Els dos gols del davanter madrileny Hugo Duro en els darrers minuts del partit disputat aquest diumenge entre el València CF i l'Atlètic de Madrid vam embogir Mestalla. L'ariet del conjunt valencianista va firmar un doblet per evitar la derrota del club autòcton enfront del vigent campió de la lliga espanyola de futbol masculina. Una remuntada en els últims instants similar a l'aconseguida pel València CF contra el Mallorca, quan l'il·lusionista portuguès Gonçalo Guedes i el capità de l'equip blanc-i-negre, José Luis Gayà, van firmar la igualada en el temps de prolongació.
Abans que els aficionats valencianistes experimentaren un partit d'infart contra l'Atlètic de Madrid, els voltants de Mestalla van convertir-se en l'escenari de la revitalització pública d'Ultras Yomus, la penya radical de filiació neonazi del València CF. Localitzats a l'anomenada plaça de l'afició, a tocar del santuari futbolístic dels valencianistes, rostres coneguts d'aquest col·lectiu d'ideologia ultradretana van intentar dirigir l'animació en els prolegòmens del partit. L'encarregat d'assumir aquesta tasca fou Ramon Castro, integrant de la vella guàrdia de la penya extremista. L'escena s'havia convertit en tòpica des de l'enfrontament del club blanc-i-negre contra el Mallorca. En aquella ocasió, el referent hooligan va expressar: «Hi ha una gent que no tornarà. Es tractava d'una gent que insultava, amenaçava o agredia a persones que duien la samarreta del València CF. Això s'ha acabat».
Dirigent dels radicals neonazis durant la primera dècada del nou segle, Castro va ser condemnat, junt amb altres tres hooligans del València CF, l'any 2005 per l'Audiència Provincial de València pels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat, una falta de lesions i danys contra diversos policies. Els incidents pels quals va ser sentenciat a dos i mig de presó van tenir lloc en 2002, en un partit de la Supercopa que va enfrontar l'equip de Mestalla contra el Deportivo de la Corunya. Amb tatuatges de simbologia ultradretana a les mans, compta amb una llarga militància política d'extrema dreta, amb publicacions a les seves xarxes socials d'exaltació del dictador italià Benito Mussolini, reconeixements de la seva condició de feixista, lluïment de banderes anticonstitucionals de caire franquista o de solidaritat amb l'Associació Cultural In Memoriam Juan Ignacio, la qual està dedicada a l'exsecretari del Front de Joventut. Existent durant la Transició espanyola, el Front de Joventut va protagonitzar diferents accions terroristes. També compta amb fotografies amb un fussell, llegint el diari d'extrema dreta de la Transició El Alcázar o pixant a sobre d'una paret en la qual es fa un homenatge al jove antifeixista assassinat per l'extrema dreta Guillem Agulló.
La refundació d'Ultras Yomus va anunciar-se el 26 d'octubre d'enguany a través de les xarxes socials amb un missatge de Castro. Aquell renaixement va produir-se poques setmanes després de la dissolució de la graderia d'animació del València CF, denominada Curva Nord. Impulsada l'any 2011, va néixer com a unió entre Gol Gran i Ultras Yomus, qui, malgrat no comptar amb majoria militant, va acabar obtenint la vara de comandament de la secció hooligan del club blanc-i-negre. Esquitxada per nombrosos escàndols, com ara per exhibició de simbologia neonazi o per l'historial policial i judicial d'alguns dels seus referents procedents d'Ultras Yomus, va firmar la seva sentència de mort amb les agressions feixistes del 9 d'octubre del 2017. La justícia valenciana, no debades, ha processat fins a 13 hooligans pertanyents a Ultras Yomus per aquell boicot violent, entre els quals destaca l'exlíder de la penya radical Vicent Estruch, amb diversos símbols neonazis grafiats a la pell i amb un currículum als jutjats i a les comissàries replet d'ombres.
L'obertura de judici oral per als 13 integrants d'Ultras Yomus i, particularment, contra l'expresident de la Curva Nord, Javier Cervera, va forçar la dissolució de la graderia d'animació. Encara més, el processament d'Estruch, qui podria entrar a la garjola atès l'elevada acusació plantejada per la Fiscalia i l'historial previ de condemnes judicials, va entregar en safata el lideratge dels hooligans d'extrema dreta del València CF al sector de la vella guàrdia encapçalat per Castro. En la darrera dècada, no debades, Ultras Yomus ha experimentat un seguit de guerres internes, les quals s'han resolt, a hores d'ara, amb la victòria del sector denominat en les seves publicacions a xarxes socials com a «polítics». Des d'aquest sector d'Ultras Yomus, s'ha criticat als antics líders per relacionar-se amb Biris Nord, la penya ultraesquerrana del Sevilla FC, mentre que l'actual guàrdia dirigent ha estat assenyalada per integrar ultres amb simpaties pel FC Barcelona. Les paraules de Castro en la prèvia del partit València CF-Mallorca eren un reflex d'aquesta batalla al món ultra vinculat a l'equip de samarreta blanc-i-negra.
Acompanyant a Castro en aquesta nova vida de la penya neonazi Ultras Yomus, apareix a diverses fotografies Alejandro Serrador, exregidor d'España 2000 a Silla (Horta). Sancionat amb 90 euros per una falta de lesions, va ser condemnat l'any 2002 a un any de presó per pegar una pallissa a un menor de setze anys, segons va desvelar Interviú. Antic treballador de Levantina de Seguretat, malgrat ser exclòs per Interior per no aportar el títol requerit, va estar imputat a l'Operació Pánzer, en la qual va investigar-se un entramat aparentment delictiu dedicat a la venda il·legal d'armes procedents de l'exèrcit espanyol. Al seu domicili, els agents de la Guàrdia Civil van trobar una escopeta del calibre 12, munició, ganivets i propaganda neonazi. La Fiscalia va demanar quatre anys de presó pels presumptes delictes de tinença d'armes i associació il·lícita. Com tots els processats, va ser absolt d'aquella causa judicial contra una de les principals organitzacions neonazis de l'Estat espanyol. La nova presidenta, amb fotografies amb simbologia franquista, és un habitual del sector femení.
La nounada etapa dels radicals ultradretans compta, fins i tot, amb una nova marca, ja que al clàssic Ultras Yomus s'ha sumat l'adjectiu sinistre Secuaces. Militants autoidentificats a xarxes socials de la delegació valenciana del grupuscle neonazi Bastión Frontal han lluït la samarreta amb la nova imatge i denominació d'Ultras Yomus. «Ahir quatre dels nostres penyistes, mentre feien la prèvia al partit en un bar, foren abordats per un grup de xavals que al reconèixer-los li donaren un adhesiu de Bastión Frontal i digueren en veu alta 'estem més forts que mai», ha destapat aquest dilluns la Colla Blanc-i-Negra, una penya valencianista compromesa amb els valors de l'antifeixisme. I ha afegit: «No tolerarem cap intimidació per part dels feixistes de Yomus i dels seus amics de Bastión Frontal, Espanya 2000 i els altres grups ultres nazi-feixistes que volen prendre el control de l'animació del nostre equip, de la mà de Meriton i alguns periodistes esportius».
Bastión Frontal, inspirats en el grupuscle il·legalitzat a França Bastión Social, ha protagonitzat caceres a persones migrades a la Comunitat de Madrid, assetjaments a l'exvicepresident espanyol Pablo Iglesias i alguns dels seus líders acumulen investigacions per delictes d'odi. El seu desembarcament a València va produir-se en juliol d'enguany, amb l'aparent obertura d'una seu al barri de Russafa. Atesa la preocupació mostrada per associacions LGTBI, col·lectius de persones migrades i els hostalers d'aquesta zona de la capital del País Valencià, la policia espanyola va anunciar una investigació sobre un grupuscle que evidencia sense embuts el seu odi neonazi als jueus o a les persones LGBTI, segons va publicar Levante-EMV.
El ressorgiment d'Ultras Yomus, el qual s'ha donat amb presència d'un sector provinent d'Alzira (Ribera Alta), ha estat aplaudit pel factòtum de l'extrema dreta valenciana, José Luis Roberto. Exlletrat de la patronal dels clubs de cites, empresari de la seguretat i president d'España 2000, va expressar el passat 23 d'octubre a Twitter que «tornen els Yomus. L'afició del València no podia deixar-se morir per culpa d'aquells que no saberen cuidar-la». Tal com va publicar aquest setmanari, Roberto va condecorar l'ultra processat pels aldarulls de la diada valenciana del 2017, Vicente Estruch, justament, per la seva participació en aquells incidents. El dirigent d'España 2000 va participar de la manifestació homòfoba que va produir-se el passat setembre al barri de Chueca, a Madrid. En aquella mobilització impulsada per Bastión Frontal i España 2000, va estar present Castro, així com altres ultres valencians vinculats a la refundada estructura radical del València CF i amb connexions amb els antics hooligans del Reial Madrid.
A pesar d'aquest historial, Ultras Yomus intenta tornar a dominar la futura grada d'animació. Segons va narrar-se al programa Línia de Fons d'À Punt Ràdio, va haver-hi contactes per a una reunió entre els extremistes feixistes i la propietat del club valencià, en mans del magnat singapurès Peter Lim. El retorn d'Ultras Yomus, no debades, ha comptat amb la cobertura de determinats espais mediàtics. «Molt preocupant el que està passant al VCF amb els intents dels Yomus de tornar a entrar a Mestalla. És inadmissible blanquejar a persones que fa dos dies estaven manifestant-se a crits de 'fuera maricas de nuestros barrios' o 'fuera sidosos de Madrid'. Amunt València sense odi», va piular fa uns dies el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Fran Ferri.
«Els Yomus que insultaven al col·lectiu LGTBI en una marxa feixista volen tornar ara al Mestalla, camp del València CF. En l'esport no té cabuda el feixisme ni els intolerants, no ho permetrem. Per un futbol lliure de nazis!», va sumar-se la síndica d'Unides Podem a les Corts Valencianes, Pilar Lima. L'alcalde de València, Joan Ribó, de la coalició valencianista, també va demanar al club que impedís l'entrada de l'extrema dreta a l'estadi del conjunt blanc-i-negre.
Agressió feixista
Paral·lelament a la revitalització inquietant d'Ultras Yomus i sense cap mena de relació amb aquest ressorgiment dels radicals neonazis, aquest diumenge va produir-se una nova agressió per part de la ultradreta instal·lada al País Valencià. Alfredo Soler, un jove de vint-i-dos anys que treballa com a guionista, va ser assaltat al barri d'Algirós de València. «Havia quedat amb la meua parella a les set de la vesprada. Quan estava a tocar de sa casa, prop de la plaça Xúquer, vaig caminar fins a una paperera per tirar uns mocadors que tenia a la butxaca. De sobte, en el moment de llençar els mocadors a la paperera, va apropar-se un encaputxat, el qual tenia tapada la cara per una gorra i una braga. L'encaputxat va dir-me en castellà diverses vegades 'què dus' mentre un altre encaputxat em deia 'ves-te'n, açò no va amb tu'», relata la víctima en conversació amb EL TEMPS, qui agrega: «A continuació, va repetir-me aquesta pregunta sobre la meua dessuadora, en la qual tenia la llegenda Working Class. No crec que fos per això, però la realitat és que no trobe explicació perquè, de cop i volta, va pegar-me una punyada a la cara que em va tirar a terra».
«En aquell moment, la meua parella estava en la vorera d'enfront, uns 20 metres a la dreta. Els ultres, els quals serien uns deu, anaven tots cap allà, però jo vaig dir-li que es tancara en casa. De fet, vaig intentar aplegar fins on estava ella, però em van tancar el pas. A puntades de peu em van tirar a terra per agafar-me del coll, estampar-me contra la paret, xafar-me el cap, propinar-me punyades i estampar-me alguna cosa al cap. Quan vaig poder alçar la mirada, un dels ultres va rebentar-me una cadira damunt. S'ha de remarcar que el primer ultra duia una rajola trencada a la mà i, segons un testimoni de l'agressió que vaig patir, un altre hooligan duia un bat de beisbol», relata. Amb la gent allunyada de la zona en estar rebentant tot el mobiliari els radicals, Soler va aconseguir-se alçar-se i refugiar-se en un bar.
Arran de la pallissa rebuda en els encontorns de Mestalla, el jove valencià presentava diversos hematomes i un bony al cap. «Van pegar-me mentre deien, de manera generalitzada, 'visca València' o 'estem en el Regne de València'. Sé que són d'extrema dreta per la seua vestimenta i pels detalls en la seua roba que va observar la meua parella. Ara bé, no vaig poder identificar quin grup era, dels nombrosos que hi ha al País Valencià», indica Soler, qui aquest dilluns ha interposat una denúncia davant la Fiscalia de València. «Encara no sé perquè em van pegar. No sé si es van confondre, si tenien ganes de gresca contra qualsevol, o si estava en el lloc equivocat i en el moment equivocat», reflexiona sense trobar respostes sobre la darrera acció violenta de l'extrema dreta al País Valencià.