encarregat d'organitzar actes des de la Conselleria per amplificar aquest discurs.