Els crítics

L’Estellés de Pau Alabajos

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vicent Andrés Estellés és poesia voluptuosa, feta de desigs prohibits. Els seus versos són matalafs tacats, llençols rebregats, coixins mossegats entre lluites d’arraps a contracor, petons de llengua embogida i roba estesa al terra d’una habitació convertida en escenari d’erotisme salvatge. Les seues estrofes són llits sonors de matinada, esbufecs d’onomatopeies, paradigma carnal del joc de la pell contra la pell. Les seues paraules són essència del llibertinatge impúdic. 

El cantautor Pau Alabajos, però, entén Estellés d’una manera més íntima, més nostàlgica, d’enyorança terrenal i de sentiment arrelat a cada artèria que travessa el cor. Al seu nou disc, Ciutat ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi