Dues mossegades en el primer quart d'hora havien servit per a tancar el partit. L'Eldenc havia aconseguit sumar un nou triomf contra un rival gens còmode com era l'Intercity, qui havia forçat tres mesos enrere, a principis d'enguany, la pròrroga en una eliminatòria contra el totpoderós FC Barcelona. Amb contres magistrals, motivació i agressivitat, havien desactivat un dels grans del futbol nostrat. Tot fins a l'aparició de l'olfacte golejador d'Ansu Fati. El conjunt del Vinalopó Mitjà sumava una victòria que allargava les bones sensacions d'una temporada on el somni de l'ascens a segona estava més prop que mai, pràcticament a tocar.
Tant l'Eldenc com l'Intercity d'Alacant eren dos clubs en mans d'homes de negocis amb fortunes gens menyspreables, amb un capital econòmic rellevant a les comarques del sud del País Valencià. Si l'entitat esportiva radicada a l'àrea del Vinalopó era propietat d'un gran emprenedor del camp tecnològic, l'equip sorgit de les despulles de l'Hèrcules CF, un històric que vaga per les catacumbes del futbol espanyol, estava impulsat per dos empresaris amb èxit gràcies a la seua companyia de reconeixement fàcil de la mà d'històrics del món econòmic valencià.
Ambdós equips, però, no són els únics en comptar amb un pulmó financer important o reconegut dintre del teixit productiu del País Valencià. L'Alcoià, amb un president amb interessos als concessionaris d'automòbils que havia estat un habitual de la llotja de l'Elx CF i de l'Hèrcules, i el CE Castelló, amb un magnat que va edificar el patrimoni a través de les seues apostes al pòquer, també són propietat d'homes de negocis rellevants. La Nucia, el quint equip valencià a la categoria de bronze del futbol espanyol, va seguir una senda més particular en febrer d'enguany, quan fou adquirit per capital nord-americà.
L'ombra de la gavina
La decadència esportiva i econòmica de l'Hèrcules, atrapat per la gestió dels peons del constructor i condemnat per la trama Brugal, Enrique Ortiz, ha comportat el sorgiment de clubs com ara l'Intercity, el qual ha superat l'equip referent de la ciutat d'Alacant amb només sis anys de vida. Si l'equip blanc-i-blau transita pels inferns de la quarta categoria del futbol estatal, la nounada entitat esportiva disputa els seus partits en l'antiga segona B, rebatejada com a Primera Federació.
Els propietaris de l'esquadra que va plantar cara al FC Barcelona en una eliminatòria de la Copa del Rei són, entre altres, Salva Martí i Javier Mira, dos empresaris alacantins que han aconseguit èxits econòmics amb la companyia FacePhi, dedicada al disseny de sistemes reconeixement facial. Amb penetració a països com ara Corea del Sud i també a Llatinoamèrica, va assolir una xifra de negoci l'any 2022 de més de 22 milions d'euros, la qual cosa va representar un augment de la seua facturació en un 70%.
A l'accionariat d'aquesta empresa tecnològica i del mateix Intercity d'Alacant, hi ha l'home de negocis Perfecto Palacio. Expresident alacantí de la Confederació Empresarial Valenciana, és fill de Perfecto Palacio de la Fuente, qui va estar clau en el desenvolupament del port esportiu d'Alacant i va ser un dels pioners en el transport marítim de contenidors. Com a un dels grans empresaris valencians, Palacio de la Fuente va estar vinculat amb la formació de la gavina. O, si més no, així es desprèn dels usuaris estiuencs del seu antic iot, anomenat Ubi Bene.
L'expresident valencià i presumpte capitost de la trama Erial, Eduardo Zaplana, va ser un dels seus habituals usuaris. Aquesta circumstància, de fet, va despertar la curiositat dels investigadors de la causa judicial que assetja l'exministre de Treball durant la presidència de José María Aznar. Precisament, Aznar i la seua dona, l'exalcaldessa de Madrid, Ana Botella, van gaudir d'aquesta embarcació. Encara més, ho va fer també la filla i el gendre de l'expresident neoconservador, Alejandro Agag, esquitxat pels seus contactes estrets amb la xarxa corrupta de Gürtel.
El pare de l'accionista de l'Intercity d'Alacant va arrossegar polèmiques com ara per l'adjudicació d'una concessió de l'Autoritat Portuària de Balears durant el primer lustre dels 2000, així com per la seua participació a Mediamed Comunicación Digital, una companyia mediàtica que va acaparar les llicències de TDT al País Valencià. La firma estava encapçalada per José Luis Ulibarri, tacat per l'ombra de Gürtel, i comptava entre els seus partícips a empresaris connectats amb el PP, com ara José Adolfo Vedri, segons radiografia l'obra Ciudadano Zaplana, la construcción de un régimen corrupto (Ediciones Akal, 2019).
Al capdavant de l'Institut d'Estudis Econòmics d'Alacant durant quatre anys, el fill d'aquest navilier ha combinat la seua aposta esportiva per l'Intercity amb una cartera d'inversions diversificada. Propietari del centre Porsche d'Alacant, gestiona del bracet del seu germà la zona d'oci del port de l'urbs meridional, va endinsar-se a l'àmbit dels apartaments turístics amb Salvetti Suites i Bárbara 3, i és administrador solidari de Construcciones Navales Palacio SL, l'empresa familiar heretada del seu pare. La joia del seu empori empresarial és Metromedia Inversiones SL.
La llista d'accionistes de l'equip de futbol de la categoria de bronze s'amplia fins a Juanfran Torres, exjugador professional a esquadres com ara l'Atlètic de Madrid, natural de Crevillent (Baix Vinalopó) i actualment gaudint de l'esfèric a la secció de futbol sala d'aquesta nounada entitat esportiva de les comarques meridionals valencianes. A la junta directiva de l'Intercity, el primer equip de futbol de l'Estat espanyol a cotitzar a borsa sense massa rendiment fins al moment, hi ha el directiu del bàsquet a la ciutat d'Alacant i recent fixatge del PP per a les seues llistes municipals, Toni Gallego, o Daniel Adriasola, l'actual director general del Lucentum Alacant, enquadrat en la segona categoria estatal de l'esport de la cistella.
Un mecenes esportiu amb passat 'big tech'
L'Eldenc, el guanyador d'aquell enfrontament contra l'Intercity, ha canviat radicalment la seua imatge a la premsa. Si pels volts de l'any 2017 era notícia per la detenció del seu gerent, representant del grup inversor italià que controlava el club i assenyalat per manipular partits, fa escassament dos mesos apareixia a totes les capçaleres per anunciar un projecte de visió megalòmana per a l'entitat esportiva ancorada a la tercera categoria del futbol estatal. No debades, va comunicar la seua intenció d'aixecar un estadi amb capacitat per a 18.000 espectadors.
Aquella obra era el somni del propietari i accionista únic de l'Eldenc, l'empresari tecnològic Pascual Pérez. Nascut a la ciutat localitzada a la comarca del Vinalopó Mitja, es tracta del president de la companyia de telecomunicacions Finetwork, que ha experimentat en els darrers anys un creixement vertiginós arreu de l'Estat espanyol. A l'exercici del 2021, l'últim publicat per l'empresa de telefonia mòbil, va facturar un 91% més en comparació a l'any anterior, és a dir, va assolir una xifra de negoci de 93,1 milions d'euros pels 48 milions d'euros del 2020. Tanmateix, les seues campanyes publicitàries van reduir lleugerament els beneficis, els quals se situen al voltant del mig milió d'euros.
L'empresari eldenc, de fet, ha exercit de mecenes esportiu a través de la seua firma tecnològica. Ha patrocinat a la selecció espanyola de bàsquet i futbol; a la divisió d'or femenina de l'esport rei; el casc de Fernando Alonso, un dels mags de la Fórmula 1; pilots de la segona categoria de la competició mundial de motociclisme; o conjunts de la lliga espanyola masculina de futbol com ara el Betis o la Reial Societat. És l'estratègia agressiva per conèixer l'empresa d'un home de negocis que va estar reclutat per Apple, i que va edificar una fortuna important mitjançant les seues patents, segons va publicar El Mundo.
L'expresident herculà d'Enrique Ortiz
A quasi cinquanta kilòmetres del camp de l'Eldenc, l'encara anomenat com a Nou Pepico Amat, hi ha un dels estadis més mítics de la categoria de bronze del futbol estatal. Es tracta del Collao, un santuari esportiu que acull els partits de l'històric CE Alcoià. Amb la condició de ser l'equip amb més moral, va ser adquirit fa escassos mesos per l'empresari Juan Carlos Ramírez, qui va imposar-se a una oferta d'un inversor dels Estats Units d'Amèrica. Ramírez va aportar una bombona d'oxigen a unes finances marcades per un dèficit pressupostari de 700.000 euros i un deute que fregava si fa no fa els dos milions d'euros.
L'aventura a l'Alcoià de Ramírez és el tercer capítol de la seua biografia com a directiu esportiu, ja que abans havia format part de la cúpula de l'Elx CF i va exercir entre maig del 2017 i febrer del 2018 com a president de l'Hèrcules CF. L'empresari d'origen basc i casat amb alacantina va convertir-se durant aquella etapa en l'home del polèmic constructor al club de la ciutat meridional del País Valencià. La seua presidència va trobar-se amb un reguitzell de problemes econòmics, com ara els deutes amb l'Agència Tributària i l'amenaça europea d'una multa per haver-hi estat receptor d'ajudes il·legals per part de la Generalitat Valenciana del PP. Les forces esquerranes van qualificar-lo de «testaferro d'Ortiz».
Ramírez, de fet, havia estat soci del finançador il·legal dels populars, així com d'altres homes de negocis a l'òrbita del controvertit promotor. Amb interessos als sectors del motor i de la rajola, el seu hòlding empresarial està sota el paraigua de la firma Kuntajara, la qual va facturar 47,35 milions d'euros entre març del 2019 i març del 2020. Els seus negocis, però, normalment havien estat lligats als concessionaris de cotxes fins a vendre'ls en l'any 2019. Només va conservar aquells que atresorava a les Illes Balears.
Un magnat del pòquer
Amb milions i milions d'euros al seu compte i uns guanys estimats de 3.090 milions de dòlars als torneigs que ha disputat, el magnat Bob Voulgaris va convertir-se l'any passat en el propietari del CE Castelló. D'orígens grecs i canadencs, va comprar l'equip blanc i negre per 2,5 milions d'euros. Actiu a les xarxes socials i amb una època d'encadenar polèmica rere polèmica a la representada amb un ocell blau, va prometre als aficionats orelluts l'ascens a primera divisió en sis anys.
Engalipat per les màquines d'apostes esportives d'ençà d'un viatge de jove amb el seu pare a Las Vegas, va convertir-se en un jugador professional. Voulgaris començaria amb els partits de l'NBA, on va explotar un patró fonamentat en el fet que les cases d'apostes oferien possibilitats força elevades a les segones parts. Aquest jove d'èxit al camp del joc combinaria les apostes a l'elit del bàsquet amb la participació en esdeveniments de pòquer, els quals ajudarien a la confecció d'una imponent fortuna. Entre 2005 i 2007, però, la seua sort canviaria fins a perdre grans sumes de diners. Fou quan, segons El Confidencial, va contractar un prodigi de les matemàtiques.
La seua vinculació amb l'NBA, per exemple com a consultor, l'empentarien a la direcció d'investigació i desenvolupament qualitatiu dels Dallas Mavericks. Gràcies a l'amistat amb Marc Cuban, propietari de l'equip de bàsquet, va fer i desfer al club per sobre de les seues responsabilitats. La guerra oberta amb l'estrella emergent dels Dallas Mavericks, amb l'astre eslovè Luka Doncic, clausurarien la seua etapa a la millor competició de l'esport de cistella. La compra del CE Castelló és la segona oportunitat de Voulgaris, que s'inspira en el model del Brighton, un club britànic en mans d'un altre jugador professional, Tony Bloom.
Un fiscal demòcrata, Paris Hilton i la 'Gürtel'
Com a nota discordant a la resta dels clubs valencians instal·lats a la categoria de bronze del futbol estatal, hi ha La Nucia. L'equip de la Marina Baixa va ser comprat el febrer passat per ISMX Group, una agència esportiva estatunidenca amb seu a Los Ángeles. El rostre directiu d'aquesta firma i, arran d'aquesta transacció econòmica, president executiu del CF La Nucia és Rocky Delgadillo, advocat, membre del Partit Demòcrata i fiscal a la ciutat que exerceix com a centre comercial, financer i cultural del sud de Califòrnia entre 2001 i 2009. Delgadillo va saltar a la fama quan va intervenir en una causa judicial en la qual estava involucrada la milionària Paris Hilton.
Abans del desembarcament d'aquesta firma procedent dels Estats Units d'Amèrica, un empresari britànic d'origen xinès, Stanley Yu, va intentar comprar el club d'una població que està governada des de fa lustres pel popular Bernabé Cano, qui ha estat constantment envoltat per la sospita. Propietari de la societat Sockaytes, amb convenis amb diferents clubs de la primera divisió espanyola i amb EA Sports, l'home de negocis va abonar 800.000 euros per erigir-se en l'amo de l'entitat esportiva. El contracte contemplava que l'inversor asiàtic assumiria el deute de 200.000 euros i unes obligacions de pagament futures que ascendien a 1,3 milions d'euros.
Yu, però, mai va ser president. Segons va denunciar als jutjats, l'antic president i exregidor d'Esports del PP amb Cano, José Antonio Benavente, va dissoldre la junta directiva nascuda d'aquella injecció milionària per restablir la precedent. L'empresari va assenyalar al militant del PP d'estafa i falsedat documental per apartar-lo de la direcció del club quan ja havia complit amb els primers desemborsaments. Benavente, qui comptava amb una casa de camp que va estar sota sospita en 2009 i estava situat al costat d'un xalet atresorat pel comercial valencià de la trama Gürtel, fou imputat per aquesta presumpta estafa.
L'escàndol completava el reguitzell de polèmiques que ha envoltat Cano, qui va regatejar la controvèrsia de la seua vacunació irregular de la COVID-19 per la seua condició de metge federat de l'entitat esportiva. Un xicotet capítol de la història d'un club amb una propietat diferent de la resta dels seus correligionaris valencians a la Primera Federació, amb fortunes rellevants rere cada entitat futbolística.