Emergències

Materials inflamables i l'herència enverinada de la ressaca immobiliària

València ha experimentat el seu pitjor incendi a un edifici. Quatre morts i 14 desapareguts, de moment, són les xifres d'una autèntica tragèdia que s'ha agreujat a causa del material inflamable de la façana de la finca. El bloc d'habitatges és herència de la bombolla immobiliària.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les imatges són esfereïdores, absolutament paralitzants. En pocs minuts, en unes condicions climàtiques d'elevada calor i amb ratxes de vent intenses, un incendi originat en un dels pisos s'estén per tot l'edifici. El foc no s'atura en cap moment i calcina quasi per complet una finca situada entre les avingudes General Avilés i Mestre Rodrigo del barri de Campanar, a València. El còctel de flames deixa, de moment, quatre persones mortes i fins a 14 desapareguts. És el pitjor incendi a un habitatge que ha experimentat la capital del País Valencià.

L'avanç ràpid del foc, però, compta amb una causa: la façana de l'edifici està revestida, baix de l'alumini visible, de poliuretà. O dit d'una altra manera: d'un material inflamable que només entrar en contacte amb la calor s'expandeix cap amunt, però també cap avall pel degoteig. Així ho confirmava aquest dijous Esther Puchades, vicepresidenta del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de València. «És el que ha ocasionat la rapidíssima propagació del foc», ha afirmat.

«La propagació de les flames per la façana és molt més ràpida que un incendi a l'aire lliure. Si la façana haguera estat construïda amb rajola i no amb un material combustible, no s'hauria propagat», ha corroborat Antonio Hospitaler, catedràtic del departament d'Enginyeria Civil de la Construcció i de Projectes d'Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València en declaracions a l'agència Europa Press. Les modificacions introduïdes en el Codi Tècnic d'Edificació, de fet, ja eviten que els materials de la façana no siguen inflamables per evitar que desencadenen incendis d'una dimensió tràgica com el patit al cap i casal del País Valencià, on s'ha suspès els inicis de les Falles.

Aquest expert ha explicat com s'ha produït l'extensió descontrolada del foc: «La façana té una propietat física que se li peguen les flames. Quan això es produeix a tota velocitat, l'incendi s'estén per tota la façana de manera molt ràpida. Aquest fet ha provocat que es trencaren els cristalls dels habitatges i es propague l'incendi a l'interior de les llars». Un incendi a Londres del 2017 va empentar a les autoritats a canviar, precisament, la normativa europea per deixar de permetre l'ús de poliuretà, atès el perill que atresora en cas que es genere foc a l'edifici.

Víctimes del boom del totxo

L'edifici calcinat va ser promocionat amb un vídeo publicitari que ressona de manera macabra. En aquell contingut per fomentar la venda dels habitatges, en plena orgia immobiliària, s'afirmava que la finca comptava amb «una façana revestida amb un innovador material d'alumini de la classe alucobond» i s'assegurava «la màxima qualitat en els materials de construcció amb unes modernes instal·lacions, acabats i equipaments». Encara més, sostenien que s'havien «aplicat rigorosos controls durant tot el procés d'edificació» d'una promoció de 138 «habitatges privilegiats».

La promotora que va vendre aquells pisos fou la firma catalana Fbex. En 2007, en el moment quasi final de la bombolla immobiliària, quan encara s'estava unflant l'aposta urbanística a pesar dels riscs d'esgotament i d'esclat, la companyia disposava de 229 treballadors i estava present de manera especial al País Valencià, les Illes Balears, Múrcia i Catalunya. Un any més tard, però, la promotora ja acumulava un deute gegantesc. En 2010, va entrar en concurs de creditors.

L'empresa encarregada d'aquesta finca va deixar un deute milionari de 500 milions d'euros. Segons desglossa eldiario.es, 348,8 milions d'euros en préstecs i 227,7 milions d'euros eren per a la compra de sòl. L'edifici està instal·lat a l'àrea batejada com a Nou Campanar, una zona marcada per urbanitzacions de caràcter residencial auspiciades a l'època de l'urbanisme sense control de l'exalcaldessa de València, ela popular Rita Barberá.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.