Els crítics

Andreu Valor, ‘poemitzat’ i revalorat

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des dels començaments com a cantautor, Andreu Valor (Cocentaina, el Comtat, 1978) ha anat buscant diverses fórmules per acompanyar musicalment una veu imponent i una posada en escena notable. Els primers discos bevien de diferents tradicions autorals, del pop a la cançó en català o les penúltimes fornades de cantautors en castellà, com Ismael Serrano. Una trilogia inicial amb la qual acumulà repertori i notorietat.

Més tard es va aliar amb Joan Amèric per traure Coinspiracions (2015), va sotmetre les seues composicions a l’acompanyament de banda de música en l’ambiciós però desigual Bandatòrium i, finalment, es va embarcar en una gira per celebrar una dècada de carrera musical. D’aquesta darrera iniciativa sorgeix ara Un concert de deu anys, CD i DVD que recullen el concert de tancament a Cocentaina, el desembre de 2017.

El de Cocentaina, en tot cas, ha tingut el bon criteri d’acompanyar una nova operació retrospectiva amb una mirada cap endavant, un disc amb cançons noves amb el qual poder ampliar el cercle de seguidors. Aquest àlbum és Poemitza’t, quinze temes en els quals Valor aborda textos poètiques dels quatre punts cardinals del domini lingüístic català. Amb noms referencials com els de Maria Mercè Marçal, Ponç Pons, Pere Quart, Joan Valls, Marc Granell, Ovidi Montllor, Miguel Hernández, l’alguerès Antoni Canu i la rossellonesa Simona Gay, al costat de signatures més contemporànies com Alba Àlvarez, Maria Teresa Ferrer i Marga Gonzàlez. Textos que, tot i ser aliens, connecten amb la identitat d’Andreu Valor, contenen les temàtiques i les pulsions presents a les cançons pròpies, que ja tenien tendència al lirisme: el desig, les tensions de la relació amorosa, l’estima a la terra i als paisatges o el neguit de les injustícies.  

Tot i això, és en l’embolcall musical on es veu més clara l’evolució com a artista. Valor conserva una certa singularitat en la manera de col·locar les frases i d’interpretar. I el treball d’adaptació dels poemes al discurs musical és impecable: gairebé res no sona forçat ni grinyola, els versos s’hi adapten amb naturalitat. O, si voleu, el cantautor ha encertat en les tries que li eren més favorables.  

El disc sona a Andreu Valor, però l’arquitectura musical és més rica i densa que en els discos anteriors. Per copsar això cal atendre als detalls: el trenat de pianos i guitarres de la vigorosa “Lo Nassaiol. Xu Antoni”, la subtil flaire d’alt-country de “Tremolaran els arbres” o els vents de “La festa de la sal” i “En el reguitzell”, que també fan enlairar-se “Temps d’esforç” i el seu darrer tram, amb una èpica desacostumada en la trajectòria del contestà.

Un primer tram notable que fa cimera amb “Adéu a l’Illa”, un conscienciós treball melòdic subratllat per unes magnífiques guitarres acústiques i elèctriques, el bonic duo amb Neus Ferri de “Cendra viva” i la sorprenent “Fragments d’un retaule”. Potser altres temes com la senzilla “Illa” o “Homenatge als incompresos” fan un lleuger pas enrere, però la incursió més acostada que li recordem al dream-pop en “Lluny de tu” o els teclats vintage de “Sonet”, juntament amb les seues melodies, tornen a apujar la nota.  Arrodonida definitivament per “Remor exclusiva”, amb la veu de Valor desfermada enmig de bonics i precisos arranjaments.

Un artista poemitzat. I revaloritzat gràcies al que és el seu millor disc fins ara.

Poemitza’t
ANDREU VALOR

Bureo Músiques, 2018
Cançó

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.