Els crítics

Brams inesgotables

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l’escena musical catalana hi ha grups que encara tenen coses a dir i que es neguen de totes totes a pronunciar la paraula adéu. Mítiques bandes, com ara Brams, que no volen ni sentir parlar de plegar. I menys quan, d’ençà que van tornar, han experimentat un salt qualitatiu. La pulcritud del so, per exemple, ha donat com a fruit uns treballs més harmoniosos i compactes. 

El darrer disc de la veterana banda de Berga (Berguedà) és un tast de tot plegat. Demà (2017) mostra l’evolució d’un grup que va començar fent un rock and roll emmirallat en Negu Gorriak —una de les icones del rock radical basc— i que ha transformat el seu estil cap a uns ritmes més ska, però, alhora, més depurats. Això sí, amb el tradicional segell d’un grup amb més de dues dècades omplint sales i tocant a dalt dels escenaris. Poca broma. 

Brams ofereix un disc una mica menys festiu que l’anterior, Anem tancant les portes a la por (2014). Només la cançó inicial de Demà, “Dóna el teu cos a la ciència”, conserva aquest estil frenètic. Brams relaxa els ritmes i proporciona un encaix menys accelerat a les dues trompetes i el trombó que acompanyen la major part de les cançons. 
Com si foren articles d’opinió, tal com ells no es cansen de dir, les lletres de Francesc Ribera Titot continuen tenint aquesta fina ironia. És la marca de la casa. I “Cuina per a ineptes” n’és el paradigma. Aquesta cançó —probablement una de les millors del disc, per com es cus la lletra a un ritme reggae i l’acompanyament dels vents— destil·la sentit de l’humor per tots costats. Com “Superpoblació”, en la qual Brams proposa un fre a les ànsies de tenir progènie: pensar que poden sortir-te els fills com Xavier Garcia Albiol, líder del PP català. “Llarga joventut” també participa d’aquest esperit irònic. 

Demà
BRAMS
Música Global, 2017
Rock

Brams, en tot cas, no perden l’ànim combatiu. Si “Superpoblació” carrega subtilment contra Albiol, “Dóna el teu cos a la ciència” està dedicada en cos i ànima a parlar de l’ex-ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, numerari de l’Opus Dei, símbol de l’Operació Catalunya i de la política securitària duta a terme per donar resposta al drama migratori. 

Tot i les lletres que retraten la vergonya humanitària dels refugiats (“Turcs o cavallets”) i la situació del conflicte entre el Marroc i el poble sahrahuí (“Sàhara”), Brams no deixa de banda la qüestió nacional. El procés cap a la independència és present en temes com ara “Demà” o “De les neus al palmerar”. És més, la trajectòria de Brams d’ençà que van tancar el seu parèntesi musical, ha estat marcada pels esdeveniments polítics de Catalunya. I això es nota.

Tot just tornar als escenaris, llançaren Oferta de diàleg (2011), que simbolitzava la darrera oportunitat que els catalans donaven a l’Estat espanyol abans de marxar. El següent, Anem tancant les portes a la por (2014), retratava una societat que empenyia el seu propi camí. Demà (2017) és la discussió sobre quin país cal construir una vegada la independència s’haja consumat. El bram inesgotable de la mítica banda que acompanya en plena ebullició el procés. Corda per a molta estona.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.