Vox havia posat a la diana la Cosa Nostra de Castelló de la Plana. El líder dels ultradretans a la ciutat i actualment regidor de Seguretat Ciutadana, Antonio Ortolá, havia protagonitzat peces audiovisuals que assenyalaven l'activitat d'aquest centre social com a un problema. A la campanya electoral, de fet, va participar d'un vídeo on censurava a pocs metres d'aquest local alternatiu que al barri «hi havia drogues, delinqüència, alcohol i ocupacions d'habitatges». Encara més, l'epíleg d'aquest clip buscava criminalitzar i tractar d'intolerants als membres del cassal antifeixista.
Amb l'arribada d'Ortolá a les institucions, d'acord amb les crítiques des de la Cosa Nostra de Castelló de la Plana, s'ha intentat entrebancar les activitats d'aquest espai social. Les forces de seguretat locals, per exemple, van intentar que no es pogués celebrar la Magdalena alternativa que organitza el centre alternatiu, així com van monitorar el recinte i els seus carrers annexos durant els concerts i les jornades reivindicatives impulsades pels antifeixistes una vegada les seues maniobres per aturar les sessions combatives van ser infructuoses.
Aquesta vigilància, segons van denunciar fonts del casal antifeixista, va desaparèixer justament en el moment que van irrompre un grup de 20 o 30 persones d'ideologia neonazi. Els radicals d'ultradreta van colpejar a les persones que van trobar-se pel camí en un atac rellamp. Van llençar tanques, van pegar amb barres de ferro i van propinar puntades de peu. L'agressió va deixar una desena de ferits que van necessitar atenció mèdica i un jove de 32 anys ingressat a la Unitat de Cures Intensives. El calendari marcava el 2 de març d'enguany.
L'organització antifeixista va responsabilitzar políticament el regidor de l'extrema dreta Vox d'aquell assalt violent i va identificar a un dels presumptes participants de la cacera ultradretana. Es tractava, segons va difondre la Cosa Nostra de Castelló de la Plana, d'Alejandro Ramírez, un dels acusats per les agressions feixistes del 9 d'Octubre del 2017 que havia firmat l'acord de conformitat amb les acusacions populars i la Fiscalia. Ramírez, amb antecedents policials, acceptava una condemna d'un any i cinc mesos de presó. Aquest dijous les forces de seguretat espanyols han efectuat diverses detencions per aquell atac virulent.
L'agressió va situar a la palestra mediàtica el regidor de Seguretat Ciutadana de Vox, però també un grupuscle ultra que havia estat habitualment allunyat de les radiografies confeccionades sobre la xarxa ultradretana al País Valencià. Des del cassal antifeixista la Cosa Nostra, ràpidament va identificar-se als assaltants violents: es tractava suposadament de hooligans de la graderia d'extrema dreta del CE Castelló, és a dir, dels batejats com a Frente Orellut. Fins al moment, el focus mediàtic no havia il·luminat una altra de les pedreres de l'extrema dreta, la qual està instal·lada a un dels camps de futbol més històrics de la geografia valenciana.
Amagats rere el futbol
Si qualsevol aficionat a l'esport rei acudeix a Castàlia, el temple futbolístic dels seguidors del CE Castelló, s'impregnarà dels càntics i de l'animació provinent de la grada dominada pel denominat com a Frente Orellut. Els ultres, amb l'excusa que sense la seva presència els camps serien cementiris, van adquirir fa temps una certa notorietat entre gran part dels devots del futbol. Amb un historial habitualment farcit d'episodis violents i de connexions, de vegades, ultradretanes, les graderies hooligans han servit de viver dels grupuscles feixistes, de via de captació de joves cap a ideologies neonazis. El paradigma valencià ha estat Ultras Yomus, una graderia filonazi del València CF que acumula un currículum tenebrós de violència, agressions i episodis ben foscos.
Sense la transcendència mediàtica d'Ultras Yomus, atesa la travessia per les categories inferiors del CE Castelló i d'una història recent de conviure a l'ombra d'altres equips valencians amb més èxits esportius com ara l'Elx CF, l'Eldenc, el Llevant UE o el Vila-real CF, el Frente Orellut sempre ha estat els referents de l'animació del coliseu castellonenc. «En els darrers anys, han assolit una presència molt notòria en l'estadi, sense que l'actual directiva haja pres cartes en l'assumpte», contextualitza una persona que segueix els avatars del club blanc i negre des de fa dècades. Al camp, però, rarament fan ostentació de la seva ideologia d'extrema dreta.
Encara que a la seva existència des de finals dels vuitanta han acumulat ombres i capítols marcats per les amenaces, les agressions i les batalles amb altres graderies ultres, el Frente Orellut mai havia estat percebut com un problema a Castàlia, més enllà dels cercles antifeixistes i al contrari que ha ocorregut en els darrers anys amb Ultras Yomus, als quals Mestalla va traure'ls, de vegades, la targeta roja. Ha estat l'atac a la Cosa Nostra el detonant d'identificar una problemàtica ultra habitualment justificada des de les tribunes esportives.
Neonazis i antivalencianistes
El Frente Orellut és un dels col·lectius històrics de les graderies radicals del futbol de l'Estat espanyol. Segons narra l'historiador Carles Viñas a l'obra Tolerància zero. La violència al futbol (Angle Editorial, 2006), aquest grup hooligan va ser fundat l'any 1987 «per un grapat de joves que se solien situar a la Torre, l'antic gol sud del vell estadi de Castàlia». «Quan a la segona part dels partits, els empleats del club obrien les tanques que separaven els dos gols, aquests adolescents anaven al fons contrari on hi havia un altre nucli d'animació capitanejat per Pepe Picardias», narra aquesta obra de referència del món ultra del futbol. L'antecedent de Frente Orellut és Ultras Torre, un col·lectiu radical que va veure la llum l'any 1978.
Frente Orellut va utilitzar habitualment nitrat, bengales i banderes amb les quals donaven color a la grada. Ara bé, segons descriu aquesta obra, «mai van tifar», és a dir, no van emprar les típiques coreografies que s'empren als estadis de futbol. En els seus primers anys de vida, la relació amb la directiva del conjunt castellonenc va ser cordial, fins al punt que alguns dels desplaçaments que van realitzar va ser sufragat per l'erari del CE Castelló. «Tot es va acabar, però, quan els seus integrants van començar a protagonitzar els primers aldarulls», assenyala.
«La majoria dels membres van simpatitzar amb l'extrema dreta i tenien com a enemics acèrrims els radicals valencianistes, del València CF, ateses les tradicionals disputes entre les petites ciutats i la capital, que en aquest fenomen sovint actuen com a elements de distorsió per establir les pugnes existents», descriu. Un exemple d'aquesta rivalitat fou els incidents que van registrar-se a la campanya futbolística 1991-1992, quan el derbi valencià entre el CE Castelló i l'equip de Mestalla va derivar en càrregues policials contra Ultras Yomus.
Segons dissecciona aquest assaig, membres del Frente Orellut van tirar pedres contra els extremistes ultradretans de la capital del País Valencià. Els integrants de la graderia radical castellonenca també van llençar diverses bengales i pots de fum al terreny de joc. En 2003, els hooligans del CE Castelló van tornar a agafar protagonisme en un partit contra el València CF, emmarcat dintre de la competició de la Copa del Rei. «Alguns aficionats van llençar diversos objectes al camp, un dels quals -una bateria del telèfon mòbil- va fer impacte en el pòmul esquerre del col·legiat català Jesús Téllez Sánchez, que va decidir suspendre el partit quan faltaven set minuts per arribar als noranta reglamentaris», exposa.
Arran d'aquests incidents, protagonitzats per la graderia ultradretana del CE Castelló, el Comitè de Competició va decidir clausurar Castàlia per quatre partits i va multar el club amb 12.000 euros. «En aquell moment, l'edat mitjana d'aquest grup ultra de l'equip castellonenc sobtava. No era massa joves, sinó que es tractava de gent que tenia entre 35 i 45 anys. No exhibien de manera clara la seua ideologia», apunta una persona amb coneixements sobre la idiosincràsia d'aquest col·lectiu ultra a principis del nou mil·lenni. «Hi havia una persona que solia actuar com a referent, el qual tenia de mal nom El Gallego», indica, així com apunta una connexió amb els ultres neonazis i amb episodis criminals del Reial Madrid, batejats com a Ultras Sur.
La vida interna del Frente Orellut, tanmateix, no va ser tranquil·la, ni va estar exempta de les tradicionals disputes per ocupar el poder. Aquestes baralles van derivar en aquella època en la conformació d'una escissió de tendència neonazi. El col·lectiu radical va perdre més d'una vintena de joves, d'entre 20 i 25 anys, els quals van crear Cruzada Albinegra. Malgrat l'enfrontament, el nou grup d'animació ultradretà va compartir graderia amb els integrants del Frente Orellut, qui per la seva ideologia d'extrema dreta habitualment han trenat aliances amb col·lectius d'animació identificats amb les mateixes proclames polítiques, com ara Ultras Levante o la Jove Elx.
Per contra, ben sonat va ser la topada que Frente Orellut va tenir amb Herculigans, el grup d'animació d'esquerres de l'Hércules, en un partit de la temporada 2001/2002, quan tots dos equips competien en Segona B. L'enganxada va tenir lloc en les grades de Castàlia i es va saldar amb tres persones ferides i una detinguda
Violència hitleriana
En el curs futbolístic 2017/2018, els ultres del CE Castelló van exhibir la seva adscripció neonazi i va mostrar la cara més violenta. No debades, van protagonitzar un incident molt greu a Barcelona, durant el partit eliminatori per a l'ascens a la Segona Divisió B. Amb pals, vestits de negre i, alguns, amb el rostre tapat, van entrar en un bar amb la intenció de pegar a aficionats del Sant Andreu, l'equip contra el qual s'enfrontaven per segona ocasió consecutiva. Es va donar la circumstància que, en l'establiment, un dels clients duia un raig tatuat, símbol que van confondre amb el Rayo Vallecano, equip identificat històricament amb els moviments d'esquerra.
Tot i les explicacions, aquests hooligans del CE Castelló van agredir dues persones. Durant l'episodi van trencar vidres i mobiliari urbà, a banda de cridar consignes d'exaltació i apologia nazi com ara «Sieg Heil» i «Heil Hitler». Una de les víctimes va patir contusions al cap que van requerir set dies de recuperació i l'altra va experimentar un traumatisme cranioencefàlic que va requerir atenció mèdica. Va tardar vint-i-un dies a curar-se. Un dels referents del grup ultra va ser condemnat per un delicte d'odi i un altre de lesions. «L'atac va estar motivat per sentiments de menyspreu, rebuig i intolerància cap a una ideologia que considerava antagònica a la seva», detalla la sentència.
En setembre de 2022, però, acumularien un altre aldarull virulent a la seva llista hooligan. Membres del Frente Orellut participarien, segons va narrar la publicació La Directa, d'una baralla que va haver-hi amb seguidors antifeixistes de la Unió Esportiva Cornellà. Les armes suposadament emprades van ser bats, barres de ferro i botelles. La Federació de Penyes del CE Castelló va emetre un comunicat per explicar la seva versió d'aquells incidents.
Els enfrontaments violents d'aquest col·lectiu ultra de l'equip blanc i negre no han estat només contra graderies radicals amb les quals s'ha mantingut rivalitat, sinó també s'han donat contra Barricada Albinegra, un grup d'animació de tendència antifeixista que s'ha fet com més va més fort a les grades de Castàlia. Un exemple fou en un dels partits contra el Portugalete en el final de la temporada 2017/2018. Encara més, l'Agrupació de Penyes del CE Castelló va denunciar l'any 2020, després d'un partit dels castellonencs a Conca, que «el grup ultra Front Orellut va amenaçar, va acorralar i va agredir a diferents membres de diverses penyes de l'agrupació desplaçats».
«A banda de les agressions físiques, també va haver-hi insults, menyspreus i robatoris de material a diferents penyistes, com ara a membres de la junta que ja tenien amenaçats i després dels fets continuen amenaçant», van agregar, per recordar que «des del 27 de juliol de 2017, amb l'agressió per part de membres del grup ultra anteriorment citat a integrants d'una de les nostres penyes, duem denunciant públicament i internament al club aquesta situació intolerable». Una problemàtica, però, que no ha estat massa visible en comparació a les actituds agressives d'altres penyes hooligans.
Les topades amb altres aficionats no són, en tot cas, l'únic problema que ha protagonitzat. Durant el partit contra el Deportivo de la Corunya, corresponent al play off d'ascens de la passada temporada, membres del Front Orellut van impedir als fotògrafs professionals prendre imatges de l'arribada dels equips. De fet, aquests ultres d'ideologia neonazi es caracteritzen per una actitud bel·ligerant contra els professionals de la informació i del periodisme. Membres de la Cosa Nostra també van assenyalar als ultres del CE Castelló durant un incendi que va patir el centre social en 2020.
El líder del Frente Orellut, Javier Cubedo, un hooligan de tendència ultradretana arran de les publicacions a les seves xarxes socials, va justificar l'ús de la violència i de la vida ultra en una entrevista al portal Coliseo Albinegro. En referència a la violència, va afirmar: «Nosaltres demanem això, que mentre no afecte terceres persones no se'ns jutgi. De fet, el que va passar l'altre dia a Xàtiva va afectar terceres persones. El so de 30 persones pegant-se amb altres 30 pot sonar aclaparador, terrorífic i a nosaltres ens pot agradar més o menys, però el que no agrada és que afecti la resta d'aficionats».
La conversa amb aquesta web dedicada a l'actualitat i a la informació de CE Castelló també va deixar un regust d'anticatalanisme i valencianofòbia en la biografia del capitost de Frente Orellut. Preguntat per la valencianització del nom de l'equip de futbol, atès que l'oficial és en castellà, va respondre en l'idioma de Miguel de Cervantes: «Esto es C.D Castellón. Yo me llamo Javier, no Xavier en Cataluña, así que en el Castellón igual».
Torneigs ultradretans i el lligam Ultras Yomus
Arran de la seva ideologia ultradretana, el Frente Orellut ha forjat diferents amistats amb col·lectius hooligans de devocions hitlerianes. Segons fonts antifeixistes consultades per aquest setmanari, diferents membres de la graderia d'extrema dreta del CE Castelló han estat en els desplaçaments que els radicals ultradretans del Màlaga CF, denominats com a Frente Bokerón i amb un historial tacat de sang i de vincles amb empreses de desallotjaments irregulars, han efectuat a Vila-real (Plana Baixa) quan s'han enfrontat al filial del submarí groguet.
Amb vincles d'amistat amb Ultras Boys, la graderia d'extrema dreta de l'històric Sporting de Gijón, integrants del Frente Orellut i del Frente Bokerón van coincidir en un torneig hooligan celebrat a Vilamarxant (Camp de Túria) en agost de l'any passat. Segons va avançar La Directa, van competir en aquest trofeu amistós Juventudes Canillejas, Ultras Yomus, Jove Elx i els radicals del CE Castelló i del Màlaga CF. Per part dels neonazis malaguenys, estava Juan José Bermúdez, conegut al món ultra com a Juan El Gordo i candidat de la hitleriana Alianza Nacional.
Com si es tractés d'una foto dels capitans de cada conjunt i col·lectiu ultradretà, Cubedo va fotografiar-se junt amb Alberto Ayala de Cantalicio, de Juventudes Canillejas. D'acord amb un reportatge publicat per ABC, es tracta d'un individu considerat «extremadament violent» per part de la policia amb una biografia amb delictes com ara lesions i implicat en un dels grups neonazis més perillosos de l'Estat espanyol, denominat com a Combat España. Ayala de Cantalicio va ser candidat de Falange; va formar part d'Ultras Sur, els radicals neonazis del Reial Madrid; va romandre a l'històric moviment neonazi Bases Autónomas, i va aparèixer amb la marca Madrid Seguro durant la pandèmia.
L'altra integrant de l'estampa era Marta Femenia, una de les líders femenines d'Ultras Yomus. Tot i l'animadversió que professaven els radicals del CE Castelló al València CF, aquest setmanari ha accedit a material que mostra l'amistat entre membres d'ambdues penyes de filiació ultradretana. Ramon Castro, un dels vells líders d'Ultras Yomus i protagonista de l'últim intent de ressuscitar la graderia filonazi del València CF de la mà d'altres entitats de tendència hitleriana, ha estat present en convocatòries dels hooligans castellonencs.
Ramírez, membre de Casuals Castellón Fight Family, la secció més perillosa i radical del Frente Orellut, està assenyalat per les agressions feixistes del 9 d'Octubre, és a dir, en un procés on la justícia va encausar a més d'una desena de membres d'Ultras Yomus. Fins i tot, en la sessió inicial del judici d'aquests aldarulls violents, on la majoria dels radicals ultradretans van signar el pacte d'assumpció de les penes amb les acusacions, va estar-hi present Cubedo i un altre membre dirigent del Frente Orellut en la comitiva que acompanyava als processats, segons van gravar les càmeres d'À Punt.
La connexió Vox
L'ultra del CE Castelló identificat pel casal antifeixista La Cosa Nostra com a un dels possibles responsables de l'atac al centre social durant la celebració de la Magdalena alternativa i combativa està encausat en una altra suposada agressió contra un jove d'esquerres. El seu assistent legal en aquest procediment als tribunals és el regidor de Seguretat Ciutadana per l'extrema dreta de Vox i encarregat de posar a la diana aquest espai alternatiu, Antonio Ortolá.
El representant dels ultraconservadors al consistori de Castelló de la Plana i membre de l'equip municipal que encapçala la popular Begoña Carrasco ha fet gala de la seva simpatia envers el Frente Orellut. El novembre passat, el seu partit, Vox, va pujar a Instagram un vídeo on es podia veure'l junt amb el també regidor reaccionari, Alberto Vidal, durant el partit del club blanc i negre contra el Atlético Baleares. Ortolá i Vidal va mesclar-se amb aficionats que lluïen simbologia dels radicals, d'una graderia d'extrema dreta situada des de fa dues setmanes al focus mediàtic.