Ángel Fenoll, el rei del negoci del fem a la comarca del Baix Segura, estava enfurismat. Murcià de naixement, havia estat el gran dominador de les contractes de la brossa a Oriola d'ençà dels darrers anys de la dècada dels vuitanta, quan aconseguiria aquella primera adjudicació digitalment. Fenoll havia estat l'ombra dels diferents alcaldes del PP. Si en la campanya electoral de 1991 va comprar vots per a la formació de la gavina, temps després ajudaria l'exalcalde Luis Fernando Cartagena a fabricar factures falses per amagar 48.000 euros donats per les monges a obres socials.
Amb els seus abocadors ubicats en terra de frontera, a cavall entre els darrers kilòmetres del País Valencià i els trams de benvinguda a la Regió de Múrcia, va jugar les seues cartes per sostenir el seu imperi fins a topar-se amb Juan José Medina, un alcalde amb el carnet del PP, però adscrit a la família que donava suport a l'aleshores cap del Consell, Francisco Camps, en detriment de la facció que romania fidel a l'expresident valencià Eduardo Zaplana. Medina, condemnat per prevaricació en 2013, havia canviat d'adjudicatari del servei de la recollida de la brossa.
Abans del concurs, però, l'empresari va reunir-se amb un regidor del Centre Liberal, una formació nascuda al caliu dels interessos econòmics contraposats que planaven sobre l'Ajuntament d'Oriola. En aquella conversa, el representant del partit centrista confessa a Fenoll el presumpte destinatari de la contracta: Urbaser, llavors una filial d'ACS, el hòlding del magnat Florentino Pérez. El rostre públic del Centre Liberal apuntava que Urbaser s'havia erigit en guanyadora després d'haver pagat presumptament suborns a l'alcalde i a tres regidors. Fenoll enregistraria el diàleg i entregaria la cinta a la Fiscalia Anticorrupció.
Aquella decisió del senyor de la brossa al Baix Segura seria l'origen d'una macrooperació policial que acabaria amb un reguitzell de trames de presumpta corrupció, com ara la suposada manipulació de l'urbanisme d'Alacant a favor del constructor Enrique Ortiz o un negoci a tres bandes que esquitxava l'expresident de la Diputació d'Alacant, el zaplanista José Joaquín Ripoll. La cinta de Fenoll, tanmateix, obriria una primera peça sobre les irregularitats en les adjudicacions del servei de la brossa a Oriola que implicaria als exalcaldes populars Medina i Mónica Lorente, així com al mateix emperador d'un negoci habitualment ben pudent i no pel material que s'hi tracta.
La peça matriu de la trama Brugal quedaria en res quan l'Audiència Provincial d'Alacant va decretar la nul·litat de les gravacions que havien originat la causa. La resolució va comportar l'absolució de Medina, Lorente i Fenoll, condemnat per frau fiscal en un altre posteriorment i més tard per la trama de la brossa a Calp (Marina Alta). La decisió de l'òrgan judicial alacantí va comptar amb un recurs interposat pel Ministeri Públic. Quatre anys més tard d'aquella controvertida actuació judicial, el Tribunal Suprem tomba aquella sentència, valida els enregistraments i ordena tornar a jutjat els fets sense necessitat de repetir el judici.
Revés a la sala del 'cas Brugal'
La interlocutòria del Tribunal Suprem — amb la firma del magistrat conservador i alacantí Vicente Magro— és una bufetada judicial a la sala de l'Audiència Provincial d'Alacant que va jutjar la peça matriu de la causa Brugal, conformada llavors per Gracia Serrano, José Teófilo Jiménez i Manel Martínez Aroca. En contra del tribunal alacantí, l'òrgan judicial espanyol «dona validesa a les gravacions realitzades en la investigació des de la gravació de l'empresari Fenoll a les actuacions d'intervenció telefònica dictades arran d'aquestes informacions facilitades a la Fiscalia». La veracitat dels enregistraments va qüestionar-se, segons la resolució, «de manera extemporània».
«La legitimitat constitucional de les gravacions que van donar origen a aquest procés queden fora de tot dubte», sosté la sala del Tribunal Suprem, la qual considera: «Cap dret fonamental es va veure afectat per la seua obtenció i aportació de la Fiscalia, per la qual cosa la nul·litat manca de fonament». De fet, aprecia una «manca de fonament lògic i racional d'algunes decisions adoptades pel tribunal emissor de la sentència que han implicat l'expulsió de material probatori que el Ministeri Fiscal va proposar en defensa de les seues pretensions, vulnerant amb elles el dret a la tutela judicial efectiva i el seu dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents».
La correcció a la resolució de la sala alacantina és contundent: «Amb caràcter previ a la seua utilització, la Fiscalia va realitzar comprovacions raonables donat el moment processal per a confirmar la solvència de la troballa. Fenoll va comparèixer i va admetre l'autoria de la gravació i va ratificar el seu contingut. Les converses es van transcriure, i el detectiu privat que va obtindre les fotografies va ratificar la seua intervenció. Es van aportar les cintes de vídeo i d'àudio. En definitiva, des de la valoració ex-ante, les gravacions aportaven sòlids indicis de l'activitat criminal que es pretenia investigar».
Si bé el Tribunal Suprem desmunta l'Audiència Provincial d'Alacant amb la validesa dels enregistraments, la sala espanyola descarta una repetició del judici i empenta l'òrgan judicial alacantí a redactar una nova sentència que incloga les proves que van derivar-se de les gravacions: «Els acusats ja han sigut enjudiciats i les seues respectives estratègies de defensa han estat desplegades, per la qual cosa no estaria justificat un nou enjudiciament, ni tampoc la intervenció d'un tribunal diferent d'aquell que va presidir el judici».
L'alt tribunal espanyol reconeix que «ha transcorregut molt de temps» i, en conseqüència, assenyala que «els efectes de la immediació poden veure's afectats». Ara bé, puntualitza que l'existència «del suport videogràfic de les sessions del judici i l'abundant suport documental contribuiran decisivament a pal·liar aquests elements».
Una causa en guaret
La decisió del Tribunal Suprem no sols tindrà incidència en una repetició del desenllaç penal del procediment judicial que va retratar una època d'ombres, favors i contractes suposadament manipulats que sobrevolava l'Ajuntament d'Oriola sota la direcció de la formació de la gavina. Com si es tractara d'un efecte dominó, la interlocutòria afectarà l'epíleg de la causa que versa sobre els tripijocs en la concessió del pla zonal de residus del Baix Segura. No debades, el tribunal ha endarrerit la sentència fins a conèixer el parer de l'alt tribunal espanyol sobre els àudios.
La nòmina d'acusats en aquesta altra peça de Brugal és un viatge als temps de majories aclaparadores del PP al País Valencià, musculatura de l'urbanisme desmesurat i un riu de sospites regalimant a cada plenari municipal. Estan esquitxats per aquest cas judicial el promotor i finançador confés del PPCV, Enrique Ortiz; l'expresident provincial Ripoll; l'exalcaldessa Lorente i l'empresari del fem Fenoll. Tot un símptoma de l'omnipresència del senyor de la brossa als relats meridionals de presumpta corrupció que van marcar una època al territori valencià.