–Aquest cap de setmana visiten València i Barcelona amb la seua nova proposta, Aaztiyen, publicada a finals de l'any passat. És una mescla del pop-electrònic pel qual s'havia caracteritzat el projecte junt amb pinzellades de mitologia basca, alimentades per la presència de la txalaparta.
Aaztiyen és l'aposta en ferm de Zetak després de quatre anys d'experimentació, provant i veient com podia ser la nostra proposta. És una aposta per anar-hi a l'arrel amb l'objectiu de traure-la, mesclar-la, grapejar-la i jugar molt amb ella, a ser possible amb menys respecte del normal. La txalaparta és un instrument tradicional basc i la seua manera d'introduir-lo a la nostra música defineix molt bé què és Zetak. Tenim una txalaparta orgànica que toquem de manera vertical i no horitzontalment com s'ha fet tota la vida, i a més la toquem entre tres persones i no entre dos com és fa normalment. A més, incorporem una altra txalaparta samplejada dintre d'un mòdul de bateria electrònica. El nostre propòsit és buscar noves vies i nous encaixos a la tradició.
–Per què aquesta aposta per reinventar la tradició? En les anteriors propostes de Zetak, no hi havia tanta presència de la música basca d'arrel.
És cert: està molt present a Aaztiyen i es tracta de la clau de volta del viatge en el qual estic immers. Ja fa set anys que vaig mudar-me a Londres, on vaig residir durant tres anys. Allí estava estudiant un màster de música popular i vaig veure que les cançons que presentava a classe cridaven molt l'atenció. Per què? Perquè ho feia en èuscar, en un idioma molt minoritari. I, en aquell context, on tothom presentava cançons en anglès, vaig veure l'interès que aquesta proposta despertava i vaig començar a reflexionar sobre com l'idioma era un factor important de diferenciació dintre d'una escena tan globalitzada. Tenia l'oportunitat de diferenciar-me gràcies a un idioma que parle d'ençà que era menut.
En termes musicals, estic immers en un viatge sense fi de dur aquesta proposta diferenciadora a l'extrem. No estic parlant només de la llengua, sinó de les sonoritats, les vivències del meu poble de Navarra, els noms propis. Crec que els trets específics i particulars agafen cada vegada més valor i són més universals.
–El disc, de fet, està impregnat d'aquesta aura que atresora també una proposta com ara Tanxungueiras. De fet, la incorporació al disc de col·laboracions amb Marala, Fillas de Casandra i Neomak reforça aquestes sonoritats, aquest ambient i clima musical.
És cert que Tanxugueiras i Zetak som projectes diferents, però com bé dius tenim elements en comú. Tanxuguerias també està traient al present sonoritats que estaven subjectes a un context concret. És el mateix exercici que està fent Fillas de Casandra i Marala amb altres propostes i amb altres sonoritats, així com Neomak a Euskal Herria. Les col·laboracions, en efectes, representen molt bé el viatge que hem fet amb Aaztiyen.
–Zetak s'ha caracteritzat per col·laboracions exitoses amb grups com ara Oques Grasses, Suu o Bomba Estéreo. Ara bé, sempre s'han adaptat al perfil i a la identitat de la proposta que propugnàveu en cada moment.
La gràcia crec que està a fer les coses meditades. No per ser amic d'un cantant o d'un grup faré una col·laboració amb ells malgrat no tenir res en comú. S'ha de coincidir amb certs elements, amb la identitat, amb el missatge musical que es vol transmetre. Amb aquesta idea, vam fer una col·laboració amb el cantautor Erramun Martikorena, la qual s'ha convertit en la nostra cançó més escoltada. També, com has assenyalat, vam fer un tema junt amb Bomba Estéreo, qui treballa la música d'arrel colombiana i ha jugat a actualitzar-la. El mateix amb Suu, amb Oques Grasses o amb Xavi Sarrià, amb el qual compartisc moltes coses d'ençà que ell estava a Obrint Pas i jo feia els meus primers passos amb Vendetta. Cal fer les coses meditades i no deixar-les a la casualitat.
–Vostè ha relatat l'impacte en el pensament musical que va tenir l'experiència a Londres, però quines han estat les influències sonores que han marcat a Zetak? No només per caminar cap a una actualització de la música tradicional, sinó per transcórrer la senda d'un pop-electrònic que contrasta amb els vostres orígens musicals.
Clar, amb 17 anys vaig estar en un grup que era herència de tota l'escena musical que hi havia a Euskal Herria, d'aquella música que havies mamat durant anys. Vendetta era un projecte de música ska, rocksteady i amb pinzellades de rock segons el moment. Amb els anys, vas creixent i comptes amb altres influències musicals que et fan virar cap a altres estils. Abans de mudar-me a Londres, per exemple, ja estava marcat per grups com ara Rüfüs Du Sol o Major Lazer. L'estada a Londres, però, fou el detonant per començar a construir un altre projecte com ha estat Zetak.
–Ha comentat també que amb el llançament d'Aaztiyen fèieu la vostra proposta en ferm. Això és una aturada en les ganes d'experimentar o el joc d'alquímia contínua?
Ho parlava amb el meu mànager que a l'àmbit comunicatiu tenia molt present que per activa i per passiva Zetak és un projecte molt obert, d'experimentació electrònica, però que per la meua part no hi ha cap problema si d'ací a deu anys fem un disc totalment orgànic. Crec que el viatge conceptual és més important que la mateixa sonoritat, encara que hem trobat una proposta i una identitat sonora molt interessant i que ens està obrint moltes portes. En la trajectòria de Zetak, allò que serà prioritari és el concepte i la reflexió d'una recerca del tret singular i particular. Crec que hem trobat una proposta sonora que ha vingut per quedar-se, però no sé per quant de temps.
–Aquest viatge es nota, per exemple, en el contrast de l'aposta lingüista de Vendetta i de Zetak, la qual és íntegrament en èuscar a excepció de cançons en català.
Si fem una anàlisi de les cançons que hem fet en aquests darrers cinc anys, s'observa com a totes tractem la identitat. Quan t'hi adones, però, et preguntes: què legitima a un xaval d'Arbizu, d'un xicotet poble de Navarra, per parlar de la identitat? Doncs és l'èuscar, la nostra llengua, la qual és indispensable per entendre Zetak. L'èuscar, de fet, és l'eix del projecte. Totes les cançons de Zetak es plantegen en basc, tot i que hi ha excepcions conceptuals.
Des de Catalunya i des de València, estem rebent milers de cridades per intentar dur-nos a diferents festivals i festes. Aquesta circumstància fa que tinga un interès més gran per retornar tot aquest afecte que ens està brindant aquest país. I per això, fem segons quines cançons en català-valencià. A la gent d'allí, és un detall que els encanta i és coherent amb la proposta conceptual de Zetak. Ara bé, tampoc ens tanquem a fer alguna cosa amb els idiomes hegemònics.
–Al marge de la voluntat de retornar l'afecte que esteu rebent per part del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, quina és la seua atracció anterior cap al català?
Hi ha un motiu per aquest interès des de xicotet i és haver tingut família a Mallorca. A més, tenen un sentir amb Mallorca que els connecta amb València i amb Catalunya. Sempre han tingut aquesta sensibilitat i també ens han visitat moltes vegades. De fet, amb els meus cosins he tingut una relació molt estreta. Quan era xicotet, i només podíem escoltar Betagarri, Berri Txarrak o tots els projectes de Fermín Muguruza, jo ja sentia Inadaptats, KOP o Brams. Sempre he tingut molt present l'escena catalana, i això m'ha ajudat d'alguna manera a poder fer cançons en català.
Va haver-hi uns anys en què aquesta connexió va estar en stand-by, però quan ha tornat a activar-se, ho ha fet amb molta força. Tinc un nexe amb el vostre país molt important i això provoca que es creen moltes sinergies amb els artistes que conec d'allà. I es nota quan fas una cançó, en la connexió orgànica, com es demostra al tema «Entre carn i os», on han col·laborat Marala i vaig compondre-la junt amb Xavier de la Iglesia de Blaumut. Són connexions meravelloses que espere que m'acompanyen per sempre.
–Aaztiyen és l'aposta ferma de Zetak. Ara bé, hi ha altres inquietuds musicals que no s'han reflectit en el disc i propostes que s'han quedat pendents?
Sense dubte. Soc molt d'estar investigant. Hi ha una cançó en l'anterior treball, denominada «Itzulera», que va estar com el punt d'inflexió per emprendre aquest viatge que hem fet a Aaztiyen. En aquell moment, vaig trobar que havia trobat una senda ferma, perquè fins aleshores a Zetak tota havia estat experimentació. Són tres anys en els quals continues evolucionat i, evidentment, incorpores part d'aquesta evolució al disc, però en altres coses em reprimisc perquè considere que un disc ha de tenir una proposta ferma, conceptualment serena, una intenció creativa molt ben definida i una identitat sonora clara.
Recorde que quatre o cinc mesos abans de tancar aquest disc, vaig topar-me amb una altra sonoritat que m'encantava. Ara bé, ja no era a temps. Aaztiyen era una altra cosa, ja l'havia enfocat i ja tenia una altra identitat molt clara. No em deixe dur per aquests moments perquè cada proposta i descobriment sonor té el seu temps. Per descomptat, se m'han quedat sense incloure cançons que no encaixaven amb el concepte d'aquest treball. De fet, estic amb ganes d'abordar totes aquestes sonoritats descobertes i que romanen al rebost.